PERSONES QUE ENS VAM ANAR TROBANT PELS CAMINS DEL SALVADOR 1998

Roque
Si voltes pel Morazán Norte segur que tard o d'hora coneixeràs en Roque, el General. És una persona magnífica. És un dinamitzador de la vida política dels seus pobles. No necessita res. A cada colònia hi té amics. Tothom li obre les portes. Viu la política intensament i ens il·lustra amb tota la història recentment soferta al seus país.
És un home prim, nerviós, belluguet, un home savi. Té molta experiència i la transmet amb tot el sentiment.
Té mil projectes al cap. Creu en les cooperatives, en el treball en equip, en la participació i en les persones.

El Senyor d'Antel (la telefònica d'El Salvador)
-"Las españolas sois muy guapas!"
Encara que hi ha una cosa que no és certa, fa il·lusió que algú, tan lluny de casa, ens tiri alguna floreta.
Les noies de la Comunidad són molt guapes. I com que les mestres van amb uniforme com d'hostesses, estan encara més guapíssimes.
Celia i Isabel
Les mestres de Barrial. Viuen tres germanes amb el pare i els set fills (tres d'una i quatre de l'altra). Treballen dos torns, de dos quarts de vuit a les dotze i d'una a cinc. Són senzilles, treballadores i ara que estan fent els cursos que els manquen han d'anar cada dia San Luis. Això vol dir que han de caminar una hora per anar i una altra per tornar. Tant de bo que el Silem els ho hagi pogut solucionar facilitant-los el motorista!

Alberto
Coordinador de Barrial. Els dies que vam pujar-hi ell aprofitava el viatge amb en Basilio ja que viu a San Luis.
Un migdia els va fer il·lusió a tots els mestres de Barrial de fer-nos pujar a Cerro Pajarito. Ell era el més entusiasta. Vam pujar-hi una bona colla i les classes de la tarda, evidentment, van començar més tard.
És espavilat, l'Alberto. Té quasi vint anys i ja és pare de dues criatures. El dia del sopar de comiat va ballar com un boig. S'ho va passar molt bé.
Mia
Belga - salvadorenca. Entusiasta. Porta l'Escola de Música i Dansa i li encanta la seva feina.
Rudi
Alemany - salvadorenc. No l'hem vist. Però hem vist la seva obra a la Biblioteca de Quebrachos. L'ha organitzada molt bé i és exigent amb les noies que hi treballen.
Pare Rogelio
Tampoc l'hem pogut conèixer. És a Perquin (municipi de més al nord). Però la gent de la Comunidad se l'estima molt. Durant el refugi va estar amb ells i va ser un gran puntal.
Pilar i Isidra
Les nostres cuineres. Pencones. Netes. I sempre amb el somriure i la riallada a punt. Excel·lents cuineres. Quin plàtan fregit més deliciós! I aquella truita espanyola, què?
Luisa
Ens rentava la roba. D'una gran senzillesa, tant, que et feia pensar que les nostres ximpleries ho són encara més. Gràcies pel teu treball.
Sixto
Un noi callat. Però va ser el primer que se'ns va oferir per acompanyar-nos per la capital quan hi anéssim. I ho vam acceptar. Treballa a San Salvador, a la Fundación Segundo Montes.
Recordarem molt de temps les "pupuserías", on ens va dur i aquella vista impressionant de la ciutat (tan caòtica).
Lisset
Que guapa és la Lisset! No m'estranya que hagi trencat el cor a l'Augusto.
Viu a la capital i la coneix molt bé. Ens va acompanyar per tots els racons i s'ho va passar malament perquè tenia ordres de no perdre'ns de vista. Anava tota l'estona controlant que no ens passés res i a tot arreu veia "mares" (colla de delinqüents organitzats). San Salvador és la capital amb més casos de delinqüència en relació al nombre d'habitants. Hi ha una taxa d'atur del 50% i hi veus molta misèria. També és on es concentra la millor riquesa del país. Quina llàstima!
Mabel
La "noia lila". La dona de l'ADIM. La seva ex - presidenta. Molt preocupada per la situació de la dona a la Comunidad. Té moltes ganes de fer canviar les coses.
Lilian

Promotora de salut. Una noia amb uns plantejaments molt clars.
Helmer
Un batxiller que ha guanyat una beca per anar a estudiar als EEUU. Estava emocionadíssim però preocupat de com enyoraria el seu poble durant els dos anys d'absència. Però tornarà i podrà treballar per millorar les condiciones de vida de la seva gent.