dimarts, 17 de febrer del 2009

DIARI D'UNA CONVIVÈNCIA. CONDEGA 2004 16/19

Divendres, 20. Jornada de relax
Aquesta tarda els veïns evangèlics han tingut sessió religiosa a porta tancada. No sé quina celebració han tingut, però se’ls sentia cridar d’una manera desaforada; semblava una casa de bojos. Potser per això han tancat la porta.
Avui es el primer dia que he tingut alguna estona la sensació de no fer res, una mica avorrit. La programació d’activitats, visites, reunions.. ja esta pràcticament acabada. He estat una estona a la canxa, on tenien “tarde de recreación” els nens/es de La Fraternidad. Es una activitat programada cada 15 dies. Els nens jugaven a futbol, bàsquet i altres jocs pel seu compte, sense cap organització ni atenció per part de les tres promotores que els acompanyaven.
Després he agafat la bici i he anat a fer uns kms. per la Panamericana, fins al trencant de Ducuale. De tornada he passat una estona amb la família d’Imelda; és una família molt humil i nombrosa. Han tingut el detall de regalar-me una “granadilla” del seu pati, és una espècie de papàia que mengen en “fresco”, com quasi tota la fruita.
Avui, com cada dia al vespre, cap a les 8, a la canxa hi ha partit de bàsquet; l’expectativa es màxima, ja que pot ser la final del torneig: si guanya Palacagüina, Condega queda eliminada. He estat una estona veient el partit. Els de Palacagüina anaven quatre punts pel davant. Dilluns, 23. Palacagüina de “rojo y negro”
3 p.m.
Da. Danelia esta espantada; li fan por les tempestes. És que en aquests moments està plovent a bots i barrals, amb trons i llampecs. El soroll de la pluja torrencial sobre la xapa de la teulada es ensordidor. Al corredor de la casa, on sempre fem vida, cau aigua a dojo. No tenen prou galledes per recollir els degoters. El carrer sembla un riu que arrossega llaunes, plàstics, ampolles..., la pluja suplirà el servei de neteja. També és una benedicció pel camp, tot i que la collita perduda ja es irrecuperable.
No fa gaire que he tornat de Palacagüina. Aquest matí s’ha celebrat l’acte oficial del XXIV aniversari de la “Cruzada Nacional de Alfabetizacion” i la declaració del municipi lliure d’analfabetisme. L’ambient era d’eufòria i exaltació, amb la presència de Daniel Ortega, el comandant, que sempre arrossega les masses. Moltes banderes rojinegres, himnes i cançons. Alguns grups portaven la “cotona” (camisa uniforme dels alfabetitzadors del 80), amb la làmpada “Coleman” i el llapis, símbols d’aquella creuada. Hi eren presents també Tomás Borge, únic supervivent dels fundadors del FSLN, i el mestre Orlando Pineda. A l’escenari i en primera línia també la presencia catalana: Sebas Parra ha llegit la declaració oficial en nom de la comissió de verificació de la campanya. Jaume Soler, “Nic”, exalcalde d’Arbúcies, ha acaparat gran part de l’acte amb un discurs en castellà-nica d’unes dues hores; ha arribat un moment en què la gent ja no escoltava, la majoria deambulaven pel parc o anaven a fer una grasiosa al bar del costat. No entenc aquest afany de protagonisme d’alguns europeus que es creuen els portadors del missatge salvador. Ha parlat de l’alfabetització, de la historia de la Cruzada, de la globalització, de l’altre món possible i ..., fins i tot, de l’independentisme i de la lluita per la república a l’”estado español”. Una gran part del públic, sota un sol de justícia, ni l’entenien ni l’escoltaven.
Per a mi, el millor discurs ha estat el d’una “viejita”, amb aspecte indígena, cabell blanc caigut per l’esquena, que ha llegit amb certa dificultat unes breus paraules testimoni de la seva alfabetització als 74 anys. Fa poques setmanes que ha après a llegir.
Després Daniel... amb la seva retòrica populista. Un altre llarg discurs que jo no he acabat d’escoltar perquè m’he anat a dinar amb altra gent de Condega a un menjador proper. Un grup de Condega hem pujat amb un bus que ha organitzat el Frente. A la tornada només hem baixat quatre; els altres es deuen haver quedar a Palacagüina.
Una part central de l’acte ha estat la imposició (potser millor, l’autoimposició) de medalles de l’ordre de Carlos Fonseca a algunes personalitats, entre les quals no podien faltar els “neoliberadors (o “neocolonitzadors”?) catalans. No vull, per això, infravalorar l’acció i l’esforç que des d’Arbúcies s’ha fet a Palacagüina, que són realment molt meritoris, però aquests actes de “bombo y platillo” no m’agraden.
Per altra banda, sembla que la rendibilitat política pel Frente de tal cooperació és escassa. Sobre tot la gent de les comunitats no ha valorat aquest treball a l’hora d’anar a les urnes: voten majoritàriament al Partit Liberal. L’alcaldia és liberal.
Ahir al vespre va haver-hi un festival de cançons i ball. Daniel estava entre el públic i, quan va marxar obrint-se pas entre la multitud es van reproduir les escenes que ja havia vist en altres ocasions: culte a la personalitat, quasi adoració al líder indiscutible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada