Divendres, 30. Primer dia, primeres impressions.
La diada del “Teletón”
Amb el transfons de les veus meloses de l’últim culebró (el tercer seguit) que segueix fidelment cada dia la Mena, intento expressar les meves impressions d’aquest primer dia de la meva estada en solitari a Condega.
Són les 9 del vespre, aquí negra nit. Quasi no he dormit des de la nit del dimecres a Banyoles. No em sento, però, especialment cansat.
Acabo de passar una llarga estona assegut a la porta del carrer amb D. Luis. Feia molts anys que no prenia la fresca al carrer veient passar la gent i parlant , o millor, escoltant la variopinta conversa de D. Luis. Es un gran parlador: els temes, molt diversos (política, records de família, alimentació, “los rosacruces”, l’església...) A l’inici de la tertúlia estava present l’Uriel, el pastor evangèlic del “Templo de las Asambleas de Dios” que hi ha aquí al davant. Sembla un jove culte i molt assenyat, lluny de la imatge estereotipada del pastor protestant rígit i encarcarat. Coordina les esglésies de la comarca, és una mena de bisbe, i a més dirigeix la Universitat Martín Lutero amb seu a Condega, Somoto...
Al mig dia l’amic de Lleida, Paco Moli, m’ha ensenyat les instal.lacions d’aquesta “universitat”: dues sales destartalades amb una taula de fusta despullada de qualsevol altre element, un arxivador metàl.lic i a l’altra sala 4 o 5 ordinadors vells, donació de no sé quina ong europea, amb problemes de configuaració i de corrent (aquí van a 125). Paco fa de profe de mates, de computació i ...de “lo que le echen”. Les classes a aules cedides de Los Pipitos. Assistència presencial un dia a la setmana (sabatinos). Funciona com una mena d’universitat a distància privada amb el suport i sota la direcció d’una església evangèlica. Paco s’ha volgut curar en salut, deixant clar que ell és sandinista i católic. Ja fa 20 anys que viu a Nicaragua. Va arribar com a religiós; havia treballat a Quilalí. Casat amb una nica .
Quan he trobat a en Paco jo estava escoltant les actuacions de grups escolars que participaven en una festa benèfica, “Teletón”, per recaptar fons en favor de Los Pipitos, els nens discapacitats de Nicaragua. Versió nica de la marató de TV3. Era una mena de desfilada de les escoles pels carrers de Condega amb música, tambors...carroses una mica cutres i un simulacre de gegant. Els carrers i el parc eren plens de gent, sobre tot nens i nenes.... participant d’aquesta festa. Camions engalanats i megafonia cridanera. Una explosió de vida.
En el marc de la festa he trobat i saludat persones conegudes: Fátima amb la seva nena petita , Dª Pastora de los Pipitos, Xiomara , D. René, l’alcalde...
El primer amic que he trobat aquest matí molt abans de les 8 quan he sortit a trucar a la família ha estat el Negro Franklin. Venia pel carrer en direcció a l’oficina que amb els MCO d’Olot han obert en casa de la família Talavera: una mena de “punto joven”.
A la tarda he visitat La Fraternindad. Lleus millores en el local, petites reformes, però del tot insuficients. Tenen cedit un terreny de l’Alcaldia, però no tenen diners per poder edificar un “galerón” o barracón on encabir els nens i nenes que venen al projecte.
L’Estela m’ha presentat les promotores (4 o 5) i els promotors (2) que treballen amb ella, i en Kurt i la Kristell, un matrimoni austriac que des de fa anys està donant suport al projecte. Hem quedat per trobar-nos un altre dia. Avui quasi no tenien nens; tots eren al Teletón.
Moltes impressions per un primer dia, després de 23 hores de viatge sense dormir i arrossegant motxilles i bosses per 4 aeroports de dos continents
A Managua, on he arribat a les 11’35 de la nit, m’estaven esperant la Irma i l’Orlando amb una furgoneta de Los Pipitos. A les 2 de la matinada (8 hores més a Banyoles) arribaven a casa de la família Talavera. Dª Danelia i Yarince, el seu net,, encara m’esperaven desperts.
La diada del “Teletón”
Amb el transfons de les veus meloses de l’últim culebró (el tercer seguit) que segueix fidelment cada dia la Mena, intento expressar les meves impressions d’aquest primer dia de la meva estada en solitari a Condega.
Són les 9 del vespre, aquí negra nit. Quasi no he dormit des de la nit del dimecres a Banyoles. No em sento, però, especialment cansat.
Acabo de passar una llarga estona assegut a la porta del carrer amb D. Luis. Feia molts anys que no prenia la fresca al carrer veient passar la gent i parlant , o millor, escoltant la variopinta conversa de D. Luis. Es un gran parlador: els temes, molt diversos (política, records de família, alimentació, “los rosacruces”, l’església...) A l’inici de la tertúlia estava present l’Uriel, el pastor evangèlic del “Templo de las Asambleas de Dios” que hi ha aquí al davant. Sembla un jove culte i molt assenyat, lluny de la imatge estereotipada del pastor protestant rígit i encarcarat. Coordina les esglésies de la comarca, és una mena de bisbe, i a més dirigeix la Universitat Martín Lutero amb seu a Condega, Somoto...
Al mig dia l’amic de Lleida, Paco Moli, m’ha ensenyat les instal.lacions d’aquesta “universitat”: dues sales destartalades amb una taula de fusta despullada de qualsevol altre element, un arxivador metàl.lic i a l’altra sala 4 o 5 ordinadors vells, donació de no sé quina ong europea, amb problemes de configuaració i de corrent (aquí van a 125). Paco fa de profe de mates, de computació i ...de “lo que le echen”. Les classes a aules cedides de Los Pipitos. Assistència presencial un dia a la setmana (sabatinos). Funciona com una mena d’universitat a distància privada amb el suport i sota la direcció d’una església evangèlica. Paco s’ha volgut curar en salut, deixant clar que ell és sandinista i católic. Ja fa 20 anys que viu a Nicaragua. Va arribar com a religiós; havia treballat a Quilalí. Casat amb una nica .
Quan he trobat a en Paco jo estava escoltant les actuacions de grups escolars que participaven en una festa benèfica, “Teletón”, per recaptar fons en favor de Los Pipitos, els nens discapacitats de Nicaragua. Versió nica de la marató de TV3. Era una mena de desfilada de les escoles pels carrers de Condega amb música, tambors...carroses una mica cutres i un simulacre de gegant. Els carrers i el parc eren plens de gent, sobre tot nens i nenes.... participant d’aquesta festa. Camions engalanats i megafonia cridanera. Una explosió de vida.
En el marc de la festa he trobat i saludat persones conegudes: Fátima amb la seva nena petita , Dª Pastora de los Pipitos, Xiomara , D. René, l’alcalde...
El primer amic que he trobat aquest matí molt abans de les 8 quan he sortit a trucar a la família ha estat el Negro Franklin. Venia pel carrer en direcció a l’oficina que amb els MCO d’Olot han obert en casa de la família Talavera: una mena de “punto joven”.
A la tarda he visitat La Fraternindad. Lleus millores en el local, petites reformes, però del tot insuficients. Tenen cedit un terreny de l’Alcaldia, però no tenen diners per poder edificar un “galerón” o barracón on encabir els nens i nenes que venen al projecte.
L’Estela m’ha presentat les promotores (4 o 5) i els promotors (2) que treballen amb ella, i en Kurt i la Kristell, un matrimoni austriac que des de fa anys està donant suport al projecte. Hem quedat per trobar-nos un altre dia. Avui quasi no tenien nens; tots eren al Teletón.
Moltes impressions per un primer dia, després de 23 hores de viatge sense dormir i arrossegant motxilles i bosses per 4 aeroports de dos continents
A Managua, on he arribat a les 11’35 de la nit, m’estaven esperant la Irma i l’Orlando amb una furgoneta de Los Pipitos. A les 2 de la matinada (8 hores més a Banyoles) arribaven a casa de la família Talavera. Dª Danelia i Yarince, el seu net,, encara m’esperaven desperts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada