dissabte, 28 de febrer del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 3

Diumenge, 8
A les 2 de la tarda, al local de Los Pipitos, reunió amb la Junta Directiva. Salutacions de benvinguda i agraîments de ritual.

Els 1035 US$ enviats a l’estiu passat han estat invertitsen reparació de sanitaris i instal.lació d’aigua als lavabos . També per pagar part del salari de les cuidadores de la guardería (CDI).
Els informo de la tramesa dels 7.000 € pels apadrinaments 2015 que no han arribat per un error en el codi bancari. Ja els han arribat els 2.000 enviats posteriorment, gràcies a les generoses gestions del nostre tresorer.
Junta Directiva de Los Pipitos

Faig la proposta de nomenar un/a coordinador/a dels apadrinaments, que tingui el contacte directe amb les famílies i presenti els informes per als padrins. Sempre sota la supervisió del president i l’assistència del tècnic. Es portarà la proposta a l’assemblea del 7 de març.
Els hi plantejo la necessitat de donar més atenció a l’hort comunitari que ara està força abandonat.

Dilluns, 9
A les 2,30 de la tarda amb la prof. Irma, coordinadora de la Comisión al local de la Red de Mujeres, fem l’inventari dels medicaments portats (donació de la farmacia Rosa Alsius). Després els portem a l’Hospital de Condega i els lliurem al director. Ens va signar un document acreditatiu de l’entrega.

Dimarts, 10
A les 9,30 am, amb el president de Los Pipitos, D. Miguel, i Dª Virginia, de la Junta Directiva, fem la programació de les visites de les  22 famílies de nens/es apadrinats. Per no presentar-nos a les visites amb les mans buides els hi faig entrega de 1.800 córdobas (uns 60 €) per portar u petit detall a 18 dels nens/es apadrinats. Pels altres , els padrins m`havien donat el regal o alguns diners per comprar alguna cosa.

Dijous, 12
A les 11 del matí agafo el bus fins a la comunitat de S. José de Pire. Allà m’esperava D. Miguel amb una moto (no té permís de conduir!!) per pujar fins a El Peñasco.
Dinem a casa de Mª Elena un “arroz aguado con gallina”

A les 2 visitem la familia de Holver, el nen apadrinat per l’Ana i en Wolf. El papà està treballant a Honduras. És u nen d’11 anys amb greus problemas de desenvolupament a causa de l’hipotiroidisme i altres múltiples factors (genètics, d’alimentació, ambient familiar…)


La caseta està relativament ben arreglada, amb la cuina i el porxo que van fer el 2013 amb ajuda de BS. Tenen un petit galliner amb malla.


D. Miguel va regresar a la seva comunitat i jo m’hi vaig quedar.
A les 4 de la tarda tinc la reunió amb la Junta Directiva de la “Cooperativa de Ahorro y Crédito Unidos de la mano” d’el Peñasco. Salutacions i benvingudes, com de costum. M’informen que durant el 2014 han distribuit 102 prèstecs (microcrèdits) amb un valor de 12.680 US$. Els propers dies em presentaran la relació de beneficiaris.

Acabada la reunió, vaig a visitar unes famílies conegudes de la comunitat. M’acompanyava l’amic Gabriel. Quan ja fosc em vaig acomiadar de la familia, la iaia em va allargar la mà amb una bosseta que amb el tacte, en mig de la foscor, vaig poder identificar: 3 “huevitos” de gallina!! Aquest geste m va emocionar. La pobre dona em donava l’únic que tenia.

Amb el tres ous a la mà, com un petit i frágil tresor, vaig seguir les passes d’en Gabriel que m’il.luminava amb una llinterna el difícil i irregular camí de baixada. Aquesta familia viu en un Puig de difícil accés, sobre tot per baixar una mena d’esgraons irregulars excavats a la roca pel pas natural dels habitants. Amb pas insegur i un parell de culades a terra, varem baixar fins al camí, també pedregós, però planer. L’àngel de la guarda va poder descansar!!
A les 8,30 ja era al llit, després desopar frijoles i un remenat d’ou.

Divendres, 13
A les 4,30 de la matinada, alternant amb el cant dels galls, vaig sentir un soroll estrident que em va despertar. Mª Elena ja estaba fent anar el molí. Moltes dones de la comunitat hi van a moldre el blat de moro per fer les “tortillas”.
                                       
Esmorço un café molt llarg i suau amb rosquilles que la iaia havia “horneado” la tarda abans.

A les 8 am vaig agafar el bus de tornada a Condega. A les 9,30 vaig baixar una mica abans d’arribar al poble per visitar un nen apadrinat amb síndrome de Down, Densel. M’acompanyava Dª Neida, mare d’un altre nen discapacitat. No el vàrem trobar perquè era a l’escola. Els nens discapacitats en d¡edat escolar van a l’Escola Especial o l’ordinària, si s’hi poden integrar. Saludem la mare que ens regala, abans de marxar, uns plàtans del seu pati.
Torno caminant cap a casa. Uns 30 minuts. Quin plaer, una dutxa amb aigua fresca!!


Condega, 16 de Febrer del 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada