diumenge, 6 d’octubre de 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 7

CONDEGA, 5-10-13

El primer dissabte de mes les mares dels nens i nenes apadrinades són convocades per la coordinadora del projecte d’apadrinaments per lliurar-les els 981 córdobas (poc més de 30 €) corresponents al mes. Avui les hi he acompanyat en aquesta reunió i he ajudat a la Mery, coordinadora, a fer els rebuts que les mares han de signar. Després les mares van a fer la compra dels productes bàsics d’alimentació i higiene i tornen per donar les corresponents factures. A la reunió les hi he fet una valoració força positiva de les visites realitzades a les famílies, (ahir vaig fer la darrera de les visites).


En general he pogut comprovar un progrés i millora en el desenvolupament dels nens i nenes apadrinades. Però les he plantejat un nou compromís que haurien d’assumir com a mares de famílies apadrinades: la millora en la neteja mediambiental de l’entorn de la casa. Normalment tenen neta la casa dins de la seva precarietat, però és freqüent trobar tota mena de deixalles al pati o als voltants de la casa (plàstics, ampolles, sabates velles...) al costat de les flors més maques. Malgrat la campanya institucional que s’està fent, encara forma part de la “cultura” del país llençar (“botar”) qualsevol cosa al terra en qualsevol lloc. Hauran de fer una tasca educativa a fons, sobre tot entre la mainada, per millorar en aquest aspecte.

Després de la reunió he anat a fer algunes compres personals al petit supermercat. Avui m’he permès el luxe de comprar una lliura de raïm. He tingut com un antull pensant en el raïm tan bo, barat i abundant que deu haver-hi al mercat del dimecres de Banyoles. Però aquí el raïm és un superluxe. Una lliura costa 99 córdobas (més de 3 €). El mateix passa amb les pomes. En passar per caixa he trobat algunes persones conegudes, entre elles algunes mares d’apadrinats, i he sentit una certa vergonya (“pena” diuen aquí) veient la meva cistella força plena de fruites que elles ni somiant es poden permetre. Tot i que en termes absoluts la meva compra no era res de l’altre món, uns 10 €, això és el salari de quasi una setmana d’un jornaler del camp, o de dos dies i mig d’un treballador de la fàbrica de tabac.

Ahir vaig haver de caminar més d’una hora de forta pujada per un camí, a vegades  enfangat, a vegades pura pedra per arribar a la comunitat d’El Níspero. A les 7 del matí vaig agafar el bus que va a el Peñasco. A la cruïlla del camí m’esperava D. Miguel, un pagès president de Los Pipitos-Condega. Varem anar a visitar una nena apadrinada. Fent aquest camí vaig poder valorar la força i el coratge de la seva mare carregant amb la nena quan l’ha de portar a fer teràpia al centre de Los Pipitos. 

Abans d’arribar a la casa varem trobar un nen de cinc anys voltant per aquells boscos. Quan li varem preguntar qui era i a on anava, i ens va dir que es deia Álex i era nét de la mare de la nena apadrinada que anàvem a visitar, vaig recordar que fa cinc anys vaig ajudar a la seva mare internada a l’hospital, germana gran de la nena apadrinada, i ella també amb certa discapacitat.

Demà, diumenge, he d’anar a El Peñasco. Ja tenen reconeguda la personeria jurídica per a la seva cooperativa. Tenen assemblea i m’han invitat. Ja us faré una breu ressenya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada