dimarts, 24 de febrer del 2009

DIARI DE L'ESTADA A SEGUNDO MONTES 1998 1



Dijous 2. Andamos llegando o el camí de les 10000 cuques de llumArribem a l'aeroport d'El Salvador. Sorpresa! Hi ha en Quim Pèlach! Ha vingut per dos dies per solucionar el problema dels títols de mestres. Li fa il·lusió veure'ns i ens encarrega més feina. (En Callís ens ha donat una llista impressionant de coses per resoldre). Durant aquests darrers cursos la UDG ha preparat els mestres populars de la Comunidad Segundo Montes per tal que poguessin obtenir el títol de reconeixement de mestres. Ara es van acabant els tràmits.
Hem tret tots els paquets sense cap problema. La Rosa s'enrotlla a qui sigui i pugem a la pick-up d'en Basilio, el xofer del Silem. Ens acomiadem de la Mercedes Ventura (presidenta del Silem), la Dolores Benítez (cooperant canària, que viu des de fa força temps a Segundo Montes), en Medardo (mestre popular) i una altra mestra molt guapa. Ells es queden a la capital per reunir-se amb el Ministeri.
Pugem sobre els paquets i cap a Segundo Montes!
El camí és impressionant: al fons la tempesta, dos fronts amb llampegades contínues. I pel camí llumenetes diminutes. Què són? Semblen cuques de llum, n'hi ha centenars. I durant tot el trajecte ens acompanyaran. Més tard li pregunto a en Basílio, es posa a riure i no em contesta.
Sembla que darrera del so de la furgoneta se senten molts grills. Estirades sobre els paquets i ben abrigades aconseguim dormir a estonetes. Fins que ja a Segundo Montes algú em toca el clatell i m'espanto. "Control de policía. ¿Qué llevan? ¿A dónde van? ¿De dónde vienen? ..." Total, res. I acabem d'enfilar la pujada fins a la Comunidad. JA HI SOM! Ens posen en unes habitacions molt decents. Són uns barracons d'obra que la Fundación Segundo Montes té al costat del que anomenen Centro Cultural: sobre un turonet, hi ha un gran cobert rectangular, un altre de forma octogonal i la cuina i magatzem. És un lloc ideal per fer-hi trobades, assemblees, festes. Al costat de les habitacions hi ha un lavabo amb dutxa, sense aigua corrent, és clar, però prou decent, tot plegat. Són les 12 de la nit. Fa 24 hores que ens vam aixecar a Banyoles. Estem baldades. Bona nit!


Divendres 3. Ahí le empiezo (ara ho faig)

Ens hem aixecat més mortes que vives. Ens hem pogut dutxar. Hem anat a esmorzar: Plàtans fregits, crema (mantega), cafè amb llet (en pols), pa francès i formatge (de la Rosa). Fem aquest àpat en una terrassa fantàstica, sobre uns turons verds, de forma octogonal. Hem trucat a casa. He parlat amb en Salvador. El nen m'enyora. Després hem desfet els petates... Buf! I hem anat a voltar amb en Basilio. A l'escola de Quebrachos hem saludat la filla d'en Basilio. Hem vist la preocupació de tots, i, els mestres del govern, en una habitació sense alumnes. En aquests moments a les escoles de la Comunidad Segundo Montes hi ha dos tipus de mestres: els populars, els de la mateixa Comunidad, els que paga el Silem amb l'ajut internacional, i els mestres de l'estat, pagats pel Ministeri. Aquests són molts pocs, un o dos per escola, i no són volguts per la població. Això fa que hi ha escoles on aquests mestres del ministeri estiguin sense treballar. A l'escola d'Hatos hem parlat amb diferents mestres i hem fet alguna foto. "Valla con Dios", escrit a l'escola en un cartell de salutacions. Després, el toc, oranjal i pepsi, i a dinar. Arròs, verdures, frijoles, pollastre, formatge. A la tarda migdiada i muntar mosquiteres. Hem sopat al Centro Cultural: arròs, formatge ratllat i alvocat amb ou. A les 10 ja dormíem.


Dissabte 4. San Miguel

Ens hem dutxat, després d'esperar mitja hora que acabés el noi del telèfon. Sóc a la terrassa del Centro Cultural. A la taula del costat hi ha una reunió important: dos homes, quatre dones i un nen. Parlen de crèdits, de propietats, escriptures,...Una dona negocia unes terres, sembla. Ha arribat la Daisy (Dirigent del Frente i parlamentària). Guapíssima. I molt contenta per com van les negociacions dels títols de mestres. Ens portarà un dia a l'Assemblea Nacional. Després d'esmorzar ens vénen a buscar la MªEugenia i la Pazita (treballadores del Silem) per convidar-nos demà a Perquin. Marxem avui a San Miguel. És la tercera ciutat del país. Molt bruta. Plena de mercats.

Pel camí de San Luis a San Miguel podem veure diferents zones, llocs més humits, altres més humits encara ... Tots, però, més rics que allà on estem nosaltres. Hem dinat en una "pupusería" (no m'han agradat massa les "pupusas", però a la Carme sí). Hem comprat llibres i postals. Hem viatjat amb els busos d'aquí. I hem passat molta calor. Ens hem banyat quan hem arribat


Diumenge, 5. Visca el FMLN.
Hem pujat a Perquín amb la Pazita, la Mª Eugenia, dos fills de la Pazita i el carro del Silem, que conduïa l'Augusto. És un formador de líders, que està per aquí per fer uns cursos els dissabtes de 9 a 3. És mexicà, però ha estat aquí des de la guerra. Coneix tota la gent d'aquí. Abans de pujar, la Daisy ens ha dit que a les 10 o les 11 fóssim a Villa Rosario, que coneixeríem el Secretari General del FMLN. Uau!
A Perquín hem visitat el Museu de la Guerra. La Mª Eugenia i la Pazita han trobat a les fotos molta gent coneguda. La MªEugenia, el pare dels seus fills, que ara és a EEUU.

Hem fet el toc i hem anat cap a Villa. El camí no és asfaltat i el cul ens ha quedat aixafat.
Hem arribat a les 12 a Viia i no hi havia arribat ningú. Hi havia gent que esperava l'"evento".
Hem esperat una estona i hem marxat. Quan marxàvem arribava a peu en Roque, un dinamitzador polític, que venia a disculpar-se a la gent, però no sabia què havia passat. Ens ha explicat que demanarà explicacions per escrit i un compromís per un altre dia.
Hem dinat al Centre Cultural, a les 3. I ens hem banyat i descansat.
Hem fet un volt per San Luis i cap a sopar. Ens hem reunit una bona colla: Nosaltres, el coordinador d'Hatos 1, en Roberto, un seu company, paleta, Tavo, un del grup Morazán (que anava una mica pet), el fill de la Isidra (cuinera del Centro Cultural), en Sixto, que viu a San Salvador i que ja ens espera els últims dies i les senyores de la cuina: la Isidra i la Pilar.

A la nit, a les 4, show dels veïns. L'avi no es trobava bé i el fill vinga a donar-li consells.
Viia: villa en llenguatge salvadorenc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada