dissabte, 28 de febrer del 2009

HOMENATGE 2008 amb el cor trist 5

Amb el cor trist i l’esperança encesa 5
SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008

Dimecres, 16 de juliol. Verge del Carme
M’he llevat. He anat a esmorzar donde Noemí, a la Guaca. Fa molta calor. Em noto molt cansada. Mentre esmorzava la Mariona m’ha respost una de les mil trucades que li he fet per dir-me que Ja estem lliures! No ha estat fàcil. Ha sigut una nit llarga però ara ja està. Més tranquil·la he anat a la Cyber. He trobat a la Isabel, la germana de la Cèlia de Barrial, que està de directora a San Luis. La Celia és la directora de Barrial.
La Íria i la Núria amb els seus pares i l’Hilario han anat a San Miguel per treure els punts. La Mariona m’havia dit que la Íria s’hauria de tornar a quedar a l’Hospital. L’han dut a Especialidades i més tard he sabut que no calia que es quedés.
Després de la Cyber he anat cap a casa. La Maria ja era a casa. Hem dinat amb la Zaida i la Maria i després han arribat els dos pares amb les dues noietes. La Íria està malament. Ara li fa mal l’esquena. Està desanimada perquè avui s’ha espantat amb la possibilitat que es quedaria a l’Hospital, ...
Mentre curaven a les ninetes he tornat cap al Cyber. Mentre hi era han entrat la Maria i la Zaida. Han pogut veure correu i la foto del noi guapo de Fundemac.
He comprat una altra comtessa a la Neveria. Avui és el meu sant.
Hem pujat cap a cal Walter que ens convida a sopar pupuses, boníssimes, i hem celebrat l’alliberació i el meu sant.
Correu general, 16 de juliol
Bon dia tots,
Acabem de superar l’Audiència. Ja podem tornar el dilluns. El Silem es obert. I això en omple de satisfacció.Estem contents. La Mercedes i la M Eugenia són en mig nostre.Aquest gent d’aquí tenen una forca impressionant.GRACIES PER TOT.Endavant.Lola fes-me el favor de reenviar el correu a tothom, especialment a l’Àlex que no el tinc aquí.Fes una forta abraçada a l’Àlex.un petó a tots.Ei, felicita a la Carme (dona de l’ Àlex), a la dona d'en Martí i a la Carme Llop!!!! SALVADOR, T'ESCRIURE MES EN UN ALTRE MOMENT. PETONS
Dijous, 17 de juliol.
Anem a Gotera, a la policia de trànsit per recollir les poques coses que van quedar a dins la cabina de la pik-up. Ara som a una altra l’oficina per denunciar la pèrdua de un rellotge i unes ulleres de sol (de la Maria), una computadora portàtil (de la Íria), una càmera fotogràfica (de la Zaida) i una filmadora i esportives (de la Núria).
Compro al mercat dues llaunes i un recollidor per la Sixta.
Dinem a la Guacamaya.
A les 2 som el Silem per celebrar la reunió del que queda de la Junta directiva del Silem.
Som presents:
Anastasia, Guadalupe, Pati, Josep, Anna Dèlia (maestra invitada), Carme, Mª de la Paz Luna, Juan (síndico), Juan Santiago, Advocat de SOMOS Rolando Javier (estuvo en la constitución del Silem. Han pedido de manera especial su presencia), Mariona, Antonio, Lelin y Pazita.
Disposem d’una còpia de l’acta nº 59 del 28 de setembre del 2007, on es va renovar la Junta.

En aquesta acta hi consten els següents càrrecs:
Presidenta, Mª Mercedes Ventura Blanco
Vicepresidenta, Mª Eugenia Hernández
Secretaria, Anastasia Chicas Argueta
Tesorera, Mª de la Paz Luna
Síndico, Juan Hector Anteportan Vigil
Vocal 1. Juan Santiago Hernández
Vocal 2. Guadalupe Gómez Gómez
En aquesta acta també hi ha escrit que l’Assemblea prefereix no fer renovació tan sovint.
Pren la paraula Don Juan, que demana un minut de silenci pel record de les companyes Mª Eugenia i Mercedes.
- Dios dijo que ya Mercedes y Mª Eugenia acabasen. Hemos de continuar nosotros.
Parla l’advocat que fa dues propostes:
1. Continuar amb les 5 persones de la junta, amb els canvis de càrrecs: la secretària passa a President i el Síndic a Secretari.
2. Fer una gestora per esperar a la Assemblea Extraordinària de socis
Juan proposa que per cobrir les vacants entrin l’Anadelia i la Lelin.
Hi ha diferents possibilitats:
- Assemblea extraordinària, elegir dos membres més.
- Funcionar amb el comitè de gestió: Lelin, Anadelia, ... que seria nomenat per la Junta directiva, i que es ratificaria a l’Assemblea celebrada abans d’un mes.
- Nomenar ara la junta nova.
Parlen la Pazita, l’ Anastasia, la Guadalupe, en Joan Santiago, la Mª de la Paz, Juan, ...
La Lelin i l’ Anadelia no poden acabar la seva intervenció, s’emocionen. Després de molt parlar i analitzar pros i contres, es decideix que la Lelin i l’Anna s’afegeixin a la Junta directiva.
Anem fins a l’Ocotal per encarregar el sopar que farem divendres, per agrair a tota la comunitat la seva ajuda incondicional. Encarreguem menjar per 30 i negociem el preu, 5.5 $. Carn de res i gelat amb galeta.
Correu a la Rosa. dijous, 17 de juliol
En primer lloc, Rosa, molts records de la Lilian, la infermera, la companya d'en Dario.Et trobo a faltar, especialment aquest dies que ho hem passat tant "jodido" per aquí. Suposo que ja estàs al cas. Hi va haver un accident de cotxe i va morir la Mercedes Ventura i la M Eugenia del Silem, amb l'agrevant que qui conduïa la pick-up era una alumna de la UdG, que havia vingut aquí amb tres companyes més per fer un projecte per les guarderies.Rosa ha sigut molt fort.Quan ho vam saber vam venir de seguida en Callís, la seva filla petita, la Mariona, i dos pares de dues de les noietes. Totes quatre han rebut molts cops i van ben nafrades. Ara ja són totes fora de l'Hospital. Aquest diumenge ja tornem cap a casa.Moltíssims records també de la Marinita. Parlarem més endavantCuida't molt. Una abraçada
Carme
Carta a la Dolors. dijous, 17 de juliol
Dolors, et reenvio aquest missatge, Des d’aquí vaig buscar a la Rosa que em sembla que no sap pas res. Pots venir amb la Marta i l’Elisabet?En Josep em diu que t’enviï tots els missatges que he anat fent. Realment, no n'he fet pas massa, però te'ls reenvio tots.Cada dia té coses boniques. Ahir vam superar l’audiència, l'altre dia van obrir el Silem, abans van arribar a SM totes les ninetes; avui han renovat la junta directiva del Silem i es reempren la feina...M'admira la capacitat que tenen aquesta gent per tirar endavant. No sé d'on treuen la força. Fins ara.
Divendres, 18 de juliol
La Sixta apareix amb una branca vermella de veranera.
- Apunta, Carmencita.
Esmorzo a ca la Dorita i vaig al Cyber.
Anem cap a donde Mercedes. Avui s’acaba la novena i es celebra la Missa per les dues companyes. El celebrant és el pare Ventura, Miguel Ventura, mossèn que va estar a la comunitat, gran amic de la Mercedes i espòs i pare. Lelin presenta la cerimònia. Es llegeix una lectura i el pare Ventura desenvolupa el sermó parlant del fill pròdig de la paràbola i parlant de pau, justícia social i lluita. S’han fet cants, s’ha combregat amb pa i vi i, al final, abans de la benedicció, s’ha donat la paraula a la gent perquè agraís a Déu. Evidentment s’ha agraït especialment l’existència de la Mercedes i la Mª Eugenia. M’ha agradat molt.
Tot seguit es resa el rosari.
Després de dinar hi ha reunió amb els mestres, convocada per en Josep Callís.
Es fa també un minut de silenci.
En Josep presenta la reunió:

- Vivimos momentos históricos. Gracias a Mercedes nosotros somos. Recordad el espíritu. Dejó a su familia en segundo término para procurar para toda la Comunidad... la gran inquietud para que la Comunidad fuera algo distinto. Futuro próspero. Extrema dignidad, honradez.
Mercedes vivirá mientras viva en la Comunidad.

El Silem se mantuvo en pie, no las otras organizaciones que provenían de Colomoncagua.
¿Qué piensan ustedes que se puede hacer para

que el Silem siga adelante?
Anastasia:
- Me siento comprometida con el Silem. Como comunidad, Mercedes soñaba en la construcción de la Universidad de Morazán.
Orfilia:
- Primero es necesario organizar el Silem. Falta la cabeza legal.
Anadelia:
- Tendríamos que poner el nombre de Mercedes Ventura a una escuela.
Roberto:
- Fui profesor gracias a Mercedes y Mª Eugenia. Nos comprometemos a hacer la petición de que nuestra escuela lleve el nombre de Mercedes. Me comprometo a ayudar en lo que pueda al Silem. Nos alejamos un poco del Silem.
Juan de la Cruz:
- Primero es la parte legal de la directiva. No nos llegaban convocatorias de reuniones o asambleas del Silem.
Juan Bautista:
- No puede desaparecer el Silem. Lelin tiene todas las características para sustituir a Mercedes. Los maestros han tenido difícil la comunicación con el Silem. Hay que seguir los ideales sociales y políticos de Mercedes.
Pastora:
- La hemos caracterizado como una madre. Una de nuestras metas era ser los maestros de nuestra propia comunidad. También Mercedes luchó por la equidad de género.
Ojalá se realice la Universidad, con su nombre. Estamos dispuestos a apoyar sus proyectos.
Betty:
- Nos sentimos tristes. Somos maestros gracias al esfuerzo que ellas hicieron. He tenido siempre en la memoria ésto. No hay día que no recordemos lo que hemos vivido. Siempre he estado en todas las graduaciones. Estamos comprometidos en lo que nos infundió: no olvidar las necesidades de la gente de la comunidad. Nuestros niños vienen de familias con muchas necesidades. No nos hemos olvidado de las necesidades de nuestros alumnos. Hemos pasado tanta pobreza, ... Ahora pasan esta situación nuestros alumnos. Cuando Mercedes se presentó a la alcaldía, la apoyamos.
Rolando (Quebracho):
- Mercedes era más que una persona de carácter común. Muy sólida, muchos valores, muchas cualidades. Espíritu de ayudar. Nunca giró la cara ante alguien, aunque esa persona la criticara. Tenia una gran capacidad. Quería el desarrollo de la comunidad. A su memoria se va a lograr. Yo la admiré mucho. Somos parte de ese proyecto. Hace falta la Universidad local.
Lelin es la indicada para acceder al puesto de Mercedes. Nosotros seremos arte y parte de la directiva.
Josep:
- El Silem con ustedes va a seguir.
Quiero decirles también que los indios Lenca, en el día del velatorio expresaron su pena y preocupación por su futuro. Hasta ahora Mercedes era su protectora. Mañana vamos a Guatajiagua con Lelin para decirles que ya vuelven a tener protectora.
SI AQUÍ NO HI HA L’ESPERIT DE LA MERCEDES I LA Mª EUGENIA, ON ÉS?
Després d’aquesta intensísima reunió vam anar cap al Ocotal, per sopar. Vam arribar a ser 41 persones i no van venir els de Fundemec.
Han vingut també dos polis, vestits d’uniforme. Quina pena!
Després de menjar la Meymí amb dos companys seus, el grup Tiempos de canvio, han fet un bonic recital:
Amor eterno, El sombrero azul, una dedicada a la Mercedes i la Mª Eugenia, Pequeña guerrillera, Sin palabras, Mujer salvadoreña y Ciudad Segundo Montes. La Marina ha dedicat l’ Ave Maria a la Mercedes i la Mª Eugenia i les ninetes el Boig per tu.
Ha estat un sopar emotiu, sincer. Amb això volíem agrair l’ajuda de la Comunitat a les ninetes i a nosaltres mateixos.
Resposta de la Rosa
Fri, 18 Jul 2008 11:11:15 +0200 Estimada Carme!!!! no saps com ho sento!!!! se m'ha trencat el cor i, evidentment, se m'han negat els ulls al llegir-te. Per la Mercedes i per la M. Eugenia malauradament no podem fer res més, però per vosaltres sí, malgrat que sigui des de la distància. L'energia arriba, n'estic convençuda!!! tot i que estic en plena voràgine d'activitats.... ja saps com va això... avui, a les 15,15 h. estaré una bona estona amb vosaltres, i encendré una gran espelma blanca perquè us doni molta llum i força.Quan se'n va algu que estimes, no hi han paraules de condol. La presència amb silenci es molt més valuós (jo hi sóc). No es la mort de la persona la que ens fa plorar, sinó els records que ens deixa.
Una abraçada plena d'amor!!!!! Rosa
Carta a la Rosa. 18 de juliol
Rosa, estimada, Arriba aquí la teva força. Avui a les 11 d'aquest matí anem a ca la Mercedes per recollir les últimes flors i dur-les cap al cementiri. Demà el matí es fa una missa. Et tindré molt a prop. Una abraçada. Carme
Dissabte, 19 de juliol
Avui anem a San Fernando, el poble natal de la Mercedes, on va ser enterrada, per lliurar tots les flors que han anat arribant al llarg de la novena. Cada dia arribaven rams tendres. I hem anat amb els més íntims: la mare d’en Geovanny, en Josep, la Mariona, la Lelin, la Lupita i L’Edgar. Les ninetes també han vingut i hem resat un parenostre i hem cantat la Vall del riu vermell.
Molt bonic.
Baixant l’Hilario ens ha ensenyat on era Colomoncagua que es dibuixava entremig de les muntanyes d’Hondures.
Després hem parat a Perkín a fer alguna foto i visitar l’església. És bonic que hi hagi un altar dedicat a San Romero.
I tot seguit hem anat cap a Guatajiagua a fer una visita a la comunidad indígena lenca.
M’ha semblat que era Segundo Montes 10 anys abans. Van descalços, no hi ha tele, les cases són de fustes, plàstic i fang, no hi ha clavegueres,...
Ens hem reunit amb dos lenques. En Daniel Pérez Martínez i en Salvador Hernández, aquest té el nom de SHANBAGASH.
- Cuando oí la notícia, se me clavó en la mente. Tuve una gran calentura, No pude ir al entierro.
- Tuve un sueño. Lo presentí.
- Qué vamos a haser sin nuestra protectora
- Para nosotros Mercedes estarà en nuestro corazón. Siempre, todas las noches, una vela y una pequeña ceremonia. Mercedes vive.
Lelín:
- Me comprometo a trabajar con vosotros, trabajar de la mano. Para que haya cambio.
Problemes pendents amb els lenques:
1. Legalització de les terres.
2. Guarderia
3. Aigües negres (clavegueram)
Hem tornat a Meanguera.
Demà agafem l’avió i tornem a Banyoles.


MERCEDES Y Mª EUGENIA, GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL.

QUE PER MOLTS ANYS LA COMUNITAT SEGUNDO MONTES CONTINUI ESTANT AL CAPDEVANT DE LA SOLIDARITAT.



Banyoles, 27 de juliol de 2008
Dono les gràcies a totes les persones que han estat fent-nos costat.
A ells i a la Solidaritat (encarnada a la Comunitat Segundo Montes) va dedicat aquest petit treball.

Carme Gubert Casanova

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada