CONDEGA,
28-10-13
Avui fa exactament 15 anys que el huracà Mitch
va assolar Centreamèrica, deixant mort i destrucció al seu pas. Encara molta
gent recorda aquella data amb angoixa. La climatologia sempre amenaça aquests
pobles, com l’espasa de Damocles. Avui, sense el drama del huracà, molts
camperols pateixen l’angoixa del dia a dia. No fa gaires dies, els frijoles
tendres que acabaven de néixer van estar a punt de morir per la sequera de
vàries setmanes. Unes pluges oportunes els van revifar. Avui, després de pluges
intenses els darrers dies, s’estan podrint per excés d’aigua.
Visita
a la Comunitat SEGUNDO MONTES d’El Salvador
El dimecres, 23 d’octubre, vaig fer una
escapada a la comunitat germana amb la què Banyoles Solidària està cooperant
des de fa molts anys. Des de Condega hi ha unes sis hores de bus fins a la
cruïlla on em va recollir Javier amb el “pick-up” del SILEM. Des d’aquest punt
fins a la Comunitat n’hi ha uns 45 minuts.
La Comunitat porta el nom d’un dels jesuïtes,
(el pare Segundo Montes, nascut a Valladolid), assassinat a la Universitat de
San Salvador durant la brutal repressió de la dictadura militar dels 80. Ell
havia acompanyat la comunitat durant els llargs anys de l’exili al campament de
Colomoncagua (Hondures).
 |
Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany. Acollidora i molt ben il·luminada.
|
És una comunitat amb un alt grau
d’organització, principalment en el camp educatiu. Crec que aquesta
organització i esperit de lluita és l’herència que va deixar la mai oblidada Mercedes
Ventura, morta en un desgraciat accident de carretera ara fa cinc anys. La seva
filla, Lelin, ha agafat el relleu i continua treballant de manera abnegada i
exemplar per la comunitat des del SILEM (Sistema Local de Educación del
Municipio de Meanguera).
La Lelin i el jove Roberto, la seva mà dreta
en el treball amb els joves, m’han acompanyat durant aquesta breu estada en la
Comunitat.
Des de que vaig visitar la Comunitat per
primer cop, deu fer uns 15 anys, he observat molts canvis, la majoria molt
positius: millores urbanístiques i d’infraestructures (tots els carrers
adoquinats, cases molt dignes, i fins i tot algunes molt maques, les de
famílies que reben “remeses”, aigua potable a les cases, electrificació). Ja no
queda cap “xampita” de fusta, llaunes i plàstic. A diferència del que veig cada
dia a Nicaragua, quasi no es veu una ampolla o bossa de plàstic al terra. N’hi
ha molta neteja al carrer. Però les millores més notables crec que son els
avenços en el camp de l’educació i serveis socials: guarderies, escoles,
Institut Nacional, Institut Tecnològic de grau superior, Escola de Música i Art
(única a tot el país), biblioteca, hospital, Museu d’història de la Comunitat
(amb presència basca i catalana), centres d’atenció a minusvàlids i afectats per
la guerra, programa d’Educació Física i Mental pels avis, grups musicals de
gran qualitat, com el Grupo Morazán, canals de ràdio i TV, grups de joves molt
actius, murals de gran bellesa i profund significat...
 |
Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany. Decorada amb materials reciclats.
|
Vaig tenir el goig de poder assistir a un
assaig del Grupo Morazán, invitat per la seva directora, la belga Mia, que
acompanya la Comunitat des dels anys de l’exili. Però no va ser un assaig, va
ser un autèntic concert!!! Vaig disfrutar molt.
Els dos dies que vaig ser-hi a la Comunitat
vaig trobar diferents col·lectius fent capacitacions, p.ex., mestres,
pares-mares i alumnes formant-se en un nou programa, impulsat pel govern del
FMLN, sobre escoles integrades.
Casualment vaig tenir la sort de poder
assistir a la celebració dels 15 anys de la filla de la Lelin. És una fita molt
important en la vida de les joves centreamericanes i la celebren amb molta
solemnitat. En aquest cas va ser senzilla i familiar, amb sopar, regals i
pastís.
 |
Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany
 |
Escola Especial “la Escuelita”. Lelin, Àlex i una mestra d'educació especial.
 |
| Els avis i iaies remenant l’esquelet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada