dissabte, 28 de febrer de 2009

HOMENATGE 2008 amb el cor trist 3

Amb el cor trist i l’esperança encesa 3
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008

Dissabte, 12 de juliol
Hem baixat a Gotera a parlar amb l’Enrique de Fundemac, pels bitllets. Ens ha fet una gestió per agilitzar la compra de bitllets de les quatre ninetes i l’endarreriment que necessitem nosaltres cinc.
Després hem anat a veure la Íria. No acaba d’estar massa bé. El seu pare se’l veu força preocupat.
Després hem anat a veure la Rosita, que està a l’altre Hospital (un privat: Especialidades, Virgen de la Paz). Han plorat amb la Lelin.
També hi ha a l’Hospital la Deisy, l’Orfília, ja que al seu pare l’han operat de la pròstata. Està molt envellida. Fa un any va morir el seu fill d’un accident. Un camió el va atropellar a l’entrada de San Miguel. No ho ha superat.


Hem dinat a Gotera, he pagat jo ja que celebro el nostre aniversari de casament. Hem pujat fins a Meanguera i ens hem reunit tots. A ca la Sixta hi havia també l’Enrique i les seves companyes, la Núria i altres.


Després jo he anat al cyber. Abans d’entrar, SORPRESA, he reconegut a la Marina. Hem fet un cafè, hem platicat,... Està treballant al Tercer Ciclo, amb la Bety, l’Orfilia, ... Va acabar Tècnica de Computació i està treballant. Està estalviant per posar una botiga d’informàtica. Amb ella hem anat al Cyber de la competència (el del seu company estava tancada). He obert el correu de l’escola i he escrit a la Maria. Li he demanat que enviés el correu a en Salvador, també.
Finalment, i després de diferents intents he pogut fer un correu hotmail, i he fet quatre ratlles a en Salvador.
Tornant, hem celebrat els 22 amb tota la colla: Geovanny, veïnes, les ninetes, els de Fundemac, i nosaltres amb la Sixta. Hem menjat una comtessa. He promès a la Sixta que aviat tornaria amb la meva família.La Sixta està preparant agua de golpe, per curar a les nenes. Ha agafat tres tipus de plantes: escorça de quina i de palo de golpe i fulles de nance. Les ha ben rentat, les ha bullit i les ha deixat reposar fins que l’aigua s’ha tornat fosca.
Correu a Maria. 12 de juliol
Maria, maca, Salvador estimat,
no sé si saps que ja soc a Salvador.
El dia 8 de juliol hi va haver un accident, a El Salvador, de cotxe i van morir Mercedes Ventura i Mª Eugènia; les dues eren unes dones impressionants, líders de la Comunitat on teníem l'agermanament, i dues persones mot i molt valuoses. Han deixat a la Comunidad Segundo Montes un buit molt gran i a més a més des de Banyoles ens quedem sense dues amigues i contactes directes amb la comunitat.
El cotxe de l'accident el conduïa una cooperant de Figueres, que estava a la comunitat. Elles són: Zaida i Núria, de Banyoles i Iria i Maria, de Figueres. Vam saber la terrible notícia el dimarts 8 a la nit. Evidentment vam decidir marxar urgentment dos pares de les noietes, en Josep i la Mariona Callís i jo de Banyoles Solidària per donar suport a elles i companyia a les famílies de les víctimes i a tota la comunitat.
És impressionant la força i esperança de la gent d'aquí. Estan animats a continuar el treball de la Mercedes. No deixaran que el seus projectes desapareixin.
Avui, 12 de juliol, (aquí són ara les 7 del vespre) estem encara tramitant papers, tan judicials com personals, com econòmics,...i altres. Tenim volt de tornada el dia 20 de juliol.
Tot just avui he pogut obrir el correu de l'escola i he trobat la carta que espero t'hagi arribat i el puguis obrir. Espero també que les notícies siguin la confirmació del que ja sabíem.
Costa molt des d'aquí tenir connexió.
Una abraçada a tots.
Pots reenviar aquest missatge a la Gemma B, la Gemma R i a la Carme, si us plau? Moltes gràcies.

Carme

Correu d’en Juli. 12 de juliol
A Mercedes Ventura
Alguns components d'Imatges per a la Solidaritat (IpS) estan preparant el viatge, per al pròxim setembre, a Segundo Montes (El Salvador) i Condega (Nicaragua), per a la realització d'un rodatge documental, en col·laboració i en favor dels companys de Banyoles Solidària (BS), ja que el treball gràfic i fílmic mostrarà els diferents projectes realitzats per BS en els últims anys en aquestes dues zones i, el què ha representat per a aquestes comunitats els ajuts
rebuts. Per poder anar preparant el guió del documental i centrant els projectes que filmarem, he estat en contacte (via e-mail) amb els dos protagonistes del documental, un per a Condega i l'altre per a Segundo Montes. En aquest últim la protagonista eren Mercedes Ventura, i dic era, perquè va morir en el fatal accident ocorregut aquests dies enrere al costat de les cooperants, que a través de BS eren allà. Vaig conèixer Mercedes, el novembre de 2006, durant la seva estada a
Banyoles, en un viatge que va realitzar gràcies als integrants de BS. La seva pell morena, adobada en mil batalles en contra de les injustícies del seu poble, i els seus ulls negres, penetrants i sincers, m'oferia una imatge de guerrillera, d'una dona valenta i lluitadora, que només flaquejava davant del dolor intens i maleït que afligia la seva esquena des de feia un temps.
Mercedes als seus correus m'explicava algunes històries d'altres persones del seu poble, històries plenes de dramatisme, fets que havien succeït en la seva terra i que em servien per anar preparant el guió gràfic del recorregut que havíem de realitzar per gravar el documental. Però Mercedes mai no em va parlar d'ella mateixa. I el que ella no sabia és que jo anava a centrar part del documental en la seva història personal, ja que Mercedes, com a presidenta del Silem, era la connexió, l'engranatge de tots els projectes que es realitzaven en la seva comunitat. Era l'ànima cooperant i lluitadora, treballava i vivia per a la llibertat social del seu poble. El nostre viatge es realitzarà, ara amb més raó, perquè no em perdonaria en la vida fallar-li. Jo sé que Mercedes ens espera.
Juli Suárez
IpS
Correu de l’Àlex. 12 de juliol
Estimats companys/es i família,de nou a Condega en un diumenge gris i plujós vull estar una estona amb tots vosaltres per compartir els sentiments de dolor viscuts aquests dies a la Segundo Montes.
Quan el dimarts, 8, cap a les 4 o 5 de la tarda d'aquí, vaig rebre la trucada de la Marta estava a casa de la Rosita (records especials per a la Lola). Vaig quedar tan sorprès que no sabia com reaccionar ni què fer. Després vaig parlar amb l'Irma i em va ajudar a trobar bitllet per l'endemà al matí. A les 6 vaig sortir de Condega i a les 2 de la tarda ja era a San Miguel, a l'hospital on vaig trobar a la Núria, la Íria i la Zaida (aquesta ja donada d'alta). Em va impressionar el seu aspecte físic, ja que les ferides principals els afectaven la cara i el cap. La sala on les havien instal·lat estava ocupada per més de 30 llits amb les respectives pacients. Donava impressió de massificació i manca de neteja. Després em van explicar que era una sala
habilitada provisionalment perquè les sales normals, de 6 llits, estaven en obres. Crec que la meva arribada les va donar una mica d'ànim i es van sentir més acompanyades. Poca cosa més podia fer jo. Acompanyament de la Comunitat no les ha faltat en cap moment, sempre, dia i nit, hi ha hagut alguna persona amb elles.Al vespre del dimecres,9, vaig arribar a la comunitat on estaven celebrant un acte cívico-cultural a la Casa Comunal, plena de gom a gom, en homenatge a la Mercedes. Molta gent era a l'exterior. Quan vaig poder vaig aconseguir entrar per donar el condol a les filles de la Mercedes. Va ser un moment difícil per mi, no sabia què dir ni com actuar. Em van fer seure amb la família, al costat del fèretre, ple de flors i corones. Els testimonis de persones amigues, familiars, grups musicals interpretant cançons revolucionàries...., es van anar succeint al llarg de vàries hores. En un moment donat, em vaig sentir obligat a prendre la paraula per transmetre el condol dels companys/es de BS, ja que jo havia tingut el trist honor de ser el primer en arribar-hi.
El dijous, 10, al matí van traslladar el cos de la Mercedes a San Fernando, el seu poble d'origen. Jo no vaig poder assistir-hi, ja que vaig considerar prioritari acompanyar les noies hospitalitzades fins que arribessin els seus pares i en Josep i la Carme. També havíem de fer gestions amb en Geovanny, l'alcalde de Meanguera, davant la policia i la fiscalia per tal de poder alliberar el més aviat possible la Maria. Cap a les 3 de la tarda van arribar el pares, en Josep i la Carme a l'hospital. Jo em vaig sentir alliberat d'alguna manera de la responsabilitat que m'havia tocar assumir des de la meva arribada. Aquest mateix dia al vespre van anar a la "vela" de la Maria Eugenia al poble de Jocoaitique. El divendres, 11, vam assistir a l'enterrament de la Mª Eugenia. Aquí els enterraments son d'un gran colorit i participació de tot el poble. Va ser molt impressionant. Per acabar aquesta petita crònica, voldria ressaltar dues coses. Per una banda l'actitud de fortalesa i d'extrema generositat de les famílies de les dues víctimes que han signat l'exculpació de qualsevol responsabilitat per part de la Maria, i per tant, han renunciat a rebre cap indemnització. Si no hagués estat així la Maria hauria anat a la presó per no sé quan temps. Les filles de la Mercedes han rebut tot el suport de la Comunitat per a continuar la tasca de la seva mare. La Lupita també ha tingut una actitud molt valenta, encara que en ser la més jove es veia més afectada. Acabava d'arribar de Cuba dos dies abans. L'altra cosa que volia ressaltar ha estat la mobilització solidària de persones i institucions en favor de les noies ferides, de la Maria detinguda i de les famílies de les víctimes del desgraciat accident. Tothom s'ha mogut per col·laborar, des del Consulat, des de l'Agencia Espanyola de Cooperación, el Fons Català de Cooperació des de Managua, una ONG local, Fundemac (filial d'Ayuda en Acción), i sobre tot en Geovanny, l'alcalde, fent tot tipus de gestions i serveis, fent de taxista, d'enterramorts (en sentit literal), i moltes altres persones de la comunitat. Fins i tot la policia es va portar molt bé amb la Maria. Pel que respecta a l'accident, segons m'han explicat va ser per causa de l’estat de la carretera humida i llefiscosa. Potser la càrrega que portava va desequilibrar el vehicle. El pick-up va topar amb un mur a la dreta, va tombar cap a l'esquerra donant volta de campana i va quedar dret a l'altra banda de la carretera, totalment destrossat. Les noies que anaven al darrera van sortir llençades contra el paviment, però per sort només van tenir contusions externes, excepte la Íria que tenia un petit trauma cranial (?) lleu. La Mercedes i la Mª Eugenia anaven dins de la cabina, però sense cinturó i van sortir despedides per la finestra. La Rosita, filla de la Mercedes, només va tenir alguna lesió lleu al coll. Ahir, dissabte, 12, encara quedava hospitalitzada la Íria. El dilluns li han de fer un tac i segurament sortirà el dimarts. Les noies tenien la gran frustració de no poder realitzar el projecte que portaven de l'UdG, que no de BS (això hauria de quedar clar).
Bé, no us vull cansar més. Demà, dilluns, continuaré amb algunes activitat que tenia programades. El dimecres tenim reunió amb la Comissió per reprogramar els propers dies.
Que tingueu un bon diumenge, que per vosaltres ja està acabant.
Una forta abraçada
Àlex
Correu a en Salvador. 12 de juliol
Bon dia, estimat. Són les 12 del migdia. Avui han anat cap a St. Miguel, ciutat d'uns 35 quilòmetres, la Mariona i en Josep per visitar a la Iria i a la filla gran de la Mercedes.Jo m'he quedat a la Segundo per fer companyia a la Sixta (la senyora que ens té acollides a casa seva) i a les ninetes ferides. Ha vingut la Lilian (promotora de salud) per curar-les. Han plorat una mica perquè les rascadíssimes els fan mal.Demà anem a confirmar bitllets. Marxarem d'aquí si no hi ha res de nou el dia 20. Aquest dimecres hi ha una audiència per tancar la cosa judicial. Només és un pur tràmit però només faltaria que sorgís algun entrebanc. Deu no ho vulgui.Vaig poder assistir, junt amb l’Àlex, a l'enterrament de la Mª Eugènia. Posa la pell de gallina la solidaritat que hi ha. És impressionant la força que tenen les gents de la comunitat. Força i esperança. Estan ben decidits a continuar la tasca de la Mercedes. Per aquí molta energia positiva. La Comunitat ha avançat molt des del 98. Hi ha restaurants, llum a tot arreu, telèfons, neveres, ... Estic molt contenta. Molts joves estan estudiant. Més endavant hi vindrem plegats. El país és molt bonic.Una forta abraçada.
Carme
Correu de l’Àlex
Estimada família , amics i companys/es de BS,Només unes lletres per donar-vos les gràcies pel vostre suport, pels vostres correus que tan importants són des d'aquí per sentir a prop la vostra presència i solidaritat. Per mi no us preocupeu, he encaixat el millor que he pogut la tragèdia viscuda aquests dies. La vida continua i hem de tirar endavant seguint l'exemple de la gent de la Segundo Montes. És el millor homenatge que podem fer per la Mercedes i la Mª Eugènia.
(.................)
Res més per avui. Són 2/4 de 8 i m'esperen per sopar a casa d'en Franklin, el Negro. (Eva, et recorden molt, l'Abril pregunta sempre per la "tía Eva"). Maran, gràcies pel teu correu. Ja he visitat en Mario José.
Gràcies Lola per les teves paraules. Gràcies a tothom.Carme, no et preocupis, jo estic bé. L'anada a El Salvador ha endarrerit algunes de les activitats programades. El dimecres tenim la reunió de la Comissió que havíem d'haver fet el dissabte passat. Segurament pujaré al Peñasco el cap de setmana. Marta i Elisabet, digueu-me com teniu el vostre viatge, confirmeu-me si veniu i quan. Ana i Wolf, suposo que ja teniu tot programat per la boda. Digueu-me quan arribareu a Condega i quants dies estareu aquí. Xavi i Kaisa, petons molt forts. Cuideu la mare com només vosaltres sabeu. No puc seguir passant llista, que és massa llarga. Una forta abraçada per tothom.
Àlex

HOMENATGE 2008 amb el cor trist 4

Amb el cor trist i l’esperança encesa 4
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008












Amb el cor trist
i l’esperança encesa 4
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008
Diumenge, 13 de juliol
En Josep, la Núria, en Rafel i en Geovanny són cap a San Miguel. Ahir la Núria no estava massa bé i la volen fer revisar a la clínica privada Especialidades, on està la Rosita.
Jo he estat escrivint al Cyber.
He menjat una sopa d’aquestes tan completes, a prop del cyber i he anat cap a casa. Ha vingut la Lilian (antiga promotora de Salud) i les ha curat.
Després de dinar he fet una migdiada i la Lorenza (la cunyada de la Sixta) m’ha recollit per anar a la novena per la Mercedes. Hem caminat de ca la Sixta fins a ca la Mercedes. A la Lupita li ha fet molta il·lusió veure’m. La celebració la porten el grup de la Comunitat de base del seu barri.
Després dels resos i cants han repartit dulces i cafè. Aquí tothom pren cafè començant pels nens de 7 o 8 anys.
Finalment, cap a ca la Sixta, a sopar i a fer una mica de tertúlia. Ja havien arribat de San Miguel. Hem fet comptes per pagar en Geovanny, que havia avançat els tacs i farmàcies.
A la tertúlia de després de sopar en Rafael ens ha explicat el conte d’en Patufet. A la Sixta li ha encantat. Avui les ninetes estan més bé. A la Núria, a San Miguel, li han fet una revisió dels reflexes i coordinacions i ha passat la prova.
Ens han dit que la Íria ja s’ha aixecat i ha voltat per l’Hospital, i xerrava molt. En Narcís també està més content.
Correu de Marta i Elisabet Dilluns, 14 de juliol
Hola Carme, com va tot?Aquí els dies i les hores passen molt lentament, ens fem el càrrec de com deu ser de dura la situació. Ja hem llegit que dilluns que ve sereu aquí,ja ens informareu de a quina hora arribeu a Barcelona.Nosaltres estem a l'espera de saber què ens aconselleu de fer per la nostra estada o viatge a l'agost cap al Salvador.Per la nostra part, ens agradaria molt anar-hi per donar suport i molts ànims. No obstant a veure què creus que s'ha de fer i quina és la tevaintenció. Nosaltres també et necessitem i et trobem molt a faltar.
Dóna molt petons i abraçades a tothom i ja ens aniràs informant de la situació. Un petó molt gran

Marta i Elisabet
Dilluns, 14 de juliol
Esmorzo al comedor Dorita, amb un noi dels Alcóholicos Anónimos. Aquest em diu, quan li explico que hi ha quatre catalanes per desenvolupar un projecte educatiu,
- I para qué sirve?
Realment jo no sé què contestar-li. Ara li podria dir. A ells, potser per res. A nosaltres ens ajuda molt. A ells segurament que el que fem més, és nosa. A nosaltres ens ajuda a saber què és la solidaritat.
Anem amb en Josep, la Mariona i l’ Hilario cap a San Miguel. Allà comprem els bitllets amb la Visa d’en Josep i aprenem el verb boletear, adquirir bitllets.
Anem a parlar amb la Pati i l’Antonio de SOMOS. Són antics companys d’en Josep i de la Mercedes i el Silem. Ens ofereixen tot el seu ajut i fins i tot, si fa falta, cèntims. Són molt amics de la comunitat i de les filles de la Mercedes.
Anem a recollir la Íria. Està tan feliç de poder sortir! I el seu pare, en Narcís, encara més.

Finalment anem a buscar la Rosita i la Lelin que també li donen avui l’alta.
Pugem tots plegats cap a Segundo Montes.
Fem una parada per comprar síndries i deixem a les noies de la Mercedes amb una síndria a ca la Lupita, a casa seva.
Finalment, ja de nit, arribem a ca la Sixta.
Estan tan contentes totes quatre! Gràcies Senyor, per poder viure aquests moments tan intensos.
Els papes van a dormir amb la Mariona i en Josep a casa en Geovanny.
Dimarts, 15 de juliol (escric el vespre mentre les ninetes i la Sixta estan fent un merder que semblen gallines)
M’he llevat aviat. Esmorzo també a ca la Dorita. He anat a fer un recorregut per San Luis. He pujat cap a la Biblioteca. M’hi he parat. No hi havia encara l’Anna. He saludat a una noieta que estava escombrant i porta una paradeta dins la biblioteca. He continuat amunt, passant pel costat de l’Escola de música. Hi havia també algú netejant pels afores. He arribat a la plaça de Segundo Montes. He entrat a ca la Lilian. Estava rentant roba. Hem fet un cafè amb la seva filleta. Té una casa molt bonica. Després he continuat cap al tercer Ciclo parant abans per veure l’església. He entrat a l’escola i he saludat a una mestra i a la directora, la Mercedes, la dona de l’ Hilario. La Marina encara no havia arribat. He saludat a la mama de Ojo de agua. Està emmurriada perquè el seu fillet (que pateix una paràlisis) no vol estudiar. Què se’n farà? Aquest noi va passar molts anys amagat per la seva mare a la casa. Va ser gràcies a gent d’aquí que se li va fer entendre que aquest nen es mereixia quelcom millor. Se’ls va ajudar per comprar una cadira de rodes i perquè anés a l’escola.
He continuat per veure com està l’hotelet que vam utilitzar l’any 1998, amb la Dolors, la Carme i la Rosa i el Centro Cultural de la Fundación Segundo Montes. Només queden les columnes i l’estructura del sostre del que era la terrassa amb vistes al Morazán oest. El Mitch ho va aixafar tot. Sembla que la Fundación, quan no tingui altres prioritats, ho arreglarà. He tornat cap avall i ja m’he quedat al Silem. La Pazita, una altra administrativa , estava organitzant la qüestió de la manduca de les guarderies. Estava preocupada per com pagar els deutes.
Poc després ha arribat la Lelin. S’ha fet un fart de plorar abraçada a en Josep. Han buscat les llibretes dels saldos i amb la Pati han solucionat el tema del banc. Sortosament la Pazita també té signatura indistinta al compte del Silem. Tema solucionat.
Celebrem, a la Guacamaya, una reunió amb l’Antonio, la Mariona, la Lelin, la Pati i en Josep. Apuntem les qüestions inicials i urgents:
1. Situació legal del Silem.
2. Revisar com estan els projectes iniciats
3. Tema guarderies
En parlem: Cal revisar els comptes dels aliments de les guarderies. Cal demanar una acte de defunció. La Junta directiva ha de nomenar una altra persona per firmar en el Banc. Sembla bo que la Lelin prengui el càrrec que ha deixat la seva mare. Cal substituir a la Mercedes i la Mª Eugenia dins la Junta directiva del Silem. Es plantegen diferents noms de persones per ocupar els càrrecs. Caldrà comunicar oficialment el canvi a tots els organismes nacionals i internacionals. Es bo començar a potenciar la imatge de Lelin (canvi de cognom, fer visites, dins el partit,...)
Hem dinat i he anat a veure les ninetes. En Josep i la Mariona amb en Geovanny han anat a fer gestions: la policia, papers audiència, visita a SOMOS, informes Hospitals, recollir la pik-up,... (l’han deixat a Corporados, tancada).He fet sortir a les nenes fins a la Guaca i al Silem. Allà s’han pogut connectar i han pogut llegir els correus.
En Josep i la Mariona han tornat amb males notícies. Demà hi ha l’Audiència. I sembla que no serà tan fàcil que la Maria pugui queda ben deslliurada. Hem anat amb en Josep i la Mariona a ca la Lupita per participar a la novena.
Tornant m’he quedat al Cyber i he sopat amb la Marina a la pupuseria de la canxa. He provat tortites d’arròs amb formatge.
Després cap a casa. A ca la Sixta hi havia un piló de gent visitant a les ninetes.
Encara hem anat amb la Íria i en Narcís fins a la botigueta de la betzinera a fer la última cervesa.
He vist en Josep patint. Aquest nit hi haurà qui no dormirà massa. Dijous, a les 2, hi ha la reunió amb la Directiva del Silem.
Carta de la Gemma. Dimarts, 15 de juliol
Acabo de llegir el mail q m'ha reenviat la Maria on expliques la terrible notícia a el Salvador. Encara que no conec cap de les noies esmentades sento una profunda tristesa que vull compartir amb la que es desprèn de les teves paraules. És el mail més trist que he rebut mai. Lamento profundament la pèrdua de persones tant valuoses per a les causes humanitàries i directament per a la vostra comunitat. Ho sento profundament, i, en aquests moments, em dol la meva còmoda vida a Cistella. Una forta abraçada. No sé quan llegiràs aquest missatge, però espero et pugui reconfortar.
Gemma R
Resposta a la Gemma
Gemma. Moltíssimes gràcies per les teves paraules.Aquesta gent ens donen una lliçó espectacular de solidaritat.Tothom agomboia aquestes noietes i a les famílies de les difuntes. Diuen que es una altra prova per esperonar-se en la seva lluita per la justícia social. Avui es una data important. Han obert de nou el Silem, les oficines on treballava la Mercedes i s'ha reprès la feina. Estem contents i esperançats. Les noietes molt millor. Dia 21 tornem a casa. Una abraçada.
Carme
Carta a en Salvador. 15 de juliol.
Estimat,T'enyoro força. Les ninetes van millorant molt. Els seus papes els tenim ben tips d'estar per aquí.Escolta, Salvador, avui mateix el migdia, hem tingut una mica de mala noticia. Sobretot, no es pot comentar a ningú. Sembla ser que el fiscal no en té prou amb l'acord provisional que s'havia de ratificar demà i diu que el més normal es que la noia que conduïa, es quedi al país. Que caldria que es presentés de tant en tant al jutjat. Ens ha caigut l'ànima a terra. Segons en Geovanny, l'alcalde, que és advocat, això li sona a rabieta política. Al govern hi ha ARENA, un partit de dretes. L'alcalde és del Frente, FLMN, i l' advocat defensor de la Maria també. Li sembla que tot plegat és una patranya per crear mal ambient. Tot i això, ell està fent gestions i parlant amb contactes. És increïble el que aquesta gent fa per nosaltres.Sembla que aquest països que abans eren tan corruptes, ara són el màxim de legals. En Josep es pensava que podria subornar a algú. Aquestes coses, i al nostre nivell, no existeixen.Si fos el cas que la Maria s'hagués de quedar, jo em quedo amb ella fins que arribi algú de casa seva o la Marta i l'Elisabet. Esperem que no calgui.A part d'això, avui ha estat un dia important. La Lelin, la filla gran de la Mercedes, ha obert el Silem. Ens hem fet un fart de plorar però s'ha reprès el treball. El primer que han fet ha estat organitzar el menjar per les guarderies, que des del dia de l'accident, que la pik-up anava carregada de menjar, no s'havia tornat a comprar res més. Hem perdut moltes peles. He fet una carta als dos ajuntaments, B i P, per demanar-los-hi cèntims. També he fet un missatge de mòbil a la Paqui perquè es posés al corrent i parlés amb el seu alcalde.Una abraçada molt forta.T’estimo molt.
Carme
Carta a l’alcalde. 15 de juliol.
Segundo Montes, a 15 de juliol de 2008,
Benvolgut alcalde,
Permeti'm que em presenti, primerament. Sóc Carme Gubert Casanova, membre de Banyoles Solidaria. L'escric des de la Comunitat Segundo Montes perquè em sembla que tinc la obligació d'explicar-li més àmpliament el que ha succeït des del fatídic dia 8 de juliol. I les conseqüències que això comporta pels germans de la Comunitat.Ja sap que la Pik-up pagada per Banyoles al Silem, entitat que forma part de la Comunidad Segundo Montes, va tenir un greu accident a la carretera. En aquest accident van perdre la vida la Mercedes Ventura, presidenta del Silem, gran amiga de Banyoles, persona clau en el desenvolupament educatiu i escolar de la comunitat, contacte directa de la cooperació internacional. Amb ella va morir també Maria Eugenia Hernández, administrativa i puntal de Mercedes y la seva tasca. En el accident també van rebre força la Núria , de Banyoles, la Zaida, de Serinyà i la Maria i la Iria de Figueres. Elles tot just feia dos dies que havien arribat a la comunitat per desenvolupar un projecte sobre educació de la UdG. Gràcies a Deu, elles ja són totes fora de l'Hospital i només tenen unes fortes rascades i algun trau i cops al cap. Estan mes bé cada dia i el seu ànim també millora. Ens vam assabentar de l'accident al cap d'una hora d'haver passat, en hora de Banyoles, a les onze de la nit del dia 8. Immediatament vam creure que calia venir ràpid cap aquí per donar suport tant a les 4 companyes com als germans de Segundo Montes. Per tant vam sortir el dia 9 de Barcelona hi vam arribar aquí el 10. Des de Condega, Nicaragua, l’ Àlex ja va arribar ràpid el mateix dia 9. Va ser d'un gran ajut.Hem estat abraçant a la gent de la comunitat i tenint molta cura de les nenes de casa. Ara estem ja en una segona fase per donar suport a les gestions que des de la junta directiva del Silem (les persones que queden) han d'anar realitzant: canvi de noms, reunió de la junta, assemblea de mestres,...El que vull comunicar-li especialment és que aquesta gent ens estant ensenyant que vol dir solidaritat. Estan tranquil·litzant a les 4 ninetes i desculpabilitzant-les de l'accident. Estan fent molta pinya. Només hauria d'haver vist la quantitat de persones que hi havia als enterraments, la quantitat de persones que estan assistint a les novenes que es fan durant aquests dies, la quantitat de persones que passen per la casa de Sixta (la senyora que te acollides a les 4 cooperants), per interessar-se per elles, pera acompanyar-les,... en fi. A més a més, ells interpreten aquest fet horrible com una nova senyal per esperonar-los en el treball per la justícia social del seu poble. Son una gent acostumada a lluitar. És una bona escola estar per aquí uns dies.Cal també que sàpiga que les dues famílies de les germanes mortes no van voler demanar res judicialment, encara que els advocats els deien que això no podia ser, que ningú ho feia,... Per això ha estat tan fàcil que la Maria pogués sortir de la comissaria sense càrrecs, després de dos dies.Be. Una altra cosa que li he de comentar i demanar es que la pik-up, quan va patir l'accident, anava carregada de menjar pels nens de les guarderies, que són totes responsabilitat del Silem. Aquest menjar es va perdre. Evidentment, també s'ha perdut el cotxe que és d'una gran necessitat. Aquest dies és l'alcalde qui deixa un cotxe de l'ajuntament i un xofer. Bé, doncs, amb tot això m'atreveixo a demanar-li una ajuda econòmica per totes aquestes necessitats que tenim aquí. Aquesta mateixa carta la passaré també a l’alcalde de Porqueres i a les àrees de Cooperació dels dos ajuntaments. Necessiten ajuda.Nosaltres, tant els que vam venir el dia 9 com les 4 ninetes cooperants, el dia 20 de juliol sortim de El Salvador i arribarem a Barcelona el dia 21.Moltíssimes gràcies per la seva atenció
Carme Gubert Casanova

Correu a Dolors, 15 de juliol.
Dolors, et copio el missatge que he fet per les nenes. Envia'l a tothom. Gràcies per enviar-nos tanta energia i per aquest article tant preciós d’en Juli. M'he sentit molt acompanyada i ja veuràs quan el llegeixin els altres. Moltes gràcies, Lola.
Bé, a nosaltres el temps ens passa volant.Ja tenim també a la Iria aquí amb nosaltres.Les 4 ninetes estan millorant totes molt.És impressionant la qualitat humana que hi ha per aquí. Tota la comunitat recolzen i abracen tant a les 4 ninetes com a les dues famílies.Tots, grans i joves, estan animadíssims a continuar el treball de Silem. La Rosita ha passat uns dies a l'Hospital però ja és aquí, també. Avui ha pujat un carro de San Miguel amb 8 persones cantant cançons, rient i explicant històries de la Mercedes. Ha sigut maquíssim. La Lelin té molt clar de demà anar al Silem i començar ja a repartir feines per a tots. El primer que vol fer és tornar a comprar menjar pels nens de les guarderies. El dia de l'accident venien de comprar a Gotera les provisions per la setmana. Ara fa uns dies que no tenen menjar a les guarderies, perquè la Lelin, després de l'enterrament era amb la seva germana, la Rosi a l'Hospital privat de San Miguel. Avui, a les 6 del vespre tots érem a SM.En quant el que em dius de la vostra vinguda hem parlat tant amb en Josep com amb l’Àlex i creiem que sí, que hauríeu de venir per estar amb ells i ajudar a la Lelin en el Silem i amb el Museu. Hauríeu d'animar a la Dolors perquè vingués. Segur que ara pot trobar un bitllet el mateix dia que vosaltres. Estigueu ben tranquils perquè, aquí a la Comunitat, saben que aquest fet és un altre esperonament més per tirar endavant. Tenen una energia que fa feredat. És impressionant i una lliçó per nosaltres.Feu-me el favor d'enviar aquest correu també a la Dolors Figueres, que no el tinc aquí.Un petó de part de tots.

HOMENATGE 2008 amb el cor trist 5

Amb el cor trist i l’esperança encesa 5
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008

Dimecres, 16 de juliol. Verge del Carme
M’he llevat. He anat a esmorzar donde Noemí, a la Guaca. Fa molta calor. Em noto molt cansada. Mentre esmorzava la Mariona m’ha respost una de les mil trucades que li he fet per dir-me que Ja estem lliures! No ha estat fàcil. Ha sigut una nit llarga però ara ja està. Més tranquil·la he anat a la Cyber. He trobat a la Isabel, la germana de la Cèlia de Barrial, que està de directora a San Luis. La Celia és la directora de Barrial.
La Íria i la Núria amb els seus pares i l’Hilario han anat a San Miguel per treure els punts. La Mariona m’havia dit que la Íria s’hauria de tornar a quedar a l’Hospital. L’han dut a Especialidades i més tard he sabut que no calia que es quedés.
Després de la Cyber he anat cap a casa. La Maria ja era a casa. Hem dinat amb la Zaida i la Maria i després han arribat els dos pares amb les dues noietes. La Íria està malament. Ara li fa mal l’esquena. Està desanimada perquè avui s’ha espantat amb la possibilitat que es quedaria a l’Hospital, ...
Mentre curaven a les ninetes he tornat cap al Cyber. Mentre hi era han entrat la Maria i la Zaida. Han pogut veure correu i la foto del noi guapo de Fundemac.
He comprat una altra comtessa a la Neveria. Avui és el meu sant.
Hem pujat cap a cal Walter que ens convida a sopar pupuses, boníssimes, i hem celebrat l’alliberació i el meu sant.
Correu general, 16 de juliol
Bon dia tots,
Acabem de superar l’Audiència. Ja podem tornar el dilluns. El Silem es obert. I això en omple de satisfacció.Estem contents. La Mercedes i la M Eugenia són en mig nostre.Aquest gent d’aquí tenen una forca impressionant.GRACIES PER TOT.Endavant.Lola fes-me el favor de reenviar el correu a tothom, especialment a l’Àlex que no el tinc aquí.Fes una forta abraçada a l’Àlex.un petó a tots.Ei, felicita a la Carme (dona de l’ Àlex), a la dona d'en Martí i a la Carme Llop!!!! SALVADOR, T'ESCRIURE MES EN UN ALTRE MOMENT. PETONS
Dijous, 17 de juliol.
Anem a Gotera, a la policia de trànsit per recollir les poques coses que van quedar a dins la cabina de la pik-up. Ara som a una altra l’oficina per denunciar la pèrdua de un rellotge i unes ulleres de sol (de la Maria), una computadora portàtil (de la Íria), una càmera fotogràfica (de la Zaida) i una filmadora i esportives (de la Núria).
Compro al mercat dues llaunes i un recollidor per la Sixta.
Dinem a la Guacamaya.
A les 2 som el Silem per celebrar la reunió del que queda de la Junta directiva del Silem.
Som presents:
Anastasia, Guadalupe, Pati, Josep, Anna Dèlia (maestra invitada), Carme, Mª de la Paz Luna, Juan (síndico), Juan Santiago, Advocat de SOMOS Rolando Javier (estuvo en la constitución del Silem. Han pedido de manera especial su presencia), Mariona, Antonio, Lelin y Pazita.
Disposem d’una còpia de l’acta nº 59 del 28 de setembre del 2007, on es va renovar la Junta.

En aquesta acta hi consten els següents càrrecs:
Presidenta, Mª Mercedes Ventura Blanco
Vicepresidenta, Mª Eugenia Hernández
Secretaria, Anastasia Chicas Argueta
Tesorera, Mª de la Paz Luna
Síndico, Juan Hector Anteportan Vigil
Vocal 1. Juan Santiago Hernández
Vocal 2. Guadalupe Gómez Gómez
En aquesta acta també hi ha escrit que l’Assemblea prefereix no fer renovació tan sovint.
Pren la paraula Don Juan, que demana un minut de silenci pel record de les companyes Mª Eugenia i Mercedes.
- Dios dijo que ya Mercedes y Mª Eugenia acabasen. Hemos de continuar nosotros.
Parla l’advocat que fa dues propostes:
1. Continuar amb les 5 persones de la junta, amb els canvis de càrrecs: la secretària passa a President i el Síndic a Secretari.
2. Fer una gestora per esperar a la Assemblea Extraordinària de socis
Juan proposa que per cobrir les vacants entrin l’Anadelia i la Lelin.
Hi ha diferents possibilitats:
- Assemblea extraordinària, elegir dos membres més.
- Funcionar amb el comitè de gestió: Lelin, Anadelia, ... que seria nomenat per la Junta directiva, i que es ratificaria a l’Assemblea celebrada abans d’un mes.
- Nomenar ara la junta nova.
Parlen la Pazita, l’ Anastasia, la Guadalupe, en Joan Santiago, la Mª de la Paz, Juan, ...
La Lelin i l’ Anadelia no poden acabar la seva intervenció, s’emocionen. Després de molt parlar i analitzar pros i contres, es decideix que la Lelin i l’Anna s’afegeixin a la Junta directiva.
Anem fins a l’Ocotal per encarregar el sopar que farem divendres, per agrair a tota la comunitat la seva ajuda incondicional. Encarreguem menjar per 30 i negociem el preu, 5.5 $. Carn de res i gelat amb galeta.
Correu a la Rosa. dijous, 17 de juliol
En primer lloc, Rosa, molts records de la Lilian, la infermera, la companya d'en Dario.Et trobo a faltar, especialment aquest dies que ho hem passat tant "jodido" per aquí. Suposo que ja estàs al cas. Hi va haver un accident de cotxe i va morir la Mercedes Ventura i la M Eugenia del Silem, amb l'agrevant que qui conduïa la pick-up era una alumna de la UdG, que havia vingut aquí amb tres companyes més per fer un projecte per les guarderies.Rosa ha sigut molt fort.Quan ho vam saber vam venir de seguida en Callís, la seva filla petita, la Mariona, i dos pares de dues de les noietes. Totes quatre han rebut molts cops i van ben nafrades. Ara ja són totes fora de l'Hospital. Aquest diumenge ja tornem cap a casa.Moltíssims records també de la Marinita. Parlarem més endavantCuida't molt. Una abraçada
Carme
Carta a la Dolors. dijous, 17 de juliol
Dolors, et reenvio aquest missatge, Des d’aquí vaig buscar a la Rosa que em sembla que no sap pas res. Pots venir amb la Marta i l’Elisabet?En Josep em diu que t’enviï tots els missatges que he anat fent. Realment, no n'he fet pas massa, però te'ls reenvio tots.Cada dia té coses boniques. Ahir vam superar l’audiència, l'altre dia van obrir el Silem, abans van arribar a SM totes les ninetes; avui han renovat la junta directiva del Silem i es reempren la feina...M'admira la capacitat que tenen aquesta gent per tirar endavant. No sé d'on treuen la força. Fins ara.
Divendres, 18 de juliol
La Sixta apareix amb una branca vermella de veranera.
- Apunta, Carmencita.
Esmorzo a ca la Dorita i vaig al Cyber.
Anem cap a donde Mercedes. Avui s’acaba la novena i es celebra la Missa per les dues companyes. El celebrant és el pare Ventura, Miguel Ventura, mossèn que va estar a la comunitat, gran amic de la Mercedes i espòs i pare. Lelin presenta la cerimònia. Es llegeix una lectura i el pare Ventura desenvolupa el sermó parlant del fill pròdig de la paràbola i parlant de pau, justícia social i lluita. S’han fet cants, s’ha combregat amb pa i vi i, al final, abans de la benedicció, s’ha donat la paraula a la gent perquè agraís a Déu. Evidentment s’ha agraït especialment l’existència de la Mercedes i la Mª Eugenia. M’ha agradat molt.
Tot seguit es resa el rosari.
Després de dinar hi ha reunió amb els mestres, convocada per en Josep Callís.
Es fa també un minut de silenci.
En Josep presenta la reunió:

- Vivimos momentos históricos. Gracias a Mercedes nosotros somos. Recordad el espíritu. Dejó a su familia en segundo término para procurar para toda la Comunidad... la gran inquietud para que la Comunidad fuera algo distinto. Futuro próspero. Extrema dignidad, honradez.
Mercedes vivirá mientras viva en la Comunidad.

El Silem se mantuvo en pie, no las otras organizaciones que provenían de Colomoncagua.
¿Qué piensan ustedes que se puede hacer para

que el Silem siga adelante?
Anastasia:
- Me siento comprometida con el Silem. Como comunidad, Mercedes soñaba en la construcción de la Universidad de Morazán.
Orfilia:
- Primero es necesario organizar el Silem. Falta la cabeza legal.
Anadelia:
- Tendríamos que poner el nombre de Mercedes Ventura a una escuela.
Roberto:
- Fui profesor gracias a Mercedes y Mª Eugenia. Nos comprometemos a hacer la petición de que nuestra escuela lleve el nombre de Mercedes. Me comprometo a ayudar en lo que pueda al Silem. Nos alejamos un poco del Silem.
Juan de la Cruz:
- Primero es la parte legal de la directiva. No nos llegaban convocatorias de reuniones o asambleas del Silem.
Juan Bautista:
- No puede desaparecer el Silem. Lelin tiene todas las características para sustituir a Mercedes. Los maestros han tenido difícil la comunicación con el Silem. Hay que seguir los ideales sociales y políticos de Mercedes.
Pastora:
- La hemos caracterizado como una madre. Una de nuestras metas era ser los maestros de nuestra propia comunidad. También Mercedes luchó por la equidad de género.
Ojalá se realice la Universidad, con su nombre. Estamos dispuestos a apoyar sus proyectos.
Betty:
- Nos sentimos tristes. Somos maestros gracias al esfuerzo que ellas hicieron. He tenido siempre en la memoria ésto. No hay día que no recordemos lo que hemos vivido. Siempre he estado en todas las graduaciones. Estamos comprometidos en lo que nos infundió: no olvidar las necesidades de la gente de la comunidad. Nuestros niños vienen de familias con muchas necesidades. No nos hemos olvidado de las necesidades de nuestros alumnos. Hemos pasado tanta pobreza, ... Ahora pasan esta situación nuestros alumnos. Cuando Mercedes se presentó a la alcaldía, la apoyamos.
Rolando (Quebracho):
- Mercedes era más que una persona de carácter común. Muy sólida, muchos valores, muchas cualidades. Espíritu de ayudar. Nunca giró la cara ante alguien, aunque esa persona la criticara. Tenia una gran capacidad. Quería el desarrollo de la comunidad. A su memoria se va a lograr. Yo la admiré mucho. Somos parte de ese proyecto. Hace falta la Universidad local.
Lelin es la indicada para acceder al puesto de Mercedes. Nosotros seremos arte y parte de la directiva.
Josep:
- El Silem con ustedes va a seguir.
Quiero decirles también que los indios Lenca, en el día del velatorio expresaron su pena y preocupación por su futuro. Hasta ahora Mercedes era su protectora. Mañana vamos a Guatajiagua con Lelin para decirles que ya vuelven a tener protectora.
SI AQUÍ NO HI HA L’ESPERIT DE LA MERCEDES I LA Mª EUGENIA, ON ÉS?
Després d’aquesta intensísima reunió vam anar cap al Ocotal, per sopar. Vam arribar a ser 41 persones i no van venir els de Fundemec.
Han vingut també dos polis, vestits d’uniforme. Quina pena!
Després de menjar la Meymí amb dos companys seus, el grup Tiempos de canvio, han fet un bonic recital:
Amor eterno, El sombrero azul, una dedicada a la Mercedes i la Mª Eugenia, Pequeña guerrillera, Sin palabras, Mujer salvadoreña y Ciudad Segundo Montes. La Marina ha dedicat l’ Ave Maria a la Mercedes i la Mª Eugenia i les ninetes el Boig per tu.
Ha estat un sopar emotiu, sincer. Amb això volíem agrair l’ajuda de la Comunitat a les ninetes i a nosaltres mateixos.
Resposta de la Rosa
Fri, 18 Jul 2008 11:11:15 +0200 Estimada Carme!!!! no saps com ho sento!!!! se m'ha trencat el cor i, evidentment, se m'han negat els ulls al llegir-te. Per la Mercedes i per la M. Eugenia malauradament no podem fer res més, però per vosaltres sí, malgrat que sigui des de la distància. L'energia arriba, n'estic convençuda!!! tot i que estic en plena voràgine d'activitats.... ja saps com va això... avui, a les 15,15 h. estaré una bona estona amb vosaltres, i encendré una gran espelma blanca perquè us doni molta llum i força.Quan se'n va algu que estimes, no hi han paraules de condol. La presència amb silenci es molt més valuós (jo hi sóc). No es la mort de la persona la que ens fa plorar, sinó els records que ens deixa.
Una abraçada plena d'amor!!!!! Rosa
Carta a la Rosa. 18 de juliol
Rosa, estimada, Arriba aquí la teva força. Avui a les 11 d'aquest matí anem a ca la Mercedes per recollir les últimes flors i dur-les cap al cementiri. Demà el matí es fa una missa. Et tindré molt a prop. Una abraçada. Carme
Dissabte, 19 de juliol
Avui anem a San Fernando, el poble natal de la Mercedes, on va ser enterrada, per lliurar tots les flors que han anat arribant al llarg de la novena. Cada dia arribaven rams tendres. I hem anat amb els més íntims: la mare d’en Geovanny, en Josep, la Mariona, la Lelin, la Lupita i L’Edgar. Les ninetes també han vingut i hem resat un parenostre i hem cantat la Vall del riu vermell.
Molt bonic.
Baixant l’Hilario ens ha ensenyat on era Colomoncagua que es dibuixava entremig de les muntanyes d’Hondures.
Després hem parat a Perkín a fer alguna foto i visitar l’església. És bonic que hi hagi un altar dedicat a San Romero.
I tot seguit hem anat cap a Guatajiagua a fer una visita a la comunidad indígena lenca.
M’ha semblat que era Segundo Montes 10 anys abans. Van descalços, no hi ha tele, les cases són de fustes, plàstic i fang, no hi ha clavegueres,...
Ens hem reunit amb dos lenques. En Daniel Pérez Martínez i en Salvador Hernández, aquest té el nom de SHANBAGASH.
- Cuando oí la notícia, se me clavó en la mente. Tuve una gran calentura, No pude ir al entierro.
- Tuve un sueño. Lo presentí.
- Qué vamos a haser sin nuestra protectora
- Para nosotros Mercedes estarà en nuestro corazón. Siempre, todas las noches, una vela y una pequeña ceremonia. Mercedes vive.
Lelín:
- Me comprometo a trabajar con vosotros, trabajar de la mano. Para que haya cambio.
Problemes pendents amb els lenques:
1. Legalització de les terres.
2. Guarderia
3. Aigües negres (clavegueram)
Hem tornat a Meanguera.
Demà agafem l’avió i tornem a Banyoles.


MERCEDES Y Mª EUGENIA, GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL.

QUE PER MOLTS ANYS LA COMUNITAT SEGUNDO MONTES CONTINUI ESTANT AL CAPDEVANT DE LA SOLIDARITAT.



Banyoles, 27 de juliol de 2008
Dono les gràcies a totes les persones que han estat fent-nos costat.
A ells i a la Solidaritat (encarnada a la Comunitat Segundo Montes) va dedicat aquest petit treball.

Carme Gubert Casanova

HOMENATGE 2008. AMB EL COR TRIST 1





























Amb el cor trist i l’esperança encesa 1
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008
Volia transcriure aquí el meu diari, que he estat fent des del dia 9 fins el 21 de juliol.
Però el meu diari només té la curiositat de conèixer, un mica, algunes de les mil gestions que vam anar fent aquests dies per la terra de la Mercedes i la Mª Eugènia.Per donar més valor a les meves vivències em prenc la llibertat de recopiar escrits i cartes d’amics, que ens hem estat fent circular aquests dies, per donar-nos ànims i per informar a tothom.
Dimecres, 9 de juliol
Accident: dimarts 8 de juliol.
Marxem avui, dimecres, 9 de juliol.
Som a l’aeroport, terminal A. Anem amb la Mariona Callís, en Josep, en Rafel i en Narcís Gibert, pare de la Íria.
Cap a Segundo Montes
Hem sortit a la una del migdia de Barna. Hem travessat l’oceà i ara som a Atlanta (Georgia), un gran aeroport. Hem sortit amb un metro i hem agafat un bus petit que ens ha dut a Sleep-inn, un hotel.
M’he dutxat i hem demanat el sopar. He escrit a en Salvador i a l’Anna i en Wolf. Demà al migdia serem a El Salvador i a San Miguel. Les nenes, la Núria i la Íria, encara són a l’Hospital de San Miguel.Tinc ganes de ser demà.
9 de juliol.
Correu a Anna
Anna i Wolf, suposo que hores d’ara ja esteu al cas de el que ha passat.Encara no som a El salvador. Tenim moltes ganes de ser-hi, per fer costat a les nenes i a les famílies de la comunitat.Una abraçada,Carme
Resposta d’Anna
Moltes gràcies per mantenir-nos informats, tot i que som tan nous a dins del grup BS. Ens ha impressionat molt la noticia, és clar. Esperem que hageu (hayáis) aconseguit un vol a El Salvador molt aviat per què estem segurs que sereu molt útils per ajudar. Us desitgem molta sort i estem pensant tot el temps amb vosaltres i les famílies de El Salvador.
Una abraçada. Anna i Wolf

Correu general
Estimats tots,hem pogut veure les noticies de TV3 i del Punt. Tenim moltes ganes d’arribar a Salvador. Ara son les 7 del mati. D’aquí una hora agafem l’avió per arribar a Salva. Tenim moltes ganes de ser-hi. Cuideu-vos molt i mantingueu el contacte amb els de BSMoltes gràcies.Carme
Resposta Elisabet
Hola Carme des de Banyoles tots estem nerviosos i amb ganes també de poder ser al costat de la Lupita, la Rosita, els gemelos... amb tota la família. Feu-los-hi molt de costat i dieu-los-hi que els estimem molt.
Vosaltres cuideu-vos molt, un petó molt gran. Ens veiem molt aviat.Elisabet

Dijous, 10 de juliol
Ens aixequem a Atlanta. Ahir a la nit vam veure les notícies de TV3, de El Punt i de La Prensa Gráfica. Espectacular com corren les notícies. Hi havia alguna contradicció. Qui duia la pick-up? El que sí és cert és que la que està retinguda és la Maria. Tinc moltes ganes d’abraçar-les i ser amb elles. Tan de bo l’Àlex ja hi sigui.
Hem arribat, per fi, a l’aeroport de El Salvador, a les 2 del migdia. A l’arribada en aquest espai, on hi tinc gravada la cara de la Mercedes, m’he desplomat. Què hi faig aquí si no hi ha la Mercedes?
Ens esperava L’Ismael, de Ayuda en Acción. Ens ha dut fins a San Miguel, on hem trobat més companys seus que ens han portat a l’Hospital San Joan de Dios. Allà, per fi, hem pogut veure la Núria i la Íria. Pobretes, estan molt nafrades. Fan força mala impressió.
L’Àlex era amb les ninetes. Ostres, Àlex, com t’agreixo que siguis aquí. Els pares Narcís i Rafael s’han quedat a San Miguel, a l’Hospital i en un Hotel.
Les ninetes no podran sortir pas avui, la Núria demà i la Íria potser dimarts,...
M’ha trucat en Salvador. Allà sembla que encara tenen més notícies.L’hospital és depriment.Després hem anat a trobar en Geovanny i cap a les oficines de Fundemac. Maquíssims. Ens han preparat un pica-pica esplèndid amb pastís i tot per celebrar que la Maria ja havia sortit de la policia. La Maria és una noia alta i sembla molt forta.
Després hem anat cap a Segundo Montes. Hem pogut abraçar a la Zaida, que l’ha adoptada la Sixta i ara li diuen Èmeli.
Més tard hem anat a saludar a la Rosita, filla segona de la Mercedes. Porta un collarí. Hauria d’estar hospitalitzada. Llavors hem anat a la vetlla de la Mª Eugènia. Ple de gent. Les filles són la Paula, Isabela i ..... Estan molt afectades . Hi havia moltes flors i la Mª Eugenia de cos present en una caixa,... tot era ple de color i de companys.La Mariona fa la xerrada amb la Sixta i la Èmily amb l’Adan, un nebot de la Sixta, i amb l’Enoc.

HOMENATGE 2008 amb el cor trist 2

Amb el cor trist i l’esperança encesa 2
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008















Divendres 11 de juliol
Ens despertem a les 6. Vaig a fer un volt. Veig el Silem. Tot està molt canviat. La Sixta ens prepara l’esmorzar: Plàtan fregit, visca!
Avui enterrem la Mª Eugenia.
Hem anat amb l’Àlex i en Geovanny a la corrua de cotxes cap a Jocoaitique, a l’església. Fa la cerimònia un mossèn jove i “sec”, Juan. Les filles ploren molt. Hi ha gent amb espelmes.
Sortint, anem amb comitiva cap al cementiri. És emocionant la quantitat de gent que som a l’acte. Fa pujada i es veu tot el camí ple de germans. Hi ha gent gran, jove, estudiants, infants,...
Em trobo amb l’Anna...bel?, no!, Anastasia de la Biblioteca. Després amb la Lilian, la promotora de salud, que em recorda la Rosa de Pineda. Què deu fer?
Trobem a un company castellà que està ajudant a la part tècnica de la ràdio, la Ràdio Segundo Montes, perquè pugui arribar més enllà. Els de la ràdio ens fan expressar les emocions a mi i a l’Àlex i a tothom qui pot parlar. El cementiri és un jardí amb pendent. S’enterra al terra, en una terra humida i fecunda.
En Geovanny ajuda a enterrar amb la pala.
Dinem amb l'Àlex i en Geovanny a l’Ocotal, un restaurant car per turistes. L’entorn és molt bonic, es un turó ple d’uns pins molt grans. Esclata una tempesta i per primera vegada a la meva vida veig un llamp que cau a sobre un arbre i esquinça la escorça. Impressionant. És un llamp sense tro.
Després anem a Gotera per fer canvi. No puc. En Josep em deixa 100 $.
En Josep i la Mariona han acompanyat a la Rosita i la Lelin a l’hospital, a San Miguel. La Rosita queda ingressada pel trencament muscular al clatell.A Gotera trobem en Callís i un company d’en Geovanny. Dinem i tornem a Segundo Montes. La Núria i en Rafael ja han arribat a cala Sixta. La Núria està contenta.



En Josep, la Mariona i l’Àlex amb en Geovanny van a trobar a la Lilian perquè demà curi a la Zaida i van cap a casa de la Lupita, que està amb els tres petits.
En Salvador ja m’ha felicitat. Demà dissabte 12 de juliol fem 22 anys de casats. Per molts anys, Salvador.T’estimo molt. M’agradaria que pugessis viure aquesta experiència. Una abraçada.

dimarts, 24 de febrer de 2009

DIARI DE L'ESTADA A SEGUNDO MONTES 1998 5

Dissabte, 25. Sant Jaume
Avui fa set anys que vam anar a dormir a casa. Me n'he recordat.
Havia de venir la Victoria Avilés, i, com sempre, no ha aparegut. Els de la directiva estaven enfadats. Ells ho havien presentat com un acte del FLMN. Però la primera que va parlar va dir que era un acte de les dones. Llàstima.
Ho trobo escandalós, però la gent d'aquí, sembla que no s'immuta.
Dinem i l'Augusto i en Roque ens porten a visitar unes comunitats del Bajo Lempa.
Estan molt fotuts, aquesta gent, però ells al peu del canó!
Hem dormit a casa de la germana d'uns companys de l'Augusto: tres en llits i la resta, fins a vuit, en hamaques.

Diumenge, 26
Ha vingut en Jorge, de la Coordinadora de la Comunidad del Bajo Lempa i ens ha explicat la seva feina. Després hem visitat una altra comunitat...
Més tard, hem anat cap a la Bahía de Jiquilisto. Hem agafat una llanxa, ens hem banyat i ens hem mullat per tots costats, sobretot la Dolors.
Ens hem canviat de roba i cap a casa un altre cop!
I a fer bosses per anar cap a la capital.


Dimarts, 28
Canvi al Banc. Com es gasta a la ciutat!
UES (Universitat Estatal Salvador)
Mercado El Cuartel
Centre: Catedral, Teatro Nacional.
Marisqueria: Acajutla. Sopar amb en Sixto, l'Augusto i la Lisset.
Toc: La Ventana.

Dimecres, 29
Canvi al Banc.
Grupo Maiz.
UCA (Universitat Centro Americana. Jesuïta)
Metro Centro i Metro Sur (Centres Comercials)
UES
Telefonar Daisy.
"Pupuserías" i la Luna, amb en Sixto.
Dijous, 30. Aniversari de la Carme.
Trucar Iberia, com cada dia.
Canvi de casa.
Assemblea a la UES.
Sopar a la pizzeria Salvatore. Apareix l'Augusto, per portar-nos uns documents que faltaven.
Dos rams de roses vermelles.
A la nit, l'Augusto, en Sixto i l'Universitari. I que no marxaven.

Divendres, 31
Molt aviat, del matí, la Celia, una senyora encantadora, mestressa de la segona casa d'hostes on hem estat, ens porta cap a l'aeroport.
Ens espera un trajecte llarg. Moltes hores de volt. A casa ens esperen.
Hem conegut una mica més El Salvador, sobretot la Comunidad Segundo Montes. Hem viscut una mica els seus problemes, projectes i il·lusions.

Però hi tornarem.
D'aquí a dos anys hi tornarem!

DIARI DE L'ESTADA A SEGUNDO MONTES 1998 4


Diumenge, 19. El cuco
Ens aixequem a les 6 per anar a la platja. Som en Medardo, en Chico, el xofer Francis, la Dolores, en Xavier, les dues canàries i les 4 catalanes.
A ells els agrada El Cuco, però a primera vista és com Lloret, encara més penjat.
Però el Pacífic és molt gran, molt gran i fa unes onades impressionants, que et bolquen encara que no vulguis.
"El mar està lleno".
La marea està en el seu punt més alt.
A la tarda, quan m'he despertat, ja era 500 metres enllà, el mar. Hem passejat pel mar, hem estat a les hamaques, hem dinat camarones, per variar,... i hem rigut molt, amb els sistema que tenen els salvadorencs d'indicar els llocs, amb els llavis.
Hem sopat en una pupuseria i cap a casa. Quasi a mitja hora per arribar ha fet un bon xàfec que ha deixat a tot el personal ben xop.


Dilluns, 20. MeangueraVeient la Daisy enfeinada, pensant en el que ella ens va dir en una sopar a Banyoles
(-Volem fer el Regne de Déu aquí a la terra, i per això lluitem) i pensant que ens queden tan pocs dies aquí, m'han vingut ganes de plorar, de plorar i d'abraçar la Daisy i de dir: "- Tanto que deseaba estar aquí i se me acaban los días".
Estic contenta de ser aquí tot i que m'ha decebut una mica: On és la religiositat? On és la Teologia de l'Alliberament? Què és l'educació popular? Ens hem relacionat més amb la gent del Frente que semblen molt ateus. L'Escola ens ha decebut força. L'hem vista força tradicional. Tampoc no l'hem vist massa.
Avui hem acabat força a la Biblioteca. Quina pencada! La Dolors i la Carme estaven ben cansades. La Dolors amb mal de cap i la Carme amb mal d'esquena. No hem pogut atendre la Marina. La Rosa ha ajudat la Daisy a l'ordinador.
Ah! Al migdia hem visitat el poble de Meanguera: L'Alcaldia, els carreres amb llambordes, l'escola, correus, ... Sembla, però, un poble fantasma. Està molt deshabitat, el nucli. Això que el municipi té 14.000 habitants.
Dimecres li donen el títol de Villa.
Dimarts, 21. Contrastos
Quasi, quasi, tenim acabada la Biblioteca. A la 1 hem anat a ADIM. Ens ha rebut la Melva. Després tenien reunió amb les dones i ens hi hem quedat. A l'ordre del dia hi havia dos punts:
. "Evento" del dissabte amb la Dra. Avilés.
. Qui s'ocupa de fer uns diplomes per l'antiga Junta directiva.
Reunió curta i eficaç. Hem quedat que ens veurem dissabte.
Baixant cap a San Luis (érem a Quebrachos) ens ha carregat una noia –Marta-, dona d'en Fredi, que treballa a l'Escola Tècnica. L'hem visitada. Està tot molt ordenat i net. Hi ha les oficines de la Fundació Segundo Montes i locals per fer capacitacions.
Parlant ara a la nit amb les companyes, comentàvem per què aquestes oficines són tan diferents de les del Silem, per què l'escola de Meanguera (és del ministeri, no de la Comunidad) és tan bonica,... Per què. Hi ha coses que no entenem.


Dimecres, 22
Anem cap a Barrial totes quatre. No anem a les classes perquè no sabem massa què hi fem. Fem fotos de totes les aules.
Al migdia ens porten a Cerro Pajarito, fa molta pujada però l'excursió és bonica. Des de dalt es veu tot, quasi, Meanguera.
Quan tornem ve un noi maquíssim a dir-nos que en Basílio no port venir-nos a recollir. Total, a les 3, tornem a peu amb el coordinador. Quasi una hora. A la carretera negra ens recull una pick-up-. Arribem cansades al Silem i l'Augusto ens convida a anar a veure els de la Pastoral. Hi anem.
Arribem a casa ben cansades.
Ens dutxem i anem a sopar. Però he d'acompanyar la Rosa amb l'alcalde de Meanguera i el xofer, és clar, a sopar.


Dijous, 23. Mozote, no
Anem acabant la Biblioteca. L'Ana ha clavat els cartells que ella va redactar sobre el bon ús de la Biblioteca. Sembla que està contenta. Li hem endreçat, fins i tot, la seva taula.

Dinar a la Guaca. I a les 3 havíem d'anar al Mozote. Però ha plogut amb ganes. I hem mirat uns vídeos de 30 minuts de TV3. Han arribat els bascos.
Sopar al Centre.
I hem jugat a cartes amb les canàries, en Xavier i en Mauro.


Divendres, 24. Mozote sí
He tingut carta d'en Salvador. Uau!
Hem anat a Gotera amb en Basílio a fer quatre encàrrecs.
Després hem anat al Mozote.
És impressionant. El poble l'estan fent tot de nou. No es veu res destruït. De primer, m'ha decebut, però després, he entès que tenien ganes de superar la massacre i crear un poble nou. Estan fent cases de maons, totes iguals i l'església. En Basi, dins l'església, en ha explicat què havia passat aquell dia aquí.
Hem dinat al Centro Cultural i ha arribat la Catalina Montes. Sembla molt maca.
Les companyes han anat a acabar la feina de la Biblioteca. Jo he anat a dormir.
Al vespre ens han fet una festa per celebrar:
. Arribada de la Catalina Montres.
. Arribada d'una delegació basca.
. Arribada de les canàries.
. Acomiadament de les catalanes.
. Celebrar el títol de mestres.
Després de sopar hem ballat força.

DIARI DE L'ESTADA A SEGUNDO MONTES 1998 3


Diumenge, 12. 12 anys de casats
M'he aixecat nerviosa per poder-te venir a trucar. He esmorzat poc i he anat corrents a Entel, a demanar trucada per Carmen Casanova de Grions. M'has contestat tu. Em devies esperar. Ets un sol, que diu la Rosa.

He trobat la carta que m'ha portat la Dolors. Moltes gràcies.
Avui hem anat amb la Marina, a casa seva a comprar-li braçalets per a"Banyoles Solidària". Viu sola, en una casa de fusta, sense llum. Té 19 anys i està estudiant 2n de Batxillerat. Té molt clar que vol seguir estudiant tot i les penúries econòmiques que això li comporta.
Hem anat a visitar la Daisy. I ens ha convidat a una reunió de la Directiva del FMLN a Arambala. Arambala és un municipi a uns 10 quilòmetres d'aquí. S'hi veuen cases ensorrades per la guerra. Estan reconstruint l'Església.

Els punts del dia eren:
-Informació de la Departamental (dues tendències dins el FMLN)
-Dia 25, Dra. Avilés, candidata a Presidenta.
-Reorganització de la Directiva d'Arambala.
A la tornada hem trobat la Dolores Benítez i els seu fill, a ca la Martina (Ojo de agua), hem fet una partideta i cap a sopar. I a dormir.
Dilluns, 13. Marina.
Hem estat tot el dia a la Biblioteca.
Cap al tard he passat a màquina un treball de la Marina (un treball ben rocambolesc). La Dolors i la Carme s'espavilen molt a la Biblioteca. Acabarem la feina abans d'hora!

Dimarts, 14. Gran sacsejada

La Dolores ens havia convidat a anar amb ella a l'altra punta del país, per veure indígenes que fan teixits.
Hem travessat el país, passant per la capital i Productores Corporados (no he pogut enviar la meva carta a en Salvador, però sí que ell m'ha enviat la seva). Hem arribat al Departament d'Ahuachapán, a un poble que es diu Ataco. Allà hem visitat una casa-museu, impressionant, hi ha un teler de fusta on fan uns teixits preciosos, però caríssims. La Dolores no ha pogut comprar teles per la seva empresa i hem tornat. Tota aquesta zona està inundada de cafetals. Hem tornat a la capital. Hem anat a sopar a una pizzeria i cap a casa. Ens havíem llevat a les 3 de la matinada, hem arribat a la 1 de la nit. Estem molt, molt cansades. Però com diu la Rosa, a la guerra devia ser pitjor.


Dimecres, 15. Vetlla d'un difunt
Ens hem aixecat tard, molt tard. Hem anat a la Biblioteca. Uau, no s'acaba mai!
A dinar a la Guaca i tornem-hi. La Marina ens porta un treball per picar. Ho fa la Rosa.
Al vespre, sempre se'ns acumula feina: ve en Roque, a parlar-nos del projecte del forn de pa i de la militància (no ho pot evitar). Sopa amb nosaltres. Més tard ve en Basilio, ens ve a buscar per anar a un "velatorio". S'ha mort la mare d'en Juan de la Cruz, un mestre del 3r Cicle que jo encara no havia vist. La Rosa l'havia vist 10 minuts. Ha sigut interessant. S'ha fet una Celebració de la Paraula, després de posar la difunta a la caixa, de posar quatre espelmes amb creu, un barret a sota la caixa, flors i alguna cosa amb cendra. No els hem vist tots, els ritus. Llàstima. I ben tard, a les 12, hem anat a dormir.


Dimecres, 16. Sta. Carme
Sorpresa! Esmorzar amb xocolata desfeta.
Dinar a la Guaca.
Sopar: CAMARONS, VI CATALÀ, PATATES XIPS, OLIVES I EMBOTIT DE PINEDA!
Gràcies Dolors i Rosa.
Matí, treball a la Biblioteca.
Tarda, treball a la Biblioteca.
La Rosa va a buscar les canàries. Anabel i Leonor.
Sopar amb les canàries, l'Augusto, la Dolores i nosaltres quatre. Abans, però, mini-concerts dels Morazán per a un grup d'estudiants que estudien la guerra. Són de la Libertad i no on tenen ni idea. Han vingut dos membres de la Fundación a explicar-los coses.



Divendres, 17
M'he aixecat tard, molt tard. Les companyes ja han anat a treballar. Jo esmorzo amb l'Anabel i la Leonor. Després, a la Biblioteca. Ja va agafant un altre aire.
A la 1, reunió amb els coordinadors per ensenyar-los el Centre de Recursos i la Biblioteca. Han entès que aquests llibres els poden fer servir. Si no n'hi ha per tots, serviran per tenir-los a l'aula i utilitzar-los en grup. Hem apuntat el nombre de nens que hi ha per escola per anar fent pilons. I, ja era hora, la Biblioteca es descongestionarà de llibres de text repetits. La Dolors els ho ha explicat molt bé.
Dinem a la Guacamaya. L'Augusto ens explica un interessant pla per al cap de setmana (Nueva Esperanza, la platja,...) Però tot se'n va en orris perquè la Niña Dolores ens diu que dissabte, a les 4, hem de ser en una reunió amb tots els mestres. Quan a la nit li ho diem a l'Augusto li sap molt greu. Merda!


Dissabte, 18. La cususa
La Sra. Dolores ens ha fet aixecar a dos quarts de set per anar a veure les empreses de Promotores Corporados.
Tèxtil
Taller mecànic ( cadires, reixes,...)
Embotits i congelador de pollastres.
Molt interessant, però jo estava força ennuvolada. Em fallava l'equilibri. No sé.
Les companyes s'han quedat treballant (preparant el material per a les guarderies i parlant amb la Daisy) i jo he anat a dormir. Al migdia hem dinat al Centre i a les quatre cap al 3r Cicle per la reunió. Ha començat a dos quarts de cinc i ha acabat a dos quarts de vuit. (Acta de la reunió més avall)
I cap a fer una "cususa", amb en Roque, la Mercedes, en Darío i nosaltres sis.
Sembla que és molt bona i menys forta que l'"orujo".
Acta de la reunió amb tots els mestres:
1. Informació de l'última reunió Coordinadora. Acta – memòria.
Parla en Medardo:
Dues comissions: una per al registre dels títols (Mercedes, Beti, Medardo). Cap problema de registres, de documentació. L'altra, per a la legalitat del procés.
Falta Inglés I (60 h), Práctica (160 h) i Matemáticas (60 h).
Horari dels cursos d'anglès: De dilluns a divendres, de 5 a 9 del vespre. Dissabtes de 8 a 12.
Práctica profesional. Alfredo Chávez. Del 31 d'agost al 21 de novembre. De dilluns a divendres, 3 hores diàries. De 5 a 8 del vespre.
Didáctica de las Matemáticas. Josep Callís. Del 23 de novembre a l'11 de Desembre. 4 hores diàries de dilluns a divendres de 8 a 12 del matí. (Ells estan de vacances)
2. 12 places del ministeri
Prescindiran dels mestres del ministeri, per poca utilització. L'any que ve, es convocaran 12 places per a la Segundo Montes. Però, si aguantessin aquestes places fins a un nou concurs de trasllats, aquestes places ja hi serien.
Es discuteix molt. Al final, voten:
25 vots que marxin els mestres del ministeri.
2 que es quedin
2 abstencions.
3. Catalina Montes
Catalina Montes és germana de Segundo Montes, i de tant en tant li agrada viatjar fins a la Comunidad. També ha impartit cursos per als mestres que es treien el títol. Ella viu a Valladolid i fa d'enllaç entre la Comunidad i la Fundación Segundo Montes. Se'ls estima molt.
Programa per divendres 24:
De 5 a 7. Reunió amb Catalina Montes.
De 8 a 10. Sopar. Benvinguda a la Catalina i a les dues canàries i acomiadament de les quatre catalanes.
Hi haurà a la festa:
39 mestres
El personal del Silem
Els dos alcaldes
El Conjunto Morazán
7 espanyoles (6 més la Dolores).
4. Seis maestras españolas (Biblioteca i altres possibilitats)
Expliquem la nostra feina i les canàries s'ofereixen en el que sigui.