dimarts, 30 d’octubre de 2018

COMUNIDAD SEGUNDO MONTES. SANT ROMERO D'AMÈRICA

Bona notícia.
El passat 14 d'octubre el Papa Francesc va canonitzar a Oscar Romero.
Per Banyoles Solidària és una molt bona notícia ja que St Romero va ser una de les persones que també va acompanyar i va donar suport als refugiats de Segundo Montes mentre eren a Honduras i durant la seva tornada a El Salvador els anys 1989 i 1990.

Us passem aquí el poema que li va dedicar Casaldàliga l'any 1980

San Romero de América, pastor y mártir
…Tu ofrecías el Pan
el Cuerpo Vivo
-el triturado cuerpo de tu Pueblo;
su derramada Sangre victoriosa
-la sangre campesina de Tu Pueblo en massacre…
…Estamos otra vez en Pie de Testimonio,
San Romero de América, pastor y mártir nuestro!
Romero de la paz casi impossible en esta Tierra en guerra,
Romero en flor morada de la Esperanza incòlume de todo el Continente,
Romero de la Pascua llatinoamericana!
Pobre pastor glorioso,
asesinado a sueldo,
     a dólar,
     a divisa;
como Jesús por orden del Imperio.
El Pueblo te hizo santo…
Los pobres te enseñaron a leer el Evangelio.
Como un hermano herido
por tanta muerte hermana,
tú sabías llorar solo en el Huerto.
Sabías tenir miedo, como un hombre en combate.
Pero sabías dar a tu palabra libre,
su timbre de campana!
Y supiste beber el doble cáliz
       del altar y del Pueblo
con una sola mano consagrada al Servico.
…San Romero de América,
pastor y mártir nuestro:
nadie hará callar tu última Homilia!    

Pere Casaldáliga, Sao Félix do Araguaia – Mato Grosso, Brasil (1980)

Podeu tornar a seguir el poema mirant el video següent:
Data de publicació: 28 de maig 2015
"Pedro Casaldáliga, obispo de la iglesia latinoamericana, escribió un poema a Monseñor Romero tras su asesinato el 24 de marzo. Vea cómo el pueblo salvadoreño lo dedica a San Romero de América."


Església a la Comunitat Segundo Montes 

A Cristianisme i Justícia van publicar un article de la Neus Forcano, que hem copiat aquí.

SANT ROMERO D’AMÈRICA, ENSENYA’NS EL CAMÍ DE LA LLIBERTAT

Neus ForcanoEl nom de Romero va lligat al d’Amèrica. A la sang d’Amèrica: la vessada i la que malda per viure i sobreviure un cop i un altre, incansable, resilient. Les venes obertes de l’Amèrica llatina -que en Galeano ens feia mirar sense embuts ni eufemismes. El nom de Romero em retorna a les amèriques llatines amb qui tants lligams, afectes i projectes de solidaritat hem mantingut durant anys. Trobo a faltar aquests lligams. Però em sembla que a Europa, ara, ens encega una boira espessa provocada per la crisi econòmica, la desfeta de la democràcia i l’oblit dels drets humans. Ignorem els joves que se suïciden als camps de refugiats, no veiem els morts que el mar engoleix el mar. Potser ens ha vençut la vergonya i ens hem empetitit davant els germans i les germanes de Llatinoamèrica que, en força casos, després de guerres civils i dictadures sàdiques van fer -ells sí- processos constituents i revolucionaris durant la dècada dels 90 i els 2000.  Almenys poder repartir terra i pa als camperols afamats, cessar la repressió, pacificar el país, les institucions, reconvertir la policia i l’exèrcit: fruit dels acords de Chalatenango a Chapultepec (1992), un altre Salvador era possible gràcies a la consciència i a la denúncia de veus com la teva, Romero, altaveu incòmode de les veus dels “no ningú”.
Unes altres Amèriques insurgien inèdites: la Nicaragua sandinista, l’Equador de Correa, la que ja fou revolució popular de Veneçuela, l’impressionant apoderament dels indígenes de Bolívia, la lluita contra la privatització de l’aigua dels qui sempre havien viscut a la muntanya, el Brasil de Lula…però com a Europa, com a Estats Units, els Salvini, els Trump, fan de mirall dels Bolsonaro, i moltes de les agendes de polítiques socials, del bé comú, de l’estat com a garant dels drets democràtics, van deixant pas a un fonamentalisme funest que prefereix el lucre abans que la vida humana i que grapeja el món per a ús i abús exclusiu.
Sant Romero d’Amèrica, ensenya’ns el camí de la llibertat, a tu que, en plena crisi social i política a El Salvador dels anys 70, et vas posar del costat dels camperols, dels malalts, de les famílies que agraïen cada matí el panís que podien torrar. El 24 de març del 1980, mentre feies missa a l’hospital, et va matar una bala dels esquadrons de la mort, els grups paramilitars d’extrema dreta que, aliats amb l’exèrcit governamental (FAES), començaven la guerra civil contra el poble. Un poble tip i fart de violència i fraus electorals que s’organitzava en guerrilla (FMLN) per frenar la impunitat dels militars. La Comissió de la Veritat de les Nacions Unides va determinar l’autoria de l’assassinat de Romero: un sicari i el cap dels esquadrons de la mort, juntament amb ARENA (el partit oficial), però els responsables no van ser duts mai a judici.
Recordo de llegir d’un cop i captivada la teva biografia l’any 2002 a l’Araguaia, a la biblioteca del centre pastoral del bisbe Casaldàliga. Les aigües quietes del riu Araguaia també parlen de màrtirs; el bisbe Pere prega per ells, amb ells i des d’ells des del mateix moment que va trepitjar la terra vermella el 1968 i va plantar cara als latifundistes i als pistolers. A Amèrica vaig aprendre que les vides se les enduu una bala de fam i d’abandó. Una bala i una altra i una altra que paga el qui té la terra; sí, un o dos de cada centenar.
Romero i Ellacuría a El Salvador, com Casaldàliga, el padre Joao Bosco, i el padre Jósimo al Brasil, juntament amb les agents de pastoral, les religioses, els joves i els voluntaris internacionals, que han convertit en pa de vida el seu gest acollidor, la seva tendresa, la seva llibertat d’acció. Van fer comunitat amb els pobres, amb els indígenes, amb les famílies atordides per tantes morts i desapareguts; van construir ekklesia i escoles, i van fer escola.
Romero, vas denunciar la violació repetida de drets humans al teu país i vas manifestar públicament la teva solidaritat cap a les víctimes de la violència política. El pastor va esdevenir anyell a l’altar mateix. Símbol eucarístic i sang vessada per amor i per a tots. Romero, avui 14 d’octubre del 2018, la teva memòria se celebra i és viva, perquè més de 7000 salvadorenys i milers de persones més d’altres països que han omplert la plaça de sant Pere, et reconeixen sant de Déu. El papa Francesc ho ha beneït, però ell -que també en sap, de persecucions i morts injustes-, actualitza el que no ha deixat de ser per al poble la teva vida: plenitud oferta perquè continuem resistint, denunciant, estimant, buscant la justícia i construint comunitat humana.
A dins l'església de Segundo Montes. Foto de la Fundación Segundo Montes. 

Manifestació a Segundo Montes, l'any 2015


Un altre enllaç on podeu trobar altres informacions sobre El Salvador i Sant Romero d'Amèrica.






divendres, 26 d’octubre de 2018

POR, INTOLERÀNCIA

Una companya de Banyoles Solidària comparteix amb tots nosaltres aquest vídeo on parla Sani Ladan, vicepresident de l’Asociació Elín i estudiant de Relaciones Internacionals, i que no deixa indiferent a ningú.

 

Data de publicació: 16 d’oct. 2018
“Ayúdanos a difundir este impactante testimonio de Sani Ladan, que el pasado 10 de octubre comunicó en el Parlamento Europeo su experiencia de migración a Europa desde Camerún. Hacía mucho tiempo que no escuchábamos un mensaje tan potente y constructivo frente a la xenofobia, el miedo y la intolerancia.” 

 

Sani Ladan acaba la seva intervenció citant Einstein:

“El món no serà destruït per aquells que fan el mal, sinó per aquells que s'ho miren sense fer res”.

 

I una altra companya comparteix el seu pensament després d'haver vist el vídeo:

“Aquest missatge és el que em reafirma en les meves conviccions i crec que empodera els objectius de Banyoles Solidària de col·laborar per aconseguir a tenir un món millor on els germans d'arreu puguin viure allà on vulguin i amb unes condicions dignes i puguin treure el màxim profit dels recursos dels seus països i mantenir les seves arrels.”

Cercle de silenci, que cada mes celebra l'associació Elin.

Si voleu saber més sobre el treball impressionant que està realitzant l’associació Elin:


dijous, 25 d’octubre de 2018

I HONDURAS? ARTICLE DE SALVADOR MARTÍ A EL PERIÓDICO


Caravana de migrantes y denuncia

Salvador Martí Puig


ÉXODO SIN PRECEDENTES EN CENTROAMÉRICA

¿Cómo entender la marcha de migrantes hondureños a la que, desde unos días, se les están sumando guatemaltecossalvadoreños y nicaragüenses? ¿Qué pasa en los países empobrecidos de Centroamérica para que se den este tipo de fenómenos hasta ahora nunca vistos? No es fácil responder a las dos preguntas. Pero la respuesta está relacionada con la existencia de economías incapaces de crecer, una desigualdad altísima, unos regímenes con derivas autoritarias y, sobre todo, una sociedad que sufre una severa metástasis provocada por la violencia ligada al tráfico de personas, de estupefacientes y a la extorsión. No es casual, en este contexto, que hoy los jóvenes de dichos países vivan la
migración como su opción más atractiva -y a veces como la única- para realizar una vida digna.
Leonard Beard  El desplazamiento forzado de miles de hondureños responde a un contexto de violencia y pobreza generalizada.
El país más violento del mundo sin guerra declarada 
Un dato muy relevante es que la violencia que hoy impera en El Salvador, Guatemala y Honduras (el llamado Triángulo Norte) es más intensa que la que sufrieron los mismos países en plena crisis bélica de los años 80. Según el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, Honduras es hoy el país sin guerra declarada más violento del mundo, al que siguen de cerca Guatemala y El Salvador. En este paisaje, la inoperancia del Estado y la violencia de las maras (pandillas latinas nacidas en los 80 en los barrios de Los Ángeles y que luego fueron deportadas a Centroamérica en los años 90) tienen una gran responsabilidad.

Pero la caravana de los migrantes presenta algo novedoso: hasta la fecha la migración era una opción solitaria e individual, básicamente clandestina. El hecho de que en estos días se haya convertido en una manifestación colectiva supone, por primera vez, una denuncia política que increpa a toda la sociedad: la de origen, la de tránsito, la de llegada, y a todos nosotros.

Un buen amigo que trabaja en un centro de investigación en Tapachula -una de las ciudades mexicanas por las que transita la caravana- ha señalado que lo que está ocurriendo no tiene precedente alguno. Si bien el paso de personas migrantes centroamericanos por México es un hecho que ocurre desde hace muchos años, nunca se había visto un evento de esta magnitud en el cual miles de personas están intentando de manera desesperada cruzar la frontera con la finalidad de buscar protección. No hay duda -me cuenta- de que el origen de la caravana de migrantes responde a un contexto de violencia y pobreza generalizada en donde las condiciones mínimas de vida digna y respeto a los derechos humanos no han sido garantizadas. Se trata, sin duda, de un desplazamiento forzado. Para entender un poco más este fenómeno recomiendo la película del director Luis Mandoki titulada 'La vida precoz y breve de Sabina Ribas', donde se relata la violencia que sufren los migrantes hondureños en la frontera entre Guatemala y México, y de la que son cómplices las maras, las autoridades civiles y policiales de dichos países, y también la DEA norteamericana.

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20181023/caravana-de-migrantes-y-denuncia-articulo-opinion-salvador-marti-puig-honduras-7105345







dissabte, 20 d’octubre de 2018

No ens despistéssim. 
Si voleu venir a l’excursió cal que ens apuntem al correu de l’Assumpta Montellà
No tenim massa places.


QUÈ PASSA A NICARAGUA?

I la premsa en parla:
14 - 18 - 16 octubre

Fa 4 dies - América Latina ... La policía anunció el sábado que no iba a permitir marchas sin la debida ... "Qué triste e indignante que se produzcan otra vez hoy en Nicaragua actos de represión de la Policía contra la población que se ... Así lo aseguró, en diálogo con Infobae, José Ramón López-Portillo Romano, ...


Dans un rapport publié jeudi, l’organisation de défense des droits humains dénonce une opération de « nettoyage » menée par le gouvernement contre les manifestants.
Par Angeline Montoya Publié hier à 16h32, mis à jour hier à 19h40

I es mouen campanyes curioses

Soy Pico Rojo
#SoyPicoRojo: la campaña de Nicaragua que se ha viralizado en redes sociales
Decenas de personas ya han compartido selfies en Facebook, Instagram y Twitter para participar de la campaña viral
Por Francisca Herrera Martes 16 de octubre de 2018, a las 16:21






divendres, 19 d’octubre de 2018

QUÈ PASSA A NICARAGUA?

14 D'OCTUBRE
Ens  han anat arribant informacions des de la nostra contrapart a Condega.
   

Centro de Derechos Humanos de la Universidad Católica Andrés Bello.

retwitteó
Detienen a dos defensoras de derechos humanos hoy en el aeropuerto! Demandamos justicia y verdad!! Libertad para el pueblo de Nicaragua! políticas de represión y miedo.


També ens envien:
Ana Maria Piza:
‼LISTA PRELIMINAR DE DETENIDOS ARBITRARIAMENTE
1. Mauricio Ríos
2. Lolo Blandino Arana
3. Suyen Barahona
4. José Antonio Peraza
5. Tamara Davila
6. Ana M Vijil
7. Francisco Ortega
8. Marvin Reyes
9. Gustavo Adolfo Vargas
10. Ramiro Lacayo
11. Alba Aragon
12. Ana Lucía Álvarez
13. María de los Angeles Gutierrez (tiene cáncer).
16. Marlen Chow
17. Marissa Olivares
18. Marcela Martínez
19. Alan Cordero
20. Alejandra Machado
21. Marvin Reyes
22. Mauricio Ríos
23. Geisel Solís
#SOSNicaragua
Dentro de las mas de 20 personas detenidas en Camino de Oriente
#SOSNicaragua
"A todos estos la policía se los llevó de la marcha que havía hoy"

dijous, 18 d’octubre de 2018

QUÈ PASSA A NICARAGUA?

29 de setembre de 2018

Ortega declara ilegales las protestas en Nicaragua

El presidente del país centroamericano amenaza con enjuiciar a quienes organicen nuevas manifestaciones.

PROJECTES? ENDAVANT!


Tot i la difícil situació que viu Nicaragua, el centre Xilonem funciona a tota marxa!

27 de setembre de 2018



QUÈ PASSA A NICARAGUA?

Des de la contrapart de Banyoles Solidària a Condega ens van arribant informacions sobre el conflicte que viu Nicaragua i com repercuteix a Condega.

2 de setembre 18: "No se imaginan la impotencia que tengo. Había una marcha pacífica convocada por Comité azul y blanco estudiantil 9 de abril, y la policia no la dejó salir. Dijo a los dirigentes que se fueran o los echan presos.
No dejan que nadie se reuna frente a la iglesia católica"
Carrers de Condega, 2-9-2018

13 de setembre 2018
"Sigue el patrulllaje de policia y parapolicia. Encapuchados aquí (Condega) no está nada normal."

"Lo bueno de esta protesta es que no hay ningún color partidario. Solo nicaragüenses ciudadanos /as cansados de tanta imposición y atropello a los derechos humanos, anda de todas las ideologias unidos por un solo ideal de libertad.
Muchísimos  por no decir mayoría somos de izquierda revolucionarios, no Danielistas aquí la burguesía  es una minoría y no llenan las calles a como las han llenado en todos lados.
Ese es el  mismo discurso oficialista que no acepta que es el pueblo pobre en su mayoría el que clama por sus derechos. Son muy dolorosos los métodos horrendos indignantes inhumanos que la policía esta utilizando con los presos políticos en su investigación y por lo tanto todos los que apoyan a este régimen está avalando el trato inhumano dado a los presos y no presos solo por pensar diferente.
No se imaginan la cantidad de médicos despedidos, solo porque atendieron a los jóvenes y no tan jóvenes heridos por la policía y parapolicías, en las protestas.
Aquí han habido ataques a las manifestaciones pacíficas y un sinnúmero de violaciones a derechos que lo hemos vivido en carne propia."

24 de setembre 2018

Nicaragua: Matt Andrés Romero, el joven de 16 años con el que la muerte volvió a las protestas antigubernamentales


dimarts, 9 d’octubre de 2018

NOU ARTICLE D'EN SALVADOR MARTÍ

En Salvador Martí Puig, profesor de Ciència Política de la Universitat de Girona i investigador associat del CIDOB  ha publicat, a El Periódico un altre article, aquesta vegada sobre Brasil.

ELECCIONS AL BRASIL

Bolsonaro: el triomf de la reacció

Salvador Martí Puig | 8/10/2018
La por, el menyspreu, l'afartament i la set de venjança expliquen l'ascens de l'exmilitar
¿Com és possible que un individu com Bolsonaro guanyi amb rotunditat la primera volta de les eleccions brasileres? No hi ha resposta racional possible. No hi ha raons, tot i que potser sí que hi ha sentiments, i aquests són els de la por, el menyspreu, l’afartament i la set de venjança.
En vista d’això és necessari reflexionar sobre com és possible que els baixos instints acabin per determinar les opcions polítiques de la majoria de ciutadans. Perquè les persones votin amb les tripes –i no amb el cap ni amb el cor– és precís elaborar un plat contundent els ingredients del qual són una bona dosi de desprestigi de les institucions i dels partits, una permanent judicialització de la política i acusacions de corrupció a dojo.
Mentides a la xarxa

Si a tot això s’hi afegeix una intensa campanya d’inseguretat (tant en el físic com en la posició social) i una mica de 'fake news', apareix un individu com Bolsonaro que, malgrat el seu discurs antipolític i de denúncia a la corrupció i al crim, té una llarga trajectòria com a polític, com a corrupte i com a apologeta del crim.
De tots és sabut que aquesta fórmula no només s’ha produït al Brasil, ja que té antecedents en Berlusconi i un patètic present en Trump i Salvini. Però el cas en qüestió és especialment preocupant perquè el president brasiler té més prerrogatives que els seus homòlegs nord-americans i europeus, alhora que suposa un punt definitiu d’inflexió a les cinc administracions (dos de Cardoso, dos de Lula i una de Dilma) més exitoses de la història del país, i un relatiu fracàs a l’experiència “progressista” liderada pel PT.

Més desigualtat
Sobre això últim és necessari fer una profunda reflexió, ja que el Brasil és un dels països més desiguals del món: els rics del Brasil són tan rics com els dels Estats Units i els pobres tan pobres com els de l’Índia. Amb aquesta estructura social, i en un context de crisi i incertesa econòmica, el fet que les polítiques socials impulsades per Lula i Dilma traguessin 30 milions de persones de l’extrema pobresa sembla que no ha sigut vist com una cosa a celebrar per tots els brasilers.

Per a un sector de les classes mitjanes i populars blanques el fet que nous sectors socials s’hagin enfilat en l’escala social, s’hagin apoderat, hagin tingut accés al consum i hagin començat a demandar serveis públics no s’ha vist com una cosa positiva, sinó com una amenaça. En aquest sentit, és precís formular la qüestió de quanta política d’equitat i de justícia social pot suportar (vol) la classe mitjana en una democràcia.
Fa una dècada molts teòrics es preguntaven quanta desigualtat pot sostenir una democràcia, però potser ara ens hem de preguntar exactament el contrari. L’onada de governs reaccionaris que està emergint avui indica que no tothom vol societats més igualitàries i que, en vista de la incertesa, molts (massa) prefereixen el desplegament de polítiques de mà dura i de criminalització de la diferència a polítiques educatives, socials i de redistribució.


EXPOSICIÓ DE FOTOS DELS PROJECTES

Durant la Fira de l'all de Cornellà del Terri vam tenir el goig d'exposar les fotos dels projectes que portem a cap des de Banyoles Solidària.
L'exposició estava ubicada a la bonica ermita romànica de St Antoni.
Moltes gràcies a tots els que la vau compartir!



ACTIVITAT CULTURAL: COLÒNIES TÈXTILS EN VEU DE DONA

Si ens voleu acompanyar, el proper dimarts 30 d'octubre, Assumpta Montellà serà al Centre Excursionista de Banyoles per acostar-nos aquelles realitats de les colònies tèxtils de mitjans dels segle passat.
I el 3 de novembre farem la ruta per les colònies Vidal de Puigreig, Viladomiu i Can Pons, del Bergadà
Segur que serà molt interessant!