dissabte, 14 de febrer del 2009

PERSONES QUE ENS VAM ANAR TROBANT PELS CAMINS DEL SALVADOR 1998



Morazán 1 Component del grup Morazán.

El primer cop que el vam veure, anava una mica col·locat i ens va explicar quinze vegades que havia estat a Castelldefels en tres gires. No ens ho crèiem. Però sí. En Morazán 1, és un tio tímid, molt tímid, molt cordial i amb un cert aire de misteri al seu voltant. Canta i toca molt, molt bé. Segur. GRUPO MORAZÁN Grup musical format ja al refugi a Honduras. Canten cançons de les que es cantaven en temps de guerra, d'altres sobre la guerra i sobre la Comunidad i la història d' El Salvador.

Basilio

És una persona encantadora. El motorista (xofer) del Silem. Només tenen carros els organismes una mica potents i algun particular. La nit que vam arribar a l'aeroport en Basilio ens va recollir amb els nou paquetassos que dúiem, ens va instal·lar en la pick-up, i cap a la Comunidad Segundo Montes (quatre hores de trajecte). Pel camí ens van sorprendre deu mil llumenetes que es veien per les vores de la "calle negra" (carretera asfaltada). Va ser una imatge molt bonica, una bona arribada. Quan vam ser a lloc li vam preguntar: -"Y esas lucecitas, ¿son luciérnagas?" I ell que es posa a riure, no sé si fotent-se de mi o de la meva ignorància, i encara m'ha de contestar. L'endemà li va encantar fer-nos de ciceró i acompanyar-nos a les escoles per presentar-nos. Sovint ens parlava dels seus fills, ja grans. N'està encantat. Serà difícil oblidar aquella tarda a El Mozote. Mirant el monument a tots els massacrats se'ns va posar a ploure tropicalment, com tocava. Ens vam refugiar a l'església, que ja estan acabant de reconstruir. I allà ens va explicar la seva vivència d'aquell dia fatídic. Ell era molt a prop, amb un grup de guerrillers i ... la memòria em falla i seria poc fidel a les seves paraules. Però no tenim ni apunts ni gravada la seva veu. És una llàstima perquè la seva xerrada ens va fer posar la pell de gallina. Quan el conegueu, pregunteu-li per El Mozote. En Basilio és un "sempre a punt"! I per al que calgui.

El mozote


Poble, que l'11 i 12 de desembre de 1981 va ser arrasat per l'exèrcit. Només va quedar, miraculosament, una supervivent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada