Dimarts, 24. Una experiència model: Los Pipitos
Un testimoni exemplar: Leonel Rugama
A les 6’30, reunió a l’escola de Los Pipitos. Assistents: Da. Pastora, Nidia, Càndida, Carlos, Néstor i senyora, Sr. Pacheco, Da. Emersinda i grup de sordomudes.
Da. Pastora em dirigeix paraules de gratitud per l’ajuda prestada des de BS. Després passen un vídeo de l’obra a nivell nacional. Exposen el treball que realitzen per la integració dels nens amb discapacitats, especialment amb sordomuts. Intentaran enregistrar un CD amb fotos per poder presentar en Banyoles com a eina d’informació i captació de recursos per un possible projecte d’apadrinament de nens.
Després es va derivant cap a la tertúlia i parlem del cas Perú, ja que la dona de Néstor, colombià, es peruana.
En mig de la reunió passen un “refrigerio”, un plat amb arròs, amanida i pollastre “rostizado” i fresco. Com jo ja havia sopat, tasto el pollastre i bec un vas de fresco.En mig de la reunió passen un “refrigerio”, un plat amb arròs, amanida i pollastre “rostizado” i fresco. Com jo ja havia sopat, tasto el pollastre i bec un vas de fresco.
Als vespres, després de sopar, i a vegades en estones perdudes llegeixo la biografia de Leonel Rugama que em va deixar la seva germana d’Esteli. Quasi no el coneixia. He descobert un personatge d’una profunditat humana i d’un nivell de compromís social-revolucionari acollonant : va morir l’any 70 als 20 anys, víctima de la repressió somozista. La seva biografia , els seus anys de seminari, les seves lectures, les motivacions de la seva lluita... em feien reviure tota una època de la meva pròpia vida. El llibre, de quasi 500 pgs. es llegeix amb facilitat pel seu estil directe, amb continus testimonis de companys i amics del poeta revolucionari i màrtir.
Divendres, 27. Los Pipitos: la festa amaga el drama.
La Fraternidad: un futur amb esperança
Aquest mati a Los Pipitos celebraven la festa de cloenda de la setmana del discapacitat. És una jornada a nivell nacional. A l’exterior de l’escola han fet una festa molt maca, amb balls tradicionals, música, frescos... Actuaven nens/es de l’escola i també exalumnes que ara estudien als maristes o al Nacional. Havien preparat una exposició amb fotos i cartells a les parets. Intentaven penjar un mural a la paret, però al final ha quedat a terra. No tenien una punta d’acer per clavar a la paret de ciment. Moltes vegades el color i la música d’aquestes festes amaga la precarietat de mitjans amb que treballen. He conegut dues nenes petites amb deficiències greus, possibles beneficiaries del projecte d’apadrinaments que estem preparant. Una té paràlisis cerebral, i l’altra no sé, però l’aspecte era d’enanisme o raquitisme agut.
Quan ja marxava de la festa s’ha presentat una senyora que em volia parlar d’una associació d’orfes, per demanar ajuda, la he enviada a parlar amb la comissió, jo no li puc donar resposta.. Un cop més m’he sentit malament davant tanta necessitat a la que no podem donar resposta. Avui, fins i tot, la noia que atén el cyber m’ha demanat ajuda. Llicenciada en Dret, voldria fer un postgrau en Espanya; demanava informació per aconseguir alguna beca...
Abans de sopar he anat a ca l’Estela per concretar a quina hora sortirem demà cap a Managua. M’ha explicat els tràmits que estan fent per la construcció dels nous locals de La Fraternidad: ja han fet l’alçat topogràfic del terreny, estan redactant els estatuts del col.lectiu. M’ha explicat que la fundació del P. Karl Rammer, d’Àustria, després de la construcció del Centre de Convencions, encara té un fons de 120.000 US$, a repartir entre sis projectes a Condega. A la Fraternidad li corresponen 16.000 per a la construcció del nou local: 6 aules i altres serveis. Ha demanat un pressupost per a un aula a un constructor; aquest li ha demanat 6.000 cs. Una barbaritat que evidentment ha rebutjat.
Un testimoni exemplar: Leonel Rugama
A les 6’30, reunió a l’escola de Los Pipitos. Assistents: Da. Pastora, Nidia, Càndida, Carlos, Néstor i senyora, Sr. Pacheco, Da. Emersinda i grup de sordomudes.
Da. Pastora em dirigeix paraules de gratitud per l’ajuda prestada des de BS. Després passen un vídeo de l’obra a nivell nacional. Exposen el treball que realitzen per la integració dels nens amb discapacitats, especialment amb sordomuts. Intentaran enregistrar un CD amb fotos per poder presentar en Banyoles com a eina d’informació i captació de recursos per un possible projecte d’apadrinament de nens.
Després es va derivant cap a la tertúlia i parlem del cas Perú, ja que la dona de Néstor, colombià, es peruana.
En mig de la reunió passen un “refrigerio”, un plat amb arròs, amanida i pollastre “rostizado” i fresco. Com jo ja havia sopat, tasto el pollastre i bec un vas de fresco.En mig de la reunió passen un “refrigerio”, un plat amb arròs, amanida i pollastre “rostizado” i fresco. Com jo ja havia sopat, tasto el pollastre i bec un vas de fresco.
Als vespres, després de sopar, i a vegades en estones perdudes llegeixo la biografia de Leonel Rugama que em va deixar la seva germana d’Esteli. Quasi no el coneixia. He descobert un personatge d’una profunditat humana i d’un nivell de compromís social-revolucionari acollonant : va morir l’any 70 als 20 anys, víctima de la repressió somozista. La seva biografia , els seus anys de seminari, les seves lectures, les motivacions de la seva lluita... em feien reviure tota una època de la meva pròpia vida. El llibre, de quasi 500 pgs. es llegeix amb facilitat pel seu estil directe, amb continus testimonis de companys i amics del poeta revolucionari i màrtir.
Divendres, 27. Los Pipitos: la festa amaga el drama.
La Fraternidad: un futur amb esperança
Aquest mati a Los Pipitos celebraven la festa de cloenda de la setmana del discapacitat. És una jornada a nivell nacional. A l’exterior de l’escola han fet una festa molt maca, amb balls tradicionals, música, frescos... Actuaven nens/es de l’escola i també exalumnes que ara estudien als maristes o al Nacional. Havien preparat una exposició amb fotos i cartells a les parets. Intentaven penjar un mural a la paret, però al final ha quedat a terra. No tenien una punta d’acer per clavar a la paret de ciment. Moltes vegades el color i la música d’aquestes festes amaga la precarietat de mitjans amb que treballen. He conegut dues nenes petites amb deficiències greus, possibles beneficiaries del projecte d’apadrinaments que estem preparant. Una té paràlisis cerebral, i l’altra no sé, però l’aspecte era d’enanisme o raquitisme agut.
Quan ja marxava de la festa s’ha presentat una senyora que em volia parlar d’una associació d’orfes, per demanar ajuda, la he enviada a parlar amb la comissió, jo no li puc donar resposta.. Un cop més m’he sentit malament davant tanta necessitat a la que no podem donar resposta. Avui, fins i tot, la noia que atén el cyber m’ha demanat ajuda. Llicenciada en Dret, voldria fer un postgrau en Espanya; demanava informació per aconseguir alguna beca...
Abans de sopar he anat a ca l’Estela per concretar a quina hora sortirem demà cap a Managua. M’ha explicat els tràmits que estan fent per la construcció dels nous locals de La Fraternidad: ja han fet l’alçat topogràfic del terreny, estan redactant els estatuts del col.lectiu. M’ha explicat que la fundació del P. Karl Rammer, d’Àustria, després de la construcció del Centre de Convencions, encara té un fons de 120.000 US$, a repartir entre sis projectes a Condega. A la Fraternidad li corresponen 16.000 per a la construcció del nou local: 6 aules i altres serveis. Ha demanat un pressupost per a un aula a un constructor; aquest li ha demanat 6.000 cs. Una barbaritat que evidentment ha rebutjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada