CONDEGA,
29-8-2013
Avui he assistit a una Jornada sobre els drets dels infants i de les persones discapacitades,
al centre de Los Pipitos. Una mena de taller-conferència, que aquí anomenen
“actividad” o “capacitación”. Ha estat presidida i dirigida per personalitats
vingudes de Managua ( de la Procuraduria Central de la Niñez i de la Procuraduria para las personas con discapacidad), i d’Estelí (president de la Asociación Nacional de Invidentes). Han participat unes 35 persones (només tres pares),
algunes en representació d’associacions d’altres municipis de la regió (Ocotal,
Quilalí, Palacagüina, Somoto...)
Estava convocada a les 9 am, però ha començat
passades les 10. Cosa molt normal aquí.
Els ponents han plantejat la necessitat de
reivindicar els drets d’aquestes persones, dins del marc de la llei recentment
aprovada (però encara sense el reglament per ser aplicada). Per exemple, han
analitzat el dret a l’accessibilitat física (eliminació de barreres
arquitectòniques...), de comunicació (accés a les noves tecnologies) i
d’educació (inclusió dels nens discapacitats al sistema educatiu general...)
L’exposició tòrica ha estat interessant, tot i
l’excessiva durada de les intervencions. Jo he marxat cap a l’1 i encara
faltava l’exposició d’una de les ponents.
Tant a les exposicions dels ponents com a les
rondes d’intervenció dels assistents ha hagut un excés de retòrica i una manca
total de concreció. És una característica típica de les reunions i xerrades que
fa la gent d’aquest país. Són uns grans “oradors”, però divaguen i divaguen i
no concreten mai l’acció a realitzar.
Respecte al problema de les barreres
arquitectòniques hi hauria molt a fer. Caminar per les voreres dels carrers,
sobre tot els més comercials, és una autèntica cursa d’obstacles. Cada pocs
metres el nivell, l’amplada o l’alçada de la vorera pot variar, o simplement
desapareix. O trobes un forat o una bassa d’aigua bruta. Cada botigueta
(“pulpería”) te un accés diferent amb productes exposats a l’exterior. Has
d’anar molt al cas i mirar sempre on poses el peu!!
Després de dinar i una estoneta de descans he
tornat a Los Pipitos, ja que havia
quedat amb la Mery
per anar a visitar dues famílies de nens apadrinats. Eren les 2,40 i tot just
els participants de la Jornada
acabaven de dinar.
Una cosa que m’ha molestat i quasi irritat
(encara que no ho he manifestat en cap moment) ha estat l’ús i abús del mòbil
durant l’acte a dins de la sala i mentre els ponents feien la seva exposició.
La gent amb tota “naturalitat” trucava o rebia trucades i parlaven en veu alta
sense moure’s de la cadira. Inconcebible!!! Crec que no em podré estar i ho
comentaré en alguna reunió interna.
Cada dia d’aquesta setmana estem fent visites
a les famílies dels nens/es discapacitats. A tots els hi portem alguns regals i
a alguns també les cartes i fotos que em van donar els padrins. Queden molt
satisfets i agraïts per la visita i pel fet que persones d’un país tan llunyà
els tinguin presents. Per mi és molt gratificant. Sempre els dic que jo no sóc
el padrí, només un delegat o representant.
Ahir, amb D. Miguel, el president de Los
Pipitos-Condega i pare d’una noia cega, vaig anar a visitar un nen a Chagüite
Grande, una comunitat força llunyana. Després de més de 30 minuts de bus que
vaig agafar a les 7 del matí, varem haver travessar el riu Pire per un pont
“colgante” i fer una pujada a peu de quasi una hora per un camí pedregós i llefiscós.
Però va valdre la pena l’esforç i la suor a canvi del somriure d’en Ronny que
van trobar a l’aula de preescolar a l’escola de la comunitat. Després la seva mare
ens va servir el dinar a mig matí. Segur que la gallina que ens van cruspir
devia maleir els ossos dels “visitants”.
El proper cap de setmana toca viatjar a
Potrerillos i El Peñasco. M’esperen dos apadrinats i les directives de les
Cooperatives dels microcrèdits. Si EN tinc ganes us EN faré cinc cèntims.
Bon dia per a vosaltres (les 6,30 am), bona
nit per a mi. Aquí ja és molt tard (les 10,30 pm). Vaig a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada