VIATGE A EL SALVADOR. PETIT HOMENATGE A LA COMUNIDAD DE SEGUNDO MONTES. "PLATICANT" PER TERRES CÀLIDES. JULIOL DE 1998

Components del viatge: Dolors Figueras, Carme Llop, Rosa Bartrolí i Carme Gubert. La Dolors i les dues Carmes som mestres a l'Escola l'Entorn de Porqueres. La Rosa és mestra i treballa com a tècnica a l'Ajuntament de Pineda.

Ve la Dolors i em diu: -Ostres, Carme, per què no anem a El Salvador? -Ah, bé, doncs sí, anem-hi. Però hauríem de trobar una altra persona. -Mira, diu que hi ha una noia que es diu Carme, que segur que li interessa. -Molt bé, però fuma? Si no haurem de buscar-ne una altra per tenir companyia a la part de fumadors de l'avió. -Fantàstic! No exactament d'aquesta manera tan banal, però el dia 2 de juliol de 1998, la Dolors Figueras, la Carme Llop, la Rosa Bartolí i la Carme Gubert ens disposàvem a emprendre una gran aventura. MARXÀVEM CAP A EL SALVADOR!

Amb els ulls enteranyinats (de son), el cor encongit (d'enyorança) i l'ànim ben aixecat ens acomiadem dels nostres i agafem l'avió. Què ens espera a l'altre costar de mar?
Qui ens espera? Ens esperen la Mercedes Ventura, en Francisco Pereira i l'Antonio Castillo, que ja coneixíem del desembre de 1997. Ens esperen la Daisy i en Medardo, que havien estat amb nosaltres l'abril - maig de 1998. No ens fa falta res més. Sabem que allà hi ha aquestes persones, que ens rebran amb els braços oberts.

El desembre de 1997 es va signar l'agermanament de l'Ajuntament de Meanguera amb el de Porqueres. També es van signar els protocols de l'agermanament de l'escola L'Entorn (Mata) amb l'escola d'El Barrial (de la Comunidad Segundo Montes). Aquell dia, a part de les autoritats d'aquí, hi havia la Mercedes (presidenta del SILEM, en Francisco (alcalde de Meanguera) i l'Antonio (alcalde de Jocoaitique). Va ser allò el començament d'una gran amistat.

A l'abril van venir la Daisy (mestra popular i diputada a l'Assemblea Nacional) i en Medardo (mestre popular). Ja veieu, l'amistat anava creixent. El camí per anar cap a El Salvador era fàcil.

El 3 de juliol de 1998 som a l'aeroport d' El Salvador. Ens esperen uns amics del país i en Quim Pèlach! Ha hagut de viatjar urgentment ja que hi ha problemes amb els títols de mestres que ha tramitat la Universitat de Girona. L'endemà s'ha de reunir amb la ministra d'educació. Durant tot el mes que hem estat a la Comunidad Segundo Montes, els hem vist sempre lluitant per una causa o una altra. Els primers quinze dies han estat els títols de mestres, més tard han sigut els problemes per tirar endavant una possible candidatura en el si del FMLN,...

Bé, podria explicar moltes anècdotes i històries viscudes durant el mes en aquell petit país tropical, on sempre mengen "frijoles" (mongetes negres) i "tortitas" (pa de blat de moro) i beuen només cafè, però ara em ve més de gust pensar, recordar i escriure sobre les persones que hem conegut a El Salvador. Un país el fa bonic la seva gent, un país el fa gran les actituds i treballs de la seva gent. Així doncs, deixeu-me parlar de la gent que ens hem anat trobant pels camins d' El Salvador.