dissabte, 28 de febrer del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 3

Diumenge, 8
A les 2 de la tarda, al local de Los Pipitos, reunió amb la Junta Directiva. Salutacions de benvinguda i agraîments de ritual.

Els 1035 US$ enviats a l’estiu passat han estat invertitsen reparació de sanitaris i instal.lació d’aigua als lavabos . També per pagar part del salari de les cuidadores de la guardería (CDI).
Els informo de la tramesa dels 7.000 € pels apadrinaments 2015 que no han arribat per un error en el codi bancari. Ja els han arribat els 2.000 enviats posteriorment, gràcies a les generoses gestions del nostre tresorer.
Junta Directiva de Los Pipitos

Faig la proposta de nomenar un/a coordinador/a dels apadrinaments, que tingui el contacte directe amb les famílies i presenti els informes per als padrins. Sempre sota la supervisió del president i l’assistència del tècnic. Es portarà la proposta a l’assemblea del 7 de març.
Els hi plantejo la necessitat de donar més atenció a l’hort comunitari que ara està força abandonat.

Dilluns, 9
A les 2,30 de la tarda amb la prof. Irma, coordinadora de la Comisión al local de la Red de Mujeres, fem l’inventari dels medicaments portats (donació de la farmacia Rosa Alsius). Després els portem a l’Hospital de Condega i els lliurem al director. Ens va signar un document acreditatiu de l’entrega.

Dimarts, 10
A les 9,30 am, amb el president de Los Pipitos, D. Miguel, i Dª Virginia, de la Junta Directiva, fem la programació de les visites de les  22 famílies de nens/es apadrinats. Per no presentar-nos a les visites amb les mans buides els hi faig entrega de 1.800 córdobas (uns 60 €) per portar u petit detall a 18 dels nens/es apadrinats. Pels altres , els padrins m`havien donat el regal o alguns diners per comprar alguna cosa.

Dijous, 12
A les 11 del matí agafo el bus fins a la comunitat de S. José de Pire. Allà m’esperava D. Miguel amb una moto (no té permís de conduir!!) per pujar fins a El Peñasco.
Dinem a casa de Mª Elena un “arroz aguado con gallina”

A les 2 visitem la familia de Holver, el nen apadrinat per l’Ana i en Wolf. El papà està treballant a Honduras. És u nen d’11 anys amb greus problemas de desenvolupament a causa de l’hipotiroidisme i altres múltiples factors (genètics, d’alimentació, ambient familiar…)


La caseta està relativament ben arreglada, amb la cuina i el porxo que van fer el 2013 amb ajuda de BS. Tenen un petit galliner amb malla.


D. Miguel va regresar a la seva comunitat i jo m’hi vaig quedar.
A les 4 de la tarda tinc la reunió amb la Junta Directiva de la “Cooperativa de Ahorro y Crédito Unidos de la mano” d’el Peñasco. Salutacions i benvingudes, com de costum. M’informen que durant el 2014 han distribuit 102 prèstecs (microcrèdits) amb un valor de 12.680 US$. Els propers dies em presentaran la relació de beneficiaris.

Acabada la reunió, vaig a visitar unes famílies conegudes de la comunitat. M’acompanyava l’amic Gabriel. Quan ja fosc em vaig acomiadar de la familia, la iaia em va allargar la mà amb una bosseta que amb el tacte, en mig de la foscor, vaig poder identificar: 3 “huevitos” de gallina!! Aquest geste m va emocionar. La pobre dona em donava l’únic que tenia.

Amb el tres ous a la mà, com un petit i frágil tresor, vaig seguir les passes d’en Gabriel que m’il.luminava amb una llinterna el difícil i irregular camí de baixada. Aquesta familia viu en un Puig de difícil accés, sobre tot per baixar una mena d’esgraons irregulars excavats a la roca pel pas natural dels habitants. Amb pas insegur i un parell de culades a terra, varem baixar fins al camí, també pedregós, però planer. L’àngel de la guarda va poder descansar!!
A les 8,30 ja era al llit, després desopar frijoles i un remenat d’ou.

Divendres, 13
A les 4,30 de la matinada, alternant amb el cant dels galls, vaig sentir un soroll estrident que em va despertar. Mª Elena ja estaba fent anar el molí. Moltes dones de la comunitat hi van a moldre el blat de moro per fer les “tortillas”.
                                       
Esmorço un café molt llarg i suau amb rosquilles que la iaia havia “horneado” la tarda abans.

A les 8 am vaig agafar el bus de tornada a Condega. A les 9,30 vaig baixar una mica abans d’arribar al poble per visitar un nen apadrinat amb síndrome de Down, Densel. M’acompanyava Dª Neida, mare d’un altre nen discapacitat. No el vàrem trobar perquè era a l’escola. Els nens discapacitats en d¡edat escolar van a l’Escola Especial o l’ordinària, si s’hi poden integrar. Saludem la mare que ens regala, abans de marxar, uns plàtans del seu pati.
Torno caminant cap a casa. Uns 30 minuts. Quin plaer, una dutxa amb aigua fresca!!


Condega, 16 de Febrer del 2015

dijous, 26 de febrer del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 2

A la “crónica” enviada el passat dia 5 em vaig descuidar  d’afegir  uns quants interrogants al darrera de l’eslogan del govern “danielista” (dubtosament sandinista) “Nicaragua, socialista, Cristiana y Solidaria”. Ja podeu imaginar el perquè!!!
El divendres, 6 , vaig tenir la primera reunió amb la Comisión de Hermanamiento Condega-Banyoles al local de la Red de Mujeres, just al davant de la meva caseta. Van asistir els representants dels diferents projectes als que Banyoles Solidaria  dona  suport. La coordinadora de la Comisión, prof. Irma Calero, D. Miguel de Los Pipitos, Estela de la Fraternidad, Marisel de l’Asociación de Mujeres AMSONAC, Daniel de Potrerillos, Tomás d’El Peñasco i Alba Lila i Maritza de La Laguna.

Bàsicament va ser un primer contacte de salutacions, benvingudes i agraîments . Els hi vaig lliurar una bossa de roba per a nens petits que van decidir que aniria per Los Puipitos. El material pe a manualitats será per La Fraternidad i els medicaments  (donació de la farmacia Rosa Alsius) per al hospital de Condega. Vaig lliurar els 600 € de l’Ajuntament de Camós a Daniel Sevilla com a representant de la Cooperativa de Crédito y Ahorro de  Potrerillos.
Com que les companyes Sílvia i anna havien fet les principals gestions a l’agost passat, m’han estalviat molta feina.
Comisión de Hermanamiento

També vam programar les reunions amb cada un dels projectes per revisar algunes qûestions i tenir un contacte més directe amb les directives:
Febrer:
-    dia 8, a les 2 pm: Los Pipitos.
-    Dia 9, a les 2 pm, visita a l’alcalde per donar-li la carta de l’ajuntament de Banyoles. Després amb la prof. Irma farem inventari dels medicaments portats.
-    Dia 10, a les 10 am, reunió amb Los Pipitos per programar visites a famílies de nens /es apadrinats.
-    Dia 12, a les 4 pm, reunió amb la Cooperativa d’El Peñasco.
-    Dia 23, a les 10 am, reunió amb la Cooperativa de La Laguna.
-    Dia 25, a les 3 pm, reunió amb la Cooperativa de Potrerillos
Març:
-    Dia 15, reunió amb la Comisión de Hermanamiento.
-    Dia 19, reunió amb els estudiants universitaris que reben ajuda pel transport.

Amb els representants d’Amsonac i de La Fraternidad com que estem en contacte quasi diari, ja concretarem.

La coordinadora es va queixar de la falta d’assitència a les reunions de la Comisión del representant de Los Pipitos. També es va plantejar la necessitat de coordinar un treball de reflexió i debat a partir de l’Agenda Llatinomaericana. S’han distribuit 50 exemplars a meitat de preu (40 córdobas. /1 € = 30 córdobas aprox.) gràcies a la subvenció de BS.

Després de la reunió encara vaig tenir temps d’anar a un local, espècie de granja, on vaig prendre un batut deliciòs de fruites tropicals. Hi tenen wifi per poder conectar-me a internet.

Aquí els horaris són força diferents als nostres. Van amb l’hora solar. La gent s’aixeca molt aviat, a les 4 o les 5, principalment les dones que han de “palmear” les tortilles de blat de moro. Les clases a les escoles comencen a les 7. El dia 9 comença el nou curs. El dinar és entre les 12 i l’una. És normal convocar reunions a les 2 de la tarda, encara que sigui diumenge, com avui.

Escena de carrer un diumenge a la tarda
Una cosa que crida l’atenció de la vida quotidiana és el soroll dels carrers, un “hervidero” de gent que circula amunt i avall comprant a les parades del carrer o a les “pulperias”, petites botigues on venen de tot (menys “pulpo”, com el seu nom donaria a entendre).  La música de les ràdios i el soroll de les teles de les cases particulars, les megafonies a tot volum que circulen anunciant productes comercials o el funeral i dol del darrer difunt donen una imatge de ciutat viva, en ebullició.


Condega, 8 de febrer 2015

dimarts, 24 de febrer del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 1

Trobar-me de nou a Nicaragua després de tantes vegades encara impacta amb noves (o velles?) vivències.

La primera va ser a Managua anant en taxi de l’aeroport a l’hotel. En mig del caos circulatori d’aquesta ciutat tan desestructurada a nivell urbanístic, vaig veure a l’altura de la finestra del taxi el cap d’un home que s’acostava perillosament al taxista. A la mateixa altura del cap va aparéixer una mà bruta, de pell arrugada, curtida pel sol tropical.  Demanava caritat.

Quan es va allunyar una mica, un cop recollida la moneda que li va donar el taxista, vaig veure l’imatge completa: sobre una atrotinada cadira de rodes, fent força amb les mans sobre les rodes i amb una sola cama s’obria pas entre els cotxes un home d’edat indefinida, camisa bruta i esparrecada, pantaló de color miseria, un ser humà marginat, ignorat… cercant unes monedes per sobreviure. I suposo que així un dia i un altre dia pels carrers sorollosos de Managua, entre els claxons del cotxes, respirant el fum dels vehicles amb pèsima combustió.

La segona vivència va ser en el bus de Managua a Condega. Els crits dels “buseros” a l’estació anunciant les diferents rutes, la cridòria de les venedores de “frescos”, aigua “purificada”, i tot tipus de productes per aliviar el viatge dels passatgers. Ja en marxa, s’inicia la dsfilada de personatges típics que ens amenitzen el viatge: el cec que al passadís del bus intenta sortejar ambificultat els cosos que troba a les palpentes de la seva mà insegura fins arribar a les darreres posicions del passadís. També demanava caritat…

 El parque o Plaza mayor
I després el venedor que anuncia les seves píldores miraculoses que curen tot tipus de dolències, les càpsules per desparasitar nens i adults, per eliminar la solitària que arruina els intestíns del snens i dels adults… I la senyora que amb un equilibri de saltimbanqui porta la seva mercadería al cap dins del bus: “enchiladas, gaseosas, tortillas…!!!”


I ja arribant a Condega, l’aventura inimaginable que em va suposar sortir del bus. Pensava que hauria de continuar ruta fins a Ocotal. A Estelí el bus s’havia omplert de gom a gom. Drets al passadís devia haver més persones que als seients. Com superar aquella barrera humana des del meu seient nº 40? La pressió dels cosos dels passatgers drets impedía absolutament els intents dels que volíem arribar fins a la porta. Panxes i culs de senyores voluminoses, colzes i peus i tota mena de membres del cos humà formaven una barrera, a vegades tova, a vegades dura, però sempre infranquejable. Quasi faltava l’aire per respirar.

La meitat de l’esquerra ès la meva caseta.
Al fi, però, he arribat!! Només baixar trobo a Jari i la seva àvia, que viu davant la parada del bus. Són la famíia on vaig a dinar habitualment. Amb un taxi porto les maletes a la meva nova residencia, una caseta de dues peces, no gaire lluny, molt ben situada al centre del poble. Després trobo més gent coneguda que em criden i em saluden: Carlos, Gloria, la mamá de Zeneyda, nena apadrinada, una senyora del Níspero, una altra de la comunitat de Venecia, amb el seu fill amb problemas visuals que vol estudiar pero no té recursos per pagar el transport des de la comunitat… un dia a la semana!! Molts estudiants fan “sabatino”, van a l’institut o la universitat només els dissabtes.

Aquesta és una part de la realitat d’aquest país que em dona la benvinguda a Condega amb un inmens cartell al costat de la Panamericana amb la foto del President i l’eslogan “Nicaragua, Socialista, Cristiana i Solidaria”.
Després de tres dies aquí ja estic instal·lat en la meva petita “mansió”. Ja he pogut fer els primers contactes amb la gent d’alguns projectes. Molta gent em coneix i em Saluda pel carrer. Em trobo acollit… I aquesta és la millor vivència que puc tenir.

Condega, 5 de febrer 2015













dimarts, 10 de febrer del 2015

ÚLTIMES NOVES

-         REUNIONS QUINZENALS
Aquest febrer suspenem les assemblees ordinàries quinzenals, ja que tenim companys d’estada als pobles germans. Ens tornem a trobar el dilluns 9 de març, a 2/4 de 9, al Centre Cívic. 

Foto Fundació Estany, amb quasi tots els socis que ens trobem assíduament. 
-         RENOVACIÓ JUNTA
A l’assemblea general anual del passat 15 de desembre es van renovar els càrrecs de la junta. Ocupa ara  la presidència en Martí Jutglar; la tresoreria en Ramon Caralt i la secretaria l’Àlex Garcia. La Dolors Terradas, és ara la vocal de Kerewan i relacions amb l’Ajuntament, en Josep Callís, el vocal de Segundo Montes, l’Àlex continua també amb la vocalia de Condega, l’Ana Lietz i l’Edu Montes són vocals de temes on line i la resta de components (Maran, Elisabet, Anna, Wolf, Sílvia, Elisabet, Marta, Lola, Carme, ...) no tenen assignació concreta, (però de feina tota la que vulguin).

Foto Fundació Estany, pel Calendari 2015
-         APADRINAMENTS
Es fa una crida general, des de Los Pipitos- Condega, per aconseguir un apadrinament per la nena Santos Alejandra.

-         BEQUES
Es convida a tots els socis i simpatitzants que ja poden fer les aportacions anuals per al programa Beques Segundo Montes.

-         ESTADES ALS POBLES GERMANS
L’Àlex Garcia, des del 31 de gener, és a Condega i s’hi estarà uns tres mesos visitant els diferents projectes: Cooperatives Agràries de Potrerillos, El Peñasco i La Laguna, el CDI de Los Pipitos, les famílies dels nens apadrinats, La Fraternidad, AMSONAC, etc... Des de Condega farà una escapada fins a Segundo Montes, uns quants dies.
Reconeixement de Banyoles Solidària al treball de la comissió de Condega (Nicaragua)


Cartell que figura a l'Escuelita de Segundo Montes (El Salvador)
La Dolors Terradas, la Marta Casanovas i en Ramon Caralt han marxat el 7 de febrer cap a Kerewan. A part d’estrènyer els vincles que hi tenim, cal que vetllin per la correcta construcció d’un pou i sistema de regatge en els horts comunitaris, que subvenciona l’Ajuntament de Banyoles, i donaran un cop de mà per elaborar els documents que hauran de presentar a Banyoles.
Travessant el riu Gàmbia, de camí a Kerewan