diumenge, 3 de juliol del 2011

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 2


Casa meva
Casa dels pares d'Orlando
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu segon lliurament.

Condega, 18-juny-11

L’altre dia comentava que és més fàcil canviar les coses que les persones. Crec que ho he pogut comprovar també a Condega en els pocs dies que hi sóc. Passejant pel “Parque” renovat i enjardinat amb moltes flors, escultures i motius que fan referència a les tradicions de la vila i la seva història (els guerrillers, Sandino, San Isidre amb els bous, la ceràmica...)
En mig d’aquests motius és curiosa l’escultura d’una vaca un xic “surrealista”, coberta amb una reproducció del quadre “Els girasols” de Van Gooth i amb una orella tallada i sagnant. És, segons m’han explicat, un homenatge a Holanda que ha subvencionat l’arranjament del parc. També es veu més net tot el voltant. Han posat bidons i papereres i han eliminat barraques de venedors que feien molt mal aspecte.
S’ha construït una estació de busos a l’entrada del poble i aquests ja no hi entren al “Parque”.
També tenim un supermercat “Palí”, crec que de capital tico (Costa Rica), que potser ha creat algun lloc de treball, però suposo que està fotent molt mal a les petites botigues locals.
He trobat millores a les construccions d’habitatges privats i algunes obres municipals (estan millorant les voreres de la Panamericana, fent una mena de carril lateral per vianants. Crec que la proximitat de les eleccions deu influir, així com el fet de que govern municipal i central són del mateix signe.

Penso que tot això és molt positiu.

On trobo que encara queda molt camí per córrer és en l’actitud de moltes persones, en l’educació de nous hàbits, en la cooperació dels que venim a “salvar” a aquesta gent. Ahir vaig viure una experiència que em va deixar un gust de tristor i amargura. Vaig pujar a Potrerillos amb una brigada mèdica d’una organització evangèlica de Colorado (USA). Jo em vaig afegir per visitar l’Orlando i família. No era cap visita programada a la Comunitat. Aquesta brigada venia de Somoto amb un bus llogat a Managua. Donaven la imatge d’un viatge de l’Inserso o d’una pelegrinació a Lourdes. Eren gen molt gran, algú amb cadira de rodes, dones grosses i amb dificultat per caminar... que amb penes i treballs van poder arribar al punt de consulta mèdica quan el bus va dir “fins aquí he arribat” alguns km abans de les primeres cases de la comunitat. Els van haver de venir a buscar amb camionetes. La consulta va començar quasi al mig dia a una capella bautista, i no al Centro de Salud de la comunitat com hauria estat el més lògic. Centenars de persones esperaven el “miracle”. Alguns portaven un paperet on havien apuntat les seves dolències, altres prou feines tenien temps d’explicar-les en mig del soroll de l’altra gent que feia cua amb impaciència. La situació desbordava els metges. Algú repartia ulleres...., altres repartien pastilles. El poble recollia les engrunes de salut que queien de la taula dels privilegiats...!! Mentre tant, alguns avis impedits per a desplaçar-se fins a la capella-dispensari van esperar inútilment tot el dia. Jo em vaig passar moltes hores amb els pares i la dona de l’Orlando. A les quatre els “salvadors” tenien programada la tornada. Havien de descansar perquè a l’endemà havien de realitzar un nou miracle a una altra comunitat. Podem estar contents: la població de Potrerillos ja ha aconseguit fruir del DRET UNIVERSAL A LA SALUT!!!!

I per acabar avui, un petit botó de mostra de la pervivència d’hàbits que ni la invasió de mòbils ni els 57 canals de TV per cable són capaços de canviar. Anava jo ahir, divendres, en el bus camí d’Etelí. Tot el bus ple. Jo, l’únic viatger dret cap al final del passadís. Puja per la porta del davant una mamà amb una criatura al braços, va passant cap al darrera mirant si podia seure, fins arribar on jo hi era,al final. Cap ni una persona, la majoria joves, es van aixecar per oferir el seient a la senyora. No em vaig poder estar i vaig dir en veu alta: “parece mentira, qué falta de educación ....” Un senyor li va agafar la criatrua i la mamà va continuar dreta fins molts kms més enllà.

Bona nit. Demà tenim reunió amb la Comissió per a programar l’agenda d’activitats d’aquests dies. Ja us explicaré.

Aquí també tenim motius per a estar INDIGNATS!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada