dimarts, 12 de juliol de 2011

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 9


Les dones d’AMSONAC

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu novè lliurament.

CONDEGA, 10-juliol-2011

Un cop més la pluja colpeja amb forca sobre la teulada de zenc. Avui, diumenge ha fet un dia esplèndid, solejat, fins que de cop i volta, sense previ avís, cap a les tres de la tarda... ha arribat la pluja de cada dia.
Avui ha estat l’únic diumenge fins ara que he tingut lliure. L’Orlando em va dir que un diumenge a l mes el grup de música de Potrerillos venia a amenitzar la missa dominical. Però no ha estat avui. La cerimònia ha estat molt tradicional, amb poques diferències amb la missa de 12 de Sta. Maria. La gran diferència, però, era la del públic assistent. Si a Sta. Maria la massa de fidels és gris, pels seus cabells, vestits i participació, aquí era un públic molt variat per l’edat (molts joves i de mitjana edat) i per la varietat acolorida dels seus vestits, sobre tot de les dones. També la participació era més activa en cants i pregàries. Tant el contingut de la prèdica com les cerimònies les he trobades molt en la línia d’una Església tradicional, lluny de l’Església revolucionària i compromesa amb l’opció pels pobres de Ms. Romero, els màrtirs de l’UCA de San Salvador o del bisbe Casaldàliga.
Ahir vaig llegir un article del pare Rafael Aragón O.P., difusor de l’Agenda Llatinoamericana en Nicaragua, de la revista ENVIO (abril, 2011), amb el títol “¿Es cristiano, solidario y socialista el gobierno de Daniel Ortega?” Fa una anàlisi de la religiositat nicaragüenca, que qualifica de molt tradicional, amb una jerarquia en la línia del Vaticà actual. L’article analitza també l’actual aliansa, antinatura, entre el poder polític i l’Església en aquest país, maniobra política de Daniel Ortega per aconseguir el suport de l’església i els vots de la majoria de la població catòlica i evangèlica. Aquesta situació fa pensar en el “nacionalcatolicisme” de l’època franquista. Els discursos del president i de la primera dama estan plens de referències religioses. Igual els eslògans de la tele en plena campanya electoral, encara que falten mesos per a les eleccions (novembre). No he escoltat cap canal on es faci propaganda dels altres partits, ni en pancartes i pintades tan abundants per tot arreu. Únicament del Frente i de Daniel. Sembla un règim de partit únic.
Els programes socials del Govern (bono productivo, hambre cero, plan techo, usura cero...) que ajuden a millorar una mica la situació de les classes més desfavorides, estan molt “contaminats” de clientelisme i servilisme. No són considerats com una acció de govern que dona resposta a uns “drets dels ciutadans”. Són donacions generoses del Comandante Daniel, al que li hem d’agrair i l’hem de donar el nostre vot per continuar rebent aquestes ajudes. Em sembla que, com gran part de la cooperació exterior, aquests projectes no estimulen un canvi de mentalitat de la gent ni una actitud més decidida cap a l’autosostenibilitat i l’esforc personal per superar la situació de pobresa.
(Continuo la “crònica” avui, dilluns, 11 de juliol)
Les dones d’AMSONAC (foto adjunta) fan uns tallers de lideratge i formació de dones en algunes comunitats. Hi van cada quinze dies. Avui havien d’anar a Potrerillos i La Laguna. He aprofitat que portaven la camioneta per acompanyar-les i visitar la família d’Orlando i acomiadar-los per si ja no els puc tornar a veure. Ha estat una experiència de com aquí els ritmes i l’acció del dia a dia estan molt lluny de la velocitat i l’eficàcia estressant de les nostres latituds. Hem sortit a les 8.30 del matí, hem tornat a les 4 de la tarda ... per NO FER RES!! Bé, tampoc és just dir això: hem visitat algunes dones, hem “platicat”, hem pres cafè, hem dinat, i hem passejat en la camioneta per la vall de Pire i gràcies que no hem reventat una roda pels camins infernals d’aquestes muntanyes. I jo he visitat l’Orlando i família. Però el programa que havien d’explicar a les dones de les comunitats no s’ha pogut fer perquè els missatges de mòbil enviats per avisar de la reunió no havien arribat, tampoc havien pogut telefonar, no hi havia cobertura.... I a Potrerillos d’una casa a una altra pot haver-hi uns quants kms. A la Laguna, amb una població més concentrada, s’han pogut trobar algunes dones, una estona de tertúlia... i fins la setmana que ve!! A Banyoles ens hauríem emprenyat per la falta de puntualitat, pel temps perdut.... Hem d’aprendre molt!!
Bona nit, que per a vosaltres ja quasi és BON DIA!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada