diumenge, 15 de febrer del 2009

PERSONES QUE ENS VAM ANAR TROBANT PELS CAMINS DEL SALVADOR 1998


Tercer cicle
L'ensenyament es divideix en "Kinder", "Parvularia" i "Primaria". La "Primaria" es divideix en Primer Cicle, de primera quart, Segon Cicle, cinquè i sisè i Tercer Cicle, setè, vuitè i novè.
Don Fredi
Director del Tercer Cicle. Un tio molt trempat i amb ganes de fer les coses bé. I tenia bona relació amb els mestres populars. (Una mica preocupat per la compostura. Què és això d'anar les noies amb el cabell curt i pantalons?)
Benjamín
Com ballava de bé! I resulta que es vol passar a la Policia Nacional. Però és que quan érem allà els mestres duien tres mesos sense cobrar.
Juan de la Cruz
No el recordo físicament. Però gràcies a ell – i que em perdoni - vam poder assistir a una celebració de la Paraula. Es va morir la seva mare (segur que és al cel) i ens va convidar a la seva vetlla. En una casa molt humil, feta encara de fusta, replena de veïns, al voltant del fèretre, es va resar amb molta sinceritat. Duia la celebració el cap de la Comunidad Eclesial de Base de Quebrachos (un caseriu de la Comunidad Segundo Montes i del municipi de Jocoaitique) i va ser molt participativa.
A en Juan de la Cruz li queden ara germans petits per fer créixer.
Dolores
Canària- catalana- salvadorenca. Ha viscut amb la Comunidad des del temps del Refugi a Honduras. Una dona molt eficient que els ha ajudat molt i encara els és molt útil. La seva gran capacitat organitzativa els impulsa a tirar endavant. Gràcies, Dolors.
Refugi a Honduras
Dins el municipi de Colomoncagua. Hi van estar des de desembre del 80 dins a primers del 90. Estaven en "una presó sense parets", vigilats per la policia d'Honduras i recolzats per ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats). Aquest organisme els proporcionava matèria primera per poder elaborar productes.
Allí va ser on es van organitzar en diferents comitès: Educació, Salut, Dones, ... i van posar en pràctica l'Assemblea i la Democràcia.
Francisco. Chico
El noi madur, maduríssim, alcalde de Meanguera. Tot i la seva joventut, amb la gran experiència que porta a sobre per culpa o gràcies a la guerra. Tira molts projectes endavant. És alegre i carinyós, cordial.
Franc
No es pot parlar d'en Francisco sense anomenar en Franc. És el seu motorista. Amb el camió de les escombraries ens duia amunt i avall. Confessa que té una filla i que passa "pisto" a la mare de la seva filla (pare responsable), cosa molt rara per aquells llocs. Que la paternitat sigui declarada i responsable és una de les lluites que tenen engegades les dones de l'ADIM.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada