PERSONES QUE ENS VAM ANAR TROBANT PELS CAMINS DEL SALVADOR 1998

Ana
No es deia només Ana, sinó que el seu nom era molt llarg però començava amb Ana. I nosaltres, amb tants noms diferents, ja en fèiem prou.
Responsable de la Biblioteca. Però la feina se li escapava una mica de les mans.
El nostre treball a la Biblioteca primer em sembla que la va molestar un xic, però, poc a poc, com que nosaltres li demanàvem on volia que anessin tals llibres i tals altres, s'hi va anar implicant fins que ella va redactar unes normes per al bon funcionament de la Biblioteca. Va escriure unes frases molt clares i fetes amb una redacció molt polida. Ens va agradar molt. Amb ella vam obrir quatre o cinc capses que tenien de molt de temps, plenes de llibres i els vam anar col·locant als prestatges corresponents. També amb ella vam aixafar més d'un "alacran" (escorpit).
L'Ana era una dona senzilla. Quant que ens han ensenyat aquesta gent!
Els nens del carrer: Tonino, Victoria, José Valerio, Herminia, ....
Els únics nens de tota la Comunidad que no assistien a escola. El SILEM ha parlat amb la família diverses vegades i no hi ha maneres de fer-los entrar en raó. Cal tenir present que a l'escola se'ls serveixen a tots els nens dos àpats. Aquests nens estan tot el dia pel carrer i pidolant a tot el personal que circula per San Luis. A l'hora d'esmorzar i dinar són sempre als bars esperant que algú els convidi o que la gent acabi per veure què queda al plat.
Algun dia els vam convidar però abans els exigíem que s'anessin a rentar.
Hauríeu d'haver vist el somriure d'orella a orella que van posar quan la Dolors i la Rosa els van vestir amb roba nova que dúiem per regalar a la Comunidad.
La Rosa de Pineda es va passar un mes, abans de marxar, demanant a les empreses tèxtils del Maresme col·laboració amb espècies. Va recollir molta roba (samarretes, roba interior, xandalls, banyadors, pantalons curts, ...) . Tot aquest material el vam lliurar al Benestar Social de la Comunidad perquè el repartissin a qui més falta fes. Però vam separar dues mudes per aquests nens de carrer.
Dúiem també molts mitjons, i ens vam tronxar de riure quan vam veure que allà els nens anaven descalços. Però no sempre! Per anar a escola els exigeixen l'uniforme (blau i blanc) i mitjons i sabates. Sort!
El vigilante
No sabem pas com es deia. Passejava amunt i avall per davant dels nostres barracons (l'Hotel) per procurar que tinguéssim una nit ben dolça. Cada dia apareixia a la mateixa hora (a les set del vespre) i començava a fer la ronda. Duia un "machete" quasi més llarg que ell. Quin respecte! Sempre somreia.
Darío
Membre de Productores Corporados i dirigent de del FLMN. Segur que és una persona excepcional. Gran lluitador i gran coneixedor dels misteris de la cususa ( licor típic, fet amb blat de moro, és clar!)
Productores corporados
Organisme de la Comunidad que aglutina a totes les empreses. Nosaltres vam visitar la fàbrica tèxtil, on s'han fabricat els uniformes de tota la Policia Nacional, la Metal Metálica, que fabrica les taules i cadires de les escoles, i la d'embotit.
Hilario
Motorista de Productores Corporados. Ens va portar, junt amb la Dolores Benítez, de punta a punta del país en un sol dia. Va ser un dia esgotador. Però podem dir ara que vam anar de l'extrem N.E. del país al S.O., d'Honduras a Guatemala, travessant tot El Salvador.
L'astronauta
Un treballador d'un organisme del país que treballava per al repartiment de terres als ex-refugiats. No entenia com nosaltres podíem estar allà cooperant i a més a més que hi anéssim a "títol particular", i sense que ningú ens hagués pagat el viatge.
Una mica fantasma. Però ens va recomanar un local de la capital, "La Luna", on certament, vam estar molt bé.
L'universitari Mario Ernesto
Estudiant de la Universitat Nacional. Líder d'una organització d'estudiants, l'AGEUS (Asociación General de Estudiantes Universitarios de El Salvador). El vam veure cada dia dels quatre que vam estar a la capital. Teníem la Universitat ben a prop i ens agradava l'ambient.
Estaven celebrant una assemblea per aprovar els estatuts de l'AGEUS. I van fer una manifestació commemorativa pels estudiants caiguts en el conflicte (trenta de juliol). Se'ns va enamorar de la Rosa i va ser un noi ben galant. (Però no ens el trèiem de sobre).
El nen que em va fregar les albarques
A la capital, com a totes les capitals, es veu molta misèria. Quan ens desplaçàvem amb bus, a cada parada pujava algú demanant. A vegades era algun predicador, algú que venia pastilles miraculoses, algú que oferia postaletes o pòsters ...
Però un dia va pujar un nen. Va pujar ajupit, amb un drap a la mà, i va començar a fregar les sabates de la gent. Em va fregar les meves i vaig ser incapaç de mirar-me'l a la cara. Vaig ser incapaç de sentir, ni tan sols, caritat per aquell noiet. És un esnifapega? Li reclamen al final del dia una quantitat? Té pares i família? No ho sé.

LA POBRESA DEL MÓN HI ÉS A CAUSA DE LA INJUSTÍCIA SOCIAL I DEL MAL REPARTIMENT DE LA RIQUESA. TOTS EN SOM CULPABLES. I QUÈ FEM PER SOLUCIONAR-HO?