dimecres, 18 de juliol del 2018

OBRIM FRONTERES. VOLEM ACOLLIR

Aquesta setmana ha estat marcada per tres actes importants en relació amb el desig que totes les persones tinguin els mateixos drets. 


  1. Presentació a l'Ajuntament de Banyoles (i a tots els grups municipals) d'una moció que va sorgir el dia 20 de juny des de la PLATAFORMA DE SUPORT DE LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES, plataforma formada per:Associació Canaan Pla de l'Estany, Associació Nur, Ateneu Obert de la Dona, Banyoles Solidària, Can Butinyà-Comerç Just, Caritas Banyoles, Casal Independentista del Pla de l'Estany,  Legki Yakaru, Món Banyoles, PAH Banyoles. Aquesta moció demana la possiblitat d'empadronament de totes lespersones irregulars que viuen a Banyoles.
  2. Participació de membres de Banyoles Solidària a la manifestació del dia 13 de juliol a Salt, que donaria sortida a la 3a caravana OBRIM FRONTERES, que aquest any es dirigeix a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i  Calabria. 
  3. Participació en els concerts i recital de poemes de sirians refugiats bàsicament a Alemanya, que han tingut lloc aquesta setmana a Girona i a Amer, entre altres poblacions. 

Aquests poemes van ser escrits per un home que va estar
empresonat i tractat en un hospital psiquiàtric. Potser ha
necessitat trenta-dos anys per saber que la llibertat és un
secret ambigu en aquest món. Així que no et creguis pas el
que escoltaràs.
Ahmad Qilich, Santa Coloma de Farners 2018

La primera pregària: La pregària d’Alep
The First Prayer: The Prayer of Aleppo

En el nostre barri antic
el far de la mesquita va caure;
amb les seves pedres
els soldats van aixecar unes barricades horribles.
La cúpula de plata va quedar foradada
com un sedàs vell,
un sedàs per on les pregàries de la gent pobra s’hi
empassaven
i, en canvi, el blat no hi queia a través
per arribar a les palmes aixecades de la gana.
Les roses damunt la catifa de pregària
descolorides:
una atractiva vídua espolsà aquesta catifa
i hi abrigà una noieta que anava sense res.
El sincer Al-Sheikh
amb la seva venerable barba desapareguda
amoixava amb paciència
el pèl que tornava a créixer.
El divendres, el venedor de fruita
va recollir les seves llàgrimes,
va navegar com jo
amb un préssec a cada butxaca;
jo vaig sobreviure per escriure
aquest mal poema
i ell es va ofegar per pescar l’oblit
mentre els dos préssecs anaven surant
com dos ulls oberts que no poden dormir.

                           (Trad. de Joaquim Vilar)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada