dissabte, 24 d’agost del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 1.

CONDEGA, 21-8-13

Un altre any a Nicaragua. I ja van... no sé, ja he perdut el compte!! La mateixa realitat, però sempre canviant, com un quadre inacabat amb noves pinzellades, en continua transformació.
He trobat la Condega de l’any passat i la del altre i l’altre... Les basses d’aigua bruta al carrer, els plàstics i deixalles que la gent “bota” a qualsevol lloc de manera totalment inconscient (és realment difícil canviar els hàbits de la gent). Els gossos famèlics que remenen els sacs de les escombraries al carrer...
Però també he trobat carrers que eren de terra i que ara els estan pavimentant, el “parque” (plaça major) net i ben enjardinat, un local nou amb “wifi” i uns batuts exquisits per 35 còrdobes (poc més d’1 €). I gent que em saluda pel carrer, encara que jo a vegades no els reconec; potser alguns són antics alumnes del Institut becats per Banyoles Solidària.

I he trobat algunes millores al Centre de Los Pipitos que m’han fet sentir satisfet perquè, en part al menys, són fruit d’alguna “enganxada” amb la direcció l’any passat. Tenen un hort que fa goig, l’àrea de neteja dels nens te un altre aspecte, l’espai de la migdiada dels nens amb els matalassos en llitets i no per terra com abans... Tot i així, encara n’hi ha deficiències que haurem de plantejar, encara que això provoqui alguna altra “enganxada”.

També avui he visitat el projecte de La Fraternidad. Estan fent gestions per crear un CDI (Centre de Desenvolupament Infantil o guarderia) que respondria a la necessitat d’aquet servei als barris perifèrics i també per a buscar vies d’autosostenibilitat pel centre, ja que la subvenció d’Austria se’ls acaba l’any que ve.

Tornant de visitar als meus apadrinats al barri Valle de Jesús, he viscut unes escenes de solidaritat realment impactants: Jonny, un jove paraplègic d’una comunitat acollit per la família del pastor d’una església evangèlica, allotjat a una sala adjacent a la capella. El cuiden, l’alimenten i cada dia el porten amb la cadira de rodes a La Fraternidad per assistir al curs gratuït d’informàtica que s’imparteix a aquest centre. Quan els he visitat una noia voluntària li estava fent una sessió de teràpia de rehabilitació. Jo l’havia visitat l’any passat a la seva comunitat de Santa Teresa i realment ha fet grans progressos. Ara s’aguanta dret i fa alguns passos amb unes paral·leles rústegues que l’han col·locat a la porta de la seva habitació.  Realment en Jonny ha trobat una nova família.
Nou mural a La Fraternidad

Aquest any estic allotjat a la que havia estat Casa Alberg dels sordmuts de Los Pipitos. Una casa gran però força abandonada, més aviat fosca i trist. Però tinc molt espai que a vegades comparteixo amb algun visitant inesperat, com aquest simpàtic gripau que vaig trobar ahir als peus del llit. A les que no tolero són les “cucarachas” negres i grosses que trobo al quarto de bany quan a la nit obro el llum. Ja n’he eliminat unes quantes a cop d’espardenya.


Un nou amic





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada