PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 5

Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu cinquè lliurament.

CONDEGA, 26-juny-2011

L’alegria d’un avi de 87 anys que es belluga torpement en la seva atrotinada cadira de rodes al ritme de velles cançons tradicionals i l’abraçada amb força d’una nena amb síndrome de Down, han estat els moments de més forta emoció que he viscut aquest intens cap de setmana. L’avi era D. Marcial, el pare del company i amic Orlando de Potrerillos. La nena era la Santos Alejandra, la nena apadrinada pel Xavi i la Kaisa.

Ahir, dissabte 25, a les 8 del matí varem sortir amb la camioneta de Los Pipitos en direcció a Potrerillos. M’acompanyaven Da. Alma Ligia d’AMSONAC, Leonel, amb la seva esposa i un nen i una nena, fills seus. Estem fent les activitats i visites “en comissió”, amb la presència d’alguns representants de la Comissió d’Agermanament, “fent xarxa”, com diria la nostra estimada Agustina. Així la Comissió s’enforteix i tothom coneix els diferents projectes.

A Potrerillos, a casa de D. Marcial, durant un parell d’hores compartiren cançons tradicionals i “guerrilleres” amb els companys Orlando i Leonel amb les seves guitarres. L’alegria de D. Marcial va anar canviant la seva expressió sempre seriosa, d’avi molt acabat, en somriure i moviment rítmic de les seves mans seguint la música. Tothom reia i celebrava aquests moments de joia. Fins i tot l’avi va enviar algun petonet a Da. Herminia, la seva esposa i mare d’Orlando. “Mai l’havia vist tan alegre”, va dir l’Orlando. Després varem fer reunió amb algunes dones beneficiàries dels forns solars instal.lats a la Comunitat fa uns mesos amb l’aportació de Banyoles Solidària.

Després de dinar una mica d’arròs amb pollastre i prendre l’aromàtic i suau cafè nica, Leonel i família i Da. Alma varen marxar capa Condega. Jo em vaig quedar per fer a continuació la revisió del Projecte de Microcrèdits (“Banquito Popular”) amb L’Orlando i Daniel. Les altres dues membres de la directiva no van poder ser-hi. Varem comentar la informació que ja havien enviat fa uns mesos, informació una mica confusa. Els hi vaig demanar que tornessin a fe un breu informe-2010, senzill i clar, segons un petit esquema que vaig proposar.

Quan la tarda ja anava caient, les 5 més o menys, Orlando a cavall i jo a la moto darrera de Daniel van anar cap a casa d’Orlando, a una mitja hora de distància a peu. Jo anava una mica acollonit quan la moto a vegades derrapava lliscant sobre el fang del camí. La pluja està fent els camins realment intransitables. Però sembla que ja estan acostumats. La destresa de Daniel Sevilla sobre les dues rodes crec que supera la de l’altre Dani (Pedrosa).

A casa de l’Orlando van sopar i després d’una amistosa tertúlia amb ell i la seva dona, Da. Andrea, van mirar i escoltar un vídeo de cançons de Carlos Mejía Godoy, dels anys de la picor, però molt animades i “revolucionàries” (Los perjúmenes, Cristo ya nació....)

Cap a les 9.30 ja anaven cap al llit, amb moltes hores per dormir... si la dura fusta m’ho hagués permet. Tot i així vaig descansar, dormint per etapes. Molt abans de les 6 els galls ja tocaven diana.
(Continuarà....)