DIARI D'UNA CONVIVÈNCIA. CONDEGA 2004 5/19

Dimarts, 3. Comencen les reunions, comença la feina
A les 5 de la tarda hem tingut reunió a la Casa de Cultura amb els estudiants universitaris becats. Jo els he comentat la situació actual del projecte de beques i la inseguritat de cara al proper curs. Hem plantejat possibles gestions a fer des d’aquí per continuar el projecte.
Estava present la professora Irma i 5 dels 7 estudiants becats. La majoria fan Enginyeria Agropecuària a la Universitat Catòlica Agropecuària del Tròpico Seco (UCATSE). Dos fan “sabatinos” i els altres diari. Sembla que una de les becades s’ha casat i no saben si continuarà.
Paguen dues matrícules al llarg del curs, 310 còrdobes al semestre i una col•legiatrura mensual més apunts i transport de 30 cs.. per fer un examen endarrerit han de pagar 50 cs.
Dimecres, 4. Un dia molt ple: reunió amb els alumnes becats, visita al “Karl Rammer” i projectes de futur per a “La Fraternidad”. Un riu sense aigua i un capellà sense “gràcia”
Abans d’esmorçar he sortit a passejar. He anat fins al pont de la Panamericana, el mateix que el riu Pire es va endur quan el Mitch i va deixar aïllat el poble. Ara la llera del riu és pura pedra, ni un rajolí d’aigua. M’ha fet pena. Tenia la imatge d’un riu cabalòs, semblant al Ter al seu pas per Girona o més gros, amb una rica vega verda a banda i banda. Ara tot és pedregam. Una impressió semblant vaig tenir el dilluns a la tarda camí d’Estelí: tot el paisatge de boscos i prats tenia una tonalitat marronosa, molt diferent de la verdor exhuberant que havia contemplat cinc anys abans.
A les 11 ens hem reunit amb la prof. Irma i amb els alumnes becats de l’Institut Nacional Julio César Castillo. Hi havia uns 90 alumnes, molts d’ells drets, per manca de cadires. Una bona part procedeixen de les comunitats. L’Irma passa llista dels absents. És curiós veure’ls tan ben uniformats. Les recordem la necessitat d’assumir el compromís de becats per continuar gaudint de la beca. Jo els hi he plantejat les dificultats que afrontem per mantenir el projecte. Els hem invitat a fer gestions davant l’alcaldia de Banyoles.
A les 12 m’he trobat amb el professorat, quasi totes dones. Ambient agradable. Algunes ja eren conegudes. Hem pres una galeta i un refresc. L’Institut ha millorat en aspectes d’imatge: tanca, porta d’entrada amb rètol, jardí, alguns orddinadors... però continuen amb més de 50 alumnes per aula. A la biblioteca no hi ha gaire material, però està ben ordenat. Una bona part és el que hem enviat des de Banyoles.
Abans de visitar l’Institut he passat pel centre de convencions Karl Rammer, que està al costat. He buscat en Leonel Hernández i m’ha ensenyat l’interior. És un autènctic luxe: un saló d’actes amb un escenari immens, sales de reunions, cuina dormitoris, lavabos... Ja m’agradaria un així per Banyoles. M’explica en Leonel, orgullós, que cap altra ciutat del nord de Nicaragua compta amb instal•lacions semblants. Em diu que es celebren els “cabildos” municipals, assemblees de dirigents comunals, capacitacions... fins i tot s’ha fet un congrés internacional sobre eliminació de residus sòlids. Si no l’amortitzen bé seria un gran pecat.
A les 5’30 he passat per la parròquia per saludar el capellà, ja que demà és el bateig dels meus quatre apadrinats. La casa parroquial està al costat de l’església, a l’angle N.E. del parc, amb un ample jardí. Al mig, sota una mena de porxo poligonal estava assegut el capellà mirant la tele. És un senyor força gran i gens simpàtic. L’he saludat i m’he presentat. Amb prou feines recordava que demà que demà té el bateig “Bien, pues mañana nos veremos”, és l’únic que m’ha dit. Després D. Luis m’ha explicat que ha tingut problemes de salut i sembla que també amb l’alcohol. . Una pena! No és estrany que amb capellans així l’església catòlica vagi perdent terreny davant els evangèlics.
A les 7 del vespre, després de sopar, m’he trobat amb el matrimoni austríac, la Christa i en Kurt, que col•laboren amb La Fraternidad. Ens hem explicat les nostres relacions amb Condega i amb el projecte, en particular. Els formen part d’un comitè de solidaritat en Viena que va començar als anys 80 com a brigadistes que donaven suport a la revolució sandinista. Actualment formen un comitè d’unes 10 persones amb el suport econòmic d’uns 200 socis. La seva aportació econòmica va directament a l’alcaldia de Condega i al FSLN en època d’eleccions. Amb les donacions de familiars i amics i la seva pròpia ajuden La Fraternidad. Amb la seva aportació cobreixen el sou de 5 o 6 promotores. El salari de l’altra i les despeses de material sembla que surten de la nostra aportació.
Hem parlat de com afrontar el futur del projecte. L’alcaldia ha donat un terreny per edificar nous locals. El projecte actualment no té personalitat jurídica, i per tant, no pot ser propietari del terreny. Si es construeixen uns locals amb la cooperació exterior, de qui seran aquestes instal•lacions? Hem quedat d’iniciar un procés de consultes jurídiques. Potser en una primera consulta acompanyarem l’Estela, però el camí pot ser llarg i costós. La cooperació internacional també es veu embolicada en la trenyina de la burocràcia.