dijous, 28 de maig del 2015

DE "LES PRIMAVERES ÀRABS" ALS ESTATS ACTUALS

El passat dijous vam gaudir d'una interessantíssima conferència de Dolors Bramon.
Properament en publicarem algun extracte. 
De moment, mireu les transparències i com ens les  anava comentant. 
Molt enriquidor. Moltes gràcies, Dolors!





dijous, 21 de maig del 2015

XERRADA DOLORS BRAMON

Xerrada "De les primaveres àrabs als estats actuals"
Manifestació de dones a Egipte. Autor: Bora S. Kamel sota llicència cc by nc-sa 2.0
(Imatge publicada per Amnistia Internacional)
El proper dijous 21 de maig, l'entitat Banyoles Solidària ha organitzat la xerrada "De les primaveres àrabs als estats actuals" a 2/4 de 8 del vespre al Centre Excursionista de Banyoles. A càrrec de la Dra. en Filosofia i Lletres, Dolors Bramon Planas.

21/05/2015 a les 19:30h 
Lloc: Centre Excursionista de Banyoles
Organitza: Banyoles Solidària 


dijous, 14 de maig del 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 8

Condega, 24-03-15

Dijous, 19 de març

Reunió amb la professora Irma i el grup de vuit estudiants universitaris que reben una petita ajuda de Banyoles Solidària per al transport a la universitat. Donen les gràcies per l’ajuda rebuda, que encara que sigui petita, per a ells és molt valuosa. Esperen poder comptar amb el nostre suport pels cursos següents.


Dissabte, 21-22 de març. San Rafael del Norte (Jinotega)
Cap de setmana de turisme amb la prof. Irma i l’Anna Coll. Poble de zona muntanyosa i cafetalera, a uns 1000 m. d’alçada. Clima molt agradable.
Celebraven els “25 años de la subida al cielo del P. Odorico d’Andrea” (segons la terminologia oficial). Franciscà italià que als anys 80 va fer de mediador per la pau en la guerra de l’exèrcit sandinista i la Contra. Sembla que va deixar un record inesborrable entre la gent d’aquestes contrades. Van arribar milers de pelegrins. Autèntic fenomen religiós  massiu, que em recordava Lourdes o Fàtima. Tots els carrers del poble estaven guarnits amb altars i banderoles multicolors. 

La nit del dissabte vam poder gaudir d’un concert magnífic a la plaça del poble: música popular i tradicional amb els germans Carlos i Luis Enrique Mejía Godoy i Luis Pastor en directe. Vaig disfrutar molt!!


El diumenge a mig matí volíem tornar cap a Condega, però no hi havia transport públic. Tots els busos estaven al servei dels pelegrins. Vam haver de fer “autostop” (“raid” diuen aquí). A sobre d’una camioneta vam disfrutar d’un paisatge preciós i d’un vent fresc d’alta muntanya sobre el rostre. Al poble de Yalí vam poder agafar el bus fins a Condega. Dues hores de carretera de carros amb una gran polseguera.

Dilluns, 21 de març
Visita a la nena Santos Alejandra, apadrinada amb síndrome de Down. 45 minuts de bus fins a la comunitat de Santa Teresa i després forta pujada per un camí pedregós i amb molta pols fins a la comunitat d’El Níspero. Una hora de camí acompanyat per D. Miguel. Allà ens esperava Da. Lupe, una autèntica “madre coraje” de 9 fills/es. Porta la nena de 9 anys i grassoneta a l’escola, moltes vegades a coll per aquell camí que jo amb prou feines podia fer sense res a sobre. I cada mes la porta a fer teràpia al centre de Los Pipitos.
Ens obsequien amb un café i una pasta dolça. Poc després, cap a les 10 ja ens donen el “almuerzo” (guisat de gallina, arròs i verdures).
El pare, D. Francisco, ja força gran, està treballant al tabac a Estelí. Aquest és un sector que dona feina a molta gent d’aquí. El conrreu del tabac s’està ampliant. Un dels fills més petits, de 14 anys, però amb aspecte de 10, m’explica que ha estat treballant als camps de tabac en condicions molt dures. Hi treballen molt nens de 10 anys. Quan venien els inspectors els amagaven. Així les estadístiques oficials podran dir que el treball infantil està eradicat del país.
De camí a la comunitat hem fet un breu descans a una casa on hem platicat una estona amb un home retornat recentment dels EEUU, emigrant il·legal capturat en territori USA i detingut per la policia durant mes i mig. Va haver de pagar 7.000 $ al “coyote” que el va portar en cotxe amb altres emigrants. Com pagarà aquesta quantitat? Segurament que ha hagut de vendre la casa, propietats, terres… Endeutat per molt de temps per un somni frustrat!!!
De tornada a Santa Teresa he visitat a Deyling, filla de D. Miguel. Noia cega, també apadrinada, exemple d’esforç i superació. Està estudiant Pedagogia els dissabtes a la Universitat Martín Lutero de Condega. L’acompanya la seva germana de 12 anys.

Quants exemples de valor silenciós, desconegut… en mig de la pobresa i precarietat més absolutes. Crec que hauríem d’aprendre molt d’aquesta gent!!!

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 7

Condega, 15-04-15

Dimecres, 15 d’abril
Abans d’acabar la meva estada a Condega vull compartir amb tots vosaltres algunes de les meves activitats i vivències dels darrers dies.
Avui comentaré la “passejada turística” amb l’Anna Coll pel sud del país durant la Setmana Santa. Ha estat una experiència molt gratificant. No tot han de ser reunions i vistes als diferents projectes.


Hem disfrutat d’un paisatge tropical meravellós: el Gran Llac de Nicaragua (Cocibolca, en la llengua original), autèntic mar interior d’aigua dolça, les illes de arxipèlag de Solentiname, el riu San Juan, frontera natural amb Costa Rica, la fortalesa (s. XVII) d’El Castillo, defensa contra els pirates anglesos, la Reserva Natural Indio Maíz de selva verge tropical… Tot un mosaic de colors i melodies sobre les calmes aigües del llac o les més agitades del riu.

Solentiname

El riu San Juan des de la fortalesa de’el Castillo

Però més interessant que l’experiència visual en aquest escenari paradisíac ha estat la vivència d’una historia passada, però encara present en llocs i persones. Poder sentir-me immers en un espai i un temps on als anys 66-77 una comunitat cristiana-revolucionària-socialista fundada pel pare Ernesto Cardenal, monjo i poeta va viure la utopia d’un altre món possible. Seure davant el frontal de l’església, decorat amb les pintures naïf dels nens de l’escola, i trepitjar el mateix pis de terra on havien estat els joves d’aquella comunitat morts a la guerrilla contra la dictadura… tot això i moltes altres coses tenien quelcom de màgic.



La xerrada amb Dª Esperanza Guevara, germana d’un dels màrtirs de Solentiname i esposa d’un comandant de la guerrilla contra Somoza i de la guerra contra la Contra als anys 80, va ser un dels moments més impactants. Ella és l’actual responsable del museu i biblioteca de la Comunitat.
El silenci i la calma d’aquestes illes, on no hi ha vehicles, fan d’elles un oasis de pau. Encara es manté la tradició artística amb una rica artesania en fusta pintada amb profusió de colors a l’illa Mancarrón, la principal, i de pintura a l’oli a l’illa San Fernando.

Els desplaçaments amb barca per les illes  o cap a San Carlos i d’aquí a El Castillo riu avall son una autèntica aventura.


L’estada a El Castillo i la caminada per la Reserva Natural van ser d’un gran interès.
També és difícil oblidar el vol Managua-San Carlos i viceversa. De durada curta (1 hora), però molt ric en les panoràmiques que ens oferia. L’avioneta de vuit places permet contemplar des de l’aire volcans, illes, llacs… L’escala a l’illa de Ometepe, als peus del volcà Concepción és d’una bellesa inoblidable.



Les tertúlies després de sopar a l’hospedatge amb persones d’origen molt divers que vàrem conèixer (alemanys, mexicans, canadencs, nordamericans…) van ser molt animades. Aquest contacte acaba en real, encara que efímera, amistat amb aquelles persones. Aquest és un altre aspecte que enriqueix molt aquesta experiència.

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 6

Condega, 14-03-15
Dissabte, 7 de març. Assemblea amb les mares dels nens/es apadrinats.
Assisteixen 20 mares, més un matrimoni. Només hi falta una mare.
Després de les salutacions i agraïments de rigor en nom propi i de Banyoles Solidària, els hi faig una mica de “rollo” sobre els compromisos que suposa l’apadrinament, com a exigència respecte a l’atenció i cura dels nens, millora de l’economia domèstica (galliners i horts familiars que han de cuidar i fer créixer…), assistència a les teràpies, etc…
























Després cada una de les mares va rebre els 1.000 còrdobes de l’apadrinament d’aquest mes. Amb aquests diners van fer la compra dels productes bàsics pels nens i tornen per presentar factures a la comissió coordinadora.
També vam parlar  de la necessitat de donar nou impuls a l’hort comunitari, amb el què tothom ha de col.laborar. I es va elegir al nou coordinador dels apadrinaments.

Diumenge, 8 de març
Visita al nen Miguelito , apadrinat per un matrimoni de Banyoles. Viu a una comunitat força llunyana. Per arribar-hi s’ha de agafar el bus i després de pocs kilòmetres travessar el riu per un pont penjat i caminar una bona estona. Jo vaig tenir  el privilegi d’anar a cavall, mentre que les dues dones acompanyants van haver de caminar muntanya amunt.

Miguelito i el seu pare davant de la casa         


La rentadora, una pedra del riu

Com és costum en aquestes visites a les famílies de les comunitats ens van donar el dinar extra: sopa de gallina (una mena de guisat amb gallina i verdures). Les gallines de les comunitats quan em veuen arribar ja fugen esporuguides per amagar-se sota les pedres!!!


Dilluns, 9 de març
Dia molt intens i de llarga caminada. M’acompanyen l’Anna Coll i la Mery. A les 5’30 agafem el bus que ens porta ala comunitat de San Jerónimo. Quasi dues hores per una carretera de terra.  Allà visitem la nena Bannys Matey, prenem un cafè i anem a visitar al president d’una cooperativa. Un amic de Girona m’havia donat un paquet amb fotos per a ell. Amb una brigada de SETEM havia visitat la comunitat el 2013.
 Tornàrem a casa de la família Matey per dinar cap a les 10.
Després vam caminar una hora fina la comunitat de Venècia (¡!). Visita a una nena discapacitada, molt integrada a l’escola i estimada pels seus companys. 

Els nens/es de l’escola de Venècia. Al mig, asseguda, Valeska, la nena discapacitada que necessita ser apadrinada.


Passeig molt bucòlic per la petita llacuna. És una zona muntanyosa, de producció cafetalera, força elevada i de clima molt fresc. 

Tornem a agafar el camí de tornada, unes dues hores, fins arribar a la carretera (de terra) on hem d’agafar el bus. Just arribats a aquest punt i abans que arribés el bus, una camioneta ens dona “raid” i l’Anna i jo gaudim, drets a dalt de la “baca”, de la força del vent i la velocitat sobre les nostres cares. Quina sensació de llibertat!!


Dijous, 12
Avui la meva princeseta fa 5 anys!!! MOLTES FELICITATS!!
Molts dies, al vespre, després de sopar,sec a la porta de casa, pren la fresca, llegeixo i escolto ranxeres a la ràdio (només agafo una o dues emissores). És una experiència ja oblidada, i aquí recuperada, dels meus anys  d’infantesa al meu poble, Espinoso.
A pocs metres al davant hi ha un local de màquines “tragaperras” i de begudes. Cada nit homes d’edats diferents s’hi deixen els diners i la dignitat mentres un “mariachi”, tan begut com els clients, rasca una vella guitarra i balbuceja una ranxera. El “guaro” (ron de baixa qualitat) causa estralls en la vida d’aquests homes. Molt sovint i a qualsevol hora del dia o de la nit, a la vorera davant del local, puc trobar un cos estirat per terra dormint la “mona”. És un espectacle molt trist. A vegades van en parella, agafats per la cintura, "trastabillant" , intentant mantenir l’equilibri, mentres passen davant de casa.
En les visites als nens/es apadrinats no és fàcil trobar el pares. Perquè no existeixen o perquè estan treballant. Aquests mesos d’estiu no n’hi ha gaire feina al camp. A l’abril-maig quan comencen les pluges inicien el nou cicle agrícola. Molts ara son acosta Rica a la recollida de la canya de sucre, treball molt dur. Els que treballen a Condega ho fan a l’escorxador o a les fàbriques de tabac (puros). Treballs difícils i mal pagats. A l’escorxador treballen a temperatures de càmera frigorífica, se’ls congelen els dits. A les “pureras” respirant 8 hores o més un aire contaminat pel tabac i els components químics afegits. El salari diari no arriba als 4 €. El litre de llet que he comprat avui m’ha costat poc més d’un euro (32 córdobas). Dos lliures de frijoles (menys d’un kilo) un euro. Costa d’entendre com poden sobreviure. Però tothom té mòbil. I els joves enganxats tot el dia. Suposo que igual que a Banyoles o a Singapur!!!
Acabo de llegir un llibre, “Aquellos años de Solentiname”, amb les vivències de diferents testimonis a la comunitat cristiana de base i socialista utópica d’artesans i camperols fundada pel poeta, monjo i exministre sandinista Ernesto Cardenal l’any 66. Per Semana Santa volem anar a aquest petit arxipèlag al sud del gran llac de Nicaragua amb l’Anna i la Lola (de Gandia).


Divendres, 13
Aquest matí he passat una estona a “l’escuelita Lila” fent algunes fotos als nens. És un preescolar fundat i dirigit i finançat per la Lola, mestra prejubilada que passa aquí gran part de l’any.  Té una vintena de nens/es de tres a cinc anys atesos per dues Mestres. Disposa de molt material didàctic i recreatiu. Està instal·lat al Centre Recreatiu, davant de casa meva. L’Anna Coll està col.laborant-hi molt activament. 

Racó de dibuix

Esmorzant al pati

Avui es celebrava el “Teletón”, una mena de jornada nacional per recaptar diners pels nens discapacitats (Los Pipitos). Cada any te un gran èxit, amb participació d’escoles i moltes activitats al parc central. Aquest any, però, ha estat un fracàs total. Una carpa al parc amb megafonia, però sense cap activitat organitzada, ni artística ni cultural. Moltes mares amb els seus nens/es discapacitats havien vingut des de comunitats llunyanes. Es van passar tot el dia esperant sense fer res. Lamentable!! Sembla que la causa ha estat un conflicte entre el Ministeri de Educació i la direcció del Teletón. El Ministeri ha donat ordre de no participar-hi. Boicot a nivell nacional!! Discrepàncies polítiques? Realment indignant!!


diumenge, 10 de maig del 2015

NOTÍCIA A EL PUNT

Societat

Comença la Primavera Solidària, a Banyoles

09/05/15 02:00 - BANYOLES - R. ESTÉBAN
Notícies de ... Banyoles
L'ONG del Pla de l'Estany Banyoles Solidària va iniciar ahir la programació de Primavera Solidària, una sèrie d'actes destinats a explicar diversos projectes i a sensibilitzar la població. En totes aquestes activitats es podran fer aportacions per a l'orfenat Bal Mandir, de Kàtmandu, afectat pel recent terratrèmol del Nepal.
Ahir al vespre, el professor de la UdG Salvador Martí va oferir una xerrada sobre Amèrica Central i Mèxic. Avui, en el marc de la festa internacional del comerç just que té lloc a la plaça Major de Banyoles, es podran fer aportacions a la parada de Banyoles Solidària.
La programació es reprendrà el 21 d'aquest mes amb una xerrada de la professora de la UB especialista en el món àrab Dolors Bramon, titulada De les primaveres àrabs als estats actuals (Centre Excursionista, 19.30 h). El 7 de juny es tractarà de les terres comunals de Kerewan (Gàmbia), amb una xerrada que estarà acompanyada d'un reportatge fotogràfic (Museu Darder, 19 h), i l'11 de juliol es tancarà la Primavera Solidària amb un concert al monestir. Paral·lelament, hi haurà xerrades als instituts de Banyoles.

Darrera actualització ( Dissabte, 9 de maig del 2015 02:00 )

FESTA COMERÇ JUST. EMERGÈNCIA NEPAL

Ahir, a la Plaça Major, dins l'àmbit de la Festa del Comerç Just, i juntament amb Can Butinyà, vam organitzar una recollida de fons per l' orfenat de Bal Mandir, Nepal.
Parada de Banyoles Solidària, amb productes portats directament de Gàmbia




Escriu un desig a la cinta per Bal Mandir

Expossició Nepal: Ganesh, tiques, llibres, segells, ...

Imatges de Sonrisas de colores, projecte realitzat a Bal Mandir per José Luis Gutierrez

Una tanca i banderoles d'oració

Fent creps i oferint pastissos i begudes de moltes fleques, bars i pastisseries dels voltants de la Plaça




Una nina escoltant amb una tica hindú





Oferint tatoos fets amb segells dels símbols del Nepal


Visita de la Rosa Dilmé, dominica a Ruanda




COL·LABORADORS PEL NEPAL (fleques, bars i pastisseries dels voltants de la Plaça):
Rec Major
Ateneu Bar
Bar Plaça
Can Carbó
Can Padrès
Can Quintana
Pastisseria Figueres
L’Arpa
Recuiteria
Can Pons
LA RECOLLIDA HA ESTAT DE 803, 93 EUROS.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!

XERRADA D'EN SALVADOR MARTÍ

Aquest divendres vam gaudir de la xerrada d'en Salvador Martí:
Característiques que es mantenen a Centramèrica des de la colonització (l'entrebancada amb noves terres) i nous trets. "Atràs" modern, manca d'estat, poders que ocupen  llocs sense estat...
Interessantíssim.