dijous, 14 de maig de 2015

DIARI DE VIATGE per Àlex García - Capítol 7

Condega, 15-04-15

Dimecres, 15 d’abril
Abans d’acabar la meva estada a Condega vull compartir amb tots vosaltres algunes de les meves activitats i vivències dels darrers dies.
Avui comentaré la “passejada turística” amb l’Anna Coll pel sud del país durant la Setmana Santa. Ha estat una experiència molt gratificant. No tot han de ser reunions i vistes als diferents projectes.

Hem disfrutat d’un paisatge tropical meravellós: el Gran Llac de Nicaragua (Cocibolca, en la llengua original), autèntic mar interior d’aigua dolça, les illes de arxipèlag de Solentiname, el riu San Juan, frontera natural amb Costa Rica, la fortalesa (s. XVII) d’El Castillo, defensa contra els pirates anglesos, la Reserva Natural Indio Maíz de selva verge tropical… Tot un mosaic de colors i melodies sobre les calmes aigües del llac o les més agitades del riu.

Solentiname

El riu San Juan des de la fortalesa de’el Castillo

Però més interessant que l’experiència visual en aquest escenari paradisíac ha estat la vivència d’una historia passada, però encara present en llocs i persones. Poder sentir-me immers en un espai i un temps on als anys 66-77 una comunitat cristiana-revolucionària-socialista fundada pel pare Ernesto Cardenal, monjo i poeta va viure la utopia d’un altre món possible. Seure davant el frontal de l’església, decorat amb les pintures naïf dels nens de l’escola, i trepitjar el mateix pis de terra on havien estat els joves d’aquella comunitat morts a la guerrilla contra la dictadura… tot això i moltes altres coses tenien quelcom de màgic.



La xerrada amb Dª Esperanza Guevara, germana d’un dels màrtirs de Solentiname i esposa d’un comandant de la guerrilla contra Somoza i de la guerra contra la Contra als anys 80, va ser un dels moments més impactants. Ella és l’actual responsable del museu i biblioteca de la Comunitat.
El silenci i la calma d’aquestes illes, on no hi ha vehicles, fan d’elles un oasis de pau. Encara es manté la tradició artística amb una rica artesania en fusta pintada amb profusió de colors a l’illa Mancarrón, la principal, i de pintura a l’oli a l’illa San Fernando.

Els desplaçaments amb barca per les illes  o cap a San Carlos i d’aquí a El Castillo riu avall son una autèntica aventura.


L’estada a El Castillo i la caminada per la Reserva Natural van ser d’un gran interès.
També és difícil oblidar el vol Managua-San Carlos i viceversa. De durada curta (1 hora), però molt ric en les panoràmiques que ens oferia. L’avioneta de vuit places permet contemplar des de l’aire volcans, illes, llacs… L’escala a l’illa de Ometepe, als peus del volcà Concepción és d’una bellesa inoblidable.



Les tertúlies després de sopar a l’hospedatge amb persones d’origen molt divers que vàrem conèixer (alemanys, mexicans, canadencs, nordamericans…) van ser molt animades. Aquest contacte acaba en real, encara que efímera, amistat amb aquelles persones. Aquest és un altre aspecte que enriqueix molt aquesta experiència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada