DIARI D'UNA CONVIVÈNCIA. CONDEGA 2004 13/19

Dilluns, 16. Visita a la comunitat de Santa Rosa: les beques són vitals
Tenien convocada una reunió amb els pares-mares dels alumnes becats per a les 9 a.m. Són les 9’45 i encara no han arribat. Sembla que hi ha problemes de transport des d’algunes comunitats llunyanes.
L’institut de Santa Rosa té els tres primers cursos de secundària amb 94 alumnes (51 a 1er, 26 a 2on i 15 a 3er). Tres professors han d’impartir totes les matèries. El curs passat hi havia 42 becats. Aquest curs , només 20. la resta o han passat al Julio César o han plegat.
A les 9’50 ha arribat una senyora gran; ha vingut de la comunitat del Rodeo, més allá del Bramadero, per assistir a la reunió. Ha caminat més de dues hores.
A les 9’50 ha arribat una senyora gran; ha vingut de la comunitat del Rodeo, més allá del Bramadero, per assistir a la reunió. Ha caminat més de dues hores.
Assisteixen a la reunió unes 25 persones (majoria de mares), 23 alumnes i els 3 profes. L’Irma fa una breu presentació. Després els saludo en nom propi i, com sempre en aquestes ocasions, en nom de Banyoles Solidària. Els explico amb pena el futur incert d’aquest projecte; per a ells és vital. Això no s’entén des de Banyoles. Després fan l’elecció d’una representat dels pares per a la comissió de beques que s’ha de reunir al setembre. Surt elegida Da. Esperanza, de la comunitat del Bramadero.
2 pm.
La reunió amb els beneficiats de les beques a Santa Rosa ha estat realment un exponent molt clar de la importància que per a aquestes famílies té aquest projecte. Tot i que la setmana passada havien tingut una altra reunió a l’escola, avui han tornat a venir. No és fàcil fer-se a la idea de què representa per a la majoria venir a una reunió a l’escola: deixar la casa, els nens petits, agafar el bus (=despesa) o venir a peu per camins enfangats durant una o dues hores...és clar que per a ells l’ensenyament del seus fills és molt important.
Ha hagut alguna intervenció agraint l’ajuda rebuda i demanat la continuïtat del projecte. Escriuran cartes a Banyoles per exposar el seu problema. La majoria expressen la seva situació econòmica: han perdut la collita, no tindran ni llavor per sembrar el mes que ve el que aquí diuen la postrera.
A l’institut han de pagar 10 córdobes (unes 100 pts.) al mes de col•legiatura, més altres 8 córdobes de transport. Per a molts és una despesa insoportable.
A les 6 p.m. he assistit a una reunió del Consejo Municipal Sandinista-Comité de Campaña. M’ha invitat el secretari municipal i m’ha acompanyat en Paco de la Pobla de Segur. Hi havia uns vint assistents. M’han explicat una mica dels seus problemes i estratégies de cara a les eleccions municipals. Hi havia una representació de les Juventudes Sandinistas, que ha manifestat certes tensions i problemes amb la directiva del Frente a nivell local.
Dimarts, 17. La Laguna de los Hernández: les dones s’organitzen
Reunió amb el col.lectiu de dones “El Esfuerzo” del que forma part la cra. Alba Lila. Fa 3 o 4 anys els vam enviar 833 US$ per comprar una refrigeradora a gas, que es van ingressar al c.c. de l’IMC. Ens han explicat les peripècies que van passar fins comprar la refri: no tenien suficients cèntims per comprar una de nova; van tenir dificultats per treure els diners de l’IMC... fins que van trobar una de segona mà per 11.000 còrdobes. Estaven felices i feien alguns diners venent gaseoses, frescos i gelats.. però als 15 dies es va espatllar el serpentí del gas... i fins ara no han pogut fer front a la reparació que els costa uns 200 US$. Estan pensant demanar un crèdit.
5 p.m.
Encara em fa mal el cul per les sotregades de la moto. El seient era curt i un ferro travesser em feia de coixí. El camí des de Santa Teresa a La Laguna és infernal. Passat el riu (sense pont) s’inicia una pujada molt dreta; el paviment és pura pedra en aresta viva, i còdols sobre els quals els pneumàtics de la moto patinaven fent esses. El Negro Franklin ha demostrat gran perícia, té molta pràctica en aquests camins. La baixada ha estat encara més perillosa: les pedres eren les mateixes, però en alguns moments semblava que baixaven una paret quasi vertical. En mig del camí les vaques s’interposaven al nostre pas. La setmana que ve inicien les obres de reparació amb mà d’obra de la comunitat.
Hem tingut una reunió, crec, molt profitosa amb aquest col.lectiu de set dones ben organitzades i amb empenta en mig d’una situació molt precària: la reparació de la refri de uns 180 € per a elles és un obstacle insuperable. És difícil d’entendre des de la nostra societat de privilegiats.
Ens han ofert una tassa de cafè i un tall de coca molt bona. Ens han ensenyat la refri i el molí.
Quan ja marxaven ens han avisat que altres dones ens volien veure. Eren les d’un altre col.lectiu, “El Progreso”. També tenen un molí finançat per la UNAG. Estan pagant el crèdit i ens han demanat si les podíem ajudar a tancar el deute. Els hi hem donat bones paraules, que farem el que podrem, però no podem prometre res...M’han fet pena i , un cop més, m’he sentit impotent.
La situació d’aquesta comunitat és ben pobra. No tenen aigua, només un pou quasi esgotat; sense comunicació, sense llum... i aquest any, sense collita; la sequera l’ha feta malbé. El blat de moro i els frijoles són la seva vida. Aquest any han emigrat a Costa Rica unes 70 persones, d’una població de 500 habitants.
L’Alba Lila, una de les dirigents del grup ens va acompanyar a Segundo Montes l’any 99. ha recordat el viatge com quelcom inoblidable, i ha tingut paraules de carinyo per a la cra. Lola.