SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008
Dissabte, 12 de juliol
Hem baixat a Gotera a parlar amb l’Enrique de Fundemac, pels bitllets. Ens ha fet una gestió per agilitzar la compra de bitllets de les quatre ninetes i l’endarreriment que necessitem nosaltres cinc.
Després hem anat a veure la Íria. No acaba d’estar massa bé. El seu pare se’l veu força preocupat.
Després hem anat a veure la Rosita, que està a l’altre Hospital (un privat: Especialidades, Virgen de la Paz). Han plorat amb la Lelin.
També hi ha a l’Hospital la Deisy, l’Orfília, ja que al seu pare l’han operat de la pròstata. Està molt envellida. Fa un any va morir el seu fill d’un accident. Un camió el va atropellar a l’entrada de San Miguel. No ho ha superat.
Hem dinat a Gotera, he pagat jo ja que celebro el nostre aniversari de casament. Hem pujat fins a Meanguera i ens hem reunit tots. A ca la Sixta hi havia també l’Enrique i les seves companyes, la Núria i altres.
Finalment, i després de diferents intents he pogut fer un correu hotmail, i he fet quatre ratlles a en Salvador.
Tornant, hem celebrat els 22 amb tota la colla: Geovanny, veïnes, les ninetes, els de Fundemac, i nosaltres amb la Sixta. Hem menjat una comtessa. He promès a la Sixta que aviat tornaria amb la meva família.La Sixta està preparant agua de golpe, per curar a les nenes. Ha agafat tres tipus de plantes: escorça de quina i de palo de golpe i fulles de nance. Les ha ben rentat, les ha bullit i les ha deixat reposar fins que l’aigua s’ha tornat fosca.
Maria, maca, Salvador estimat,
no sé si saps que ja soc a Salvador.
El dia 8 de juliol hi va haver un accident, a El Salvador, de cotxe i van morir Mercedes Ventura i Mª Eugènia; les dues eren unes dones impressionants, líders de la Comunitat on teníem l'agermanament, i dues persones mot i molt valuoses. Han deixat a la Comunidad Segundo Montes un buit molt gran i a més a més des de Banyoles ens quedem sense dues amigues i contactes directes amb la comunitat.
El cotxe de l'accident el conduïa una cooperant de Figueres, que estava a la comunitat. Elles són: Zaida i Núria, de Banyoles i Iria i Maria, de Figueres. Vam saber la terrible notícia el dimarts 8 a la nit. Evidentment vam decidir marxar urgentment dos pares de les noietes, en Josep i la Mariona Callís i jo de Banyoles Solidària per donar suport a elles i companyia a les famílies de les víctimes i a tota la comunitat.
És impressionant la força i esperança de la gent d'aquí. Estan animats a continuar el treball de la Mercedes. No deixaran que el seus projectes desapareixin.
Avui, 12 de juliol, (aquí són ara les 7 del vespre) estem encara tramitant papers, tan judicials com personals, com econòmics,...i altres. Tenim volt de tornada el dia 20 de juliol.
Tot just avui he pogut obrir el correu de l'escola i he trobat la carta que espero t'hagi arribat i el puguis obrir. Espero també que les notícies siguin la confirmació del que ja sabíem.
Costa molt des d'aquí tenir connexió.
Una abraçada a tots.
Pots reenviar aquest missatge a la Gemma B, la Gemma R i a la Carme, si us plau? Moltes gràcies.
Carme
A Mercedes Ventura
Alguns components d'Imatges per a la Solidaritat (IpS) estan preparant el viatge, per al pròxim setembre, a Segundo Montes (El Salvador) i Condega (Nicaragua), per a la realització d'un rodatge documental, en col·laboració i en favor dels companys de Banyoles Solidària (BS), ja que el treball gràfic i fílmic mostrarà els diferents projectes realitzats per BS en els últims anys en aquestes dues zones i, el què ha representat per a aquestes comunitats els ajuts rebuts. Per poder anar preparant el guió del documental i centrant els projectes que filmarem, he estat en contacte (via e-mail) amb els dos protagonistes del documental, un per a Condega i l'altre per a Segundo Montes. En aquest últim la protagonista eren Mercedes Ventura, i dic era, perquè va morir en el fatal accident ocorregut aquests dies enrere al costat de les cooperants, que a través de BS eren allà. Vaig conèixer Mercedes, el novembre de 2006, durant la seva estada a Banyoles, en un viatge que va realitzar gràcies als integrants de BS. La seva pell morena, adobada en mil batalles en contra de les injustícies del seu poble, i els seus ulls negres, penetrants i sincers, m'oferia una imatge de guerrillera, d'una dona valenta i lluitadora, que només flaquejava davant del dolor intens i maleït que afligia la seva esquena des de feia un temps.
Juli Suárez
IpS
Estimats companys/es i família,de nou a Condega en un diumenge gris i plujós vull estar una estona amb tots vosaltres per compartir els sentiments de dolor viscuts aquests dies a la Segundo Montes.
Quan el dimarts, 8, cap a les 4 o 5 de la tarda d'aquí, vaig rebre la trucada de la Marta estava a casa de la Rosita (records especials per a la Lola). Vaig quedar tan sorprès que no sabia com reaccionar ni què fer. Després vaig parlar amb l'Irma i em va ajudar a trobar bitllet per l'endemà al matí. A les 6 vaig sortir de Condega i a les 2 de la tarda ja era a San Miguel, a l'hospital on vaig trobar a la Núria, la Íria i la Zaida (aquesta ja donada d'alta). Em va impressionar el seu aspecte físic, ja que les ferides principals els afectaven la cara i el cap. La sala on les havien instal·lat estava ocupada per més de 30 llits amb les respectives pacients. Donava impressió de massificació i manca de neteja. Després em van explicar que era una sala habilitada provisionalment perquè les sales normals, de 6 llits, estaven en obres. Crec que la meva arribada les va donar una mica d'ànim i es van sentir més acompanyades. Poca cosa més podia fer jo. Acompanyament de la Comunitat no les ha faltat en cap moment, sempre, dia i nit, hi ha hagut alguna persona amb elles.Al vespre del dimecres,9, vaig arribar a la comunitat on estaven celebrant un acte cívico-cultural a la Casa Comunal, plena de gom a gom, en homenatge a la Mercedes. Molta gent era a l'exterior. Quan vaig poder vaig aconseguir entrar per donar el condol a les filles de la Mercedes. Va ser un moment difícil per mi, no sabia què dir ni com actuar. Em van fer seure amb la família, al costat del fèretre, ple de flors i corones. Els testimonis de persones amigues, familiars, grups musicals interpretant cançons revolucionàries...., es van anar succeint al llarg de vàries hores. En un moment donat, em vaig sentir obligat a prendre la paraula per transmetre el condol dels companys/es de BS, ja que jo havia tingut el trist honor de ser el primer en arribar-hi.
Que tingueu un bon diumenge, que per vosaltres ja està acabant.
Correu a en Salvador. 12 de juliol
Bon dia, estimat. Són les 12 del migdia. Avui han anat cap a St. Miguel, ciutat d'uns 35 quilòmetres, la Mariona i en Josep per visitar a la Iria i a la filla gran de la Mercedes.Jo m'he quedat a la Segundo per fer companyia a la Sixta (la senyora que ens té acollides a casa seva) i a les ninetes ferides. Ha vingut la Lilian (promotora de salud) per curar-les. Han plorat una mica perquè les rascadíssimes els fan mal.Demà anem a confirmar bitllets. Marxarem d'aquí si no hi ha res de nou el dia 20. Aquest dimecres hi ha una audiència per tancar la cosa judicial. Només és un pur tràmit però només faltaria que sorgís algun entrebanc. Deu no ho vulgui.Vaig poder assistir, junt amb l’Àlex, a l'enterrament de la Mª Eugènia. Posa la pell de gallina la solidaritat que hi ha. És impressionant la força que tenen les gents de la comunitat. Força i esperança. Estan ben decidits a continuar la tasca de la Mercedes. Per aquí molta energia positiva. La Comunitat ha avançat molt des del 98. Hi ha restaurants, llum a tot arreu, telèfons, neveres, ... Estic molt contenta. Molts joves estan estudiant. Més endavant hi vindrem plegats. El país és molt bonic.Una forta abraçada.
(.................)
Res més per avui. Són 2/4 de 8 i m'esperen per sopar a casa d'en Franklin, el Negro. (Eva, et recorden molt, l'Abril pregunta sempre per la "tía Eva"). Maran, gràcies pel teu correu. Ja he visitat en Mario José.