BONES FESTES!

COMPARTIM AMB VOSALTRES FELICITACIONS REBUDES

Felicitacions a Banyoles Solidària de part del SILEM, nens i nenes de les guarderies i escoles i, família de Lelin.

Nadala de fa un any

FELICITACIÓ QUE HEM REBUT D'AKAN
Bon Nadal 2009
Benvolguts, benvolgudes, la nostra felicitació més fraterna per aquest Nadal i tot el nostre desig que el proper any pugui ser font d’aprenentatge, de progrés, d’estimació, d’ajuda, en el context difícil en què vivim.
Ara que s’acaba l’any voldríem exposar-vos d’una forma senzilla el destí dels nostres esforços. Donada la situació de crisi en què vivim el dret a l’habitatge s’ha fet per a nosaltres una qüestió urgent. Molta gent ha perdut la possibilitat de treballar, d’altres no tenen papers per fer-ho i han de viure de l’ajut de les associacions, que s’acaba, o bé de l’ajut d’altres persones que sí que treballaven i podien sostenir hipoteques de pisos que havien comprat, però aquests tampoc ara treballen, i això repercuteix sobre els qui menys tenen. Molta gent ha anat a parar al carrer. El carrer a Girona és difícil, on anar a dormir que sigui segur? Les nits són fredes. Així moltes d’aquestes persones a penes dormen, assisteixen a les classes però el cansament hi és present. Tenim en aquest moment 65 persones que dormen sota sostre gràcies a l’esforç econòmic i humà de molts. Entre les 65 persones tenim 7 famílies, també creiem que és bo de consignar-ho, entre les set famílies tenen 10 nens.
Una pregunta que ens podríem fer és què els passa a la gent que ajudem? Tenim gent que no té papers de residència i de treball i no té cap ingrés per poder llogar una habitació i poder pagar menjar. Tenim gent que ha treballat però ara no troben feina perquè ja són grans, grans vol dir que tenen 40 anys i escaig. Tenim gent que tenen malalties físiques greus, discapacitats físics també. Tenim alguna persona que, després de ser acollit, s’ha descobert una drogodependència o bé una malaltia mental, i s’ha seguit amb l’acolliment. Tenim dones que han tingut els marits a la presó. També tenim dones que han patit mals tractes. Tenim nens estudiant en precarietat econòmica forta. Tenim molta gent que no sap llegir ni escriure, a qui li costa entendre la societat on ha arribat.
36 persones de les que acollim no tenen papers, algunes els han pogut demanar però no hi ha resposta. D’aquestes 65 persones acollides, 18 han estat demandants d’asil, per tant, estem parlant de persones que provenen de situacions dures, com, per exemple, guerra o exclusió o persecució per determinades opcions de la seva vida.
Amb aquestes persones es va seguint un procés de seguiment i s’ha plantejat un projecte de millora. Va ser per aquest camí que vam arribar a la proposta de formació com a opció identitària d’Àkan. Tots els beneficiaris d’Àkan fan programes d’aprenentatge de llengua, a la nostra associació però també en d’altres organismes. Essencial per promoure el progrés i la inclusió. Però amb 27 persones acollides hem fet un pas més, algunes estan fent estudis universitaris, d’altres estudien per fer les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà o superior, d’altres ja fan els cicles formatius, d’altres han fet formacions en diferents professions. Per ajudar-los a estudiar hem fet classes de les matèries en què han necessitat ajuda.
Un altre aspecte important ha estat poder possibilitar que la gent mengés, i així, al llarg de pràcticament els últims 12 mesos, hem ajudat unes 50 persones setmanalment. L’ajuda ha vingut del Banc d’Aliments, d’algunes parròquies o grups que han donat menjar, o bé de donatius d’alguns particulars. Aproximadament unes 100 persones a nivell individual i uns 10 grups.
A les nostres classes de llengua catalana a la Casa de Cultura de Girona, a qui agraïm des d’aquí tanta atenció i acollida, hi ha inscrites 120 persones, 30 de les quals no saben llegir i escriure. Tots els grups tenen uns dossiers que hem elaborat. Les classes són gratuïtes. Tenen com a objectiu la llengua, és cert, però la valoració de la persona hi és prioritària. Poder oferir un espai d’humanitat i dignitat.
Sensibles a la difícil situació de moltes dones, en famílies o soles, hem realitzat un taller per a dones cada dijous a la tarda.
Per poder fer tot aquest treball d’acollida hem necessitat més de 13.000 euros al mes, en realitat necessitem més, però hem tingut ajudes en espècie tant d’habitatge com d’aliments.
Un terç d’aquests diners ens ha arribat per subvencions, dos terços ens han arribat per ajuda privada de particulars, unes 130 persones, de parròquies, de comunitats religioses i altres associacions o col·lectius, uns 40 grups. De cara a l’any 2010 les subvencions ens minvaran fortament, per tant, l’aportació de la gent serà més necessària que mai.
Ja veieu, necessitem ajuda.
Fer-se càrrec de la realitat, ho deia Ellacuría,
Carregar amb la realitat, encarregar-se de la realitat, deia Casaldàliga
Aquests ulls amb què avui et miro
han vist el mateixos sols i les mateixes estrelles,
ja saps, la bellesa, que avança per la nit i pel dia,
també hem vist la pobresa, la mort, la malaltia
I hem plorat junts moltes vegades i resat sense a penes poder dir paraules
Quantes vegades ens hem sorprès dient-nos: has vist?, t’has adonat? M’ha fet mal el seu dolor
Que silenciosa ha estat la nostra terra, el nostre caminar,
Quantes incerteses hem solcat!
Quants amors hem après, quants camins d’abraçada hem descobert,
I quantes paraules se’ns han desfet en la mirada abans de pronunciar-les
Si sabessis com calla aquesta tarda que t’escric.
Vam somiar tantes coses plegats i vam enterrar alguns morts,
també alguns somnis però prosseguírem el camí
amb aquella tenacitat que ens aguantava sempre.
Ja saps, intentàvem ser lliures per sentir la nostra condició humana
I sentir-nos pobres per estar a prop dels homes i dones
Quina set d’esperança teníem, quina set de justícia ens avivava
Potser no teníem res però ho teníem tot
Potser no podíem aspirar a res però en la humilitat sentíem com els camins s’obrien
Potser no ens quedaven ni paraules, potser només l’abisme dels carrers, les ferides dels fons de les persones, potser només les foscors, els naufragis ens feien companyia, però quina aigua d’Evangeli circulava per les nostres venes, quina paraula sagrada relliscava lentament pels nostres pensaments, quina secreta llum ens guiava per dintre, quin foc ens escalfava! La nostra beneïda terra del compromís, de la mà estesa, de la fraternitat senzilla! I ja ho veus, aquest any d’Àkan s’acaba, i nosaltres estem aquí, aquesta tarda de desembre, demanant-te senzillament ajuda, qualsevol tipus d’ajuda, diners, aliments, roba, paraules, mirades, pregàries, companyia..., el que sigui, el que tu puguis, per poder seguir ajudant. I si no pots, no et preocupis, ens tens amb tu, vivint amb tu, lluitant, contents, esperançats, pobres, germans...
No tener nada.
No llevar nada.
No poder nada,
y, de pasada,
no matar nada;
no callar nada.
Solamente el Evangelio, como una faca afilada,
y el llanto y la risa en la mirada,
y la mano extendida y apretada,
y la vida, a caballo, dad. Pere Casaldàliga
-Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
-Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
-Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança. Ap 20,3-5

www.akan.cat – associacio@akan.cat
Associació Àkan - C/ Vista Alegre, 7A – 17004 Girona