diumenge, 6 de març de 2011

PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA


diaridegirona.cat Comarques
Quan el pernil i la cervesa es posen pel mig
BANYOLES | R. GÜELL
La Dolors i en Foday fa 20 anys que estan casats i viuen a Banyoles. Ella és agnòstica i ell islàmic, ella beu cervesa i ell no. Tot i les diferències, aquesta parella conviu la mar de bé i estimen com a fills propis dos nebots d'en Foday. i ha matrimonis que duren ben poc i altres que són un clar exemple de convivència. Tot i les diferències religioses la Dolors Terrades i en Foday Sillah ja fa 20 anys que estan casats. Ella era professora i té 61 anys. Ell, d'origen gambià, és un pintor que als seus 57 anys treballa de sol a sol.
La Dolors i en Foday tenen la casa plena de llibres i, amb humilitat, col•laboren amb l'associació Banyoles Solidària. En Foday voldria que la Dolors es convertís a l'islam. "Jo no ho veig clar. Hi ha coses com menjar porc i beure alcohol que no vull deixar de fer. A casa bec cervesa tot i que a ell no li agrada", comenta la Dolors, qui es reconeix agnòstica i vesteix com vol sense les imposicions del seu marit. Després de vint anys de matrimoni, quan els amics d'aquesta parella de Banyoles els conviden a sopar ja tenen en compte que el Foday no menja pernil ni beu alcohol. I quan són els amics quan van a sopar a casa la parella, la Dolors posa pernil de gall d'indi per al seu marit i pernil salat per als altres.
"La meva dona m'ho posa fàcil, si ella beu alcohol després guarda el got", puntualitza en Foday, que quan va a menjar a un restaurant es fixa en el menú per comprovar que el plat que vol no porta cap aliment porcí.
"A mi no m'han obligat a convertir-me", assenyala la Dolors. No obstant això, si el seu cas fos al revés, si la dona fos musulmana i l'home no, el marit s'hauria de convertir a l'islam perquè el casament sigui reconegut en el país musulmà de la dona. A més, si hi ha fills pel mig la situació es complica. Segons l'Alcorà (llibre sagrat dels musulmans), els fills hereten la religió del pare i és per això que la part masculina del matrimoni ha de ser islàmica. En el seu moment, en Foday va demanar a la Dolors que es convertís a l'islam, "però no la vaig obligar i ella no ha
resat mai amb mi", comenta. Tot i això, en Foday admet que la situació de l'home i de la dona en la qüestió del matrimoni no és la mateixa i, si hi ha fills pel mig, la situació és més complexa.
Un casament d'homes
En el cas d'aquesta parella de Banyoles, ells van concebre matrimoni pel procés civil, però també es van casar seguint la tradició musulmana. En aquest darrer casament la Dolors no hi va fer acte de presència. En els casaments musulmans no és necessari que la dona hi sigui present. "Estava jo sol allà davant de Déu, amb la meva família i amb el nom de la Dolors", diu l'home.
Després de 20 anys casats, la Dolors i en Foday visiten sovint el poble de Gàmbia d'aquest últim. "La seva família mai m'ha dit res. Només un parent seu, que és l'alcalde del poble, una vegada em va dir que jo m'havia de convertir. Li vaig contestar que ja veuria", comenta la Dolors. "Ara ja em veuen normal perquè ja fa anys que hi vaig", afegeix. Quan la Dolors i en Foday viatgen fins a Gàmbia actuen com si estiguessin a Catalunya. És a dir, mengen a la mateixa taula, un fet que no és normal en l'ètnia d'origen d'en Foday, on els homes mengen en un espai i les dones en un altre.
La Dolors, col•laboradora de Banyoles Solidària, reconeix que "es nota molt" l'esforç de les associacions solidàries. "Es fan cases noves, s'estan millorant els pobles i comencen a haver-hi tractors", concreta. "En els pobles es nota si la casa és d'algú que ha emigrat a Europa, però l'evolució és molt lenta. Fa 20 anys les ciutats eren tranquiles i ara és angoixant, tothom està buscant feina", assenyala. Per la seva banda, la Dolors admet que els seus pares no van acabar acceptant que compartís la vida amb un home musulmà, però que la seva anterior família sí que ho veu amb bons ulls.
La Dolors i en Foday no tenen fills propis, però al seu pis hi viuen dos joves d'onze i catorze anys que se'ls estimen com a "fills propis". Són dos nebots d'en Foday que van emigrar de la seva Gàmbia natural per anar a viure a Banyoles amb el seus tiets, on se suposa que gaudeixen d'una vida millor. Els dos nens són com fills per aquest matrimoni i el seu llibre sagrat és l'Alcorà. El noi que està a punt de ser un adolescent ja comença a practicar el ramadà. Qui sí que es passa tot un mes en dejuni durant les hores de sol és en Foday. "Em fa patir molt perquè treballa molt i durant el dia no menja. Després s'alimenta d'àpats especials però em fa patir molt", insisteix la Dolors.
Passat matrimonial
Tot i que la Dolors i en Foday fa dues dècades que conviuen, ambdós tenen un passat
matrimonial. Els musulmans tenen permesa la poligàmia. Es poden casar amb més d'una dona, sempre que la puguin mantenir. Abans de casar-se amb la Dolors, en Foday es va casar a Gàmbia amb una dona musulmana perquè la seva família no li digués res. Tot i això, quan en Foday va emigrar a Europa ja tenien assumit la possibilitat que es casés amb una persona no musulmana.
En Foday treballa durant tot el dia, té poc temps per dinar i torna a casa quan ja és fosc. Tot i això, en Foday troba temps per resar cinc vegades al dia, però no sempre pot orar a la mesquita perquè no coincideix amb el seu horari laboral.
D'aquí a pocs anys la Dolors i en Foday podran celebrar les noces de plata. Només d'escoltar la veu de la Dolors es dedueix que ella disfruta compartint la vida amb el seu actual marit.
Potser la flama del seu matrimoni és manté viva perquè no comparteixen religió ni cultura. "La convivència és difícil no pel fet que ell sigui musulmà, sinó perquè la cultura és diferent", concreta la Dolors, qui defineix el seu marit com un home que "no és de sortir, ni de ballar i tampoc d'anar al cinema. No surt perquè ell mateix és així". Els musulmans estan acostumats a sortir sols i, si s'ajunten, van més amb els homes que amb les dones, explica la Dolors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada