Banyoles Solidària

2012-01-25T07:54:00.001+01:00

Des de Condega ens fan arribar la foto del cartell que han col·locat a la carretera Panamericana, a l'entrada de Condega. En aquest cartell hi figuren tots els projectes que des de Banyoles es dóna suport.

Agenda LLatinoamericana a Condega

2012-01-21T12:33:00.002+01:00

A Condega també treballen els continguts que es presenten a l'Agenda Llatinoamericana. Des d'allà ens han enviat fotos.
El día de hoy estuvimos en la asamblea de intercambio de experiencias con la comisión de la agenda "Ida y Vuelta" del Salvador en Palacagüina, estuvimos presentes 3 miembros de la comisión, dos lectoras y Paco.

EL PUNT FA RESSÓ DE LA CAMPANYA APADRINAMENTS

2012-01-05T11:38:00.000+01:00

PUBLIQUEM LA NOTÍCIA DEL DIARI EL PUNT AVUI Campanya de Banyoles Solidària per apadrinar nens del Tercer Món 05/01/12 02:00 - BANYOLES - Ramon Estéban Banyoles L'ONG Banyoles Solidària està fent aquests dies de Nadal i Reis una campanya per obtenir suport per al seu programa d'apadrinament de mainada discapacitada de països on l'entitat està col·laborant, El Salvador, Nicaragua i Gàmbia. “A molts llocs del món, encara, tenir alguna discapacitat és un estigma per a la família i, per tant, les persones en aquesta situació tenen molt difícil rebre cap tipus d'atenció”, expliquen els responsables de la campanya, que en els darrers anys han aconseguit beneficiar tretze nenes i nens. Les aportacions es canalitzen a través de les associacions Silem, de la Comunidad Segundo Montes (en el cas d'El Salvador) i Los Pipitos, de Condega (en el cas de Nicaragua), mentre que a la població gambiana de Kerewan la gestió es fa directament. Les persones interessades en la iniciativa es poden posar en contacte amb l'ONG a través de l'adreça banyolessolidaria@gmail.com o el telèfon 687 737 277.

CARTES PELS PADRINS

2012-01-05T10:40:00.009+01:00

Des de Condega hem rebut un munt de cartes dels pares dels nens que ja tenim apadrinats per els seus padrins del Pla de l'Estany. Ens omple de goig llegir aquestes cartes i adonar-nos que amb poc (amb molt poc) podem omplir d'esperança aquests infants.
Necessitem encara més persones que vulguin apadrinar nens de Condega (Nicaragua), de la Comunitat Segundo Montes (El Salvador) i de Kerewan (Gàmbia).
Cal que sapigueu que podeu també fer apadrinaments parcials, que vol dir apadrinar una criatura juntament amb una altre padrí.
Si hi esteu interessats truqueu a 687 737 277 (parlareu amb l'Edu) o escriu un correu a banyolessolidaria@gmail.com
MOLTES GRÀCIES

REGALA ESPERANÇA

2011-12-25T09:42:00.002+01:00

Si no ets padrí o padrina t'oferim la possibilitat de ser-ne aquest Nadal.
Si ja n'ets en pots ser una altra vegada d'una criatura ben especial.
Moltes gràcies.

QUINA DE CAMÓS PER POTRERILLOS

2011-12-22T07:46:00.003+01:00

Us convidem a la Quina de Camós, que farà jugades per Potrerillos.
MOLTA SORT!

BONICA CARTA DES DE CONDEGA

2011-12-17T10:27:00.006+01:00

Des de l'Associació: Asociación de Padres de Familia con Hijos Discapacitados Condega, LOS PIPITOS, ens han enviat aquesta preciosa carta:

10 de Diciembre del 2011

CARTA DE AMOR A NUESTROS PADRINOS Y MADRINAS

Estimados padrinos y madrinas, en esta Navidad queremos enviarles nuestras máximas muestras de cariño y agradecimiento por el esfuerzo que ustedes hacen por nosotros. Sabemos que la situación económica en su país les está afectando cada día y a pesar de ello ustedes nos expresan su solidaridad y afecto apoyándonos a mejorar nuestro nivel de vida.
¡Mil gracias! Su esfuerzo es para nosotros un aliento que nos motiva a seguir enfrentando la vida. El Señor les sabrá corresponder con su gesto de amor y ternura. Desde lo más profundo de nuestros corazones les enviamos nuestra oración diaria:

BIENAVENTURADAS LAS PERSONAS QUE NOS AMAN COMO SOMOS
Bienaventurados los que comprenden mi extraño paso al caminar y mis maños torpes.
Bienaventurados los que saben que mis oídos tienen que esforzarse para escuchar lo que oyen.
Bienaventurados los que comprenden que aunque mis ojos brillan, mi mente es lenta.
Bienaventurados los que miran y no ven la comida que dejo caer fuera del plato.
Bienaventurados los que con una sonrisa en los labios me estimulan a intentarlo una vez más.
Bienaventurados los que nunca me recuerdan que hoy hice dos veces la misma pregunta.
Bienaventurados los que comprenden que me es difícil convertir en palabras mis pensamientos.
Bienaventurados los que saben lo que siente mi corazón, aunque no pueda expresarlo.
Bienaventurados los que me respetan y me aman como soy, tan solo como soy, y no como ellos quisieran que fuera.
¡Feliz Navidad y un venturoso Año Nuevo! Que la dicha y paz del Señor les acompañen en sus hogares.

LOTERIA DE NADAL

2011-11-17T07:34:00.003+01:00
Heu vist quin número tan xulo que oferim per només 3 € els de Banyoles Solidària?
Apa, que se'ns acaben!

III Trobada d'Entitats de Codesenvolupament de les comarques gironines

2011-10-27T06:18:00.004+02:00
Ens fa il·lusió presentar aquí aquest document

Coordinadora d'ONG Solidàries
Butlletí setmanal
Propostes per a un nou model de cooperació
Una vintena d'entitats van participar dissabte passat, a Banyoles, en la III Trobada d'Entitats de Codesenvolupament de les comarques gironines. Durant la jornada, els participants van qüestionar el funcionament de l'actual sistema de cooperació al desenvolupament i van plantejar noves maneres de fer cooperació abandonant el concepte de paternalisme i la simple transferència de recursos. La necessitat d'implicar el sector privat, la cooperació interuniversitària, el respecte pels plans de desenvolupament locals, la difusió de les diferents cultures de les persones migrades en la societat d'acollida o la promoció de la participació de les dones van ser algunes de les conclusions a què es va arribar durant la jornada.
La jornada es va estructurar en dos blocs temàtics: la formació com a motor de desenvolupament i les aliances estratègiques i va incloure nou intervencions, tant d'entitats com de representants municipals dels ajuntaments de Girona i Cassà de la Selva.
El cònsul de Gàmbia a les comarques gironines, Kassim Njie Dampha, va parlar de la formació de joves gambians a la Universitat de Girona. En la seva intervenció, el diplomàtic va demanar a ONGD i al col•lectiu immigrat que «pensin en noves vies i un altre tipus de projectes, que puguin beneficiar les persones que volen tornar voluntàriament als seus països». Dampha va insistir en la necessitat que els joves africans formats a Europa tornin «allà per poder formar altres joves». Si no es produeix aquest retorn, «serà molt difícil frenar la immigració, i d'aquí a vint anys hi haurà problemes perquè l'Àfrica no tindrà joves per treballar allà». El cònsul va presentar un projecte de formació per a professionals sanitaris gambians que s'està desenvolupant en col•laboració amb la UdG. En aquesta primera edició, que acabarà al mes de desembre, hi participen vint joves. La formació té lloc a l'Hospital Josep Trueta de Girona i a l'Hospital de Santa Caterina de Salt. «Fem un intercanvi d'experiències amb els metges d'aquí»,va explicar Mustafa Gaye, uns dels joves gambians que participen al projecte. «D'una banda, tenim un programa de formació per veure com treballen i com es formen els professionals catalans. De l'altra, nosaltres tenim molts coneixements sobre medicina tropical i els podem ajudar en aquesta matèria». Gaye explica que l'objectiu final d'aquesta experiència és «tornar als nostres llocs de treball per ajudar les famílies gambianes i sobretot intentar minimitzar la mortalitat infantil». Els sanitaris gambians també treballen en la traducció de textos a diferents llengües africanes per compartir protocols d'actuació davant determinats casos.
La jornada també va comptar amb la participació de l'entitat Nutrició sense Fronteres, que va presentar el seu projecte Centre de Recuperació i Educació Nutricional (CREN). Situat a Basse, Gàmbia, aquest centre dóna assistència a nens de 0 a 5 anys amb desnutrició severa. L'entitat ofereix formació tant a les mares dels infants ingressats com a personal sanitari local. Un altre dels objectius és, segons Laura Soler, tècnica de projectes, «afavorir la seguretat alimentària» de les comunitats. En aquest sentit, també treballen pel condicionament dels pous, la promoció dels cultius autòctons i el tancament dels horts.
La necessitat d'establir una cooperació interuniversitària per fomentar l'emprenedoria al Senegal va ser l'aspecte principal sobre el que va reflexionar l'entitat SENECAT. Fent un cop d'ull a l'actual panorama de la cooperació internacional, Seikhou Diao, membre de l'entitat, va reclamar «un altre model per eradicar la pobresa». Diao va parlar del fracàs d'alguns projectes «que no tenen futur perquè no es fan estudis de viabilitat ni tenen cap seguiment». El jove va destacar la importància que la universitat col•labori amb l'emprenedoria local en la creació de petites i mitjanes empreses a l'Àfrica i va reclamar un «canvi en la nostra política universitària» que ara té una «vocació bàsicament acadèmica» i hauria d'afegir una nova vessant enfocada «al desenvolupament i el codesenvolupament». Aprofitant el context que ofereix la globalització, Diao considera que la cooperació interuniversitària pot ser una eina per lluitar contra la pobresa.
Seydu Sidibe, de l'Associació de Malians i Malianes, va tancar el primer bloc de ponències sobre la formació com a motor de desenvolupament, destacant el paper de la formació tècnica com a l'inici d'un retorn amb garanties al país d'origen.
El segon bloc, sobre aliances estratègiques, va començar amb la intervenció del Consell Rural de Girona, que agrupa 6 entitats senegaleses de la regió de Kolda, que han decidit unir-se per no duplicar esforços. El Consell es troba en la fase de formulació d'un projecte que estarà adreçat a formar educadores de la salut, per millorar la salut materno-infantil especialment a les zones rurals. El projecte també compta amb una part de sensibilització vers les malalties de transmissió sexual, la prevenció dels embarassos no desitjats, i la detecció precoç dels símptomes del càncer de mama i úter. En la búsqueda d'aliances estratègiques, el Consell Rural de Girona ha contactat amb les seves contraparts, amb Metges del Món i amb el Fons Català de Cooperació. Les entitats compten, a més, amb la dinamització de l'Ajuntament de Girona, que donarà suport al projecte que finalment en surti.
Una iniciativa semblant a la de Girona, és la impulsada per l'Associació Cultural Modibougou: un projecte d'Agents de Salut Comunitaris a Mauritània, que ja ha capacitat a 25 persones en higiene, prevenció de malalties i suport al personal sanitari de la zona. El projecte també preveu la prevenció de la mutilació genital femenina i la planificació familiar. De fet, s'ha adaptat a «la realitat sociosanitària del país i fins i tot, als temaris i horaris proposats per les entitats locals». Des de l'Ajuntament de Cassà, que dóna suport tècnic a aquest projecte, asseguren que «volen que, finalment, sigui l'empresa privada qui s'interessi per aquests projectes.»
Qui ja ha consolidat la seva aliança amb una entitat privada és l'Associació de Treballadors Garawol. Els gambians mantenen un compromís amb la Fundació La Pau, del grup La Pau de Transport Sanitari, que ha contribuit a la rehabilitació i equipament de l'hospital de Garawol, a més de facilitar una ambulància per a la regió. Per a Bala Dumbuya, la formació també «és molt important; però una formació professional perquè calen lampistes, mecànics, etc.»
Mama Samateh, d'AMAM, va reivindicar els drets fonamentals de les dones com a pas imprescindible per al desenvolupament. La seva intervenció va obrir un interessant debat entorn la mutilació genital femenina. Segons Samateh, un cop consolidada la sensibilització de les dones, cal que l'home africà també prengui partit i lluiti per les seves filles. Samateh va recordar que el Coran no recull la mutilació genital femenina i que, per tant, no es pot utilitzar la religió per no aturar els mals costums culturals.
La jornada va acabar amb la intervenció de Bacary Sane, d'Oudiodial-Casssumai, que va explicar que la seva entitat funciona exclusivament amb les quotes dels 800 socis i sòcies. Aquesta entitat utilitza la difusió de la cultura diola com a eina de cohesió social, convivència i desenvolupament. «Per estimar una cultura, s'ha de conèixer», diu Sane. Segons ell, «cal crear teixit social on vius, abans d'ajudar 'd'on véns'». L'entitat diola col•labora actualment amb entitats culturals catalanes com són els Xirois de Santa Eugènia i els castellers Marrecs de Salt. Per a Sane, la cooperació, la formació i el desenvolupament són molt importants. Però no es pot deixar de banda la cultura perquè si no ens coneixen, comencen les sospites».

DOCUMENTAL INTERESSANTÍSSIM

2011-10-11T07:35:00.005+02:00

ESTRANGER A CASA MEVA.
SER D'UN LLOC I SENTIR-SE D'UN ALTRE
Publicat a la web de la Coordinadora d’ONG Girona i comarques.
«Estranger a casa meva» és un documental que pretén donar una visió humana del fenomen migratori a llarg termini a través d'un viatge als orígens de seu protagonista, en Sidi Coulibaly. Retornant a aquests orígens, entendrem i veurem els valors i somnis que fan moure alguns catalans d'origen estranger per tal d'ajudar als seus mitjançant les remeses i el codesenvolupament. El documental es podrà veure el proper divendres 14, al Centre Cívic Banyoles, a les 8 del vespre. Aquest acte donarà el tret de sortida a la III Trobada de Codesenvolupament de les comarques gironines, que tindrà lloc dissabte 22.
El documental, de Marc Planagumà i Núria Pascal, està realitzat i produït per produccions Minnim SC amb el suport del Consell Municipal de Cooperació d'Olot i l'Obra Social Unnim.
En Sidi va néixer a Mauritània, però fa 27 anys que va venir a Europa i ja té nacionalitat i passaport espanyols. Viu a Banyoles amb la seva primera dona i els seus 4 fills, però sempre que pot, torna a l'Àfrica per visitar la família.
El documental segueix en Sidi en un d'aquests viatges a casa seva, on li cal un visat per poder entrar. A través d'aquest viatge coneixerem què hi ha darrera dels immigrants africans amb qui convivim cada dia: quines són les seves obligacions i responsabilitats. Acompanyant en Sidi, veurem com amb el seu sou de Catalunya ha de mantenir tres famílies i comprovarem quanta gent depèn del seu treball.
Ens acostarem als seus orígens i ens podrà explicar en primera persona per què, tinguin molts o pocs recursos sempre tenen tants fills, per què tenen més d'una dona... i com se sent tornant a una casa que és la seva, però on ja és un estranger. Seguint-lo, veurem com l'ajuda als seus és el principal motor de la seva vida. Per això, juntament amb altres companys mauritans que viuen a Europa va crear fa deu anys una entitat amb l'objectiu de cercar fons per ajudar a millorar les condicions de vida del poble on van néixer: Diogountouro, el que es coneix com a codesenvolupament.
En acostar-nos més a la vida d'en Sidi, trobarem una paradoxa pròpia de la globalització i del fenomen migratori: ser d'un lloc i sentir-se d'un altre. Per una banda, les seves obligacions legals, els impostos i les taxes, els paguen a Catalunya, per mantenir la sanitat, l'educació i les ajudes socials d'aquí. Però... i les seves obligacions morals? la gent a qui més estima es troba sense aquests recursos i mor per falta d'atenció mèdica i pateix la manca de mitjans per subsistir. Què poden fer-hi ells des d'aquí?
Aquest documental, filmat entre Catalunya, Dakar (Senegal) i Diogoutouro (Mauritània), intenta mostrar com es viu aquest dilema des del punt de vista dels seus protagonistes.

PARTICIPEM A LA MOSTRA DEL VOLUNTARIAT

2011-10-11T07:34:00.013+02:00

El dissabte 1 d'octubre vam participar a la Mostra del voluntariat que va iorganitzar el Consorci a la nostra ciutat.
Va ser un goig compartir la plaça amb tantes entitats i persones que donen temps als altres. Ens n'alegrem molt.
Però val a dir que t'hi vam trobar a faltar. Encara hi ets a temps!

CANTA, MEYMIS!

2011-07-31T09:07:00.004+02:00
LA MEYMIS CANTA,
CANTA ENTRE ELS ÀNGLES DE MORAZAN.
LA MEYMIS CANTA,
I SEMPRE LA TINDREM A PROP NOSTRE.

La Meymis Guevara, ciutadana de la Comunitat Segundo Montes, cantant en el Grup Tiempos de Cambios, ens ha deixat.
El seu cor s'ha aturat.
A ella, i des de Banyoles i el Pla de l'Estany, el nostre reconeixement i la nostra estima.

"Donde voy"
Video gravat per en Juli al setembre 2008.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 11

2011-07-27T19:04:00.007+02:00

Apadrinaments

Taller de liderazgo

Horno de barril

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu onzè lliurament.

CONDEGA, 25-juliol-2011

Estimats tots/es amics, família....que heu seguit el meu itinerari durant aquesta estada a Nicaragua, ara sí que arriba la “darrera crònica” (que serà molt breu perquè és tard i estic una mica cansat). Demà he de preparar la maleta i acomiadar molta gent i rebre els darrers informes de projectes que encara no m’han donat. Sempre deixen les coses per l’últim moment. Igual que nosaltres!!
Dissabte, 23, 10,30 am:
A Los Pipitos, reunió amb les famílies (totes mares, excepte un cas que havia el pare també) dels nens i nenes apadrinats.
Amb les responsables del apadrinaments vam parlar de la situació i problemes d’alguns casos particulars. Van decidir que l’apadrinament compartit o solidari (el 10 % dels diners cada apadrinament) es destinés a apadrinar un altre nen. Fins ara ho destinaven a “tapar forats” de casos amb necessitats.
També van decidir destinar els 100 $ que uns padrins banyolins han enviat per instal.lar la llum a casa de una nena apadrinada. Viu la mare amb la nena discapacitada i altres fills, sense pare. Fan llum amb espelmes. S’en van a dormir a les 6 de la tarda per aixecar-se a les 2 de la matinada, arreglar els nens, caminar més d’una hora amb la nena en un coxet a Condega per anar a treballar a la fàbrica de tabac a les 7. I a la tarda....tornar cap a la comunitat.
La trobada amb les famílies va ser molt emotiva. Quasi totes van portar els seus nens/es. Algunes venien de comunitats llunyanes, caminant amb els nens a coll per camins enfangats... fins arribar a la carretera i agafar el bus. Realment van fer un esforç difícil de valorar si no has caminat per aquests camins. A més del cost econòmic del billet, menjar alguna cosa abans de retornar... Totes em van lliurar les seves cartes en paperets molt ben plegats dins de bossetes de plàstic per fer arribar als padrins. Les seves paraules d’agraïment arribaven a l’ànima. Jo les recullo i us les faig arribar.

Diumenge, 24, 6 pm:
Reunió amb la “Comisión de Hermanamiento Condega-Banyoles”.
Us imagineu una reunió un diumenge a les 6 de la tarda? A Banyoles ... inconcebible!! Doncs aquí és normal. De fet estava programada pel matí, però es va canviar a la tarda perquè pogués ser-hi el representant de un projecte que formava part d’una mesa de verificació electoral. ( Durant el dissabte i diumenge la gent devia passar per la seva mesa electoral per comprovar que figuraven en les llistes de cara a les eleccions de novembre).
La reunió va començar com és normal amb quasi una hora de retard. Tots els responsables dels 9 projectes estaven presents. De La Laguna eren tres dones.
El més positiu de la reunió crec que va ser l’enfortiment de la Comissió. Els representants de cada projecte se senten ara més implicats en la resta de projectes. Alguns han participat en visites i activitats comuns. Es va acordar crear un petit fons solidari per a la Comissió amb l’aportació del 2 % dels diners rebuts per cada projecte. Amb aquest fons podran pagar despeses relacionades amb la gestió de la Comissió, desplaçaments... i altres. També van decidir demanar pressupost per fer un rètol amb els projectes de BS per exposar en un lloc visible de la ciutat. De rètols i pancartes n’hi ha per tot arreu i de tot tipus. Que n tinguin el pressupost ens ho enviaran hi haurem de decidir si es pot fer. Portaria el logo de BS, la senyera i el logo de Condega.
Jo els vaig donar les gràcies per la seva acollida, felicitar per la feina feta, per l’esforc de fer la reunió a aquestes hores. Els/les de les comunitats es van haver de quedar a dormir a Condega. I els vaig repetir més o menys el “rotllo” de la justícia, de l’exigència dels seus drets, de la no dependència de la cooperació...., de la solidaritat és justícia... i bla, bla, bla...
La reunió va acabar amb un refrigeri, sucs de fruita i un vinet molt bo per tots. Eren les 9 del vespre (aquí, altes hores de la nit!!)
Dilluns, 25:
Anada a Potrerillos acompanyant les dones d’AMSONAC al taller de “liderazgo” amb les dones de la comunitat.
Hem anat amb la camioneta de l’Associació quatre dones i jo. Era un plaer viatjar a la baca de la camioneta rebent l’aire fresc de la muntanya a la cara i ben agafat fent equilibris quan el camí pedregós feia trontollar la camioneta. El primer taller a estat a casa dels pares d’Orlando. L’altre a una altra casa d’un altre sector de la comunitat, forca allunyat. Amb el suport d’unes cartolines (“papelógrafos”) penjats ala paret i amb un casset han parlat sobre “La realidad en que vivimos” . És un material fet Hondures, però ho adaptaven a la realitat nica.
Hem dinat a una casa particular uns “frijolitos” amb “cuajada” y una “tortilla”, un cafè i hem tornat a Condega cap a les 3.
Hem parlat amb les dones d’AMSONAC sobre els forns solars. Aquest hivern és forca plujós i sempre està núvol. Quasi no poden fer servir els forns durant aquests mesos. A l’estiu són molt útils. S’estan plantejant la possibilitat de construir quan sigui possible uns forns “de barril”, que són un bidó horitzontal, recobert de totxanes que aguanten molt l’escalfor, i que consumeix molt poca llenya, a diferència del forn tradicional. Serien els forns d’hivern.
Bé, com sempre m’he enrotllat massa. Si heu arribat fins aquí... us admiro per la vostra paciència!!
Espero poder estar entre tots vosaltres ben aviat. El 28 arribo a Banyoles!! Tinc ganes de veure la família i amics. Però estic segur que trobarà a faltar a tota aquesta gent que estimo i m’estimen. Enyoraré aquesta terra i aquest país, amb tots els seus defectes i misèries, però també amb molta generositat i moltes coses que ensenyar-nos.

Arreveure!! Chao!! Bye, bye!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 10

2011-07-23T09:21:00.008+02:00

Volcà Concepción

El peñasco. Microcrèdits

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu desè lliurament.

CONDEGA, 22-juliol-2011

Ja fa uns quants dies que no escric res. Potser comenco (aquest teclat no té la c trencada!) a caure en una certa rutina, no tinc tantes activitats com les primeres setmanes... També he de dir que he estat fora de Condega uns dies. Crec que necessitava prendre distàncies, relaxar-me una mica. Pair algunes vivències que poden resultar indigestes: conviure cada dia amb la pobresa material (i sovint d’esperit) pot arribar a ser indigest o has de posar pell morta. He viatjat a la illa d’Ometepe, al mig del Llac Cocibolca, el gran llac de Nicaragua. Està formada per dos volcans impressionants, units per una estreta llengua de terra, formant una mena de 8 que em feia pensar en la forma de l’Estany de Banyoles. S’hi arriba en uns bots o en un gran ferry des de la població de San Jorge, al costat de Rivas, capital de departament. La població (uns 35.000 hab.) es concentra en dues ciutats, Moyogalpa i Altagracia, i algunes comunitats rurals. Crec que viuen del turisme i de la pesca. Vaig passejar per alguna platja, però només em vaig mullar els peus: aigua color xocolata i molt moguda. Són molt més maques les nostres platges de la Costa Brava.
Uns dels dies era dijous, plovia i em vaig refugiar a l’església del poble. Celebraven una cerimònia d’adoració al Santíssim exactament igual que les que jo havia viscut fa 50 anys al meu poble, fins i tot amb el cant del “Tamtum ergo sacramentum...” en llatí!! I com que no deixava de ploure... em vaig haver de quedar a la missa completa.
L’embarcador de l’illa i un altre petit monument estan dedicats a Gaspar Garcia Laviana, capellà i guerriller asturià que va morir lluitant amb el Frente Sandinista contra la dictadura de Somoza.
Tornant a Condega, ahir van passar a un canal de TV local el nostre documental “Solidaritat és justícia”. Em van dir que ja l’havien passat altres vegades.
Avui he pujat a El Peñasco, acompanyat amb tres persones de la comissió. M’ha sabut greu perquè per segona vegada hem arribat amb una hora de retard. Gran assistència, la casa comunal estava quasi plena dels beneficiaris del projecte de microcrèdits. L’assemblea ha estat amenitzada per les cançons de “Los González” i un poema amb missatge ecològic de la poetessa local Madelina Tercero. Els informes sobre el projecte i altres documents (cartes a l’ajuntament i l’escola de Serinyà) els portaran el diumenge a la reunió final de la Comissió.
No sé si ha estat fora de context, però els he fet una breu reflexió sobre la necessitat de que se sentin subjectes de drets que deuen exigir i reivindicar, i no “objectes” de l’acció benefactora de l’Estat o dels organismes de cooperació. És que escoltant i parlant amb la gent t’adones que hi ha una actitud forca passiva: esperen que arribin els projectes dels govern (del partit!!), al qual han de agrair amb el vot, o de les ONGs, per seguir rebent com “caritat” el que haurien d’exigir per justícia.
Demà tenim reunió amb les famílies dels nens/es apadrinats.
Si tinc temps i ganes us enviaré la darrera crònica el diumenge o dilluns vinent.
Que tingueu un bon cap de setmana!!
I... enhorabona als valencians/es per la dimissió de l’impresentable Paco Camps!!

3r ANIVERSARI DE LA MORT DE MERCEDES I Ma EUGENIA

2011-07-13T06:35:00.006+02:00

LEY DE VIDA
El árbol poderoso comienza en la semilla
y aunque el amor sea profundo y alto
es también mínima la semilla del hombre.
El nacimiento del arroyo el polen
el huevecillo de la blanca paloma
la piedra que ha rodado por el monte nevado
desde su pequeñez llegan al mar
al girasol al vuelo interminable
al planeta de nieve que nada detendrá.
En la lucha social también los grandes ríos
nacen de los pequeños ojos de agua
caminan mucho más y crecen
hasta llegar al mar.
En la lucha social también por la semilla
se llega al fruto
al árbol
al infinito bosque que el viento hará cantar.

ROQUE DALTON (1935-1975)

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 9

2011-07-12T08:41:00.006+02:00

Les dones d’AMSONAC

Tenim l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu novè lliurament.

CONDEGA, 10-juliol-2011

Un cop més la pluja colpeja amb forca sobre la teulada de zenc. Avui, diumenge ha fet un dia esplèndid, solejat, fins que de cop i volta, sense previ avís, cap a les tres de la tarda... ha arribat la pluja de cada dia.
Avui ha estat l’únic diumenge fins ara que he tingut lliure. L’Orlando em va dir que un diumenge a l mes el grup de música de Potrerillos venia a amenitzar la missa dominical. Però no ha estat avui. La cerimònia ha estat molt tradicional, amb poques diferències amb la missa de 12 de Sta. Maria. La gran diferència, però, era la del públic assistent. Si a Sta. Maria la massa de fidels és gris, pels seus cabells, vestits i participació, aquí era un públic molt variat per l’edat (molts joves i de mitjana edat) i per la varietat acolorida dels seus vestits, sobre tot de les dones. També la participació era més activa en cants i pregàries. Tant el contingut de la prèdica com les cerimònies les he trobades molt en la línia d’una Església tradicional, lluny de l’Església revolucionària i compromesa amb l’opció pels pobres de Ms. Romero, els màrtirs de l’UCA de San Salvador o del bisbe Casaldàliga.
Ahir vaig llegir un article del pare Rafael Aragón O.P., difusor de l’Agenda Llatinoamericana en Nicaragua, de la revista ENVIO (abril, 2011), amb el títol “¿Es cristiano, solidario y socialista el gobierno de Daniel Ortega?” Fa una anàlisi de la religiositat nicaragüenca, que qualifica de molt tradicional, amb una jerarquia en la línia del Vaticà actual. L’article analitza també l’actual aliansa, antinatura, entre el poder polític i l’Església en aquest país, maniobra política de Daniel Ortega per aconseguir el suport de l’església i els vots de la majoria de la població catòlica i evangèlica. Aquesta situació fa pensar en el “nacionalcatolicisme” de l’època franquista. Els discursos del president i de la primera dama estan plens de referències religioses. Igual els eslògans de la tele en plena campanya electoral, encara que falten mesos per a les eleccions (novembre). No he escoltat cap canal on es faci propaganda dels altres partits, ni en pancartes i pintades tan abundants per tot arreu. Únicament del Frente i de Daniel. Sembla un règim de partit únic.
Els programes socials del Govern (bono productivo, hambre cero, plan techo, usura cero...) que ajuden a millorar una mica la situació de les classes més desfavorides, estan molt “contaminats” de clientelisme i servilisme. No són considerats com una acció de govern que dona resposta a uns “drets dels ciutadans”. Són donacions generoses del Comandante Daniel, al que li hem d’agrair i l’hem de donar el nostre vot per continuar rebent aquestes ajudes. Em sembla que, com gran part de la cooperació exterior, aquests projectes no estimulen un canvi de mentalitat de la gent ni una actitud més decidida cap a l’autosostenibilitat i l’esforc personal per superar la situació de pobresa.
(Continuo la “crònica” avui, dilluns, 11 de juliol)
Les dones d’AMSONAC (foto adjunta) fan uns tallers de lideratge i formació de dones en algunes comunitats. Hi van cada quinze dies. Avui havien d’anar a Potrerillos i La Laguna. He aprofitat que portaven la camioneta per acompanyar-les i visitar la família d’Orlando i acomiadar-los per si ja no els puc tornar a veure. Ha estat una experiència de com aquí els ritmes i l’acció del dia a dia estan molt lluny de la velocitat i l’eficàcia estressant de les nostres latituds. Hem sortit a les 8.30 del matí, hem tornat a les 4 de la tarda ... per NO FER RES!! Bé, tampoc és just dir això: hem visitat algunes dones, hem “platicat”, hem pres cafè, hem dinat, i hem passejat en la camioneta per la vall de Pire i gràcies que no hem reventat una roda pels camins infernals d’aquestes muntanyes. I jo he visitat l’Orlando i família. Però el programa que havien d’explicar a les dones de les comunitats no s’ha pogut fer perquè els missatges de mòbil enviats per avisar de la reunió no havien arribat, tampoc havien pogut telefonar, no hi havia cobertura.... I a Potrerillos d’una casa a una altra pot haver-hi uns quants kms. A la Laguna, amb una població més concentrada, s’han pogut trobar algunes dones, una estona de tertúlia... i fins la setmana que ve!! A Banyoles ens hauríem emprenyat per la falta de puntualitat, pel temps perdut.... Hem d’aprendre molt!!
Bona nit, que per a vosaltres ja quasi és BON DIA!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 8

2011-07-08T09:30:00.009+02:00
Chicho i la seva famíliaSchool Bus

Tenim a l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu vuitè lliurament.

CONDEGA, 7-Juliol-11

Fer una gestió que a Catalunya es faria en unes poques hores, aquí pots necessitar tot un dia. Per desplaçar-se a una ciutat a 150 km i tornar es necessiten dos dies. Has d’esperar hores a la terminal, no saps mai l’horari de sortida ni d’arribada, les obres a la carretera són freqüents, també aquí a la ciutat. (Les males llengües diuen que ara, a l’hiver amb pluges abundants no és l’època més adequada, però com que s’acosten les eleccions del novembre....) També pots trobar una vaca al mig de la carretera que té mandra d’aixercar-se...
Faig aquesta reflexió perquè ahir vaig viatjar a León i Chinandega i he tornat avui a mitja tarda. He anat per trobar-me amb “Chicho” (Narciso Crus), un jove salvadoreny, professor i ex- estudiant de jesuïta, cassat amb una noia nica. El company Josep Callís em va donar el contacte. Chicho era un noi de la comunitat Nueva Trinidad a El Salvador quan en David Rovira i Colomer, de La Bisbal, va fer de mestre durant més d’un any a aquella comunitat (1996-97). David va tornar a Catalunya. A l’abril del 1998 va morir en un accident de cotxe. Tenia 25 anys. Va deixar un diari de la seva estada a El Salvador que ara en “Chicho” ha recopilat i ha publicat, com a homenatge de gratitud al seu mestre.
La família de David ha demanat que els hi portem els llibres per presentar i distribuir allà. Hem quedat que em portin una maleta (amb rodes!!) amb llibres a l’aeroport de Managua el dia de la meva partida.
Llegint la biografia d’en David a l’exemplar que en Chicho m’ha donat he descobert dos punts de contacte amb en David: a l’octubre del 96 ell i jo vàrem formar part de la PCAPEN (Plataforma Catalana de Apoyo al Proceso Electoral de Nicaragua), que com a observadors vàrem participar a les eleccions. Jo em vaig quedar a Condega i ell va viatjar a Quilalí. L’altre coincidència és que va estudiar la primària al col.legi d’ El Collell.
Narciso viu a León, però treballa amb el Servei Jesuïta de Migracions a Chinandega. Vaig anar-hi amb ell, la seva dona i la seva nena de sis mesos, per visitar l’oficina i parlar amb un seu company.
Viatjar en bus en Nicaragua és dur, pessat, però també molt divertit, sobre tot si viatges en un bus “ruteado”, aquells busos vells, grocs, els “School Bus” americans dels anys 50, que no sé com aguanten encara pujant, carregats fins a dalt , pels camins de fang de les comunitats. Per fora i per dins estan decorats amb quantitats d’invocacions religioses (com, “El Señor es mi pastor....), i escuts del Barca o del Real Madrid. Si pots aconseguir un seient estret i seure encongint les cames (i jo sóc petit), pots estar content. El motor brama com un toro enfurismat, però encara és més fort el volum de la ràdio o CD que amenitza el viatge amb músiques romàntiques o “rancheras”.
Molt freqüentment la música es barreja o queda de fons de la prèdica d’un il.luminat evangelista que, “Biblia en ristre”, predica la salvació eterna dels pobres mortals entre “Alleluies i Glorias a Dios – Amén”. Altres vegades, ens ofereixen tota mena de remeis per tota classe de malalties: vitamines, pastilles per desparasitar, pel mal de cap, per l’estrés... I el que és més sorprenent és que hi ha molta gent que les compra. L’oferta és molt temptadora: són a meitat de preu que a la farmàcia. Així passes el viatge ben distret i no t’adones que el viatger del costat t’està clavant el colze al fetge perquè vas dret al passadís i no hi cap ni una agulla... tot i que el cobrador va animant a la gent “caminen, caminen...pasen para atrás, que està vacío...”
Bé és tard i estic una mica cansat del viatge. Ah! I he perdut, suposo que al bus, el mòbil que em va deixar Da. Alma Ligia. Era senzill, però em sap greu. Demà aniré a comprar un, crec que no son gaire cars.
El passat dimarts vaig anar a un programa de la tele local “Sandino Vive”. Estaven interessat en el tema dels “Indignats”. Un altre dia us comentaré. Vàries persones van trucar al final per saludar-me.
Bona nit!!

NOTÍCIA DES DE SEGUNDO MONTES

2011-07-05T07:32:00.002+02:00

El dia 22 de juny vam rebre aquesta foto i carta de la Lelin.
Ens comunicava que s'havia reunit amb els estudiants becats per fer una valoració dels seus estudis. Li van explicar els seus problemes, avenços i necessitats.
Des d'aquí volem fer un agraiment al treball seriós i molt responsable que està duent a terme la Lelin a Segundo Montes.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 7

2011-07-04T07:22:00.030+02:00
UNIVERSITARIS BECATS
LA LAGUNA DE LOS HERNANDEZ
COLECTIVO EL ESFUERZO

Tenim a l'Àlex a Condega. Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu setè lliurament.

CONDEGA, 1-JULIOL-2011

Són les 6 de la tarda i ja fa estona que és negra nit. Penso que a les sis de la tarda a Banyoles m’estaria banyant a l’estany o llegint a l’ombra de les moreres del pati de casa. Aquestes tardes, com la d’avui, estan carregades de nostàlgia. Una pluja tropical repica amb força sobre el sostre de zenc de la casa d’AMSONAC. La passada nit em vaig despertar amb la mateixa música. Una música monòtona, a estones, ensordidora, molt diferent de la música que segurament he disfrutat aquests dies a Banyoles, (a)phònica, o a Girona amb el Festival de Músiques del Món.

Però no penseu que estic “depre”, nostàlgic o quelcom semblant. NO!! Simplement que se m’ha encomanat una mica la tristor de la tarda plujosa.
Fins ara les pluges quasi diàries, seguides d’estones de sol, eren una benedicció pels camps de blat de moro i “frijoles”. Els camperols estaven contents perquè es presentava una bona collita. Però ja l’aigua comença a ser excessiva, les mates verdes dels frijoles comencen a agafar fongs (la “chamusca”) i les fulles es tornen grogues. És el perill que any rere any amenaça la subsistència d’aquesta gent: o massa aigua, o la sequera. El darrer any van perdre quasi tota la collita. Els preus dels frijoles en aquests moments són força alts, uns 16 “córdobas” la lliura. (22 córdobas=1 US$) En algunes botigues del govern (Enabàs), dos còrdobas menys, però no sempre tenen, i no accepten la venda a crèdit, la gent a de pagar al comptat. A les “pulperies” (petites botigues) molta gent compra a crèdit i paguen a final de mes, o quan poden. El blat de moro també té un preu molt elevat. Avui he anat al “super” per comprar una mica de fruita. Els bananos, plàtans petits però mol gustosos, estan bé de preu, (2 córdobas=3 bananos), però algunes fruites són més cares que al mercat del dimecres a Banyoles, p.ej: una poma costa quasi un dòlar i mig, i ½ lliura de raim, quasi dos. He comprat taronges del país, que semblen quasi llimones i amb la pela molt dura, però a un preu assequible.

Ahir, dia 30, varem fer la reunió amb els estudiants universitaris becats. Només faltaven 4 o 5. Es van anant presentant. La majoria estudien sabatins, ja que combinen estudis i treball. Quasi tots estudien a Estelí, un o dos a la petita universitat de Condega, la “Martín Lutero”. Els hi vaig explicar la difícil situació del projecte de beques per la retallada de subvenció de la Diputació. Es van comprometre a escriure una carta i signar-la tots per intentar aconseguir més diners per les beques. Suposo que serà difícil.

Quan he començat a escriure aquestes ratlles acabava d’arribar de la Comunitat de la Laguna de los Hernández. M’han acompanyat Da. Alma Ligia i Da. Francisca d’AMSONAC i Leonel Calero (avui sense guitarra). Hem sortit de Condega a l’1 en una camioneta després de dinar amb les dones d’AMSONAC (un plat d’arròs amb mig avocat i un trosset de formatge). Ens esperava el col.lectiu de dones que gestionen el projecte de microcrèdits. Són un grup de dones amb una gran empenta i molt ben organitzades. “Esas mujeres organizadas son nuestra salvación”, han reconegut els homes de la comunitat, referint-se a la gran ajuda que suposen per a ells els microcrèdits.
Primer han estat comentant el projecte dels forns solars que serà una realitat a començaments del proper any. Ja tenen els diners de Banyoles Solidària per a 10 forns. N’hi ha 19 dones que participen als tallers de “liderazgo” i que volen tenir el forn. Hauran de fer un sorteig previ per veure quines són les afortunades. AMSONAC està buscant finançament per fer els 19 forns.
Desprès hem parlat i revisat el projecte dels microcrèdits. Tenien fet un informe econòmic que hauran de revisar abans de lliurar-me’l ja que contenia alguns errors de forma. Aquest any han beneficiat un total de 94 socis que han rebut préstecs entre 100 i 150 US$ cadascú. Les hem aconsellat i orientat perquè es constituiexen en cooperativa amb personeria jurídica, igual que ja estan començant a gestionar els de Potrerillos. Les hi he fet lliurament de l’aportació feta per l’Ajuntament de Cornellà del Terri per incrementar el seu fons de microcrèdits.
Eren quasi les 4 de la tarda, que ens han servit una sopa (guisat de verdures i gallina) típica nica. El que més m’agradat d’aquesta sopa és que no era tan calenta com les que fins ara m’han donat, que sempre em fan suar com un porquet. Per l’hora, jo no sabia si estava dinant per segona vegada, o era el sopar, (ahir em va dir Da. Juana –la família que em renta la roba- que havia sopat a les 3). Bé, ho podem deixar com un berenar-sopar.
Aquestes dones ens tenen molt presents. A la casa on hem fet la reunió tenen un quadre fet amb la foto del calendari de BS del 2010 (adjunto foto).

A l’hora que estic escrivint aquesta”crònica”, us imagino dormint plàcidament. A la vostra latitud deuen ser cap a les 4 de la matinada de demà. Feliços somnis!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 6

2011-07-04T07:22:00.029+02:00
HASTA AQUÍ LLEGUÉ
CAMINO
CASA DE L'ALEJANDRA
ABRAÇADA
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu sisè lliurament.

CONDEGA, 28-JUNY-11

No m’agrada fer valoracions massa contundents sobre realitats que no conec prou bé. Però, a vegades, la realitat és prou evident. Si l’educació (o l’ensenyament, segons la nova terminologia en ús) és la base del futur d’un país, a Nicaragua el futur no és gaire prometedor. La setmana passada (23 de juny) celebraven el “Día del Padre”, aquesta, el “Día del Maestro” (29 de juny), però a nivell municipal han de fer un homenatge institucional als mestres del municipi (dia 28) i per tant, tampoc tenen classe, però, és clar, els alumnes han de fer la festeta als seus mestres a les respectives escoles i instituts i per tant han de fer activitats per als seus mestres, sense classe) el dia abans (27 de juny). I així successivament. El 19 de juliol és la Festa Nacional, el triomf del Frente sobre la dictadura somozista i la setmana anterior (12-19) són les vacances de mig curs. Al setembre les “Fiestas Patrias” amb desfilades i competicions de bandes de cada centre, que han de preparar amb moltes hores d’assaig... I així successivament. Ah!! En novembre eleccions!! I potser final de curs avançat. Ja podem imaginar el rendiment acadèmic d’aquests estudiants. I les classes a secundària encara amb més de 40 alumnes.
Avui he vist un llibre d’Educació preescolar que la portada és una passada: amb els colors, anagrames i eslogans del govern i una composició fotogràfica “angelical” amb en Daniel i la Rosario Murillo (la seva dona) abraçant nens i nenes. L’educació com a instrument de propaganda política del partit!!

Bé, companys/es, canviem de tema.

Tornant al cap de setmana a les comunitats us vull comentar que al projecte de microcrédits de Potrerillos tenen un repte important que afrontar: constituir-se en societat amb personeria jurídica per evitar riscos i problemes. Actualment compten amb un capital d’uns 13.000 US$, en gran part repartit en petits prèstecs, i amb un compte bancari a nom de dues persones particulars. Si algun beneficiari es nega a retornar el prèstec (n’hi ha 7 o 8) no tenen cap força legal per obligar a pagar. També ha hagut males llengûes que han dit que el benefici del molí és per a Orlando i Daniel. Estic segur que la seva gestió és neta i transparent, però els vaig insistir en què facin els tràmits necessaris per legal.litzar-se. Sembla que amb l’actual govern és més fàcil aconseguir-ho.

El diumenge (26) va ser un dia molt ple. Només faré una breu ressenya de les activitats realitzades. Jo esperava a casa d’Orlando l’arribada dels companys/es de la Comissió que arribaren una hora abans (cosa estranyíssima aquí, on l’hora nica és una hora més tard, com a mínim), cap a 2/4 de 8 am. Arribaren la Nidia, la Mery i D. Miguel de Los Pipitos, la prof. Irma, Leonel amb la guitarra i el conductor de la camioneta. A Potrerillos visitàrem la nena Yelba Ma., amb paràlisi cerebral i apadrinada a Banyoles. Entrega de regals, fotos i la gratitud de la seva mare en paraules i en invitació a cafè i alguna pasta.
A continuació, camí cap a El Níspero, comunitat molt aîllada, on viu la Santos Alejandra, una altra nena amb síndrome de Down i apadrinada també. La camioneta no pot arribar-hi. S’ha de caminar quasi una hora per camins de fang negre i llefiscós, cada pas era tota una aventura (us adjuntaré foto). Li varem portar un matalàs, la seva família és molt nombrosa i pobra. La nena em va fe una abraçada que va compensar tot l’esforç de la caminada.

D’allà , cap a El Peñasco, visita a un altre nen discapacitat amb hipotiroïdisme. La família va perdre la casa l’any passat per l’huracà que va afectar la zona. Ara viuen en una casa d’un familiar, una casa de llauna i plàstic negre (penjada a Facebook), que em va fer pensar en aquella cançó de “què triste se oye la lluvia en las casas de cartón...” que amb tant de sentiment interpreta la Mariona Callís.

Eren les 2 pm quan arribaven a la Casa Comunal de El Peñasco on ens esperava la junta del projecte de microcrèdits. Arribarem tan decandits, quasi sense esmorçar, que varem deixar la reunió per després de menjar una sopa ben calentona amb gallina i verdures a casa de la Ma Elena. A l’hora de revisar el projecte...”el més calent a l’aiguera”. No tenien res preparat. Els de El Peñasco són així de tranquils, segur que no s’estressen. Espero que ho tinguin fer abans de la meva tornada.
Sembla que tenen greus problemes d’alcoholisme. Tenen tres cantines a cases particulars on beuen guaro joves i adults fins acabar “bolos” (borratxos) cada cap de setmana i amb freqüents actes de violència i de mort. Ni la policia , i sembla que tampoc el CPC (Consejo del Poder Ciudadano) fan res per aturar-ho.

De tornada cap a Condega, encara varem fer una parada a San José de Pire per concertar una reunió amb els joves i el CPC per veure què passa amb la Casa Comunal, construîda amb diners de Banyoles i que sembla que no està tenint l’ús adequat.

Ja fosquejava quan varen arribar a la “gran ciutat”. Una bona dutxa i canvi de roba de dalt a baix eren la primera necessitat. Gràcies que ahir i avui l’agenda m’ha deixat descansar: alguna visita a families conegudes (a la Luisa Talavera que acaba de tenir una nena) i som veins. Ja l’altre dia vaig visitar els seus pares. També he anat al cementirio per visitar la tomba d’en Mario José, nen pipito mort el passat gener. M’ha fet molta pena la seva tomba, un túmul de terra remoguda amb una creu de ferro amb el seu nom i dates. Demà tornaré per portar flors. Li he demanat a l’enterramorts que arregli i aplani una mica la terra i planti alguna flor.

Salut i fins un altre dia.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 5

2011-07-04T07:22:00.028+02:00
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu cinquè lliurament.

CONDEGA, 26-juny-2011

L’alegria d’un avi de 87 anys que es belluga torpement en la seva atrotinada cadira de rodes al ritme de velles cançons tradicionals i l’abraçada amb força d’una nena amb síndrome de Down, han estat els moments de més forta emoció que he viscut aquest intens cap de setmana. L’avi era D. Marcial, el pare del company i amic Orlando de Potrerillos. La nena era la Santos Alejandra, la nena apadrinada pel Xavi i la Kaisa.

Ahir, dissabte 25, a les 8 del matí varem sortir amb la camioneta de Los Pipitos en direcció a Potrerillos. M’acompanyaven Da. Alma Ligia d’AMSONAC, Leonel, amb la seva esposa i un nen i una nena, fills seus. Estem fent les activitats i visites “en comissió”, amb la presència d’alguns representants de la Comissió d’Agermanament, “fent xarxa”, com diria la nostra estimada Agustina. Així la Comissió s’enforteix i tothom coneix els diferents projectes.

A Potrerillos, a casa de D. Marcial, durant un parell d’hores compartiren cançons tradicionals i “guerrilleres” amb els companys Orlando i Leonel amb les seves guitarres. L’alegria de D. Marcial va anar canviant la seva expressió sempre seriosa, d’avi molt acabat, en somriure i moviment rítmic de les seves mans seguint la música. Tothom reia i celebrava aquests moments de joia. Fins i tot l’avi va enviar algun petonet a Da. Herminia, la seva esposa i mare d’Orlando. “Mai l’havia vist tan alegre”, va dir l’Orlando. Després varem fer reunió amb algunes dones beneficiàries dels forns solars instal.lats a la Comunitat fa uns mesos amb l’aportació de Banyoles Solidària.

Després de dinar una mica d’arròs amb pollastre i prendre l’aromàtic i suau cafè nica, Leonel i família i Da. Alma varen marxar capa Condega. Jo em vaig quedar per fer a continuació la revisió del Projecte de Microcrèdits (“Banquito Popular”) amb L’Orlando i Daniel. Les altres dues membres de la directiva no van poder ser-hi. Varem comentar la informació que ja havien enviat fa uns mesos, informació una mica confusa. Els hi vaig demanar que tornessin a fe un breu informe-2010, senzill i clar, segons un petit esquema que vaig proposar.

Quan la tarda ja anava caient, les 5 més o menys, Orlando a cavall i jo a la moto darrera de Daniel van anar cap a casa d’Orlando, a una mitja hora de distància a peu. Jo anava una mica acollonit quan la moto a vegades derrapava lliscant sobre el fang del camí. La pluja està fent els camins realment intransitables. Però sembla que ja estan acostumats. La destresa de Daniel Sevilla sobre les dues rodes crec que supera la de l’altre Dani (Pedrosa).

A casa de l’Orlando van sopar i després d’una amistosa tertúlia amb ell i la seva dona, Da. Andrea, van mirar i escoltar un vídeo de cançons de Carlos Mejía Godoy, dels anys de la picor, però molt animades i “revolucionàries” (Los perjúmenes, Cristo ya nació....)

Cap a les 9.30 ja anaven cap al llit, amb moltes hores per dormir... si la dura fusta m’ho hagués permet. Tot i així vaig descansar, dormint per etapes. Molt abans de les 6 els galls ja tocaven diana.
(Continuarà....)

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 4

2011-07-04T07:21:00.008+02:00
PARES DE L'ORLANDO
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu quart lliurament.

CONDEGA, 22-juny-2011

Durant aquesta primera setmana a Condega no he tingut temps d’aborrir-me. L’agenda ha estat molt plena. Espero que la propera setmana sigui més tranquil.la . Encara, però, he de passar el cap de setmana força intens visitant Potrerillos, El Peñasco i algunes comunitats més de la mateixa zona.

Avui al migdia he anat a dinar a un grup de Los Pipitos a una finca de la Nidia, a prop de Condega i tocant a la panamericana, comunitat de San Ramón. Ens han preparat una “sopa”, plat tradicional i típic de les celebracions nicas, una mena de guisat molt caldós, amb verdures diverses i gallina. Es pot afegir arròs per reduir una mica el caldo. Et serveixen un bol enorme, que a casa meva tindríem per quatre àpats. Era molt bona, però jo hauria preferit un bon gaspatxo fresc del que preparo a casa. Amb la calor que feia, una xafogor molt enganxosa i aquesta sopa molt i mot calenta, jo suava com un porquet.

Ahir al matí vaig estar una estona a la sessió del Centre d’Estimulació Temprana de Los Pipitos. Ja havien fet la part de teràpia activa amb els nens. En aquell moment començaven un espai de reflexió i teràpia psicològica per a les mares assistents (també hi havia un pare). Un grup d’unes vuit mares amb els seus nens/es amb diverses discapacitats. La terapeuta va llegir una mena de conte per iniciar la reflexió de les mares: ”Una persona molt il.lusionada per visitar Itàlia i els seus monuments va agafar l’avio. Però per circumstàncies inexplicables el vol va canviar de rumb i va aterrar a Holanda. Allà no havia el Coliseu ni Miquel Àngel... però hi havia les tulipes i els molins de vent i Rembrant....” Van fer una reflexió mol emotiva a partir de les seves vivències com a mares de nens discapacitats. La mare que espera un nen somnia com serà, com creixerà el seu nen, se’l imagina amb cara i ulls... però quan arriba i el doctor li diu que té un problema..., el món li cau a sobre. Però Holanda no és un país horrible, té coses molt maques, encara que sigui diferent d’Itàlia. El nen discapacitat és diferent, però té uns valors..., altres capacitats... La terapeuta, mare de nen discapacitat va parlar fins i tot de l’orgull del seu nen.... En algun moment em vaig sentir emocionat. Era un nivell de maduresa i acceptació difícil d’entendre.

La visita dels nens/es apadrinats del casc urbà ha estat una experiència molt maca. Hem compartit uns moments d’alegria amb les mares i iaies d’aquests nens. Hem intentat no ferir sensibilitats, fer aquestes visites i el lliurament de regals amb discreció, senzillament, com un detall dels seus padrins d’allà. El seu agraïment es manifestava a vegades en las paraules, però sobre tot en la seva mirada.
Un cop més he constatat com son les mares i iaies les que han d’assumir la cura dels nens, mentre els pares, irresponsables, han “desaparegut”.
Les visites han estat coordinades per la Mery Hernàndez, però ens han acompanyat diverses persones de la Comissió d’Agermanament. Així es va decidir ala reunió del diumenge. És una forma de que tothom participi en els altres projectes.

Escoltant la gent es poden percebre diferents visions de la realitat del país. Per a uns el país està millorant molt: creació de llocs de treball (a Condega, tres fàbriques de puros, amb salaris baixos , però si treballen a producció poden treure bons sous), programes socials del govern (bons productiu per als camperols: vaca, truja, gallines....), s’ha arreglat el parque i molts carrers... Si escoltes, però, als altres... la canasta bàsica està pels núvols (uns 500 US$) i els sous no arriben ni a la meitat, o els programes del govern són per als seus amics i simpatitzants...

Bé, això és tot per avui. Demà al matí he d’anar a la reunió amb els becats de l’Institut i a la tarda a La Fraternidad.

FELIIÇ NIT DE ST. JOAN!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 3

2011-07-04T07:20:00.010+02:00
L'OrlandoPotrerillosCDI

Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu tercerlliurament.

Avui he iniciat la feina programada, reunió amb la direcció de Los Pipitos, preparació de les visites als apadrinats....
Estic content per l'actitud molt positiva d'en Leonel Calero, no ha tornat a beure en aquests dies. Tan de bo que duri.
Avui ha vingut l'Orlando Rodas. Encara no s'ha operat. Camina amb un bastó. Está fent tràmits i gestions per operar-se. Aquí la cosa és molt complicada. Ha conectat amb diferents metges i un li passa a un altre. A finals d'agost vindrà una brigada a Jinotega que portarà la pròtesi ja encarregada a USA i l'operarà un especialista gringo. Diu que aquelles dates li van millor ja que ara ha d'estar al tanto de les feines agrícoles que fa el seu fill. Al setembre la collita ja està madura. Sembla que si el temps continua així (alternança de pluges i sol) tindran una bona collita.

Us adjunto algunes fotos de "turisme" (el parque) i de feina (Los Pipitos, i la reunió). Us volia enviar unes quentes, però veig que va molt i molt lent. Només enviaré 2 o 3.

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 2

2011-07-03T09:42:00.007+02:00

Casa meva
Casa dels pares d'Orlando
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu segon lliurament.

Condega, 18-juny-11

L’altre dia comentava que és més fàcil canviar les coses que les persones. Crec que ho he pogut comprovar també a Condega en els pocs dies que hi sóc. Passejant pel “Parque” renovat i enjardinat amb moltes flors, escultures i motius que fan referència a les tradicions de la vila i la seva història (els guerrillers, Sandino, San Isidre amb els bous, la ceràmica...)
En mig d’aquests motius és curiosa l’escultura d’una vaca un xic “surrealista”, coberta amb una reproducció del quadre “Els girasols” de Van Gooth i amb una orella tallada i sagnant. És, segons m’han explicat, un homenatge a Holanda que ha subvencionat l’arranjament del parc. També es veu més net tot el voltant. Han posat bidons i papereres i han eliminat barraques de venedors que feien molt mal aspecte.
S’ha construït una estació de busos a l’entrada del poble i aquests ja no hi entren al “Parque”.
També tenim un supermercat “Palí”, crec que de capital tico (Costa Rica), que potser ha creat algun lloc de treball, però suposo que està fotent molt mal a les petites botigues locals.
He trobat millores a les construccions d’habitatges privats i algunes obres municipals (estan millorant les voreres de la Panamericana, fent una mena de carril lateral per vianants. Crec que la proximitat de les eleccions deu influir, així com el fet de que govern municipal i central són del mateix signe.

Penso que tot això és molt positiu.

On trobo que encara queda molt camí per córrer és en l’actitud de moltes persones, en l’educació de nous hàbits, en la cooperació dels que venim a “salvar” a aquesta gent. Ahir vaig viure una experiència que em va deixar un gust de tristor i amargura. Vaig pujar a Potrerillos amb una brigada mèdica d’una organització evangèlica de Colorado (USA). Jo em vaig afegir per visitar l’Orlando i família. No era cap visita programada a la Comunitat. Aquesta brigada venia de Somoto amb un bus llogat a Managua. Donaven la imatge d’un viatge de l’Inserso o d’una pelegrinació a Lourdes. Eren gen molt gran, algú amb cadira de rodes, dones grosses i amb dificultat per caminar... que amb penes i treballs van poder arribar al punt de consulta mèdica quan el bus va dir “fins aquí he arribat” alguns km abans de les primeres cases de la comunitat. Els van haver de venir a buscar amb camionetes. La consulta va començar quasi al mig dia a una capella bautista, i no al Centro de Salud de la comunitat com hauria estat el més lògic. Centenars de persones esperaven el “miracle”. Alguns portaven un paperet on havien apuntat les seves dolències, altres prou feines tenien temps d’explicar-les en mig del soroll de l’altra gent que feia cua amb impaciència. La situació desbordava els metges. Algú repartia ulleres...., altres repartien pastilles. El poble recollia les engrunes de salut que queien de la taula dels privilegiats...!! Mentre tant, alguns avis impedits per a desplaçar-se fins a la capella-dispensari van esperar inútilment tot el dia. Jo em vaig passar moltes hores amb els pares i la dona de l’Orlando. A les quatre els “salvadors” tenien programada la tornada. Havien de descansar perquè a l’endemà havien de realitzar un nou miracle a una altra comunitat. Podem estar contents: la població de Potrerillos ja ha aconseguit fruir del DRET UNIVERSAL A LA SALUT!!!!

I per acabar avui, un petit botó de mostra de la pervivència d’hàbits que ni la invasió de mòbils ni els 57 canals de TV per cable són capaços de canviar. Anava jo ahir, divendres, en el bus camí d’Etelí. Tot el bus ple. Jo, l’únic viatger dret cap al final del passadís. Puja per la porta del davant una mamà amb una criatura al braços, va passant cap al darrera mirant si podia seure, fins arribar on jo hi era,al final. Cap ni una persona, la majoria joves, es van aixecar per oferir el seient a la senyora. No em vaig poder estar i vaig dir en veu alta: “parece mentira, qué falta de educación ....” Un senyor li va agafar la criatrua i la mamà va continuar dreta fins molts kms més enllà.

Bona nit. Demà tenim reunió amb la Comissió per a programar l’agenda d’activitats d’aquests dies. Ja us explicaré.

Aquí també tenim motius per a estar INDIGNATS!!!

PARLA L'ÀLEX DES DE CONDEGA 1

2011-07-03T09:19:00.009+02:00

Comissió de l'Agermanament Banyoles-Condega El parque
Tenim a l'Àlex a Condega.
Ja sabeu que des de Banyoles Solidària, i sempre que algú pot, ens agrada passar uns dies amb els amics dels "barris banyolins i plaestanyins" Condega, Segundo Montes i Kerewan. Per a ells és un reconeixement a la seva tasca solidària que desenvolupen a les seves comunitats. Per a nosaltres és un plaer conviure amb ells, i una necessitat per avaluar els projectes que des del Pla de l'Estany es dona suport.
L'Àlex ens envia les seves cròniques per acostar-nos el seu treball. Hem pensat que el podriem compartir amb tots vosaltres. Aquí va, doncs, el seu primer lliurament.

CONDEGA, 16-juny-11
Un cop mès, (i ja van set!!) a Nicaragua. Em resulta difìcil explicar racionalment perquè em sento enganxat a aquest paìs, a aquesta gent. Ès quelcom irracional, de sensacions.... contradictòries. N’hi coses que m’agraden... però cada cop n’hi ha mès que em desagraden.
Amb la perspectiva de uns quants anys trobo que n’hi ha una sèrie de elements que es mantenen inalterables, i sòn els que afecten principalment a les persones o depenen de l’actitud de les persones.
Ja els dos primers dies a Managua vaig percebre certes millores d’imatge de la ciutat. El passeig del malecòn, davant del llac, ha millorat molt, amb una mena de parc amb “xiringuitos” amb begudes i menjar, amb jardins i flors, i amb ninots de Walt Disney i cavalls enormes de cartrò-pedra pels adults que vestits de mexicans es feien fotos. Tot un xic “hortera”. Algunes carreteres es veien ben asfaltades, però segons el comentari d’algùn taxista, amb materials de tan baixa qualitat que al cap de poques setmanes es tornen a deteriorar. A cada cruîlla dels carrers continuen les boques obertes al terra de les clavegueres sense reixes des de fa molts anys....perquè alguns les van robar i d’altres no les han tornar a reposar. Si bades es molt fàcil caure dins d’aquests enormes forats. Brutìcia, plàstics...i deixalles es veuen encara per tot arreu, al costat de grans arbres nadalencs de metall i serpentines que devien servir pel Nadal passat i han quedat pel que ve.
Però suposo que aquestes coses no tenen massa importància per a un poble que ha arribat al poder, el “poder ciudadano” que va “a por màs victorias” en una Nicaragua “CRISTIANA, SOCIALISTA Y SOLIDARIA”, segons els gran rètols i pancartes de color “chicha” (mès o menys grosella) que ha esborrat al “rojo y negro” de la revoluciò sandinista. Però la paraula “revoluciò” està molt present en la parafernàlia i verborrea oficial. La foto de Daniel ès molt visible en pancartes que ja anuncien la victòria pel novembre del 2011. La campanya electoral ja ha comensat, però nomès per al partiti del govern, el FSLN. No he vist cap cartell o pancarta de cap altre partit.

El que tambè m`ha cridat l’atenciò ès l’abundant instal.laciò de filat espinòs als murs de les vivendes i altres edificis, com a protecciò contra els lladres. Recordo que ja ho havia vist fa anys a El Salvador. Potser que cada vegada n’hi ha mès riquesa que protegir i mès lladres que evitar.
I per “goce de la vista” he percebut un augment considerable de l’obesitat femenina, especialment. Sembla que segueixen les pautes del “Germà Gran” del nord. Potser una millora del nivell de vida les permet menjar mès, però pitjor!!

Bè, demà continuarè si tinc temps i ganes amb aquesta menas de petiotes “cròniques” que avui he iniciat. Fa dos díes que estic a Condega i n’hi ha coses que explicar.

Per acabar, vull compartir amb la gent de Banyoles Solidària especialment, la forta impressiò que he tingut aquesta tarda quan he trobat al company Leonel Calero, ex-director de la Casa de Cultura. Una trobada molt emotiva i molt trista: ha caigut entre els meus brasos amb l’afecte d’un vell amic i amb la vacil.laciò insegura i trontollant de uqi no es pot aguantar dret. Estava borratxo com una cuba.. Aixì età des de fa dos anys, totalment alcoholitzat. M’ha fet molta pena. Portava una ampolla d’aiguardent a la butxaca... L’he acompanyat sota una pluja persistent, aguantant amb dificultat, quasi arrossegant el seu cos inestable fins a casa seva. Allà hi eren els seus tres fills petits i la seva dona, guapa i jove però molt trist i desesperada davant d’una situaciò que la desespera. Hem parlat una estona, Leonel m’abrasaba i prometia que s’en sortirà, que jo sòc el seu germà i m’omplia de lloances, bla, bla, bla... No sè com el podrem ajudar. Va estar en un centre de rehabilitaciò pero es va escapar... Es ben trist. M’he sentit ben afectat. L’he dit que he tingut una gran alegria per trobar-lo, però una gran tristesa per trobar-lo en aquest estat. No sè si m’ha entès.
Bona nit, famìlia i amics. Sòn las 10 i demà hem de matinar. Pujarè a Potrerillos amb les dones d’AMSONAC.

Àlex Garcìa
(No em faig responsable de la grafia horrible que surt d’aquesta màquina)

Memòria i comptes de BS 2010

2011-06-14T16:48:00.008+02:00
Amb un retard considerable sobre el que teníem previst, us adjuntem -en dos documents- la memòria i els comptes de Banyoles Solidàra del 2010.
MEMÒRIA Banyoles Solidària 2010

BS informe 2010

NOTÍCIA A EL PUNT

2011-06-07T18:17:00.004+02:00

Alumnes d'una de les escoles de Segundo Montes -construïda per l'ONG banyolina- i membres d'aquesta entitat. Foto: BANYOLES SOLIDÀRIA.

SOLIDARITAT
Banyoles Solidària farà una altra escola a El Salvador
Serà un centre per a mainada amb deficiències psíquiques de la comunitat Segundo Montes
06/06/11 02:00 - BANYOLES - Ramon Estéban
Banyoles Solidària ha projectat un centre educatiu per a mainada amb deficiències psíquiques a la comunitat Segundo Montes de El Salvador, amb què l'ONG catalana ja fa uns anys que col·labora. La primera fase del projecte, que consisteix a aixecar l'edifici i posar-hi l'equipament indispensable, té un pressupost de cap a 90.000 euros, que es cobriran amb recursos de l'entitat i les aportacions dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, que estan molt implicats amb Banyoles Solidària. També s'està negociant amb la Diputació i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament perquè hi posin diners. D'altra banda, hi ha la col·laboració dels arquitectes Callís, Marés i Regazzoli. La intenció dels promotors és poder començar les obres aquest any mateix, un cop es disposi del vistiplau de l'Ajuntament de Meanguera –al qual pertany Segundo Montes– i el govern del país centreamericà.

Cap a 50 nens i nenes es beneficiaran del nou equipament. Quant als educadors que hi treballaran, hi ha la intenció de fer venir tres professionals salvadorencs a Catalunya per donar-los una formació específica. “És un dels reptes més importants que hem tingut mai a Banyoles Solidària”, va afirmar Josep Callís, responsable de les relacions de la ONG amb El Salvador.
LA XIFRA
50 nens i nens
de la comunitat Segundo Montes es beneficiaran de la iniciativa, que té un pressupost de 90.000 euros.
Prop de 20 anys de feina
Banyoles Solidària es va fundar al 1993. Disposa d'una cinquantena de socis, i regularment, de l'ajuda d'un centenar de famílies del Pla de l'Estany, d'empreses i els ajuntaments de Banyoles, Porqueres, Camós, Cornellà del Terri i Fontcoberta. A grans trets, la seva feina es reparteix en projectes a Gàmbia, Nicaragua i El Salvador. En aquest últim país, l'ONG banyolina hi ha construït onze escoles de primària i algunes llars d'infants, hi ha distribuït uns microcrèdits i unes beques per a universitaris pagades per famílies del Pla de l'Estany i hi ha muntat unes brigades sanitàries per a les zones més deprimides, entre altres iniciatives. Una de les accions més rellevants va ser la compra de terrenys a la zona en què viuen els indis lenca, abans que els n'expulsessin. Per a aquesta comunitat, han aixecat una llar d'infants a partir de la qual es pretén que es recuperi la seva cultura.

PASSEIG GASTROSOLIDARI AL CAFÈ DEL POSTE

2011-06-05T08:39:00.005+02:00

Ja veieu: El passat dimarts 17 de maig al vespre, tot fent-se fosc, la Dolors i la Lola, l'Àlex i en Josep, ens anaven descabdellant projectes concrets en els que col·laborem els de Banyoles Solidària.
La Dolors, després de donar-nos la benvinguda, ens va parlar dels treballs agrícoles de les dones de Kerewan, i de l'aportació de maquinària agrícola i material informàtic que van realitzar l'estiu passat. Vam gaudir de les imatges que el grup havia fet.

L'Àlex ens va presentar el projecte del forns solars que amb molt d'èxit es va desenvolupant a comunitats del municipi de Condega. Es va visualitzar el documental d'Imatges per a la Solidaritat realitzat fa dos anys.
Igualment amb una altre documental d'Imatges, en Josep ens va acostar a la realitat dura però esperançada de la comunitat lenca (grup indígena d'El Salvador) que resideix a Guatajiagua.
I tot seguit, la Taraneh i en Jordi ens van obsequiar amb unes sorpreses culinàries dignes de contemplar:

“Pupusa”, coca farcida amb formatge, chicharrón, fesols, gambetes i peix (inspirat en El Salvador)
“Sissay Yassa”, arròs, pollastre, suc de llimona, ceba, pebre i espècies (seguint la cuina de Gàmbia)
“Pío Quinto”, flam de rom (d'una recepta de Nicaragua)
I tot això aportant 13 € (compte! El preu incloia la beguda i un número per un sorteig d’un lot de productes de Comerç Just de Can Butinyà)

L'HEM DE REPETIR.

Banyoles Solidària al "Senidetze Eguna" de Billabona

2011-06-04T07:57:00.005+02:00

El dia 28 de maig es va tornar a celebrar el "Senidetze Eguna" dia de l’agermanament amb Segundo Montes, aquesta vegada a Billabona (Euskal Herria). Com sempre, la gent dels pobles de Zizurkil, Asteasu, Aduna i Billabona han donat la benvinguda a els companys de la Comunitat de la Segundo Montes, que han estat els escollits a venir aquest any i aprendre sobre alguns projectes de l’aigua, recollida d’escombraries i medi ambient. Aquest any estaven amb nosaltres: Basi, Noé i Rolando.

Banyoles Solidària també va estar present com a representació de Catalunya.

Hi va haver una recepció a l’ajuntament amb tots els alcaldes dels pobles indicats anteriorment, hi va haver jocs per als nens, Mus per la gent gran, espectacle amb pallassos i el ja típic dinar de germanor amb la gent del poble.

Un any més la gent ha pogut parlar amb els companys de la comunitat Segundo Montes, conèixer-los, parlar amb ells i saber de primera mà com està funcionant l'agermanament i si els projectes s'autogestionen bé.

El gran "Versolari" Jokin dona la benvinguda als companys salvadorencs

L'Ajuntament de Billabona,
amb una bona representació de banderes dels pobles sobinaristes

Animació pels més petits i el dinar de germanor amb la gent del poble

Recepció a l'ajuntament per part de tots els alcaldes de la zona

CAP A UNA ESCOLA D'EDUCACIÓ ESPECIAL

2011-06-03T08:00:00.005+02:00
Si cliqueu sobre la foto en podreu veure d'altres.
La Lelin ens torna a enviar noves.
Des del SILEM, organisme de la Comunidad Segundo Montes, la nostra contrapart a El Salvador, es comencen a moure fils per fer possible un gran projecte: una escola d'educació especial. És un gran repte. La Lelin, amb la seva energia, i després d'haver iniciat negociacions amb totes les parts, convoca l'associació de pares amb fills discapacitats.
Com ella mateixa ens explica aquest comité està format per:
Presidenta: Dina Esmeralda Argueta, mare d'un nen cec.
Sub Presidenta: Virginia Argueta Membreño, mare d'una nena amb problemes físics.
Secretària: Gloria Emelina Hernández, mare d'un nen amb problemes mentals
Tesorera: Martina Chicas Romero, la mamá de Chamba, el noi que va amb cadira de rodes. També serà la responsable del menjador.
Síndic: Ana Luz Ramírez, mare d'un nen niño amb problemes físics i visuals.
1° Vocal: Juana Clementina Pérez: madre d'un nen amb problemes cerebrals.
2° Vocal: Santos Gloria Vigil Martínez, mare d'un nen amb problemes cerebrals.
Les cuento que ahora formamos el comité de padres y madres de la escuelita para niñ@s con discapacidad, la reunión estuvo muy linda, motivada y llena de esperanzas, las madres les envían muchos saludos y dijeron que Dios los bendeciría, por el esfuerzo que hacen y también a todos los que apoyan el esfuerzo.
Anexo fotos de la reunión. Hay una enfermera en el comité, ella es la presidenta y madre del niño no vidente.

MEMÒRIA HISTÒRICA A EL SALVADOR

2011-06-03T07:29:00.004+02:00

La Lelin, líder a la Comunidad Segundo Montes i president del Silem ens va enviar aquestes fotos i comentari.
Este fue un evento que programamos con el MINED para realizar exposiciones de la memoria historica. Participaron poetas reconocidos en el Pais, pintores, Museo de la Palabra, artesanos de la zona y otros. Entre ellos participamos nosotros con una pequeña exposición y de lideres historicos de la comunidad, fotos de Merche, Mary, Juan J. Rodriguez, Segundo Montes y otros, tambien para dar a conocer la vida y trabajo de ell@s.
En las fotografias puede ver a alumn@s haciendo sus tareas y apuntando la biografia de Merche y Mary. Fue muy bonito por que participaron 19 escuelas tanto del norte de Morazán como de Osicala, Delicias, Gotera, San Carlos, Jocoro, etc, y pues mas de 2,000 alumnos supieron de la vida de nuestros lideres de la Comunidad Segundo Montes. En Julio lo vamos hacer aqui en la comunidad, en honor a Merche y Mary tambien participaran más escuelas.

BRIGADA MÈDICA DE SEGUNDO MONTES

2011-06-01T08:20:00.006+02:00

La Lelin del SILEM ens ha enviat unes quantes fotos de la Brigada Mèdica que ja fa un temps que funciona.
Cliqueu l'àlbum i en veureu unes quantes més.
Aquí els veiem en plena actuació.

INDIGNATS, TAMBÉ A NICARAGUA

2011-06-01T08:07:00.003+02:00

TAMBIEN EN NICARAGUA QUEREMOS QUE ESPAÑA MEJORE...
¡FUERA BANQUEROS Y CORRUPTOS DE LA POLITICA!

UN ABRAZO A TODOS.

Movimiento 15-M de España… también en Nicaragua.-
“Hagamos de la embajada (de España) una Plaza”.20.5.11

Españoles y españolas residentes en Nicaragua se hicieron presentes hoy frente a la embajada de España en Managua bajo la consigna “Hagamos de la embajada una Plaza”. De esa manera se unían a los miles de españoles que desde hace una semana se manifiestan en las plazas de cada vez más ciudades españolas –e incluso de otros países- para reclamar cambios fundamentales en la forma de hacer política y de regir la economía, declarando en su manifiesto hecho público hoy que están “hartos y hartas del sistema” vigente en España y en Europa, que pone al capital como centro de la economía y no al ser humano.

El grito de “Democracia Real YA” (DRY), que se extiende como un reguero por todo el estado español, aparecía escrito en los carteles que portaban los más de 60 participantes frente a la embajada española hoy en Managua.

El manifiesto leído frente a la embajada destacaba “la difícil situación económica y social que desde hace años está viviendo España -con la tasa de desempleo más alta en toda la historia de la democracia- y, sobre todo, debido al descrédito en que ha caído la clase política”. Por estas razones, señala, es que el pasado 15 de mayo (15-M) surgió espontáneamente en todo el estado español un movimiento cívico y pacifista que resume la indignación de los españoles ante la enorme crisis del sistema que están sufriendo.

El manifiesto continua explicando cómo este movimiento se concretó con manifestaciones en la mayoría de las ciudades españolas, pero especialmente en la Puerta del Sol, el corazón de Madrid, y que bebe de las protestas que desde hace tiempo se han ido sucediendo en otros países como Islandia, Grecia, Egipto, Túnez… El movimiento no se vincula con ninguna tendencia política, ni apoya partido alguno, muy al contrario reivindica el acercamiento de la clase política a los ciudadanos ya que, desde hace tiempo, no se sienten representados por sus dirigentes, cada vez más alejados de las necesidades reales de la gente.

Los participantes aclaraban que estas movilizaciones son un acto de protesta por el estado presente de cosas, desde la manipulación política, el bipartidismo, la crisis y las injustas salidas a ésta: recortes de derechos sociales, privatización de lo público, rescate a bancos. Afirman que “vivimos en un estado de precariedad y de frustración, donde parece que no podemos hacer nada para cambiar las cosas, como si se tratase de un destino frente al que solo nos queda resignarnos”.

Por último, reivindicaban que el movimiento pretende ser un acto colectivo de todas y cada una de las personas que se sienten interpeladas de maneras muy diferentes por lo que están viviendo actualmente; un acto contra la resignación, contra la frustración y el miedo. Un acto de afirmación: “juntos podemos cambiar las cosas”.

Y terminaban el comunicado reivindicando que “nadie quiere renunciar a ese impulso que se ha activado, a hacer posible lo que nos dicen que es imposible, a tomar la palabra y sentir que podemos cambiar las cosas, esta vez, de verdad”.

“Vale más actuar exponiéndose a arrepentirse de ello, que arrepentirse de no haber hecho nada”.
"Al futuro hay que encararlo con alegría. En lugar de aceptarlo, hay que imaginarlo". Eduardo Galeano
“Vemos en los mercados grupos comportándose como manadas de lobos. Si les dejamos actuar, atacarán a los miembros más débiles y les destrozarán”. Anders Borg.

ANY DEL VOLUNTARIAT AL PLA DE L'ESTANY

2011-05-29T09:27:00.003+02:00
DES DEL CONDELL COMARCAL ENS ARRIBA AQUESTA INFORMACIÓ
2011 ANY EUROPEU DEL VOLUNTARIAT
Al Pla de l’Estany ho celebrarem l’1 d’octubre amb un acte al matí a la Plaça Major de Banyoles per tal de:
• reconèixer la tasca de les persones de la comarca que fan activitats solidàriesi de voluntariat,
• ajudar a les entitats de la comarca a captar voluntaris/àries i
• animar a les persones a fer voluntariat.
Volem recollir per tota la comarca:
1. Experiències de persones voluntàries
Fas o has fet voluntariat o accions de solidaritat a títol personal en qualsevolàmbit (social, cultural, ambiental, esportiu...)?
Anima’t i explica’ns la teva experiència responent:
• Com et dius? Quina edat tens?
• Fas activitats de solidaritat a través d’una entitat? Sí/No. Quina/es?
• Digues, en una paraula, què t’aporta fer voluntariat.
• Explica’ns una activitat viscuda (màx. 5 línies)
• Adjunta una fotografia, si la tens!
2. Mostrarem totes les experiències el dia de l’acte i en farem difusió per Internet.
Volem que tothom conegui la diversitat d’experiències i que es faci voluntari!
Anuncis de voluntariat d’entitats
Col•labores amb una entitat de la comarca i necessiteu el suport d’altra gent per desenvolupar les vostres activitats? Fes-nos arribar les vostres demandes de voluntariat posant el nom de l’entitat i una breu descripció de l’activitat.
Volem animar:
A totes les entitats d’acció social a participar a la Mostra d’entitats que estem organitzant per al dia de l’acte (1 d’octubre). Ens referim a les entitats del Pla de l’Estany que treballen per potenciar la integració de col•lectius amb dificultats (gent gran, nouvinguts, dones, infants, joves i persones amb malaltia o alguna discapacitat).
El dia de l’acte farem un sorteig i l’experiència escollida guanyarà un sopar per a 2 persones a un dels millors restaurants de Banyoles, La Magrana.
En farem difusió per tota la comarca a través d’Internet i el dia de l’acte!
No deixeu escapar una excel•lent oportunitat per trobar-vos i donar-vos a conèixer!
Us cedirem un estand i catires
Teniu fins el 15 de juliol per enviar-nos les experiències i anuncis de voluntariat i per inscriure-us a la Mostra. Poseu-vos en contacte amb l’Andrea o la Lídia del Consorci de Benestar Social Pla de l’Estany Banyoles:
C/ Pere Alsius 10, 1a, Banyoles 17820 plis@cbsplaestany.cat
972 580 388
Organitza:
CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL
AJUNTAMENT DE BANYOTES
CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L’ESTANY
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEP DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

RECORDATORI CATALINA MONTES

2011-05-01T08:47:00.002+02:00
Tercer poema de amor
A quienes digan que nuestro amor es extraordinario
porque ha nacido de circunstancias extraordinarias
diles que precisamente luchamos
para que un amor como el nuestro
(amor entre compañeros de combate)
llegue a ser en El Salvador
el amor más común y corriente
casi el único.

Roque Dalton (San Salvador, 14 de maig de 1935 - 10 de maig de 1975)

Catalina Montes, germana del pare jesuïta Segundo Montes, president de la Fundación Segundo y Santiago Montes va morir el passat dia 5 d'abril.
Des d'aquí, volem mantenir viu el seu esperit i abraçar a tots qui va estimar tant.

PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

2011-03-06T10:07:00.004+01:00

REVISTA DE BANYOLES
novembre 2010

PRESÈNCIA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

2011-03-06T08:36:00.004+01:00

diaridegirona.cat Comarques
Quan el pernil i la cervesa es posen pel mig
BANYOLES | R. GÜELL
La Dolors i en Foday fa 20 anys que estan casats i viuen a Banyoles. Ella és agnòstica i ell islàmic, ella beu cervesa i ell no. Tot i les diferències, aquesta parella conviu la mar de bé i estimen com a fills propis dos nebots d'en Foday. i ha matrimonis que duren ben poc i altres que són un clar exemple de convivència. Tot i les diferències religioses la Dolors Terrades i en Foday Sillah ja fa 20 anys que estan casats. Ella era professora i té 61 anys. Ell, d'origen gambià, és un pintor que als seus 57 anys treballa de sol a sol.
La Dolors i en Foday tenen la casa plena de llibres i, amb humilitat, col•laboren amb l'associació Banyoles Solidària. En Foday voldria que la Dolors es convertís a l'islam. "Jo no ho veig clar. Hi ha coses com menjar porc i beure alcohol que no vull deixar de fer. A casa bec cervesa tot i que a ell no li agrada", comenta la Dolors, qui es reconeix agnòstica i vesteix com vol sense les imposicions del seu marit. Després de vint anys de matrimoni, quan els amics d'aquesta parella de Banyoles els conviden a sopar ja tenen en compte que el Foday no menja pernil ni beu alcohol. I quan són els amics quan van a sopar a casa la parella, la Dolors posa pernil de gall d'indi per al seu marit i pernil salat per als altres.
"La meva dona m'ho posa fàcil, si ella beu alcohol després guarda el got", puntualitza en Foday, que quan va a menjar a un restaurant es fixa en el menú per comprovar que el plat que vol no porta cap aliment porcí.
"A mi no m'han obligat a convertir-me", assenyala la Dolors. No obstant això, si el seu cas fos al revés, si la dona fos musulmana i l'home no, el marit s'hauria de convertir a l'islam perquè el casament sigui reconegut en el país musulmà de la dona. A més, si hi ha fills pel mig la situació es complica. Segons l'Alcorà (llibre sagrat dels musulmans), els fills hereten la religió del pare i és per això que la part masculina del matrimoni ha de ser islàmica. En el seu moment, en Foday va demanar a la Dolors que es convertís a l'islam, "però no la vaig obligar i ella no ha
resat mai amb mi", comenta. Tot i això, en Foday admet que la situació de l'home i de la dona en la qüestió del matrimoni no és la mateixa i, si hi ha fills pel mig, la situació és més complexa.
Un casament d'homes
En el cas d'aquesta parella de Banyoles, ells van concebre matrimoni pel procés civil, però també es van casar seguint la tradició musulmana. En aquest darrer casament la Dolors no hi va fer acte de presència. En els casaments musulmans no és necessari que la dona hi sigui present. "Estava jo sol allà davant de Déu, amb la meva família i amb el nom de la Dolors", diu l'home.
Després de 20 anys casats, la Dolors i en Foday visiten sovint el poble de Gàmbia d'aquest últim. "La seva família mai m'ha dit res. Només un parent seu, que és l'alcalde del poble, una vegada em va dir que jo m'havia de convertir. Li vaig contestar que ja veuria", comenta la Dolors. "Ara ja em veuen normal perquè ja fa anys que hi vaig", afegeix. Quan la Dolors i en Foday viatgen fins a Gàmbia actuen com si estiguessin a Catalunya. És a dir, mengen a la mateixa taula, un fet que no és normal en l'ètnia d'origen d'en Foday, on els homes mengen en un espai i les dones en un altre.
La Dolors, col•laboradora de Banyoles Solidària, reconeix que "es nota molt" l'esforç de les associacions solidàries. "Es fan cases noves, s'estan millorant els pobles i comencen a haver-hi tractors", concreta. "En els pobles es nota si la casa és d'algú que ha emigrat a Europa, però l'evolució és molt lenta. Fa 20 anys les ciutats eren tranquiles i ara és angoixant, tothom està buscant feina", assenyala. Per la seva banda, la Dolors admet que els seus pares no van acabar acceptant que compartís la vida amb un home musulmà, però que la seva anterior família sí que ho veu amb bons ulls.
La Dolors i en Foday no tenen fills propis, però al seu pis hi viuen dos joves d'onze i catorze anys que se'ls estimen com a "fills propis". Són dos nebots d'en Foday que van emigrar de la seva Gàmbia natural per anar a viure a Banyoles amb el seus tiets, on se suposa que gaudeixen d'una vida millor. Els dos nens són com fills per aquest matrimoni i el seu llibre sagrat és l'Alcorà. El noi que està a punt de ser un adolescent ja comença a practicar el ramadà. Qui sí que es passa tot un mes en dejuni durant les hores de sol és en Foday. "Em fa patir molt perquè treballa molt i durant el dia no menja. Després s'alimenta d'àpats especials però em fa patir molt", insisteix la Dolors.
Passat matrimonial
Tot i que la Dolors i en Foday fa dues dècades que conviuen, ambdós tenen un passat
matrimonial. Els musulmans tenen permesa la poligàmia. Es poden casar amb més d'una dona, sempre que la puguin mantenir. Abans de casar-se amb la Dolors, en Foday es va casar a Gàmbia amb una dona musulmana perquè la seva família no li digués res. Tot i això, quan en Foday va emigrar a Europa ja tenien assumit la possibilitat que es casés amb una persona no musulmana.
En Foday treballa durant tot el dia, té poc temps per dinar i torna a casa quan ja és fosc. Tot i això, en Foday troba temps per resar cinc vegades al dia, però no sempre pot orar a la mesquita perquè no coincideix amb el seu horari laboral.
D'aquí a pocs anys la Dolors i en Foday podran celebrar les noces de plata. Només d'escoltar la veu de la Dolors es dedueix que ella disfruta compartint la vida amb el seu actual marit.
Potser la flama del seu matrimoni és manté viva perquè no comparteixen religió ni cultura. "La convivència és difícil no pel fet que ell sigui musulmà, sinó perquè la cultura és diferent", concreta la Dolors, qui defineix el seu marit com un home que "no és de sortir, ni de ballar i tampoc d'anar al cinema. No surt perquè ell mateix és així". Els musulmans estan acostumats a sortir sols i, si s'ajunten, van més amb els homes que amb les dones, explica la Dolors.

FELIZ NAVIDAD

2010-12-19T19:30:00.001+01:00

Des de Segundo Montes,

FELIZ NAVIDAD Y PROSPERO AÑO NUEVO, PAZ CON JUSTICIA SOCIAL Y DIGNIDAD PARA TODO EL MUNDO, QUE NO HAYAN DIFERECIAS, RACISMOS, GUERRAS, DISCRIMINACIÓN, ETC.
QUE EL 2011, SEA DE ÉXITOS, LES DESEA EL SILEM, QUE DIOS BENDIGA SUS HOGARES.

Més fotos

2010-12-19T19:22:00.001+01:00

Segundo Montes Assemblea 2010 Silem i Fotos guarderia Mercedes Ventura, San Fernando

Des de Segundo Montes ens arriben notícies.
Han renovat la junta del Silem i la Lelin ens ho fa celebrar. Aprofita també per enviar-nos unes imatges molt boniques de la guarderia acabada de San Fernando.
Ha tingut l'amabilitat d'enviar la foto on s'aprecia la col·laboració feta des del Pla de l'Estany, Ajuntament de Banyoles, Porqueres i Diputació de Girona.
Moltes gràcies, Lelin, pel teu treball.

NOTÍCIES DE LA COMUNIDAD SEGUNDO MONTES

2010-12-08T19:35:00.006+01:00

Notícies de la COMUNIDAD SEGUNDO MONTES
Mostrem aquí alguna foto de l’acte de lliurament de la propietat de les terres lenca. És l’últim lliurament i per tant la finalització d’aquest llarg projecte!
Una gran victòria de la que ens podem sentir molt joiosos!!!
Gràcies a ACOLGUA, SILEM I BANYOLES SOLIDÀRIA, els lenca definitivament són propietaris de les seves terres.

NOTÍCIES DE SEGUNDO MONTES

2010-12-08T19:29:00.005+01:00

Notícies de la COMUNIDAD SEGUNDO MONTES
Ens fa il•lusió compartir amb vosaltres les noves que últimament van arribant des de Segundo Montes, El Salvador.
El dia 20 novembre d’enguany es va inaugurar la guarderia de San Fernando. A la comunidad en diuen, de les guarderies, CBI (Centre de Benestar Infantil).
San Fernando és un municipi del departament de Morazán molt proper a la Comunidad Segundo Montes, ubicada entre Meanguera i el camp de refugiats Colomoncagua a Honduras. Forma part dels municipis i llocs destacats de la Ruta de Paz Lenca. Va ser aquest municipi, San Fernando, on va néixer Mercedes Ventura, dirigent del SILEM, de la Comnunidad Segundo Montes.
Us adjuntem, doncs, algunes fotos arribades de la construcción de la guarderia a San Fernando. I de les pintades que han realitzat les madres cuidadoras de les guarderies del SILEM, al CIB de San Fernando.

PRESENTACIÓ AGENDA LLATINOAMERICANA 2011

2010-11-20T09:34:00.017+01:00

Ens fa il·lusió fer-vos saber que:

CAN BUTINYÀ.

COMERÇ JUST

CONVOCA:

· A CAN BUTINYÀ, PLAÇA MAJOR, 49
· 26 DE NOVEMBRE DE 2010,
· A 2/4 DE 9 DEL VESPRE

PROGRAMA
Salutació: Agustina Arimany
Presentació a càrrec d’en Jordi Planas, Coordinador de la Campanya
Actuació musical amb cançons sudamericanes
Testimoni d’en Carlos Mejias, colombià
Te amb galetes de Comerç Just

Vine, participa!
T’hi esperem!!

BANYOLES AMB ELS PIPITOS

2010-09-10T00:00:00.004+02:00

Amb el terme "pipito" són coneguts a Nicaragua els nens/es discapacitats. A la ciutat de Condega, agermanada amb Banyoles des del any 1995, es va obrir fa dos anys un Centro de Desarrollo Infantil (CDI) per acollir a nens/es amb alguna discapacitat. Banyoles Solidària va aconseguir el suport econòmic del nostre Ajuntament pe iniciar el projecte. Durant l'any 2009 i fins ara ha continuat funcionant aquell centre amb moltes dificultats, ja que només ha tingut algunes ajudes del govern nicaragüenc que no arrivaben ni per a l'alimentació dels nens.

Aquest any 2010 Banyoles Solidària va sol·licitar del nostre Ajuntament una subvenció per poder donar continuïtat al projecte, que ens ha estat concedida.
Avui, 9 de setembre, hem enviat a Los Pipitos-Condega una transferència de 10.000 € que és l'import de la subvenció rebuda.

Des d'aquí volem donar les gràcies a Banyoles per col·laborar en un projecte que intenta donar resposta a les necessitats d'un sector de la població més marginada del municipi germà de Condega.

Participació a la Festa de la Diversitat

2010-08-31T18:18:00.003+02:00

El darrer cap de setmana d'agost ja és tradicional que a Banyoles, i en concret al Barri de la Farga, se celebri la Festa de la Diversitat, on hi ha ocasió per conèixer realitats diferents de les nostres més comunes. És una manera d'apropar-nos amb naturalitat a persones i realitats que sovint desconeixem, però que tenim a tocar.
Banyoles Solidària hi té presència des dels seus inicis i aquesta vegada tampoc no hi hem faltat.
Us ho il.lustrem aquí mateix.

2010-08-26T22:25:00.010+02:00

VIATGE A GÀMBIA

El mes de juliol passat dues persones membres de Banyoles Solidària, acompanyades d'altres col·labaradors, vam viatjar a Kerewan (Gàmbia) per mantenir el contacte amb un dels nostres agermanaments.
Vam fer-hi una estada d'uns quinze dies, que van donar per poder intercanviar opinions i fer un seguiment dels projectes i plans de futur de la comunitat.
Per a alguns de nosaltres, que era la primera vegada que hi anàvem, l'experiència va ser molt interessant: amb vivències paradoxals, impactants, emotives, curioses, punyents ,... i tot el que vulgueu.
Us convidem a compartir algunes de les fotos que ens han quedat com a record!

De dalt a baix, segons estan col·locades les fotos, podeu veure:
a) Els integrants del "Banyoles Solidària Team", després de disputar un intens partit de futbol contra un rival,també local, els "Lions".
b) La "tallada de cinta" oficial del dispensari en la construcció del qual "Banyoles Solidària" ha tingut un paper important (vam recollir fons a partir de la cessió d'un quadre dels germans Palau-Juncà).
c) Reunió a l'escola de primària, amb representants d'aquest centre i també de l'escola de secundària. Hi veiem la inestimable col·laboració d'en Jundu Sillah, que traduïa del mandinga al català i viceversa.
d) Una parada tècnica en el camí des de la zona urbana de Banjul (a l'oest del país) fins a Kerewan, tres-cents quilòmetres i escaig en direcció al naixement del riu Gàmbia. La carretera és molt precària, però el paisatge té moments amb molt encant!

2n ANIVERSARI DE LA MORT DE MERCEDES I Ma EUGENIA

2010-07-08T07:57:00.006+02:00

Los hombres en este país
son como sus madrugadas:
mueren siempre demasiado jóvenes
y son propicios para la idolatría.
Raza dañada.
La estación de las lluvias
es el único consuelo.

Roque Dalton. (1935 - 1975)

MERCEDES, Ma EUGENIA, VIVEN!

Videos d'en Juli Suárez

INFORME SOCIS 2009

2010-07-05T09:19:00.005+02:00
De manera provisional hem anat penjant les informacions que hem elaborat pels socis i amics de Banyoles Solidària.
Són aquestes:

INFORME SOCIS 2009, document 1 INTRODUCCIÓ

INFORME SOCIS 2009, document 2 ACTIVITATS 2009
INFORME SOCIS 2009, document 3 PROJECTES A CONDEGA
INFORME SOCIS 2009, document 4 PROJECTES A SEGUNDO MONTES
INFORME SOCIS 2009, document 5 PROJECTES A KEREWAN (encara no publicat)
INFORME SOCIS 2009, document 6 COMPTES 2009
Ens alegrem de la feina feta i us agraim la vostra col·laboració. BANYOLES SOLIDÀRIA

INFORME SOCIS 2009 document 5 PROJECTES A KEREWAN

2010-07-05T09:16:00.001+02:00
PROJECTES A KEREWAN

INFORME SOCIS 2009 document 4 PROJECTES A SEGUNDO MONTES

2010-07-05T09:10:00.004+02:00
EXTRACTE DELS PROJECTES REALITZATS A LA COMUNITAT DE SEGUNDO MONTES I POBLACIONS DEL NORD DE MORAZÁN (EL SALVADOR) EN EL 2009

1. CONSTRUCCIÓ D’UN CBI (Centre de Benestar Infantil) A LA COMUNITAT LENCA DE SANT SEBASTIÁN DE GUATAJIAGUA
Seguint amb la línia iniciada el 1996 de potenciar l’educació de la zona com a forma més bàsica d’ajudar a sortir del subdesenvolupament i de la dependència, al llarg del 2009 s’ha portat a terme l’adquisició i construcció de la guarderia pels indis lenca de Guatajiagua.

Els objectius clau han estat:
1. Possibilitar que els infants lenca puguin gaudir d’una escola i del dret a l’educació.
2. Millorar lesa condicions alimentàries d’aquests infants proporcionant-los dos àpats al dia: dinar i berenar.
3. Millorar les condicions higiènicosanitàries dels infants a través de l’adquisició d’hàbits de neteja i salubritat
4. Potenciar la possibilitat que les mares puguin tenir més alternatives de treball per a la subsistència familiar.
5. Potenciar la identitat, cultura i llengua lenca.

El projecte s’ha desenvolupat amb l’aportació de: Ajuntament de Banyoles, Ajuntament de Porqueres, Mestres 68 i Banyoles Solidària.

2.- INSTAL·LACIÓ XARXA ELÈCTRICA A L’ESCOLA D’AGUAS FRIAS
L’escola d’Aguas Frias, construïda el 2002 sota la coordinació i gestió de Banyoles Solidària no pogué, en aquells moments, instal·lar-s’hi la xarxa elèctrica. Aquest 2009 s’ha fet dita instal·lació.

3. BEQUES ESCOLARS I AJUT AL FUNCIONAMENT DE LES GUARDERIES (CBI)
S’ha atès a partir d’aportacions particulars l’atenció a uns 30 nois/noies: 3 d’educació primària; 14 de secundària i 3 d’universitat.
En contrapartida col·laboren en projectes socials: pintat de guarderies, campanya sanitària, alfabetització,...
L’ajut al les guarderies (6) es fa complementant el sou de les mares cuidadores per tal que puguin rebre 100 $ mensuals.

4. AJUT A FAMÍLIA I ORFES DE MERCEDES VENTURA I M. EUGÈNIA HERNÀNDEZ
Se’ls ha aportat ajut econòmic per a tenir un fons pels estudis dels fills/es i atencions mèdiques que necessitin.

5.- MICROCRÈDITS

5.1.- COOPERATIVA AGRÍCOLA
Seguint la dinàmica dels projectes de microcrèdits iniciats el 2008, en aquest 2009 s’ha continuat amb l’ajut fet a 22 famílies per a que podessin adquirir el gra i adob per a la sembra. Els imports prestats es retornen amb producte recollit (blat de moro). (2000 $)

5.2.- AJUT A GRUP MUSICAL SANGRE DE GUERRA
Per tal de poder actuar amb una qualitat de sò adequada, se’ls proporcionà l’import que necessitaven per adquirir els equips i instruments que els feien falta. (1000 $)

5.3.- AJUT A LA MEYMI
Ajut per a que pogués ser atesa d’una operació cardíaca (4200 $). Els imports foren recollits de donacions extres de socis de BS.

6.- DOTACIÓ DE MEDICAMENTS I ROBA
El mes d’octubre amb l’anada de la brigada que presentava el documental “Banyoles a Centreamèrica” s’aprofità per fer una recollida de roba i medicaments a Porqueres. Aquesta dotació fou lliurada a personal mèdic i SILEM.

7.- CREACIÓ D’UNA BRIGADA MÈDICA
Davant la necessitat d’atenció sanitària del poble lenca i moltes famílies del departament que no disposen de cap recurs econòmic i que viuen en condicions sanitàries mols deficients, sota la coordinació del SILEM, s’inicià la constitució i organització d’una brigada sanitària en la qual s’integren metges i metgesses titulats a Cuba, odontòleg i oftalmòleg. Compta amb l’ajut dels becats i membres del SILEM. Visiten en el propi entorn de les comunitats i lliuren el medicament.

8.- RECERCA SOBRE NECESSITATS D’ATENCIÓ A NENS I NENES AMB DEFICIÈNCIES MOTRIUS O INTEL·LECTUALS.
Amb col·laboració amb el grup OSCA s’està portant a terme un treball de camp per conèixer la realitat de la comunitat i poblacions de l’entorn en referència a infants i joves amb deficiències.

9. SUBSTITUCIÓ SOSTRE ESCOLA DE BARRIAL
L’escola i CBI de Barrial, construïda per BS 1998-99; presentava un greu deteriorament del sostre d’uralita de manera que en totes les aules hi entrava l’aigua en moments de pluja a part del greu perill que genera dit material per la salut dels nens i nenes.
La substitució va ser possible amb la col·laboració de: IMATGES PER LA SOLIDARITAT i MESTRES 68.

10. BRIGADA SOLIDÀRIA
Entre juliol i agost, es desplaçaren tres professionals d’educació a treballar en els CBI i fer tasques de capacitació per a les mares cuidadores i iniciar el projecte de recollida de dades dels nens i nenes amb necessitats d’educació especial.

11.- LLIURAMENT DE PROPIETAT DE TERRES ALS INDIS LENCA
En el mes de novembre es varen poder lliurar, definitivament, les terres als indis lenca. Aquest projecte de compra que es va iniciar ja fa cinc anys tenia impediments polítics que en dificultaven la resolució. El canvi polític del país ha possibilitat la solució definitiva.

PROJECTES 2010:

1. CONSTRUCCIÓ D’UN CBI AMB CUINA I MENJADOR A SAN FERNANDO (Col·labora Mestres 68)
2. CONSOLIDACIÓ DE LA BRIGADA SANITÀRIA
3. BEQUES ESCOLARS I UNIVERSITÀRIES
4. CONSTRUCCIÓ CUINA I MENJADOR A AGUAS FRÍAS (Es col·laborarà amb Imatges per la Solidaritat)
5. CONSTRUCCIÓ LETRINES A LA COMUNITAT LENCA DE GUATAJIAGUA (Es col·laborarà amb Mestres 68)

INFORME SOCIS 2009, document 3 PROJECTES A CONDEGA

2010-07-05T09:09:00.002+02:00
INFORME SOBRE ELS PROJECTES DE BANYOLES SOLIDÀRIA AL MUNICIPI DE CONDEGA (NICARAGUA)

ANY 2009

Al llarg de l’any 2009 BANYOLES SOLIDÀRIA ha continuat donant suport als diferents projectes que, des de fa anys, s’estan desenvolupant en aquell municipi. La diferència més significativa respecte a l’any anterior ha estat que la subvenció de l’Ajuntament de Banyoles ha estat destinada a la Comunitat Segundo Montes. El 2008, amb l’aportació de l’Ajuntament, es va iniciar el funcionament de la guarderia (CDI) de Los Pipitos.
Els fons per a la nostra cooperació a Condega provenen bàsicament de les institucions municipals (ajuntaments de Banyoles i comarca), comarcals (Consell Comarcal) i provincials (Diputació de Girona), així com de les quotes dels socis i col·laboradors i d’activitats pròpies de Banyoles Solidària.

1. BEQUES

És el projecte més antic de Banyoles Solidària, que es va iniciar el 1996 amb el suport de l’Ajuntament de Banyoles. Des de l’any 2006 està finançat per la Diputació de Girona. L’aportació anual és aproximadament d’uns 10.000 €.

Aquest any 2009 el nombre d’alumnes becats ha estat de 120, dels quals 100 són estudiants de secundària a l’Institut Nacional Julio César Castillo (80) i al Ciclo Básico de la comunitat Santa Rosa (20), i 20 universitaris. S’ha reduït el nombre total d’alumnes becats per tal de poder incrementar la quantia de les beques i així poder cobrir les despeses de material escolar i transport, principalment:
- import d’una beca a l’Institut Nacional “Julio César Castillo”, 187 US$
- import d’una beca al Ciclo Bàsico de Santa Rosa, 98 US$
- import d’una beca universitària (només cobreix la matrícula), 300 US$.

De manera excepcional Banyoles Solidària ha fet una aportació especial de 500 € per a l’adquisició d’un ordinador portàtil per a la professora Irma Calero, coordinadora de la Comissió de Beques i també de la Comisión de Hermanamiento Condega-Banyoles. Amb aquesta donació li hem volgut reconèixer i recompensar la seva eficaç tasca i, a la vegada, oferir-li una eina per facilitar el seu treball de coordinació i comunicació amb Banyoles Solidària.

2. LA FRATERNIDAD

És un centre d’atenció a nens/es i adolescents en situació de risc. Centro Preventivo es diu oficialment, perquè té com a objectiu prevenir els perills que amenacen aquests nens/es si deambulen tot el dia pel carrer. La Fraternidad els acull i els ofereix diferents àrees d’activitats, a més d’un petit complement alimentari (suc de fruita i galeta).

Segons el darrer informe que ens han enviat, durant l’any 2009 aquest centre té matriculats 185 nens/es i adolescents en diferents àrees: reforç escolar, manualitats,dibuix i pintura, dansa folklòrica... El nou taller de computació és el que té la major demanda amb 61 alumnes.
També el taller de pintura ha tingut un protagonisme especial aquest any, ja que al desembre Imatges per la Solidaritat i Banyoles Solidària van poder fer una exposició d’11 quadres portats pels companys d’Imatges per la Solidaritat. Aquesta exposició es va fer al local de Can Yani, del carrer Mercadal de Banyoles. El 13 de desembre, en un acte de presentació del projecte, les pintures van ser adquirides per persones particulars a canvi d’un donació (55 € per quadre). Els diners obtinguts van ser enviats al projecte.

Banyoles Solidària i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany aportem cada any uns 1000 € aproximadament per a la compra de material i algun mobiliari.
La col·laboració de Banyoles Solidària amb el projecte de La Fraternidad es va iniciar l’any 1999.

3. LOS PIPITOS

El Centro de Desarrollo Infantil (CDI) que es va obrir l’any 2008 ha continuat el seu funcionament durant el 2009 donant acollida a 20 nens/es amb i sense discapacitat. La Directiva de Los Pipitos i el personal que porta el centre han hagut de treballar amb moltes dificultats, degudes a la manca de finançament exterior. Les institucions locals o nacionals nicaragüenques no han assumit el manteniment del centre.
Per a l’any 2010 Banyoles Solidària presentarà una nova sol·licitud de subvenció a l’Ajuntament de Banyoles per poder garantir la continuïtat d’aquest centre d’acollida i atenció a nens en situació molt precària, que permet, per altra banda, que les seves mares puguin treballar durant les hores que els nens són al CDI. La capacitat actual és de 20 nens/es, la majoria amb discapacitats. Aquest projecte respon a una necessitat real del municipi, i és un autèntic repte, ja que és el primer CDI d’aquestes característiques a tot el país.

Els apadrinaments per famílies banyolines de nens/es amb discapacitats són un projecte molt directe i eficaç que dóna resposta a necessitats bàsiques d’atenció sanitària i d’alimentació. Els progressos experimentats per aquests nens i nenes han estat molt evidents i així ho han valorat tant les famílies beneficiades com les professionals que els atenen al Centro de Rehabilitación Temprana (CET) i a les visites a domicili. El cost anual de cada apadrinament és de 350 €. Actualment ja són 10 els nens/es apadrinats per famílies banyolines.

4. MICROCRÈDITS

Actualment podem afirmar que els projectes de microcrèdits a les tres comunitats on estan funcionant ja tenen un desenvolupament autònom pel fet de ser crèdits “revolventes”, que generen uns petits interessos. L’aportació que reben des dels municipis del Pla de l’Estany o directament de Banyoles Solidària serveix per consolidar els projectes i garantir un millor funcionament i així donar resposta a un major nombre de demandes a cada comunitat. Bàsicament, els petits préstecs són invertits en la compra de llavors i adobs per a l’agricultura. També els fan servir per poder viatjar a Costa Rica, on treballen temporalment.

Comunitat de Potrerillos

El projecte és conegut amb el nom de Banco Comunal “Manos Unidas” .
Es va iniciar l’any 2001 amb l’aportació de 500 $ de l’Ajuntament de Camós. Posteriorment s’ha anat incrementant amb l’aportació de la Comissió de Festes i d’entitats locals que organitzen activitats. Banyoles Solidària afegeix algun cèntim, si és necessari, per arribar als 1.000 € cada any.
Durant l’any 2009 han obtingut microcrèdits 144 socis beneficiaris. El total distribuït ha estat de 9.250 US$. Aquests diners són la suma de les aportacions fetes des de Camós més la recuperació del fons “revolvente” amb els petits interessos que va generant un fons gestionat de manera transparent per la Junta Directiva del “banquito popular”, com ells l’anomenen. És un projecte que es planteja com a model per altres comunitats. És conegut a diferents llocs del municipi.

Comunitat de La Laguna de los Hernández

Projecte de “Microcréditos y acopio de granos básicos”.
Iniciat l’any 2006 amb l’aportació de 1000 € de l’Ajuntament de Cornellà del Terri, és un projecte gestionat per un col·lectiu de dones anomenat “El Esfuerzo”.
L’any 2009 l’aportació de Cornellà va ser de 1.200 €. El nombre de beneficiaris a hores d’ara és de prop de 150 persones.
A més de microcrèdits per a activitats agràries, el projecte possibilita la compra de grans bàsics, principalment blat de moro, per a les necessitats de la comunitat en l’època en què els preus són baixos. Per a la conservació del gra disposen d’unes sitges metàl·liques que el col·lectiu de dones va adquirir ja fa dos anys.

Comunitat d’El Peñasco

Projecte de “Fondo Social Comunitario”
És el més jove dels projectes de microcrèdits, es va iniciar el 2007 amb el suport de 1000 € de Banyoles Solidària. Fins ara s’ha mantingut i incrementat amb aportacions anuals de 1.000 € procedents de les aportacions de socis i col·laboradors de Banyoles Solidària. Actualment estem fent gestions intentant que algun municipi del Pla de l’Estany faci un agermanament amb El Peñasco.
Fins ara han estat beneficiades 88 famílies amb préstecs que oscil·len entre 20 i 50 US$.

INFORME SOCIS 2009, document 1 INTRODUCCIÓ MEMÒRIA

2010-07-05T09:06:00.002+02:00
INTRODUCCIÓ MEMÒRIA DE “BANYOLES SOLIDÀRIA” 2010
Benvolguts companys i companyes de “Banyoles Solidària”,

Un any més i per aquestes dates solem retrobar-nos per fer-vos cinc cèntims de com ens van les coses. I, és clar, volem donar-vos les gràcies per les vostres aportacions, suport i ajut a l’acció del nostre col·lectiu.
La nostra aportació com a entitat en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació va fent el seu camí de manera discreta, però tenaç. Mirem de ser allà on creiem que ens toca de ser, malgrat que som conscients que no arribem a tot arreu, si bé atenent la prioritat i el compromís dels nostres agermanaments amb les comunitats de Kerewan (Gàmbia), Segundo Montes (El Salvador) i Condega (Nicaragua). Tot seguit podeu constatar, en aquesta introducció, per on ha circulat la nostra implicació, aquest darrer any 2009:
Heu pogut constatar que una de les accions importants desenvolupades ha estat l’elaboració d’un document i una exposició on es mostren bona part de les accions i projectes que Banyoles Solidària ha portat a terme a Condega i a Segundo Montes. Els estem deixant i passant a qui ens ho demani (ha passat, de moment, per alguns centres educatius) l’exposició “Banyoles Solidària a Centreamèrica”. Aquesta exposició, muntada a partir del documental del mateix nom, que van realitzar els nostres companys d’”Imatges per a la Solidaritat” amb la col·laboració dels membres de Banyoles Solidària, es va presentar, també, al Cinema Truffaut de Girona i va participar en el festival de documentals “Fem curt” en el qual es va aconseguir un merescut guardó.
“Banyoles Solidària” figura també en la llista d’entitats que intervé en el cicle de “Cinema per a la Inclusió Social” i també en una llista semblant en la campanya “El Pla de l’Estany per Haití”. Igualment, participem activament en el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Banyoles.
I continuem mantenint la nostra porta permanent de comunicació amb l’exterior: el Blog de Banyoles Solidària, que podeu visitar sempre que vulgueu: banyolessolidaria.blogspot.com/
Tot plegat, amb la voluntat de fer-nos sentir i conèixer, aquí, enmig de la realitat nostra, de cada dia, també dura per a moltes persones, la realitat, la lluita i les esperances de les nostres comunitats germanes. I, és clar, no hem deixat de reunir-nos els dilluns (quinzenalment) per parlar dels nostres convilatans de Condega, Kerewan o Segundo Montes, que són la nostra raó de ser: per acordar qüestions que els afecten; per mantenir-hi comunicació, de vegades no gens fàcil. I per retrobar-nos amb ells, també, sempre que és possible: ara mateix tenim la previsió d’una visita a Gàmbia aquest estiu per part d’alguns de nosaltres i amb la probabilitat d’alguna altra brigada a alguna de les altres comunitats germanes. Algú s’anima a companyar-nos?

INFORME SOCIS. document 6 COMPTES 2009

2010-06-20T08:16:00.006+02:00
COMPTES 2009
ENTRADES
ENTRADES ORDINARIES
SOCIS PARTICULARS APADRINAMENTS PIPITOS CONDEGA.2.875,00 €
SOCIS PARTICULARS BEQUES SALVADOR..............................10.000,00 €
SOCIS DOMICILIATS................................................................5.436,90 €
DONACIONS DE PARTICULARS..........................3.644,43 € i 3.235,00 €
FESTA LA FARGA....................................................................... 30,00 €
LOTERIA...................................................................................... 600,00 €
CENTRE ESPORTIU CAMÓS (QUINA) ......................................400,00 €
COL·LEGI D’ENGINYERS.............................................................2.000,00 €
PRIMAVERA SOLIDÀRIA .........................................................2.544,90 €
CALENDARIS.............................................................................. 100,00 €
BANCS............................................................................................ 210,19 €
TOTAL........................................................................................ 31.356,42 €
AJUNTAMENT BANYOLES......................................................13.500,00 €
CONSELL COMARCAL.............................................................500,00 €
AJUNTAMENT DE FONTCOBERTA......................................... 300,00 €
AJUNTAMENT CAMOS..............................................................750,00 €
AJUNTAMENT CORNELLÀ................................................. 1.200,00 €
DIPUTACIÓ DE GIRONA.......................................................21.600,00 €
ENTRADES................................................................................ 37.850,00 €
TOTAL ENTRADES.....................69.206,42 €
SORTIDES
BANCS........................................................................................... 477,15 €
TELEGRAMA............................................................................12,00 €
COORDINADORA DE GIRONA.................................................. 60,00 €
CINEMA TRUFFANT GIRONA................................................150,00 €
AGENDA LLATINOAMERICANA............................................. 250,00 €
LOTERIA....................................................................................33,00 €
PLAFONS I DOCUMENTAL....................................................... 2.214,40 €
CARTELLS DOCUMENTAL.........................................................442,00 €
IMATGES PER LA SOLIDARITAT.............................................101,00 €
TOTAL....................................................................................3.739,55 €
PROJECTES
CONDEGA
BEQUES..........................................................................9658,60 €
ORDINADOR IRMA.............................................................500,00 €
LOS PIPITOS(APADRINAMENTS)....................................3.025,60 €
PROJECTE MICROCRÈDITS COMUNIDAD LA LAGUNA...1.219,62 €
POTRERILLOS........................................................................1.019,62 €
PEÑASCO..............................................................................1.019,62 €
FRATERNIDAD............................................................... 1.019,62 €
TOTAL............................................................................17.462,68 €
SEGUNDO MONTES
BEQUES....................................................................................10.261,60 €
FAM. MERCEDES VENTURA I Mª EUGENIA HERNANDEZ. 8.285,00 €
CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA DE GUATAJIAGUA............. 11.056,78 €
TOTAL................................................................................. 29.603,38 €
KEREWAN
BEQUES...............................................................................200,00 €
ARREGLAR MOLI.................................................................400,00 €
NENE KONTECH..................................................................100,00 €
ADOBS................................................................................730,00 €
TOTAL ..............................................................................1430,00 €

TOTAL SORTIDES.....................52.235,61 €

* Tal i com queda reflectit en aquest estat de comptes, durant el 2009 hi ha hagut més ingressos que despeses, ja que hi ha ingressos per projectes del 2010.

INFORME SOCIS 2009. document 2 ACTIVITATS 2009

2010-06-20T08:11:00.006+02:00
ACTIVITATS 2009
Durant tot l’any, quinzenalment, reunió.
Contactes periòdics amb les comissions de les comunitats agermanades.
Durant tot l’any, contactes amb els ajuntaments del Pla de l’Estany.
Durant tot l’any, participació en el Pla per a la Inclusió Social (Consorci de Benestar Social)
Participació a les reunions del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, de l’Ajuntament de Banyoles.
Gener
Trobada amb tota la gent de Girona i Maresme que col·labora amb Gàmbia, a Girona.
Acte d'homenatge al Centre Cívic de Porqueres per Mercedes Ventura Blanco i M. Eugenia Hernández.
Concert musical a cura de Mariona Callís i Arcadi Juncosa.
Presentació del "tràiler" del documental: “Solidaritat ésJustícia: Banyoles Solidària a Centreamèrica” i de l’Agenda Llatinoamericana.
Febrer
Informe de l’estada a Condega per part de l’Edgar Gómez.
Abril
Lliurament als socis de l’informe anual de Banyoles Solidària.
Maig
PRIMAVERA SOLIDÀRIA
Dia 9 (*): Concert de: grup Laforet i de Paco Viciana i els seus amics. Auditori Banyoles
Dia 29: Presentació i inauguració del documental “Solidaritat és Justícia” i exposició “Banyoles Solidària a Centreamèrica” Teatre Municipal de Banyoles.
Dia 31 (*): Alfons Encinas i Cor de Teatre de Banyoles. Auditori Banyoles.
Participació amb altres col·lectius a la Festa del Comerç Just. Banyoles.
(*) Activitats organitzades per recaptar fons per als orfes de Mercedes Ventura Blanco i M. Eugenia (contrapart de BS a Segundo Montes) que moriren en l’accident del 8 de juliol de 2008.
Juliol - Agost
Exposició: Banyoles Solidària a Centreamèrica. Ajuntament Banyoles.
Agost
Participació a la Festa de la Diversitat de la Farga
Octubre
Del 9 al 19 d’octubre. Brigada de membres de Banyoles Solidària i representants de l’Ajuntament de Porqueres, a Condega i Segundo Montes.
Dia 11: Presentació documental “Solidaritat és Justícia: Banyoles Solidària a Centreamèrica” a Segundo Montes.
Dia 13: Estrena documental a“Solidaritat és Justícia: Banyoles Solidària a Centreamèrica” a Condega.
Del 19 al 24 d’octubre: A Porqueres, exposició: “Banyoles Solidària a Centreamèrica”.
23 octubre: Estrena documental “Solidaritat és Justícia: Banyoles Solidària a Centreamèrica” a Porqueres.
Elaboració del calendari 2010 de Banyoles Solidària.
Venda calendaris i loteria.
Novembre
Venda calendaris i loteria
Dia 20: A Cornellà, exposició: Banyoles Solidària a Centreamèrica i documental: “Solidaritat és Justícia: Banyoles Solidària a Centreamèrica”.
28: inauguració de l’ exposició a Banyoles (Can Yani) de pintures de Condega en col·laboració amb Imatges per a la Solidaritat.
Desembre
Dia 1: Al cinema Truffaut: Presentació del documental “Solidaritat és Justícia...” en col·laboració amb Imatges per a la Solidaritat.
Dia 13: Recollida del “Premi del públic” a la mostra FEM CURT al concedit al documental: PIPITOS, dirigit per Juli Suárez.
Dia 13: Donacions per les pintures de Condega en col·laboració amb Imatges per a la Solidaritat.
Del 15 fins al 22: Exposició Banyoles Solidària a Centramèrica a l’escola L’Entorn de Porqueres en col·laboració amb Imatges per a la Solidaritat
Dia 15: Xerrada d’en Juli Suárez, d’ Imatges per a la Solidaritat: Construccions de centres escolars a Segundo Montes, a l’escola L’Entorn de Porqueres.
Campanya de recaptació dels ajuts familiars al projecte de beques escolars pels infants i joves de Segundo Montes (El Salvador) i Condega (Nicaragua).
Festes Nadalenques: Quina a Camós per Potrerillos
Gener 2010
Dia 2: Participació a la Quina Solidària de Porqueres, organitzada per Imatges per a la Solidaritat i Unió esportiva Porqueres, en benefici de l’escola d’Aguas Frías de Segundo Montes.

INFORME SOCIS 2009

2010-06-16T07:10:00.005+02:00
Per problemes tècnics encara no hem pogut penjar l'informe als socis corresponent a l'any 2009. De moment, i en format no prou adequat, us passem activitats i comptes 2009.

FESTA DEL "SALVADORREKO"

2010-06-01T22:59:00.014+02:00

El 29 de maig es va celebrar a la població Guipuzcoana d'Aduna la festa de l'agermanament amb Segundo Montes, "Salvadorreko". La LLuisa, Dolors, Sebas i Juli van ser presents en representació de Banyoles Solidària i Imatges per a la Solidaritat.

La jornada va començar amb una recepció de l'Ajuntament d'Aduna, conjuntament amb els representants del pobles de Asteasu, Billabona i Zizurkil, ja que son els pobles que estan agermanats amb Segundo Montes, amb els companys que han vingut de la Comunidad, Carlos Alberto, Basilia i Eliseo, com a representants de la "Asociación de desarrollo juvenil Ernesto Che Guevara".

A continuació el pallasso Porrotx, ens va oferir un espectacle ple de colors i amistat en relació amb el poble Salvadoreny. La mainada va participar molt activament de l'espectacle relacionant els colors amb la natura i amb coses que fan igual als Salvadorenys i Bascos, tot això en Euskera. No em vaig enterar de res!!, m'ho van tenir que explicar.

La Dolors també es va fer molt amiga d'en Porrotx.

Després es va fer entrega als companys Carlos Alberto, Basilia i Eliseo, de la clásica "Chapela" i se'ls hi va oferir una poesia a través d'un "Bersolari". Seguidament en Carlos Alberto va entregar una placa a l'Ajuntament d'Aduna, per l'agermanament, amb un moment de record de la Mercedes Ventura, mitjançant unes paraules, creant un moment molt emotiu per tots els que hi estavem a la plaça.

Al migdia es va fer un dinar popular amb festa i jocs entre la mainada i els grans, fent participar als mes joves de la festa d'agermanament amb Segundo Montes.

Va ser una festa d'agermanaments. Euskalerria amb El Salvador, Euskalerria amb Catalunya, El Salvador amb Catalunya, tots hi erem presents per un mateix motiu, fer de l'agermanament una unió dels pobles per un món millor.

MENJADOR AGUAS FRIAS, ACABAT!

2010-05-29T09:12:00.009+02:00

Recordeu que Imatges per la Solidaritat organitzava accions per recollir fons pel menjador de l'escola d'Aguas Frias?

Aquí tenim el resultat! Menjador acabat!

CARTA DES DE GÀMBIA

2010-05-09T20:08:00.001+02:00

Nyakio Upper and Senior Secondary School
[Escuela Superior y Esc. Secundaria para Alumnos Mayores]
Madina Koto Village
Wuli West District
Gambia
Contacto: (220) 7343957
Banyoles Solidària
España
Estimados patrocinadores:
Una vez más quisiera expresarles mi profundo agradecimiento y aprecio en nombre de los estudiantes, el cuerpo del profesorado y los padres por el enorme apoyo que nos han brindado al instalar un laboratorio informático en la escuela. Al proporcionarnos estas instalaciones, los alumnos han tenido la oportunidad de acceder a cursos de introducción a la informática, por primera vez en la historia de la escuela. En muchos aspectos el trabajo administrativo se está haciendo más fácil y efectivo.
Me alegra poder informarles que desde su instalación, se han dado clases para el nivel secundario de alumnos mayores, los cuales están muy entusiasmados con esta oportunidad y respondiendo de forma positiva. El cuadro a continuación refleja la matriculación vigente para el año lectivo 2009/2010:
CURSO 7. VARONES: 68 MUJERES: 72 TOTAL: 140
CURSO 8. VARONES: 40 MUJERES: 50 TOTAL: 90
CURSO 9. VARONES: 34 MUJERES: 35 TOTAL: 69
CURSO 10. VARONES: 29 MUJERES: 22 TOTAL: 61
CURSO 11. VARONES: 26 MUJERES: 24 TOTAL: 48
TOTAL: VARONES: 221 MUJERES: 226 TOTAL: 446
Como se observa, la matriculación crece constantemente, lo que refleja la creciente y positiva repuesta de la comunidad.
Sin embargo, a pesar del gran interés despertado por las instalaciones informáticas, existen problemas que nos resultan muy difíciles de solucionar.
1. FALTA DE ENERGIA: La demanda de energía para el laboratorio es muy alta y actualmente el combustible es muy caro. La escuela ha de enfrentarse a esta situación muy difícil, que está minando el uso efectivo del laboratorio.
2. PAGO DEFICIENTE DE CUOTAS PARA INFORMATICA POR PARTE DE LOS ALUMNOS: La escuela cobra a los alumnos una cuota en forma de vales, para cubrir los gastos del laboratorio, pero la mayoría de los alumnos normalmente no paga porque aparentemente no pueden hacerse cargo, dado que sus padres son muy pobres.
Por ello el cuerpo de profesores y el comité directivo de la escuela han hecho una revisión rigurosa, para tratar de encontrar una solución más concreta y duradera al problema del abastecimiento de energía.
MONTAJE DE LOS PANELES SOLARES EN LA ESCUELA
De la deliberación surgió la idea de montar los paneles solares que no están en uso en la escuela, para proveer de energía al laboratorio. Pensamos que esto será más económico, ya que evita comprar combustible. Por ello, se ha invitado a un técnico de energía solar a hacer un estudio de las posibilidades y él ha dado su visto bueno, diciendo que el plan será posible una vez que se disponga de los materiales necesarios.
Los materiales que él considera necesarios para poder montar los paneles solares y generar energía para el laboratorio aparecen en la lista a continuación:
ARTÍCULOS
controlador de carga 60 ? (brazos) 2 UNIDADES
inversor - 600 vatios 3 UNIDADES
cable 10 ml (4 almas) 20 m
cable 2.5 (3 almas) 8 haces
batería solar elemento seco 10 UNIDADES
tubos 20 ml 60 piezas
Trabajo: Se negociará el trabajo del técnico según la disponibilidad de los productos mencionados más arriba.
La administración les solicita su amable asistencia para la provisión de los productos mencionados para el laboratorio. Esperamos que al implementar este nuevo plan podamos asegurar un suministro de energía continuo y fiable para que las clases tengan lugar sin contratiempos.
SOLICITUD DE FOTOCOPIADORA:
Volvemos a indicar que les estaríamos agradecidos si pudieran apoyarnos con una fotocopiadora. Esta es esencial para llevar a cabo los exámenes escolares y otros propósitos administrativos. Durante los exámenes la escuela ha de enfrentarse a muchísimas dificultades, puesto que tenemos que pagar los gastos de fotocopiado o pedir papeles en otros sitios. La provisión de una fotocopiadora será un alivio enorme para facilitar un servicio rápido y efectivo.
HERMANAMIENTO CON ESCUELAS EN ESPAÑA:
Los alumnos y el comité directivo de la escuela han tenido la idea de establecer conexiones con alguna escuela para un hermanamiento en España, tanto para la escuela superior básica como para la secundaria para alumnos mayores. La idea que hay detrás de esto es la de permitir a las escuelas a interconectarse, intercambiar ideas en el ámbito académico y en otros ámbitos, inclusive realizar visitas de intercambio entre la Escuela Básica Superior y la Secundaria para Alumnos Mayores con escuelas hermanadas en España. Esperamos que esto promueva la relación estrecha entre todos y fortalezca aún más nuestra conexión.
Finalmente, en nombre del cuerpo del profesorado, los estudiantes, los padres y la comunidad entera de Nyakoi, les transmito mi más profundo agradecimiento y aprecio por todas sus generosas contribuciones para el desarrollo de la escuela y la educación de nuestros estudiantes. Es una clara demostración de su entusiasmo e inquietud por el bienestar de los alumnos. No quepa duda de que les estamos muy agradecidos.
Nuestro agradecimiento a la Sra. Dolors Terradas, al Sr. Foday Sillah, a Banyoles Solidària y a todos aquellos involucrados en el apoyo a la escuela por sus amables esfuerzos.
Para más detalles sobre la escuela, contacto:
Tel.: (00220) 7343957, 7027987, 6457713
Atentamente,
[firma] Dembo Suwareh, Director
[Sello]
10 de diciembre de 2009

FORNS SOLARS A CONDEGA

2010-05-07T06:47:00.006+02:00

Tot seguit us passem la informació que ens han fet arribar les mateixes responsables del projecte.
Endavant, valentes!

AVANCE DE MEMORIA DEL TALLER DE CONSTRUCCION DE HORNOS SOLARES PRIMERA SEMANA Y CAPACITACION DE LIDERAZGO
COMUNIDAD: POTRERILLO – CONDEGA
FINANCIADO POR BAYOLES SOLIDARIA
Departamento de Estelì, Nicaragua
Apertura: 19 de Abril del 2010
Lunes 19/04/2010:
Se dio inicio al Taller de Hornos Solares en la Comunidad de Potrerillos del Municipio de Condega, bajo la responsabilidad.
- Francisca Fuentes (Instructora)
- Rut Castellón ( Apoyo a Instructora)
- Francisca Gómez (Apoyo)
- Candida Lira (Apoyo)
Se realizaron las siguientes actividades:
. Durante el transcurso de la mañana se hizo el traslado de todos los materiales con los cuales se construirán los hornos, también las herramientas y todo lo que sería utilizado durante el taller.
. Luego al llegar al lugar se realizo el inventario de todos los materiales.
Se les dio la bienvenida a todas las mujeres. A las dos de la tarde se dio inicio con un taller de concientización a cerca de lo importancia de los Hornos Solares, diciéndoles como protegemos el medio ambiente y lo que podemos prevenir con su uso, como quemaduras en los niños, la economía familiar etc. , también se les habló de la importancia de la energía solar de manera integral.
. Luego se explico la importancia de la junta directiva, su papel como directiva, diciéndoles de que ellas pueden hacer salir adelante su comunidad con proyectos planeados por ellas y se dio inicio a la elección quedando como:
Presidenta: Imelda Loza Lira. No. Cédula 163- 201066-0000K
Vice-presidenta: Marilú Rodas Calero 163-120388-0000C
Secretaria: Glendaly Rodas Salas 166-300685-0000E
Tesorera: Vilma Rodas Calero
Vocales: María Teresa Rodas López 163-151064-0004P
Juana Fca. Acuña Rodas
Quedando así establecida la Junta Directiva, estando todas de acuerdo y conforme
Seguidamente se hizo la presentación del uso y nombre de cada una de las herramientas, todas participaban y se sonreían cuando escuchaban los nombres de las que no conocían, todas se aprendían los nombres y los repetían constantemente demostrando su entusiasmo por aprender. Luego pasaron a ver la madera y a medida que se les iba explicando para qué era cada pieza, ellas tomaban la madera que sería utilizada en el estante y fueron por una lija para lijar las piezas que compondrían el mismo, lijaron, terminaron y comenzaron a armar el estante, el tiempo pasaba y cayó una lluvia pero ninguna dejó el interés en hacer el estante. Se esforzaron por armarlo, en tomar medidas, colocar las piezas adecuadamente y a la hora de tomar el martillo y un clavo todas sacaron lo mejor de ellas, fue tanto el entusiasmo que en un poco tiempo de la tarde casi terminaron todos los estantes, esto les enseñó a como usar un martillo y dejar el miedo a hacer algo diferente, nunca se puede juzgar por simple vista, sino hasta que se ve lo capaz que es con un poco de motivación hasta el más pequeño hace cosas grandes, esta historia del día fue protagonizada por:
Asistencia:
1.Herminia Cruz
2.Vilma Rodas
3.Teresa Rodas
4.María M. Montalbán
5.María Luisa Calero
6.Egda María Ramos
7.Juana Fca. Acuña
8.Tomaza Rodas
9.Glendaly Rodas
10.Marilú Rodas
11.Rosa Matilde González
12.Imelda Loza
Evaluacion del dia por parte de las Instructoras:
Francisca Gómez: En el momento de compartir el primer día de trabajo con el grupo de mujeres noté en ellas el entusiasmo, colaboraron mucho y se vieron motivadas, pero en el momento que nos toca irnos a descansar sentí mucha soledad, miedo, dormimos muy incomodas y en medio de herramientas, fibras, zinc, utensilios de cocina y madera, es decir no descansamos porque una rata nos molestó toda la noche.
Francisca Fuentes: Al comenzar con el trabajo me sentí motivada ya que es una experiencia nueva comenzar con el taller en el cual no tenía ayuda de las instructoras de Honduras y gracias a Dios fue un dia excelente y espero que los que continuad sean así. No digo que antes de este día tenía miedo hoy me siento segura.
Cándida Lira: Compartí con las mujeres fue una nueva experiencia, en ellas esta el interés de aprender y lo hicieron muy rápido ya que aunque estaba cocinado también apoyé la construcción de los estantes.
Martes 20/04/2010:
Se comenzó el día con una oración para encomendar el trabajo del día en las manos de Dios, estando presentes:
1.Herminia Cruz
2.Vilma Rodas
3.Teresa Rodas
4.María M. Montalbán
5.María Luisa Calero
6.Egda María Ramos
7.Juana Fca. Acuña
8.Tomaza Rodas
9.Glendaly Rodas
10.Marilú Rodas
11.Rosa Matilde González
12.Imelda Loza
Posteriormente se preparo la madera que se utilizará en el cajón, todas las mujeres se colocaron en sus estantes y tomaron serruchos para cortar, lijar, cepillo y cepillaban con algunas dificultades pero no se dieron por vencidas lo hicieron con entusiasmo y de la mejor manera, lo lograron.
Este trabajo fue de mucho tiempo ya que ellas aprendían algo nuevo, ellas comentaba: Ahora si le puedes ayudar a tu esposo en la carpintería, en el momento de utilizar el trépano que es una herramienta, decían ellas se ve muy fácil pero cuando les tocó a utilizarlo se les dificultan un poco. Ellas expresaron “Es bueno aprender de todo”.

L'EXPOSICIÓ A L'IES PLA DE L'ESTANY

2010-04-29T07:17:00.003+02:00

Després d'haver estat un temps a l'IES Pere Alsius, ara és a l'IES Pla de l'Estany.
Des de Banyoles Solidària encoratgem estudiants i professors a conèixer més a fons la realitat dels projectes que des de Banyoles i comarca es porten a terme, a les comunitats germanes de Segundo Montes i Condega.

Cinema per la Inclusió. Consorci de Benestar Social Pla de l'Estany

2010-03-27T08:04:00.002+01:00

Banyoles Solidària també participa en el Cicle de Cinema per la Inclusió Social, organitzat pel Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany. El passat 11 de març hi vam presentar la pel·lícula “The visitor” i la nostra president, la Dolors Terradas, ens en va fer cinc cèntims.
Moltes gràcies a tots els assistents.

EN MOTIU DEL 30 ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE SAN ROMERO D'AMÈRICA

2010-03-27T07:03:00.002+01:00

MONSEÑOR ROMERO, OSCAR NUESTRO HERMANO, ARNULFO PROFETA!!!.
Enredados en su sed, pululan los criminales
entre torturas, cuchillos o disparos, matan
envolviendo su hedor en su conciencia...
sanguinolenta conciencia.

Nuestro monseñor Romero
a poco mas de 30 años de tu crimen
todo o casi todo sigue igual
y tu palabra cada vez se vuelve vigente.

Asesinaron a Moisés, a Hector, a Juana,
a Francisco, a Paco, a fulana y a zutana
mientras tu grito de justicia
cubre lo largo y ancho del país.

Monseñor que pena decirte que
el crimen y la impunidad
siguen haciendo de las suyas en el
silencio sepulcral de la injusta justicia
como en aquellos años.

Tu palabra está despierta hermano Romero
tus homilías como campanadas en cada conciencia
vienen de mas de 30 años
Arnulfo profeta, pastor de los pobres.

Es una pena decirte que aún perduran las mafias de cuello blanco,
allí siguen los trinquetes de los padres de la justicia,
el poder legislativo nadando en la nada,
flotantes en aguas turbias algo así como si y no.
A mas de 30 años, nuestro querido pastor
se agiganta tu grito y se vuelve consigna, necesidad...
es tu voz un dedo en la llaga...braza encendida
chocando en el infernal y maquiavélico mundo
del poder económico, político y escuadronero.

Que pena monseñor, es como si nada pasó
matan y matan los asesinos y todo queda impune
cacarean y cacarean hablando de esto y lo otro
los dueños de la vida y la muerte en tu querido El Salvador
y el silencio y la infamia es la respuesta...
Es como si nada pasó.

La muerte sigue sorprendiéndonos
nos sume en la nada, nos atrapa
se burla de todo, nos hace musarañas
y la injusticia de la justicia obliga a callar;
terror, sometimiento, impunidad, crimen organizado!.

Ha! nuestro monseñor que pena escribirte quejas mas quejas
pero es que nos aqueja el silencio del poder
y para mí, quejarme ante vos es lo mas valioso
porque mi queja al amparo de tu voz
llegará hasta lo mas elevado del planeta.

Miles y miles han peregrinado en tus 30 años
después del martirio buscando tu luz...
siguiendo tus huellas...haciendo eco a tu palabra
traduciendo la misma aún en medio de la incertidumbre
del significado "vivir" en El Salvador.

Nuestro monseñor Romero
a poco mas de 30 años de tu crimen
todo o casi todo sigue igual
y tu palabra cada vez se vuelve vigente...necesaria
sabia...guía...Monseñor Romero, Oscar hermano.

(Por Mariposa).

ESCOLA MERCEDES VENTURA

2010-03-27T06:47:00.003+01:00

escola Mercedes Ventura

Des de Segundo Montes hem rebut aquestes fotos que corresponen a l’acte de nominació de l’escola d' Hatos I, com a escola María Mercedes Ventura Blanco.
En omple de satisfacció que l'esperit de la Mercedes sigui present entre nosaltres. Desitgem que aquesta felicitat ens animi a seguir lluitant. MERCEDES VIVE!!!

PROJECTE DE FORNS SOLARS

2010-02-27T20:35:00.012+01:00

De Banyoles Solidària

El Jobo. Un forn, la seva usuària i una instructora (2008)
Potrerillos. Un forn en sessió de prova (2008)
BANYOLES SOLIDÀRIA acaba de fer una aportació de 2.000 € per a la construcció de 12 forns o cuines solars a la Comunidad de Potrerillos (Condega - Nicaragua).
Aquest projecte és executat a través de l'Asociación de Mujeres Sol Naciente (AMSONAC) de Condega.
Abans de la construcció dels forns solars, AMSONAC fa un treball previ durant mesos amb les dones de la comunitat, impartint tallers de lideratge i capacitació en temes de salut, drets i deures de les dones, violència domèstica, planificació familiar i d'altres. També les hi fa capacitacions tècniques en àrees de rebosteria, ús dels forns solars, manualitats, agricultura orgànica, etc.
Les dones que han demostrat millor preparació i interés en l'ús dels forns seran les beneficiades. Elles els construeixen col·lectivament durant un taller de 15 dies, sota la direcció de dues instructores. A la festa de cloenda del taller cada forn és assignat a la seva usuària per sorteig.
AMSONAC realitza un seguiment rigurós de l'ús i manteniment que cada dona fa del seu forn.

Els objectius principals d'aquest projecte són:
- preservar del medi ambient, reduint la desforestació.
- promoure la salut de les dones, evitant el fum de les cuines tradicionals.
- reforçar l'economia familiar, i especialment de les dones.
- reafirmar el paper de les dones ("empoderament") a l'àmbit familiar i comunitari.

El 2008 BANYOLES SOLIDÀRIA va finançar la construcció de 10 forns solars a la Comunidad de El Jobo (Condega)

EXPOSICIÓ: BANYOLES SOLIDÀRIA A CENTREAMÈRICA

2010-02-11T06:32:00.014+01:00

Com ja sabeu, disposem d'una exposició molt interessant sobre el treball de Banyoles Solidària a Nicaragua i El Salvador, des dels anys norantes.
És una exposició on es mostren inquietuds, desitjos i feines fetes tant des del cor dels banyolins com des del cor dels germans de Condega i Segundo Montes.
Aquest exposició ja ha estat en una escola i el resultat del treball de sensibilització ha sigut prou interessant. A més a més, hi ha un treball associat de preguntes per fer reflexionar una mica més a qui la vegi. I perquè la qüestió encara sigui més emocionant disposem d'un tiquet per qui tingui les respostes correctes i sigui escollit en un sorteig. El tiquet, que és per un valor de 50 €, permet adquirir productes de Comerç Just a Can Butinyà. Hi ha centres que, generosament, assumeixen el cost del tiquet. Moltes gràcies a tots.
PER HAVER PARTICIPAT EN EL TREBALL
DE L’EXPOSSICIÓ
BANYOLES SOLIDÀRIA A CENTREAMÈRICA
I HAVER GUANYAT EL SORTEIG,
ET CORRESPON,
UN VAL DE 5O €
PER BESCANVIAR
PER UN LOT
DE PRODUCTES
DE COMERÇ JUST
DE CAN BUTINYÀ

LOS PIPITOS-CONDEGA. INFORME 2009

2010-02-04T17:50:00.005+01:00

INFORME CENTRO DE DESARROLLO INFANTIL INTEGRADO CDI
LOS PIPITOS CAPÍTULO CONDEGA ENERO 2010

I PRESENTACIÓN:

Para la Junta Directiva Municipal de la Asociación de Padres de Familia con Hijos Discapacitados Los Pipitos Capítulo Condega, ha sido una gran experiencia y nos llena de orgullo haber impulsado el primer Centro de Desarrollo Infantil Integrado de nuestro país. Tarea que supuso una serie de retos, trabajo exhausto y compromiso de todos los comprometidos en tan grandiosa misión.

La idea de impulsar este Centro de Desarrollo Infantil Integrado (CDI), se toma pensando en las grandes necesidades que nuestras madres afiliadas tienen respecto al acceso a desempeñarse en el campo laboral. La mayoría de las madres de familia afiliadas a los Pipitos son madres solteras y son el único sostén de sus hijos. Requeríamos urgentemente de un espacio de atención integral a nuestros hijos mientras sus madres se dedicaban a trabajar y asegurarles sus necesidades básicas de vida. En el municipio no existe ningún otro Centro de Atención ni privado ni estatal, que brinde su apoyo a las madres de familias mientras ellas trabajan.

Los miembros de la Junta Directiva y madres de familia que iban ser beneficiadas con este proyecto estaban conscientes y dispuestos a participar en la formulación y ejecución del proyecto. Disponíamos de los Recursos Humanos calificados y preparados, necesarios para impulsar está iniciativa. Por otro lado contábamos con condiciones básicas de infraestructura la cual contaba en ese momento con Un Salón de Actividades Generales, Una Sala de Estimulación y Educación Temprana, Un Pequeño Parque Infantil, Una Sala Comedor, Una Cocina y Dos Salas del Juego y del Sueño y un Preescolar Formal. Además de los Programas Escolares, Metodología y Didáctica, la Temática y Objetivos a Desarrollar con cada niño, y finalmente contábamos con 20 familias dispuestas a emprender esta nueva jornada de trabajo en pro de la Inclusión Total de los niños con discapacidad.

Después de incontables gestiones municipales, nacional e internacionales en función de encontrar los recursos económicos para echar andar el proyecto, gracias al apoyo de Banyolas Solidaria a través de su financiamiento, logramos la tan añorada apertura del CDI (Centro de Desarrollo Infantil) fue el primero de Septiembre del 2008. Se comenzó con doce niños. Seis con discapacidad y seis niños sin discapacidad. Contamos con cuatro personas para el desarrollo del trabajo. Una para preparar los alimentos, una para la limpieza del centro y dos educadoras para desarrollar diferentes actividades con los niños.

Al siguiente mese se integraron otras ocho niños, y ya contábamos con la cantidad establecida por el proyecto, lo cual eran 20 niños/as. Se le dio la oportunidad de integrar a sus hijos al CDI aquellas madres, que trabajan y no tienen quien cuidara a sus hijos. Ellas aportaban una colaboración primeramente de C$ 300 Córdobas por cada niño de los siete integrados sin discapacidad, pero tomando en cuenta la situación económica y carestía de la vida en nuestro país decidimos solicitar como apoyo a las madres la mitad de la cuota inicial. Este aporte era únicamente para comprar algunas cosas personales para los mismos niños, por ejemplo papel higiénico o jabón. Contamos siempre gracias al presupuesto del proyecto para la compra de los alimentos para los niños, para el pago de los servicios básicos, salario de personal, y los otros rubros contemplados en el proyecto.

En todo momento hicimos gestión local con amigos e instituciones del gobierno, gestiones y coordinaciones nacionales a fin de la búsqueda del sostenimiento al proyecto o la misma subvención al mismo. Logramos que en los meses de Noviembre y Diciembre del 2009, el Ministerio de la Familia nos apoyara en la compra de alimentos para los niños del CDI y la promesa de continuar apoyándonos en este rubro durante el año 2010. A pesar de todos los esfuerzos no hemos logrado convertir el CDI como un centro auto sostenible y estamos requiriendo el apoyo dentro y fuera de nuestro país para continuar con este esfuerzo. La pobreza y la falta sensibilidad de algunas personas, no han contribuido con nuestro sueño de disponer del CDI permanentemente. Durante todo este año de funcionamiento del CDI,

Logramos a través de negociaciones con el Ministerio de Educación que nos asignara a una docente de preescolar, para que atienda a los niños del CDI. Esto es un gran logro ya que esta maestra es pagada por el Ministerio de Educación y exclusivamente para atender a los niños que tienen la edad de pre escolar, lo que representa para nosotros un gran ahorro económico y la aprobación de ellos hacia nuestra iniciativa. Durante todo el proceso de elaboración del proyecto, gestiones de financiamiento, ejecución, seguimiento y orientaciones del mismo, hemos tenido el apoyo incondicional de la Junta Directiva Nacional de Los Pipitos a través de su Presidenta.

II METODOLOGIA DE ATENCIÓN IMPLEMENTADA:

Al convertirse en el primer CDI Integrado de Nicaragua, Los Pipitos Condega y nuestro personal técnico hemos venido construyendo un modelo de atención personalizado y en función al desarrollo de nuestros niños con y sin discapacidad que es novedoso y diferente. La metodología de atención se centro fundamentalmente en: Capacitaciones y Reuniones permanentes, Preescolar, Centro de Educación Temprana, todos ellos funcionando en el mismo edificio. En este sentido el trabajo lo realizamos con la participación de las familias y apoyándose en los recursos humanos y económicos de la comunidad, que para ir incidiendo en las distintas etapas del ciclo natural de vida de un niño, desarrollando en cada etapa las acciones que permitan su desarrollo humano integral y aseguren sus derechos.

Dentro del mismo Centro de Desarrollo Infantil Integrado, la cual se contaba con una matricula de 20 niños todos ellos menores de 5 años, 10 de ello con discapacidad. Estaban siendo atendidos por dos educadoras, las cuales tenían un Plan de Trabajo Anual, Semestral, Mensual del cual se deriva el Plan de Trabajo Diario. A partir de las 6:30 de la mañana las madres de familia llegaban a ingresar a su hijo, y en cuadernos se registraba los controles de asistencia de los niños/as, de las trabajadoras del Centro, del menú, de los padres, de actas de reuniones con padres y equipo del CDI.

A las 8 de la mañana los niños se dividen en dos grandes grupos de atención: en primero en el Preescolar Formal y el segundo grupo en el Centro de Educación Temprana. Los niños recibieron dos meriendas alimenticias una por la mañana y la otra por la tarde, así como su almuerzo correspondiente. A partir de las 12 del mediodía cuando la atención del Preescolar y el CET finalizaba, los niños regresaban al CDI y realizan diferentes actividades de alimentación, integración, socialización, comunicación, juegos, dinámicas y actividades sensoriales y de libre opción, así como actividades propias del sueño. Cada niño cuenta con un expediente actualizado en el CDI.

Aprovechamos el funcionamiento en nuestras Instalaciones del Preescolar Formal del Ministerio de Educación (Mined), en donde logramos integrar a 13 niños de nuestro Centro de Desarrollo Infantil Integrado de ellos 5 con discapacidad. Cada día estos once niños son atendidos en el preescolar con un horario escolar de 8 a 12 de la mañana y recibiendo la atención escolar correspondiente a su edad. Aquí dispusimos a una de las educadoras de CDI para apoyar el trabajo de la docente del Mined

En el preescolar se trabaja bajo la responsabilidad de una maestra asignada por el Mined, se planificaba y dosificaba los contenidos escolares bajo las orientaciones metodológicas y programas escolares del Ministerio de Educación y con adecuaciones curriculares propuestas por nosotros como Pipitos de acuerdo a nuestra experiencia y conocimientos en la materia. Entre los documentos técnicos con que trabajaron están Guía Metodológica de Preescolar de Multinivel, y las Transformaciones Metodológicas y Curriculares, Plan de trabajo anual (Plan Operativo Anual), un Plan de Trabajo Mensual del cual se deriva un plan de trabajo Diario. Cada mes los padres de familia y maestra del preescolar se reunieron para evaluar y planificar el desarrollo del mismo, igualmente se recibieron visitas directas de las técnicas de la Delegación Municipal del Mined.

Niños atendidos en Preescolar:
· Fernanda Azucena Cabrera Cruz
· Diana Guadalupe Peralta Mairena
· Jeffry David Vallejos Matey
· Víctor Manuel Ruiz Zeledón
· Marvin Jasiel Cruz
· Deybi Alexander Villareyna Centeno
· Wuidman Alí Vallejos Matey
· Miriam Yorleni Espinoza Olivas
· César Augusto Castrillo
· Keytlheng Alexandra Hodson Gutiérrez
· William Josué López Ramos
· Axell Enoc Rugama Acuña
· Sielka del Carmen Peralta Mairena

Documentos de trabajo en el Preescolar:
· Guía multinivel (con la cual se planifica y diversifica los contenidos diarios)
· Programación mensual ( tema a impartir en el mes, con sus respectivos horarios y frecuencia)
· Programación diaria ( plan de trabajo diario)
· Cuaderno de trabajo (este cuaderno se le entrega al alumnos)
· Cuaderno de asistencia diaria(para saber quien llega a clases)
· Cuaderno de fichas (plan de trabajo diario de la maestra)
· Cuaderno de evaluación de los alumnos (es totalmente cualitativa)
· Cuaderno de matricula ( aquí se recoge la generalidad de los padres de familia)
El Centro de Educación Temprana (CET) que funciona y es parte del CDI atiende a niños de o a 6 años con alguna discapacidad o en factor de riesgo de padecerla. Los martes y los miércoles se atienden niños de la zona urbana y rural. Mensual se atienden 32 niños. Se trabaja de acuerdo a las necesidades de cada niño, con un plan de trabajo diario y un plan de desarrollo individual por cada niño de manera integral tomando en cuenta sus áreas de desarrollo. Implementamos un plan de Rehabilitación Personal, un Plan de Desarrollo Individual para cada niño, se evalúa el desarrollo de los mismos a través de la Escala del desarrollo Clap. Se dispone de un Plan Operativo Anual, una Planificación Semestral, Mensual y diaria por cada niño atendido. Cada niño tiene su propio expediente de intervención, se trabaja diariamente con ellos y se va evaluando con la participación permanente de las familias.

El CET funciona de lunes a viernes de las 8 de la mañana a las 12 del medio día a excepción de los martes y miércoles que es durante todo el día. Los padres y madres de familia vienen acompañados de sus hijos y aquí se trabajan diversas terapias, estrategias y actividades de Rehabilitación, Estimulación, Educación y Habilitación de los niños de acorde a sus edades, discapacidades, factores de riesgo, ritmos de aprendizaje, grados de deficiencia. 11 de los niños aunque algunos igualmente son atendidos en Preescolar. Fueron atendidos aquí todos los días de las 8:00 de la mañana hasta las 12 del mediodía, para ello dispusimos de una educadora para que trabaje conjuntamente con la responsable del CET en la atención de estos niños.

Niños atendidos:
Diana Guadalupe Peralta Mairena
Jeffry David Vallejos Matey
Víctor Manuel Ruiz Zeledón
César Augusto Castrillo Pérez
José Daniel Ruiz
Merling Jomara Iglesias
Sonia Pamela Ruiz
Hellen Rivera
Oscar Danilo Gadea
Marielis Rivas
Bismarck Alberto Jarquín Castillo

Otra las metodologías implementadas en el CDI, fueron las Capacitaciones y reuniones permanentes a nuestro personal y padres de familia nos permiten impulsar, complementar, monitorear y evaluar en gran manera nuestro trabajo, sabiendo que las familias pondrán en práctica los conocimientos y experiencias que irán recibiendo en cada una de las capacitaciones que reciban. Las familias se capacitaron cada mes de acuerdo a la discapacidad de sus hijos y al nivel de desarrollo de los mismos, esto hizo de las capacitaciones un curso permanente y personalizado, en temas relacionados con la discapacidad, las habilidades prácticas, la estimulación temprana, el desarrollo sensorial, entre otros temas de capacitación.
III. LOGROS OBTENIDOS:

1) 20 madres de familias, que trabajan en las fábricas de Condega integraron a sus hijos en el Centro de Desarrollo Infantil Integrado, mientras ellas se dedican a trabajar. Lo que permitió una mejora en sus ingresos económicos familiares y un mejor nivel de desarrollo de sus hijos en el CDI.
2) Cada uno de los niños integrados al CDI tiene su plan de intervención específico de trabajo dependiendo de su propia necesidad, este plan fue ejecutado y evaluado constantemente con el apoyo y participación de la familia.
3) El haber diseñado e implementado diferentes técnicas educativas sobre cuándo, cómo abordar las diferencias individuales y las necesidades educativas especiales que permitieron desarrollar una enseñanza abierta y capaz de responder a las necesidades educativas de todos los niños, independientemente de su condición social. También el hecho de haber promovido que las familias vieran al CDII como un espacio amplio, abierto en donde converjan niños con y sin discapacidad.
4) La disposición de defender y promover sus derechos humanos de los niños y sus familias, optimizar el desarrollo de los niños potenciando sus capacidades, abrir y crear espacios de participación e inclusión social.
5) La disposición del Ministerio de Educación, Familia y Salud de extendernos certificación y aval oficial a nuestro CDI. Normalmente este proceso es largo y tedioso.
6) El Ministerio de Salud nos brindó previa planificación a personal médico y de enfermería para los controles de salud de los niños y del mismo personal laboral del proyecto.
7) Disponer de utensilios de cocina, mesitas, sillas, camas, reparaciones del tanque de agua, de una letrina, inodoros y baños. Todo ello solventado a través del proyecto, lo que vino a ofrecer mejores condiciones de atención a los niños.
8) A través del CDI logramos que se nos aprobara un proyecto de mejoras en la infraestructura, así fue posible mejorar el sistema eléctrico, el cielo raso, el techo y la pintura del edificio. Decimos que gracias al CDI pues los niños que lo conforman fueron nuestra principal justificación para logarlo.

9) Las visitas de Sensibilización y capacitación a la familia sobre su papel como primeros estimuladores y educadores del niño. Así como orientado a las familias y demostrarles diferentes maneras de trabajar la estimulación temprana, con materiales y recursos que se encuentran en la casa.
10) Logramos que 4 niños con discapacidad significativa, que ahora mismo estén comiendo por sí mismos (Víctor, Augusto, Diana, Merling).
11) 2 niños con serios problemas para caminar estén dando pasos y uno de ellos (Augusto) camine y se desplace de manera independiente. La otra niña (Merling) Imprime mayor fuerza a sus piernas y se pone de pie con cierta firmeza.
12) 11 niños van y usan por sí solos los baños, aunque todavía hace falta mayor seguimiento y acompañamiento en estas tareas para asegurar su uso correcto.
13) 12 niños lograron promocionarse en II Nivel de Preescolar. Este nuevo año 2010 serán integrados al Tercer Nivel listos para la Primaria Regular.
14) En el municipio de Condega desarrollamos una campaña de información, divulgación y propaganda permanente, con el fin de promover al CDI como un espacio importante y necesario dentro de la comunidad.

IV. DIFICULTADES ENFRENTADAS:

No logramos obtener financiamiento por parte del estado para la continuidad total del proyecto, sino más bien de alguna parte del mismo. Sin embargo se logro firmar un convenio con el Ministerio de la Familia, donde ellos nos apoyaran mensualmente con una cantidad de C$ 7,000 de siete mil Córdobas para complementar los gastos de alimentación del CDI. Además nos hicieron algunas promesas de apoyo para nuestro proyecto.

Tuvimos ausencias de algunos niños, a veces por largos periodos. Las familias traían constancias médicas. Cuando los niños regresaban se notaba desmejora en sus avances escolares y de integración.

Solamente 5 de 20 niños tenía en su expediente partida de nacimiento. Esto indicaba la ausencia de la figura paterna y la negligencia de las madres por registrar debidamente a sus hijos como ciudadanos.

Únicamente 7 de 20 niños atendidos tenían tarjeta de vacunación. Exigimos a las madres contar con ellas y en el peor de los casos asistir a la actualización de las vacunas en el Ministerio de Salud. Al final logramos que cada niño tuviera su propio registro de vacunas.

Ante la necesidad existente en el municipio de demanda de niños para ser atendidos en el CDI y ante nuestra insuficiente capacidad para atender a más niños, muchas personas en la comunidad estaban de alguna manera inconformes con nuestro CDI. Para nosotros era imposible atender a tanta demanda.

Al principio algunas madres estaban inquietas acerca de la Inclusión de niños con y sin discapacidad. Sobre todo si los niños sin discapacidad pudieran copiar modelos o actitudes propias de la discapacidad. Esta parte nos agotó mucho pero sabiamente pudimos trabajarla a través de los encuentros de capacitación.

V DATOS ESTADÍSTICOS:

Nº ....... ASPECTOS............................................TOTAL..................NIÑAS....................NIÑOS

I. ____Niños Integrados en el CDI_________20___________9____________11
II. ___Niños con discapacidad en el CDI_____10___________4____________ 6
III. __Niños sin discapacidad_____________10___________5____________ 5
IV. __Niños del CDI atendidos en el CET_____11___________4____________ 7
V. ___Niños del CDI atendidos en Preescolar__13___________ 5____________ 8

Notas: Algunos niños son atendidos tanto en Preescolar como en el CETs

______________

Nidia Torrez González
Presidenta Junta Directiva Nacional
Los Pipitos

______________

PLA DE L'ESTANY PER HAITÍ

2010-02-04T07:30:00.007+01:00

Poema escrit i recitat per Lluís Casamitjana i Coromina, el dissabte passat.

UN CLAM PER HAITÍ
Si deleges la mel de la paraula
que llisca acaronant,
tanca l’oïda; no és per tu el poema
perquè avui els meus versos són un clam
per esquinçar sordeses
i posar tremolors als teus timpans.

Si cerques la llum verge de l’albor,
acluca els ulls, company;
no és per tu el meu poema
perquè avui els meus versos són un llamp
per esquinçar cegueses
i obrir aquells ulls que no volen mirar.

No sens les veus que brollen de les runes?
Són les veus sense so, però eixordants
que ens arriben de lluny,
de tots els morts haitians
que han transformat Port Prince en cementiri
sense creus ni corones ni comiats.

Sento dintre el meu cor un batec nou
en veure tants infants
errant orfes d’amor i d’esperança,
sense llàgrimes ja,
amb anhels de moixaines d’una mare
que mai no arribaran.

Avui s’ha fet pregària
la remor d’aquest mar
que acarona o flagel·la un Haití míser,
cadavèric de tant mastegar fam.
Ara també el meu clam vol ser oració
per acabar pregant:

Pare nostre, de tots,
Vos que esteu en el Cel,
feu resplendir a la fosca de llur nit
la fulgidesa blanca d’un estel
i una lluerna d’amor dins el meu pit.
Doneu-los, oh Senyor,
l’arròs de cada dia!
Perdó per aquest pa
que jo he vingut llençat amb alegria,
perdó per oblidar-me d’un germà
que viu en agonia.

Que sigui el vostre nom santificat!
Deslliureu-los, Senyor de fam i guerra!
Sembreu sement de pau sobre llur terra
i es faci així la vostra voluntat.
Amén.
Banyoles, gener 2010 Lluís Casamitjana

CAMPANYA PER HAITÍ

2010-01-28T13:04:00.003+01:00

Dissabte,30 de gener, a les 7 del vespre, a la Plaça Major de Banyoles,EL PLA DE L'ESTANY PER HAITÍ

Les entitats culturals, esportives i cíviques del Pla de l'Estany
us conviden a l'acte d'obertura de la Campanya per Haití.

Hi haurà encesa de llantions, música,cants, poemes...

Les aportacionses destinaran a un projedte concret sota la supervisió de persones o entitats de confiança.

Compte: La Caixa, Campanya per Haití/2100-0023-42-0200607000

HAITÍ

2010-01-26T17:17:00.002+01:00
PINZELLADES SOBRE LA HISTÒRIA D'HAITÍ

(Extret del llibre “Haití para qué” de Pau Farmer)

Haití forma part de l'anomenada illa “La Hispaniola”, la primera a la qual va arribar Colom el 1492. Els seus habitants, els arawak anomenaven a aquesta part de l'illa Ayiti, país alt. Colom els va descriure com a “adorables, gentils i decorosos indis”. Però varen durar poc: les malalties infeccioses, l'esclavitud i l'extermini varen acabar amb ells. Al 1492 hi havia uns 8 .000.000 d'habitants. Però pel 1510 només en quedaven 50.000 i a finals del segle XVII, amb l'arribada dels francesos, aquests afirmen que no queda cap indígena.
Per substituir la mà d'obra indígena es varen començar a importar esclaus procedents d'Àfrica Occidental, tant per treballar en les construccions com en el camp, principalment en el cultiu de la canya de sucre. Cap el 1540 ja hi havia a l'illa uns 30.000 africans. Però els espanyols es varen dedicar principalment a l'explotació de la part sud de l'illa, l'actual República Dominicana, i la part nord va ser ocupada progressivament per francesos.
L'any 1697 la part nord de l'illa va passar definitivament a mans franceses. Aquests estaven interessats en fer produir l'agricultura de l'illa, i varen intensificar el cultiu de la canya, mitjançant el sistema de les plantacions, que requerien grans quantitats de mà d'obra esclava. Haití va passar a formar part del triangle del comerç, i donat que França, al contrari que Espanya, tenia molt poques colònies a l'Amèrica tropical, aquest territori era essencial per a ella dins d’aquest comerç. A finals del segle XVIII, Moreau de Saint-Méry escrivia “de totes les possessions franceses al Nou Món, la part francesa de l'illa de Santo Domingo és la més significativa per la riquesa que proporciona a la seva metròpolis tant per l’agricultura com pel comerç”. A finals del segle XVIII el seu port era el que rebia més esclaus de tot el Carib. Hi arribaven una mitjana de 29.000 esclaus per any. La meitat de tots els esclaus de les illes del Carib vivien a Haití.
En diferents èpoques Haití va ser el primer exportador mundial de cafè, de rom, de cotó. De fet, a mitjan del segle XVIII aquest petit territori generava més beneficis que les tretze colònies nord-americanes juntes. El 1789 la colònia produïa les tres quartes parts del sucre mundial. Era la colònia més productiva del món, i el centre comercial més actiu d’Amèrica. Rebia a l’any més vaixells que Marsella. Aquesta economia es basava integrament en el sistema esclavista, i el territori destacava per la brutalitat amb què es tractaven els seus esclaus i amb el seu elevat índex de mortalitat i per tant de substitució. Per aquest motiu els era difícil entendre’s entre ells, ja que procedien de tot Àfrica Occidental, i eren parlants de multitud de llengües incomprensibles entre elles. D’aquesta manera es va anar formant el crioll, llengua de supervivència, utilitzant el francès com a base. També es va anar formant el vudú, com una religió de supervivència moderna davant les penalitats de l’esclavitud.
A principis de la Revolució Francesa, la societat haitiana estava formada per cinc classes:
a) Els grans blancs, propietaris de les plantacions i dels esclaus. b)Els administradors francesos. c)Els blancs pobres, artesans, capatassos, professionals…Aquests tres grups tenien un total de 40.000 persones. d) per dessota d’ells hi havia els mestissos i negres lliures, en total uns 28.000. e) I finalment els esclaus, molts d’ells acabats d’arribar d’Àfrica amb un total de 452.000 persones...
Aquestes dades donen idea del perill que suposaven les revoltes, de la por que tenien els amos de les plantacions, i com a conseqüència de la forta repressió que s’exercia sobre els esclaus.
En iniciar-se la revolució a França, els amos de les plantacions volien continuar amb el sistema antic, mentre que els mestissos i alguns blancs abolicionistes estaven d’acord amb la revolució. Va esclatar la guerra i tant uns com altres varen utilitzar als esclaus negres com a soldats. Però a l’agost del 1791 hi va haver la primera revolta d’esclaus plenament organitzada. Varen morir uns 1000 blancs i 10.000 esclaus, mentre que altres 25.000 varen escapar a les muntanyes. La repressió va ser brutal i el nombre de rebels va créixer. El líder de la revolta va ser Toussaint Louverture, que va organitzar un exèrcit d’esclaus acceptat per tots. Tothom es va espantar amb la possibilitat del seu èxit, i per exemple EEUU va enviar 750.000 dòlars per ajudar a reprimir la revolta.
Però Toussaint, aprofitant la confusió de la colònia va aconseguir fer-se amb el poder, i sorprenentment va continuar acceptant de ser una colònia francesa. L’ùnic que volia era substituir el sistema esclavista per un sistema de contractació de mà d’obra, i continuar venent els seus productes a França i els Estats Units. Donat que França estava involucrada en guerres amb la resta d’Europa no varen enviar cap força repressiva contra el govern autònom de Toussaint. Però el 1801 Napoleó va enviar 20.000 soldats per tal de restablir el poder francès i l’esclavitud. Toussaint Louverture va ser traït, empresonat i enviat a França on va morir. El seu successor va ser Jean-Jacques Dessalines. Molts dels soldats francesos varen morir de la febre groga i molts altres a les nombroses batalles contra els antics esclaus. El general Leclerc proposava matar tots els homes, dones i majors de 12 anys de les muntanyes i matar a la meitat dels de les planes. Però una setmana després d’aquesta proposta el general moria. El gener de 1804 Dessalines declarava la independència dient “he donat sang per sang als caníbals francesos”. “Ens hem venjat d’Amèrica”. Es va recuperar el nom indígena d’Haití. El país es va convertir en la primera nació lliure, d’homes lliures dins el marc de l’imperialisme europeu. En cap altre lloc del món s’ha donat el cas d’una revolta d’esclaus que hagi tingut èxit i hagi creat un nou país.
Però va ser un país que va començar amb moltes dificultats. Després de la guerra les infraestructures varen quedar malmeses, i hi va haver un fort descens de la població. I sobretot es varen trobar en un món absolutament contrari a la idea d’un país governat per negres, envoltada per tot d’illes en les quals encara perdurava l’esclavitud. Qualsevol malestar o protesta expressada pels esclaus de la resta d'Amèrica era interpretada com una mala influència haitiana.
Després de l'assassinat de Dessalines es va plantejar la disjuntiva econòmica: continuar amb les plantacions i el model exportador o fer un nou sistema basat en la subsistència. Els qui varen aconseguir fer-se amb el poder - en general mestissos i els antics negres lliures - varen imposar els seus interessos, i aviat Haití va continuar exportant sucre i rom i tamb cafè, fustes i cotó. La classe privilegiada va passar a ser la dels comerciants exportadors, molts d’ells ja de procedència estrangera.
Malgrat les exportacions i els interessos econòmics el país va ser apartat de totes les relacions diplomàtiques, i els seus governs i habitants menystinguts. El 1825 el nou rei de França va exigir que Haití donés a França 150.000.000 de francs en concepte de les pèrdues ocasionades als francesos amb la revolta dels esclaus. Haití va haver de pagar, mentre continuava venent els seus productes tropicals a França, Gran Bretanya i als Estats Units. Mentrestant, aquestes potències tenien el costum d’enviar de tant en tant vaixells de guerra davant les costes de la illa, per recordar la seva situació precària i políticament no reconeguda. De fet, França i Gran Bretanya varen reconèixer la independència de totes les colònies americanes excepte la de Haití.
També el país va passar a ser un lloc preferent per les exportacions i importacions dels Estats Units. La participació d’aquests en el comerç haitià es va incrementar fins a representar el 60% de tot el seu comerç.
Finalment, l’any 1915 EEUU, amb l’excusa que els haitians no sabien governar-se, van envair l’illa i s’hi varen quedar dues dècades. Van arribar companyies del país invasor a comprar terres per fer noves plantacions (més de 1000 km²), mentre els antics propietaris es quedaven sense terres. Quan la pagesia es va començar a revoltar contra els EEUU, aquest país va instaurar un sistema de treball forçat per treballar a la construcció d’infraestructures. I així va començar una nova insurrecció liderada per Charlemagne Peralte: la insurrecció dels Cacos. A aquesta rebel•lió li va seguir una forta repressió. Locupació dels Estats Units va durar fins el 1934, i va deixar el país encara més dependent que abans, ja que havia de retornar els crèdits que els havien deixat els ocupants. També es va reforçar el racisme i les diferències socials, amb ideologies importades directament del país del nord.
L’ocupació també va deteriorar les relacions amb els seus veïns de la República Dominicana, també ocupada pels EUA. Varen deixar un territori en litigi, una terra de ningú, que va ser ocupada per haitians. Però el dictador dominicà Trujillo va practicar-hi un genocidi, estimat per ell mateix en 18.000 haitians assassinats per les seves tropes.
Després d’aquesta ocupació, i com a la major part de països d’Amèrica LLatina, els propers governs eren aliats dels EEUU, i dictatorials, sempre hi va haver oposicions i protestes, fins a la creació del partit dels obrers i pagesos, liderat per Daniel Fignolé. Quan semblava que aquest estava en condicions de guanyar les eleccions, va ser arrestat i enviat a Nova York. Llavors es va presentar a les eleccions un metge “noiriste” defensor de la cultura haitiana negra, el Dr. Duvalier. Aquest era el candidat de l’exèrcit i va ser votat per majoria l'any 1957, de manera fraudulenta i amb el seu contrincant Fignolé empresonat als EEUU.
Duvalier es va convertir ràpidament en un dictador que tenia la seva pròpia guàrdia personal, els ”tonton macoute” que es varen infiltrar a totes les institucions populars i a l’exèrcit. El seu mètode preferit varen ser les desaparicions i els assassinats de tota la família contra els individus considerats molestos per Duvalier. Però sempre va conservar l’amistat dels EEUU. De fet, aquests varen desembarcar amb els seus marines a l’illa per tal de recolzar-lo, com a l’única manera de mantenir la seva influència. L’objectiu dels governants nord-americans era conservar Haití allunyat del comunisme, i conservar també els seus privilegis econòmics.
Per primera vegada, els haitians varen començar a fugir de l’illa. L’església catòlica, primer va ser perseguida i després va passar sota el control de Duvalier. Així varen sorgir els “macoutes en soutanne”: capellans anticomunistes i duvarielistes. Milers de haitians varen abandonar el catolicisme davant del suport que aquesta religió donava a la dictadura.
Quan al 1971 va morir Papà Doc, va ser substituit pel seu fill Baby Doc, de 19 anys. Durant tot el període dels Duvalier, es va introduir el sistema dels muntatges de peces degut a l’existència de ma d’obra molt barata. Un 25% de la població de la capital va començar a treballar a les fàbriques de capital estadounidenc muntant peces per a ser reexportades, cosint roba.... L’economia estava cada vegada pitjor amb un 75% de pobres absoluts. Milers de persones continuaven emigrant als EEUU tot dient que eren refugiats polítics com els cubans, mentre que les autoritats d’ immigració deien que eren refugiats econòmics. Prop de 1.500.000 haitians vivien i viuen fora del seu territori (un 10% de la seva població). La pobresa era absoluta, mentre que la família Duvalier era de les més riques del mon i disposava de grans palaus a França.
A finals del 1985 va començar un seguit de protestes que es varen estendre per tot el país, seguides com ja era habitual, per una forta repressió a càrrec dels temibles Tontons macoutes (l’home del sac). El Pare Arístide es va convertir en el nou líder popular, capaç de canalitzar les protestes contra Baby Doc. Aquest va ser invitat per EEUU a exiliar-se a França, i, malgrat que hi va haver al país una explosió d'alegria i llibertat, aviat es va veure que el canvi no existia: el successor dels Duvalier era un militar, evidentment dels mateixos militars posats pels anteriors dictadors. Les dictadures militars sagnants i repressives es varen succeir: primer el general Damphi, després el general Avril i finalment el general Trouillot.
Finalment, després d’anys de revoltes i de fortes repressions, pel desembre del 1990, en unes eleccions democràtiques va guanyar Jean-Baptiste Aristide. Aquest va ser acusat immediatament de comunista i, al gener, l’ antic comandant dels Tonton, General Lafontant, va fer un nou cop d’estat. L'aixecament popular, aquesta vegada va ser violent, i es varen matar públicament molts tontons i es varen destruir propietats dels partidaris del dictador. Finalment Aristide va poder ser proclamat president, i intentaria, durant nou mesos redreçar el país i ajudar als pobres. No el varen deixar: el setembre del 1991 el General Cedras va fer un nou cop d’estat, recolzat per l'omnipresent veí del Nord. Per tal d’amagar la dictadura es va imposar un president civil. Els partidaris de Aristide varen ser perseguits, empresonats i assassinats. En guanyar les eleccions Bill Clinton, van començar converses per tal de restablir la democràcia. Però el nou govern d’Estats Units, aquesta vegada es va veure rebutjat pels seus antics “amics” i els militars no volien entregar el poder a Aristide. Es van succeïr matances i empresonaments fins que la intervenció dels EEUU va aconseguir restablir l’antic president. Aristide va disoldre l’exèrcit i va posar Haití sota el comandament de les forces de l’ONU.
Acabat el seu mandat va ser elegit l’actual president André Préval (1995-2000). A aquest el va succeïr altre cop Aristide (2000-2004) i a pàrtir del 2005 torna a governar Préval. L'illa, ja instaurada dins una democràcia precària, ha sofert als darrers anys totes les catàstrofes naturals hagudes al Carib.

Resumit per Dolors Terradas.

Projecte de beques (Condega-Nicaragua)

2010-01-19T18:50:00.005+01:00

Un any més des de Banyoles Solidària estem donant resposta a una necessitat bàsica al municipi agermanat de Condega, la necessitat d'accedir a l'ensenyament secundari i universitari dels nois i noies de famílies d'escassos recursos.

El passat 15 de gener hem enviat a la Comissió de Beques la quantitat de 9.000 €, aportats per la Diputació de Girona, per al curs 2010, que tot just ara inicien allà. Els beneficiats d'aquestes ajudes seran 100 estudiants de l'Institut Nacional "Julio César Castillo Ubau" de Condega, 20 estudiants del Ciclo Básico de la Comunidad de Santa Rosa y 20 estudiants universitaris.
Amb aquestes beques esl estudiants poden cobrir les despesses de material escolar, uniformes, transport des de les comunitats d'origen i altres.

Actualment a l'Institut Nacional "Julio C. Castillo" estudien uns 750 alumnes, distribuïts en 10 aules en dos torns, de matí i de tarda.

Aquest és el nostre projecte més antic, es va iniciar l'any 1995. Els primers anys va tenir el suport de l'Ajuntament de Banyoles, i darrerament ha estat assumit per la Diputació de Girona. Tant de bó que puguem mantenir aquest projecte durant molts anys més.

BONES FESTES!

2009-12-25T10:36:00.009+01:00
COMPARTIM AMB VOSALTRES FELICITACIONS REBUDES

Felicitacions a Banyoles Solidària de part del SILEM, nens i nenes de les guarderies i escoles i, família de Lelin.

Nadala de fa un any

FELICITACIÓ QUE HEM REBUT D'AKAN
Bon Nadal 2009
Benvolguts, benvolgudes, la nostra felicitació més fraterna per aquest Nadal i tot el nostre desig que el proper any pugui ser font d’aprenentatge, de progrés, d’estimació, d’ajuda, en el context difícil en què vivim.
Ara que s’acaba l’any voldríem exposar-vos d’una forma senzilla el destí dels nostres esforços. Donada la situació de crisi en què vivim el dret a l’habitatge s’ha fet per a nosaltres una qüestió urgent. Molta gent ha perdut la possibilitat de treballar, d’altres no tenen papers per fer-ho i han de viure de l’ajut de les associacions, que s’acaba, o bé de l’ajut d’altres persones que sí que treballaven i podien sostenir hipoteques de pisos que havien comprat, però aquests tampoc ara treballen, i això repercuteix sobre els qui menys tenen. Molta gent ha anat a parar al carrer. El carrer a Girona és difícil, on anar a dormir que sigui segur? Les nits són fredes. Així moltes d’aquestes persones a penes dormen, assisteixen a les classes però el cansament hi és present. Tenim en aquest moment 65 persones que dormen sota sostre gràcies a l’esforç econòmic i humà de molts. Entre les 65 persones tenim 7 famílies, també creiem que és bo de consignar-ho, entre les set famílies tenen 10 nens.
Una pregunta que ens podríem fer és què els passa a la gent que ajudem? Tenim gent que no té papers de residència i de treball i no té cap ingrés per poder llogar una habitació i poder pagar menjar. Tenim gent que ha treballat però ara no troben feina perquè ja són grans, grans vol dir que tenen 40 anys i escaig. Tenim gent que tenen malalties físiques greus, discapacitats físics també. Tenim alguna persona que, després de ser acollit, s’ha descobert una drogodependència o bé una malaltia mental, i s’ha seguit amb l’acolliment. Tenim dones que han tingut els marits a la presó. També tenim dones que han patit mals tractes. Tenim nens estudiant en precarietat econòmica forta. Tenim molta gent que no sap llegir ni escriure, a qui li costa entendre la societat on ha arribat.
36 persones de les que acollim no tenen papers, algunes els han pogut demanar però no hi ha resposta. D’aquestes 65 persones acollides, 18 han estat demandants d’asil, per tant, estem parlant de persones que provenen de situacions dures, com, per exemple, guerra o exclusió o persecució per determinades opcions de la seva vida.
Amb aquestes persones es va seguint un procés de seguiment i s’ha plantejat un projecte de millora. Va ser per aquest camí que vam arribar a la proposta de formació com a opció identitària d’Àkan. Tots els beneficiaris d’Àkan fan programes d’aprenentatge de llengua, a la nostra associació però també en d’altres organismes. Essencial per promoure el progrés i la inclusió. Però amb 27 persones acollides hem fet un pas més, algunes estan fent estudis universitaris, d’altres estudien per fer les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà o superior, d’altres ja fan els cicles formatius, d’altres han fet formacions en diferents professions. Per ajudar-los a estudiar hem fet classes de les matèries en què han necessitat ajuda.
Un altre aspecte important ha estat poder possibilitar que la gent mengés, i així, al llarg de pràcticament els últims 12 mesos, hem ajudat unes 50 persones setmanalment. L’ajuda ha vingut del Banc d’Aliments, d’algunes parròquies o grups que han donat menjar, o bé de donatius d’alguns particulars. Aproximadament unes 100 persones a nivell individual i uns 10 grups.
A les nostres classes de llengua catalana a la Casa de Cultura de Girona, a qui agraïm des d’aquí tanta atenció i acollida, hi ha inscrites 120 persones, 30 de les quals no saben llegir i escriure. Tots els grups tenen uns dossiers que hem elaborat. Les classes són gratuïtes. Tenen com a objectiu la llengua, és cert, però la valoració de la persona hi és prioritària. Poder oferir un espai d’humanitat i dignitat.
Sensibles a la difícil situació de moltes dones, en famílies o soles, hem realitzat un taller per a dones cada dijous a la tarda.
Per poder fer tot aquest treball d’acollida hem necessitat més de 13.000 euros al mes, en realitat necessitem més, però hem tingut ajudes en espècie tant d’habitatge com d’aliments.
Un terç d’aquests diners ens ha arribat per subvencions, dos terços ens han arribat per ajuda privada de particulars, unes 130 persones, de parròquies, de comunitats religioses i altres associacions o col·lectius, uns 40 grups. De cara a l’any 2010 les subvencions ens minvaran fortament, per tant, l’aportació de la gent serà més necessària que mai.
Ja veieu, necessitem ajuda.
Fer-se càrrec de la realitat, ho deia Ellacuría,
Carregar amb la realitat, encarregar-se de la realitat, deia Casaldàliga
Aquests ulls amb què avui et miro
han vist el mateixos sols i les mateixes estrelles,
ja saps, la bellesa, que avança per la nit i pel dia,
també hem vist la pobresa, la mort, la malaltia
I hem plorat junts moltes vegades i resat sense a penes poder dir paraules
Quantes vegades ens hem sorprès dient-nos: has vist?, t’has adonat? M’ha fet mal el seu dolor
Que silenciosa ha estat la nostra terra, el nostre caminar,
Quantes incerteses hem solcat!
Quants amors hem après, quants camins d’abraçada hem descobert,
I quantes paraules se’ns han desfet en la mirada abans de pronunciar-les
Si sabessis com calla aquesta tarda que t’escric.
Vam somiar tantes coses plegats i vam enterrar alguns morts,
també alguns somnis però prosseguírem el camí
amb aquella tenacitat que ens aguantava sempre.
Ja saps, intentàvem ser lliures per sentir la nostra condició humana
I sentir-nos pobres per estar a prop dels homes i dones
Quina set d’esperança teníem, quina set de justícia ens avivava
Potser no teníem res però ho teníem tot
Potser no podíem aspirar a res però en la humilitat sentíem com els camins s’obrien
Potser no ens quedaven ni paraules, potser només l’abisme dels carrers, les ferides dels fons de les persones, potser només les foscors, els naufragis ens feien companyia, però quina aigua d’Evangeli circulava per les nostres venes, quina paraula sagrada relliscava lentament pels nostres pensaments, quina secreta llum ens guiava per dintre, quin foc ens escalfava! La nostra beneïda terra del compromís, de la mà estesa, de la fraternitat senzilla! I ja ho veus, aquest any d’Àkan s’acaba, i nosaltres estem aquí, aquesta tarda de desembre, demanant-te senzillament ajuda, qualsevol tipus d’ajuda, diners, aliments, roba, paraules, mirades, pregàries, companyia..., el que sigui, el que tu puguis, per poder seguir ajudant. I si no pots, no et preocupis, ens tens amb tu, vivint amb tu, lluitant, contents, esperançats, pobres, germans...
No tener nada.
No llevar nada.
No poder nada,
y, de pasada,
no matar nada;
no callar nada.
Solamente el Evangelio, como una faca afilada,
y el llanto y la risa en la mirada,
y la mano extendida y apretada,
y la vida, a caballo, dad. Pere Casaldàliga
-Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
-Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
-Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança. Ap 20,3-5

www.akan.cat – associacio@akan.cat
Associació Àkan - C/ Vista Alegre, 7A – 17004 Girona

QUINES QUINES MÉS MAQUES!

2009-12-23T07:31:00.026+01:00

CAMÓS
Quan s'acosta Nadal hi ha moltes entitats que organitzen quines. Aquests jocs, tan tradicionals a les nostres contrades, responen a necessitats concretes: obtenir fons per a tirar endavant projectes concrets de les entitats.
Us convidem que participeu en les quines que s'organitzen des de Porqueres, per recollir fons per a la construcció d'una cuina menjador a l'escola d' Aguas Frias, El Salvador, i des de Camós, per engruixir el sac dels microcrèdits per a la Comunidad de Potrerillos, a Condega.
A Camós es realitzen a partir de les 6 de la tarda, al pavelló, el dia 26 desembre, i 1 i 6 de gener. Cada dia d'aquests hi ha una quina dedicada al projecte Potrerillos.
A Porqueres, el dissabte 2 de gener, a partir de les 10 de la nit, es dedicarà tota la quina a Aguas Frias.

ESTEM D'ENHORABONA, 3

2009-12-16T07:23:00.015+01:00
GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES!
Des de Banyoles Solidària volem agrair a

Imatges per la Solidaritat, a tots els seus socis i col·laboradors per l'excel·lent treball realitzat que es visualitza, en part, en el documental
Solidaritat és Justícia.
GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES, a

http://www.irregolare.cat/femcurt2009.html
Irregolare, responsable de l'excel·lent festival en el qual vam poder participar el passat dissabte 12 D. Tant de bo pugueu escampar sensibilitat a molts altres llocs! Estem molt contents que el documental "Los Pipitos" fos un dels 21 seleccionats i accedís, d'aquesta manera a ser, candidat al premi del públic.

GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES,

A TOTS ELS QUE VAU PASSAR DISSABTE PEL MUSEU DARDER A DIPOSITAR ELS VOSTRES VOTS A FAVOR DE LOS PIPITOS.
Hem notat el vostre inqüestionable suport a la tasca que Banyoles Solidària realitza any rera any, ja des de més de 15 anys. Hem percebut la vostra ajuda als nostres petits projectes, però substancials i importantíssims per als germans de Condega, Kerewan i Segundo Montes.
Heu sigut molts els que heu gaudit algun dia de la visualització del Documental. Heu sigut molts els que us heu emocionat escoltant les paraules de la Mercedes, la Daisy, l'Orlando, l'Irma, en Geovanny,... quan hem tingut la sort de tenir-los a la comarca.
Heu sigut bastants els que heu pogut viure a casa dels agermanats la seva generositat i solidaritat.
Heu sigut i sou molt i molts els que aneu aportant el vostre suport a Banyoles Solidària.
GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES A TOTS!

ESTEM D'ENHORABONA, 2

2009-12-16T06:49:00.026+01:00

pintures Condega

EN PRIMER LLOC, MOLTES GRÀCIES A LA FAMÍLIA DE CAN YANI PER LA SEVA COL·LABORACIÓ.
A Can Yani, es van poder adquirir les pintures del projecte La Fraternidad,(Condega, Nicaragua).
Si cliqueu damunt la imatge, podreu veure diferents fotografies de l’exposició. Veureu el lliurament de les pintures que fan la Dolors i en Juli de l’ONG "Imatges per la Solidaritat", a les persones que han col·laborat en el projecte.
Estem contents perquè es van vendre totes les pintures. I més n'haguéssim tingut!
"Imatges per la Solidaritat" enviarà al centre de la Fraternidad els beneficis d'aquesta exposició.

ESTEM D'ENAHORABONA, 1

2009-12-16T06:37:00.005+01:00

HEM VENUT TOTS ELS NÚMEROS DE LA LOTERIA.
(Només falta que toqui)

El número que vam adquirir és el
25505
Algú té algun conjur per fer decicir l'atzar?

MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE TENIU BUTLLETES.

FEM CURT. "LOS PIPITOS"

2009-12-11T05:34:00.001+01:00
Companys/es,
El proper dissabte, 12, al Museu Darder, a les 10'20 i a les 16'20 es projectarà el curt "LOS PIPITOS" dins del Festival FemCurt, que ens mostra un projecte solidari de BANYOLES. BANYOLES SOLIDÀRIA i IMATGES PER A LA SOLIDARITAT us convidem a assistir-hi i us
demanem el vostre vot per a aquest curt.
HEM DE GUANYAR EL PREMI DEL PÚBLIC!!!

SERAN 1.000 € PER ALS NENS I NENES DISCAPACITATS DE LOS PIPITOS-CONDEGA!!!

LOS PIPITOS A FEMCURT

2009-12-06T19:32:00.005+01:00

LOS PIPITOS
Director: Juli Suarez

Sinopsi: El reportatge mostra el funcionament del centre "Los Pipitos", a Condega (Nicaragua), essent els mateixos treballadors i voluntaris els encarregats d'explicar-ho, mostrant la seva generositat i oferint-nos el seu costat més humà.

L'associació Banyoles Solidària porta més d'una dècada ajudant al seu funcionament.
Any de producció: 2009

PAISATGES DE NICARAGUA

2009-12-06T19:23:00.005+01:00
Hola a tothom,
Us convidem a l'exposició de pintures "PAISATGES DE NICARAGUA"
Aquestes pintures han estat realitzades pels joves del centre "La Fraternidad" a Condega (Nicaragua), joves que són recollits dels carrers i que en aquest centre realitzen diverses activitats, com la pintura.
El proper dissabte dia 12 de desembre, al local de Can Yani a Banyoles, s'exposaran aquestes pintures i s'explicarà
als assitents el projecte de "La Fraternidad".
En aquest enllaç podeu veure les pintures: http://www.miraicrida.org/Activos/Gallery2/index.html
Us esperem a tots!!!!!!!

PROJECTE LA FRATERNIDAD

2009-12-03T19:51:00.006+01:00

El dissabte, 12 de desembre, podreu gaudir de les pintures realitzades per joves del projecte La Fraternidad de Condega. La Fraternidad és un centre d’acollida de nens del carrer. En aquest espai s'hi fan diverses activitats des de pintura i dansa, del taller d'arts, fins a treball de reforç escolar i computació (tasques amb ordinadors).

La tarda del 12 de desembre, dissabte, es podrà adquirir una pintura.
Es passaran fotos i part del documental Solidaritat és Justícia.

PASSEU, US AGRADARÀ

AL CINEMA TRUFFAUT

2009-12-01T07:48:00.003+01:00

Recordem que us convidem a la estrena del documental:
SOLIDARITAT ÉS JUSTÍCIA,
Banyoles Solidària a Centreamèrica

Avui, 1 de desembre, a les 20,00 hores
al Cinema Truffaut.

Entrada gratuïta

Us esperem a totes i tots!!!

CORNELLÀ DEL TERRI, I EL 0.7% SOLIDARI

2009-11-15T07:44:00.002+01:00
(EXTRET DE LA PÀGINA WEB DE L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE TERRI)

divendres 20, a les 20 h: XERRADA - COL.LOQUI al Centre Cultural

l'ajuntament de Cornellà del Terri col.labora des de fa temps amb la ONG Banyoles Solidària. Passarem un DVD dels projectes amb els quals el municipi de Cornellà del Terri col.labora, i tot seguit hi haurà una xerrada sobre la cooperació a nivell municipal i la seva importància, basant-se amb l'experiència de Banyoles Solidària.

Tothom hi és benvingut!

Organitza: Ajuntament de Cornellà del Terri i Banyoles Solidària

CORNELLÀ DE TERRI I CONDEGA (NICARAGUA)

2009-11-11T07:35:00.004+01:00

Al proper 16 de novembre, dilluns, portarem l'Exposició Banyoles Solidària a Centreamèrica al Centre Cultural de Cornellà del Terri. Allà hi serà fins al divendres 27. I el divendres 20, a les 8 del vespre, està programada la xerrada-col·loqui "Cornellà del Terri col·labora amb Banyoles Solidària". L'objectiu és presentar el projecte de microcrèdits que aquest ajuntament financia a La Laguna de los Hernández de Condega. Es farà un passi d'algunes fotos per situar la comunitat i el projecte i es projectarà l'apartat de microcrèdits del Documental Solidaritat és Justícia.

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL SOLIDARITAT ÉS JUSTÍCIA, A CENTREAMÈRICA

2009-10-22T18:30:00.011+02:00

Presentació a la Casa de la Cultura de Condega (Nicaragua).

Presentació a El Peñasco (Nicaragua) per a les comunitats camperoles.

Presentació en la Comunidad Segundo Montes (El Salvador).

Presentació en la comunitat india Lenca de Guatajiagua (El Salvador).

Des del dia 9 al 19 d'octubre hem tingut uns quants membres de Banyoles Soliària i Imatges per a la Solidaritat ubicats a Condega i a les seves comunitats i a Segundo Montes. El motiu era que s'havia de presentar el documental que es va gravar allí l'any passat. pel que diuen ha estat uns dies vibrants i plens d'esperança.

Em fa il·lusió passar-vos els dos missatges que ens han enviat:

Aterrats de nou a la normalitat, aprofitem per comunicar-vos la satisfacció que tenim i la joia de poder-vos comunicar que , per fi, ha finalitzat el projecte de compra de terres dels indis lenca. Avui ja son propietaris de les terres on viu cada família! Tots sabem que ha estat un llarg procés amb molts alts i baixos i som conscients que sense la victòria del FMLN, encara estaríem rosegant-lo. També el fet de poder inaugurar una guarderia en aquest indret, fins ara sense atenció, possibilita una atenció educativa, alimentaria i sanitària als nens i nenes de les famílies més necessitades; alhora que una possibilitat que aquestes famílies puguin cercar més alternatives econòmiques de subsistència i la comunitat procurar la defensa de la seva identitat i cultura.
Cal també destacar la satisfacció per l’acollida del documental que ha estat molt ben rebut in que queda com un document més de la memòria històrica d’aquestes comunitats germanes.
I com no, l’alegria de veure com van avançat i millorant les seves condicions tot analitzant els nous reptes de col·laboració que permetin atendre i ajudar a solucionar problemàtiques presents i que en alguns casos fins avui no ha estat possible incidir-hi.
Bé, de tot això ja us en parlarem!!!!

Salutacions

Josep Callís

JULIO SUÁREZ - IMATGES PER A LA SOLIDARITAT (IPS)
Durant els últims dies d'octubre, alguns components de la nostra associació han estat presentant el documental "Solidaritat és justícia" per Centreamérica , més concretament on es va filmar, és a dir, a Condega (Nicaragua) i a la Comunidad Segundo Montes (El Salvador). L'èxit de públic ha estat enorme, així com l'emoció de poder presentar el documental allà mateix, on ha estat rebut amb molta alegria i satisfacció. Sense esperar-ho ens trobem amb la sorpresa de la importància que representava per a ells poder presentar el seu documental. El sentiment d'existir, de ser escoltats, va deixar per un moment la seva invisibilitat penjada dins de l'armari. També, la curiositat pels projectes aliens va ser interessant el comprovar el treballfeina realitzat en altres comunitats, que es va atendre amb la màxima atenció. Creiem sincerament que l'experiència ha estat positiva i necessària, ja que es tracta d'una part de la seva història, i com no, d'obligat compliment per a nosaltres l'haver-ho mostrat.

PROJECCIÓ DOCUMENTAL: SOLIDARITAT ÉS JUSTÍCIA

2009-10-20T18:01:00.003+02:00

Us fem saber, amics, que Imatges per la Solidaritat us convida a la Projecció del audiovisual: Solidaritat és justícia. Aquest documental és una eina de treball d'Imatges per a la Solidaritat i Banyoles Solidària per sensibilitzar a la nostra població i, al mateix temps, per donar a conèixer la cooperació feta per Banyoles Solidària a El Salvador i Nicaragua, durant els últims quinze anys.

L'objectiu és ser una eina que ajudi a transformar la consciència de la nostra gent, aquí a casa nostra, perquè sense aquest canvi resulta impossible transformar el món, i això, exigeix, primer, transformar-nos cadascun de nosaltres, perquè
SOLIDARITAT ÉS JUSTÍCIA.

DIA: DIVENDRES, 23 D'OCTUBRE
HORA: A LES 8 DEL VESPRE
LLOC: CENTRE CÍVIC DE PORQUERES.

1r ANIVERSARI DE LA MORT DE MERCEDES I Mª EUGENIA

2009-07-08T07:35:00.010+02:00

Fotos de Steve Cagan, extretes del llibre This promised land, El Salvador, publicat l'any 1991

EN HOMENATGE A
DUES PERSONES COMPROMESES,
DOS ESPERITS COMUNITARIS,
DUES FLORS VALENTES,
DOS COLOMS PACIFICADORS
DUES ESTRELLES GUIES
DOS CAMINS CONEGUTS
DUES FONTS SÀVIES
DOS FOCS DISCRETS
DUES PORTES OBERTES
DOS "COMPAS" FIDELS
DUES GRANS DONES,
MERCEDES I Mª EUGENIA ESTIMADES.

EXPOSICIÓ BANYOLES SOLIDÀRIA A CENTREAMÈRICA

2009-07-08T06:51:00.009+02:00

Des del dia 1 de juliol podeu gaudir de l'exposició que es troba a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Banyoles.

Aquesta exposició consta de 5 plafons on s'explica els projectes que es realitzen a Condega, 5 plafons més on s'expliquen els projectes de Segundo Montes i 2 plafons de presentació.

Amb aquesta exposició es pretèn que la població s'acosti al treball que està fent Banyoles Solidària a Centreamèrica, però també que es faci un xic seves les inquietuds dels germans de Condega i Segundo Montes. És ben cert que si les dues comunitats germanes poden solucionar algun seu problema és gràcies, en part, a les aportacions dels habitants de Banyoles i el Pla de l'Estany, aportacions que són directes o a través dels nostres Ajuntaments.
Podreu participar en un joc. Després d'haver-vos endinsat un xic a Centreamèrica, podreu respondre a 10 qüestions. I dipositar la butlleta de les respostes en una capsa. Un cop aquesta capsa estigui plena de fulls amb les respostes, es passarà a fer un sorteig. L'atzar decidirà qui és el guanyador d'un tiquet de 50 € per bescanviar a la botiga de Comerç Just, Can Butinyà.
Aquesta exposició ha estat creada per Imatges per la Solidaritat, amb l'ajut econòmic de diferents institucions: Diputació de Girona, Ajuntament de Porqueres i el Consell Comarcal del Pla de l'Estany.

PASSEU PER L'EXPOSICIÓ. US AGRADARÀ.

CONCERT D' ALFONS ENCINAS I COR DE TEATRE.

2009-06-01T06:36:00.016+02:00

ACTE EN HOMENATGE A MERCEDES I Mª EUGENIA. Maig 2009
Ahir, diumenge, vam celebrar el segon concert homenatge a les persones de Mercedes Ventura i Mª Eugenia.
La Lola va agrair de manera molt especial la col·laboració dels grups musicals: Paco Viciana, Pianos Frigolé, Laforet, Alfons Encinas i Cor de Teatre. La seva aportació ha estat tan generosa, i important que ens han ajudat a recollir, de les butxaques de persones de cor gran, més de 2 mil euros per poder donar un copet de mà als orfes de la Mercedes i la Mª Eugènia. La Carme va recordar com les dues ànimes del Silem, de la Comunitat Segundo Montes, vivien en Solidaritat. A Banyoles ens diem solidaris, a Segundo Montes, en són. Només cal que les institucions, que de fet estan formades per persones generoses, prioritzin l'ajuda a les persones i als pobles petits, per esdevenir uns municipis més justos i humans.
Tot seguit vam poder gaudir, i molt, de la música de l'Alfons Encinas. A la mitja part vam recollir les aportacions voluntàries del públic tan entusiasta que hi havia.
El recompte va ser de 1060 €. Bona collita!
I tot seguit, Cor de teatre. Va estar senzillament fantàstic.
Enhorabona i moltes gràcies a tots.
Fotos: Joan Comalat i Lluís C.

Darrera setmana d'activitats del Primavera Solidària

2009-05-26T11:31:00.010+02:00

Estrena del documental solidaritat es justícia i concert de Cor de Teatre

Aquest divendres 29 de maig a partir de les 21:30 hores del vespre al Teatre Municipal de Banyoles, es presentarà el documental "Solidaritat és justícia", un audiovisual creat per Imatges per a la solidaritat i que conta l'acció i el desenvolupament dels projectes que Banyoles Solidària porta endavant a Centreamèrica.
Per altra banda, Cor de Teatre i Alfons Encinas oferiran un concert solidari a benefici de les famílies damnificades en l'accident a Segundo Montes (El Salvador). L'actuació, que serà la cloenda del Primavera Solidària 2009, es farà el proper diumenge 31 de maig a partir de les 19:00 hores de la tarda a l'Auditori de Banyoles.

Esteu tots convidats!

Festa del Comerç Just

2009-05-24T11:07:00.004+02:00

Bona participació en els actes d'aquesta segona setmana del Primavera Solidària, organitzada per Can Butinyà i amb l'ajuda de Banyoles Solidària i el Col.lectiu de Dones cristianes, l'Ateneu de la Dona, monitors i altres entitats. El dijous es va passar el documental Oro Negro als locals de Santa Maria, un audiovisual que evidencia la injusta repartició dels beneficis en la producció i comercialització del cafè, on els productors d'Etiòpia són els principals damnificats davant la gran cadena d'intermediaris i les grans marques comercials.

El dissabte per la seva part, es va celebrar la festa del comerç just a la plaça major de Banyoles, es va muntar una paradeta amb productes de comerç just que va tenir molta afluència de públic, així com les diverses activitats organitzades tan per Banyoles Solidària com per Can Butinyà, com ara el joc de l'oca que va ser tot un èxit entre els més petits, el taller de testos, la magnífica actuació de la família Daban (mare, pare, fill i filla) o la xocolatada i rifa posterior.

Concert Paco Viciana i Laforet

2009-05-13T06:16:00.027+02:00
HOMENATGE A MERCEDES I MªEUGENIA

El dissabte 9 de maig vam iniciar la Primavera Solidària. L'Auditori feia goig (vam ser unes 150 persones). En un racó hi havia un símbol: Senyera, artesania d'El Salvador i flors.
Agermanament del poble català (senyera) amb El Salvador (artesania en fusta), vetllat per l'essència espiritual dels que han mort lluitant, avui, Mª Mercedes Ventura i Mª Eugenia Fernández (flors vermelles i blanques).

L'acte es va iniciar amb la presentació general, per part de la Dolors Terradas, i les paraules de reconeixement cap a la tasca duta a terme per la Mercedes i la Mª Eugènia, per part d'en Josep Callís.

En Paco ens va emocionar tot desgranant el seu concert acompanyat d'amics i familiars. Laforet, radiants d'il·lusió, ens van activar tot el cos seguint el seu ritme. QUÉ BÉ QUE EN PACO VICIANA I LAFORET HAGIN FET AQUESTA IMPORTANT DONACIÓ!

En acabar l'acte vam anunciar la recaptació: 1025 € i tot seguit hi va haver més donacions. Vam ingressar al compte de Banyoles Solidària la quantitat de 1.143,90 €. US DIEM A TOTS: MOLTES GRÀCIES.

(Perdoneu la mala qualitat d'alguna foto. Prego que si algú en té més, i, sobretot, de més bones, ens les faci arribar.)

Estrena del Primavera Solidària 2009

2009-05-09T10:09:00.007+02:00

Aquesta nit comença el Primavera Solidària, tot un grapat de bones activitats organitzades per Banyoles Solidària, que aquest any té la finalitat de recaptar diners per a les families de la Mercedes i Maria Eugenia, víctimes d'un accident de trànsit al Salvador mentre treballaven pel bé de la Comunitat Segundo Montes.

Aquest dissabte s'estrena el Primavera Solidària amb el concert del Grup Laforet i Paco Viciana que juntament amb altres artistes convidats ens oferiran a l'Auditori de Banyoles a partir de les 22:00 hores de la nit.

L'agenda d'activitats es complementa amb els passes dels documentals 'Oro negro' i 'Solidaritat és justicia' els dies 21 i 29 de maig respectivament. El 23 de maig hi haurà una festa del Comerç Just a la plaça major, mentre que el 31 de maig, Alfons Encinas i Cor de Teatre conclouran el Primavera Solidària 2009 amb una actuació que faran a l'Auditori a partir de les 19:00 hores del vespre.

Esteu tots convidats!

INFORME ANUAL DE BANYOLES SOLIDÀRIA

2009-04-16T10:41:00.008+02:00

Per poder veure l'informe detallat als socis en format PDF, fes un clic en l'enllaç següent

Informe anual de Banyoles Solidària

Elegeix el programa d'activitats de BS

2009-03-25T13:33:00.017+01:00
Tria el tipus de model i el color que més t'agradi, d'entre els tres models i els sis colors diferents que hi han, i afegeix la teva tria a l'enquesta de la dreta del bloc.

Si fas un clic a sobre de la imatge la podràs veure més gran i llegir el seu contingut.
(Excepte pel color, la part de darrera és igual en tots els models).
També podeu deixar un comentari i dir la vostra!.

POEMA DE AMOR. ROQUE DALTON

2009-03-23T19:07:00.003+01:00

POEMA DE AMOR

Roque Dalton
San Salvador (1935-1975)

Los que ampliaron el Canal de Panamá
y fueron clasificados como "silver roll" y no
como "gold roll"los que repararon la Flota del Pacífico
en las bases de California,
los que se pudrieron en las cárceles de
Guatemala,México, Honduras, Nicaragua,
por ladrones, por contrabandistas,
por estafadores,por hambrientos...
Los siempre sospechosos de todo.
("me permito remitirle al interfecto
por esquinero sospechoso
y con el agravante de ser salvadoreño"),
las que llenaron los bares y los burdeles
de todos los puertos y las capitales de la zona
("La Gruta Azul", "El Calzoncito",
"Happyland"),
los sembradores de maíz en plena selva
extranjera,
los reyes de la página roja,
los que nunca sabe nadie nadie de dónde son,
los mejores artesanos del mundo,
los que fueron cosidos a balazos al cruzar la frontera,
los que murieron de paludismo
o de las picadas del escorpión
o la barba amarilla
en el infierno de las bananeras,
los que lloraran borrachos por el himno nacional
bajo el ciclón del Pacífico o la nieve del norte,
los arrimados, los mendigos, los marihuaneros,
los guanacos hijos de la gran puta,
los que apenitas pudieron regresar,
los que tuvieron un poco más de suerte,
los eternos indocumentados,
los hacelotodo, los comelotodo, los vendelotodo,
los primeros en sacar el cuchillo,
los tristes más tristes del mundo,
mis compatriotas,
mis hermanos.

ESCRIT ESPERANÇADOR

2009-03-18T07:07:00.003+01:00
Des de El Salvador ens arriba un altre crit d'esperança:

"QUE NOS INVADA LA ALEGRIA Y EL FESTEJO Y SOBRE TODO EL COMPROMISO CON NUESTROS MUERTOS (por Mariposa)

Que nos invada la alegría, que nos invada el festejo, el abrazo, las lágrimas, el canto, que nos invada la satisfacción de haber cumplido esta primera fase de la victoria por la unidad nacional y que también nos invada, el compromiso, la militancia ciudadana en el aporte cotidiano de lo que será la primera siembra.

Siempre hemos sido un pueblo luchador por la justicia social, un pueblo que nunca aceptó el sometimiento y menos el inescrupuloso robo de las arcas nacionales en detrimento de las mayorías.

Los salvadoreños nunca supimos someternos al terror estatal que asesinó e inculpó a inocentes en horrendos crímenes por hoy impunes y nunca aceptamos la mentira, ni el chantaje, ni las permanentes campañias mediáticas que violentó nuestros derechos.

Siempre hemos sido un pueblo digno y terco indeclinable, una nación de mujeres y hombres con vocación de lucha por la defensa de so verdad y en rechazo a la impunidad, a la cultura de violencia y al final supimos vencer y sobreponer nuestros derechos.

Ahora, la batalla por conquistar un país verdaderamente democrático, justo, solidario y humano, es muy larga, difícil y dura.

Pero nada es mas duro y difícil, que los años que han conformado la historia de dolor y luto a la que estuvimos sometidos antes, durante y después de la guerra, esa guerra que nunca quisimos, esa guerra que también nos impusieron los sometedores, los verdugos y los explotadores del entonces.

Festejemos, riamos, cantemos, bailemos el sobaqueado de las montañas y hasta desvelemosnos... Pero sobre todo honremos a nuestros muertos, a nuestros lisiados y a desaparecidos politicos.

Hoy me escribió una gran compañera-Silvia-, es su nombre de pila yo la he conocido siempre como Clarita y entre varias anécdotas de nuestra lucha, me recordaba a su compañero, el gran camarada Victor Quintanilla, estudiante universitario y cantor del pueblo quien junto a Maristela Serrano, el Avispita, el compa Jaime y otras y otros, fueron masacrados de la manera mas bestial en la sede del local de la Democracia Cristiana en febrero del año 1979-Puedo equivocarme en la fecha-, una toma pacífica que culminó con esa vil masacre!. Las bestias asesinas se ensañaron con esos jóvenes que abanderaban luchas reivindicaticas. (esto como un trocito de dolor que lleva la patria.)

El escrito de la compa Clarita, revivió recuerdos que como brazas llevamos en la memoria.

Aparecieron en mis retratos memoriales Merceditas recinos, Quique y tantas y tantos otros camaradas de muchas jornadas clandestinas.

Son tantas y tantos los héroes y heroínas que tiene esta patria cuyos ríos bien pudieran teñirse de rojo, pero que ahora, es mejor convertir ese ejemplo de hombres y mujeres caídos, en el aporte para la edificación del país nuevo que siempre quisieron y queremos.

Nuestros caídos y caídas legaron sus vidas porque quisieron, educación gratuita o accesible para todo el pueblo, igualdad social, un país promotor de la cultura, del arte, que haya interés verdadero, apoyo e iniciativas gubernamentales en los deportes, por ejemplo.

Nuestros muertos soñaron con que tuviéramos mas fuentes de trabajo que incluyeran trato humano, respeto laboral, salarios justos y otras prestaciones sociales.

Sabiendo que la salud es un derecho de los pueblos, también soñaron con hospitales, centros de salud y medicina para todos, es decir, que todo lo que para el buen desarrollo del país y el bien de la ciudadanía se pueda tener, es lo que soñaron nuestros muertos y también nosotros que ondeamos esas banderas y que mantendremos firmes sus estandartes.

De acuerdo a lo anteriormente escrito, traigo aquí un dicho muy popular que dice: "No es soplar y hacer botellas", eso es verdad y sabemos que las cosas no serán nada fácil para el nuevo gobierno de Unidad Nacional representado en Mauricio Funes y Salvador Sanchez Cerén. Ni uno de ellos, ni el FMLN, tiene la varita mágica y mucho menos la lámpara de Aladino para que de un !ZAZ!, el cambio esté!.

Pero en nuestro legado historico que traerá los cambios poco a poco, contamos con algo muy valioso que no se compra en ningún mercado ni a ningún precio y que como el cofre mejor cuidado, poseemos los salvadoreños: LA SANGRE DE NUESTROS MUERTOS= SEMILLA PROLETARIA.

Tenemos lo mas valioso, esa semilla que no es transgénica, esa semilla criolla y pura; semilla constituida por el cuerpo y alma de las y los caídos incluyendo la semilla internacionalista que rompió cercos fronterizos e hizo prevelecer la hermandad y la ternura entra los pueblos.

Con estas semillas comenzaremos la siembra el primero de junio de este año 2009 en todo El Salvador, y esa siembra tendrá que ser colectiva y tendremos que vigilarla, cuidarla, abonarla, regarla y acompañarla en la llegada de cada fruto que en honor a nuestros mártires y héroes iremos cosechando, disfrutando y compartiendo.

El nuevo gobierno junto a su pueblo tenemos grandes retos: Cumplir el sueño a nuestros muertos: De un país en justicia social !!!.

EL GOBIERNO A TRABAJAR Y EL PUEBLO A COLABORAR!!!.

VIVA EL GOBIERNO DE UNIDAD NACIONAL!!!

VIVA EL FMLN!!!

VIVA LA SOLIDARIDAD INTERNACIONAL, TERNURA DE LOS PUEBLOS!!!.

POR ESOS MUERTOS, NUESTROS MUERTOS, JURAMOS HACER REALIDAD LA JUSTICIA SOCIAL!!!.

POR LOS DESCALZOS SIN PAN… VALIO LA PENA LUCHAR!!!.

Por Mariposa "

ESCRIT COMMOVEDOR

2009-03-17T12:22:00.012+01:00

FUE EL TRIUNFO DE LA RAZON Y LA JUSTICIA SOCIAL
Este 15 de marzo del 2009, la población salvadoreña en la América Central, no dudó, siempre se sintió victoriosa y supo ejercer su voto con verdadero patriotismo emitiendo el sufragio por el cambio seguro, por la conquista del gobierno de Unidad Nacional para la instauración de un estado verdaderamente de derecho en el cual prevalezca el interés del pueblo!.Eran apenas las 11 de la mañana y ya se sabía de manera tierna pero segura que el FMLN tenía el 62% de votación a su favor de cara a la simpatía, las expresiones, el monitoreo de expertos en la materia y de boca de urna.Y es que esta vez el pueblo acudió a votar sumido en una crisis de estado, sabiendo que la mesa de la casa está vacía, que con arena no hay futuro, que el continuismo ya no era posible porque eso hubiera significado el suicidio del pueblo.Era increíble cómo se paralizó el centro de votación de Antiguo Cuscatlán, cuando el presidente Mauricio Funes, emitió el sufragio, toda la gente queriendo abrazar a su candidato y su presidente, toda la gente estaba siendo parte de ese triunfo, viviéndolo, fue algo trascendental, único en la historia.Al hacer su ingreso el presidente Funes, comenzaron las voces a gritar a coro: !!!SE SIENTE, SE SIENTE, MAURICIO PRESIDENTE!!!...Fue una expresión popular sin límites, un fervor nacional, la expresión del pueblo humilde, trabajador que multitudinariamente se expresó con su voto para decir un NO rotundo al crimen organizado, a la impunidad, a los salarios de miseria, a la burla, al vejamen, al destierro, al exilio, a la mentira, a la infamia, a la corrupción y principalmente a un estado que solo supo violentar la constitución de la república e imponerse con total impunidad.
Fue la victoria justa y urgente por los cambios que soñaron y por los que entregaron sus vidas nuestros inolvidables Marianela García Villas, Herbert Anaya y María Julia Hernández fundadores y defensores de los Derechos Humanos, de Rufina Amaya voz y vida de los masacrados del Mozote y otras masacres, del padre Jon Cortina miembro fundador de Probúsqueda, de lospadres jesuitas mártires del pueblo, de las hermanas de la orden Mericnol y de todos los demás sacerdotes como Rutilio Grande y catequistas asesinados, del horrendo crimen que nos conmovió mucho de la niñita Katia Miranda, de los fundadores del FDR que fueron masacrados, de los lisiados de guerra, de los excombatientes, de los desaparecidos políticos, de nuestro inolvidable Guillermo Ungo, en fin de todos nuestros mártires y héroes, es imposible mencionar a todas y todos, pero de igual manera, víctimas de los asesinatos realizados por ordas criminales de las derechas.
Esta generación de salvadoreños, tiene la oportunidad de comenzar a vivir un mejor futuro, de comenzara legar a nuestros hijos y nietos, en un gobierno de todos en el que se tendrán mejores oportunidades y una sociedad justa, igualitaria y de mayores oportunidades.Es de reconocer a todos los salvadoreños que se desvelaron para defender su derecho ciudadano, que hicieron valer su voluntad y que supo vencer el terror estatal que ejerció el gobierno a través de sus medios de "comunicación" que en los 20 años de gobiernos de arena solo sirvieron para someternos a una guerra mediática que violentó los derechos ciudadanos y que mancilló la dignidad del pueblo salvadoreño.Fue el triunfo: GOBIERNO Y PUEBLO que votó masivamente sin dejarse intimidar ni aterrorizar!, que dijo NO al abstencionismo, que decidió por su futuro y dijo Basta ya!!!.Fue el triunfo de los profesionales consientes, de los pobres, de los empleados, de los subempleados, de los desempleados, de los estudiantes, de los y las maquileras, de las y los vendedores ambulantes, de las y los vendedores de flores, delas y los trabajadores de las calles y de los buses, de los payasos y payasas, de los niños y niñas lanza fuego y otros malavares, de las empleadas de casa, de las lavanderas, de las planchadoras.Fue el triunfo de la tercera edad como lo soñaron mis amados padres , el matrimonio Manzanares-Monjarás martirizados por los verdugos de siempre, fue el triunfo de los jóvenes, de las mujeres, del pueblo que marcó la pauta del cambio, en fin, el triunfo de los descalzos sin pan.Fue el triunfo de los inmigrantes que se desvelan trabajando para enviar sus remesas a sus familias, de los exiliados que día y noche llevamos a nuestra patria en el corazón y en los principios,En El Salvador este 15 de marzo también triunfó la solidaridad internacional que confió en nosotros y en nuestro grito de auxilio!, que escuchó nuestros testimonios, que se conmovió con nuestra dolorosa verdad y tragedia.
Papel muy importante en este triunfo popular jugaron distintos blogs, páginas web, personas que através del YouTube subieron videos, radioemisoras , periódicos alternativos, grupos musicales nacionales e internacionales, de danza y poetas que día y noche se mantuvieron informando, orientando, denunciando y llevándonos la alegría cultural a lo largo de varios años, quiero expresar mi saludo al grupo musical Los Guaraguao por su aporte histórico a nuestra conciencia política y al Frente Revolucionario de Cantores-Lloviznando Cantos, ambos del hermano pueblo venezolano que de igual manera nos brindaron su aporte a elevar nuestra conciencia crítica, artística y revolucionaria.
Ahora El Salvador de Schafick y Farabundo, la patria guanaca de nuestro Roque Dalton, la nación de nuestro profeta Monseñor Romero y el país terco inclaudicable de Paco Cutumay y de tantas y tantos mártires y héroes, amaneció con su nuevo destino, presto a enfrentar los nuevos retos juntos gobierno y pueblo; Porque este 15 de marzo del año 2009, triunfó la razón, la verdad, la justicia social y fue el fin de la élite económica y el comienzo de la Nueva Patria que siempre soñó nuestro Schafick!.
POR LOS DESCALZOS SIN PAN...VALIÓ LA PENA LUCHAR!!

Por Mariposa

CANÇONS DE EL SALVADOR

2009-03-15T09:42:00.004+01:00

Con Farabundo y Romero

CANÇONS DE EL SALVADOR

2009-03-15T09:38:00.003+01:00

Himno del FMLN

CANÇONS DE EL SALVADOR

2009-03-15T09:26:00.006+01:00
Los Torogoces de Morazan,

pequeña guerrillera

CANÇONS DE EL SALVADOR

2009-03-15T09:20:00.009+01:00
EL SOMBREO AZUL

Los Torogoces de Morazan

Ali Primera

El pueblo salvadoreño
tiene el cielo por sombrero,
tan alta es su dignidad,
en la busqueda del tiempo,
en que florezca la tierra
por los que han ido cayendo,
en que venga la alegria
a lavar el sufrimiento,
n que venga la alegria
a lavar el sufrimiento.

Dale que la marcha es lenta
pero sigue siendo marcha
dale que empujando el sol
se acerca la madrugada
dale que la lucha tuya
es pura como una muchacha
cuando se entrega al amor
con el alma liberada.

Y dale salvadoreño,
dale que no hay pajaro pequeño
que despues de alzar el vuelo
se detenga en su volar.

Al verde que yo le canto
es el color de tus maizales
no al verde de las boinas
de matanzas tropicales.
Los que fueron al Vietnam
a quemar los arrozalesy
hoy andan por esta tierras
como andar por sus corrales.

Hermano salvadoreño
viva tu sombrero azul
dale que tu limpia sangre
germinara sobre el mar.
Y sera una enorme rosa
de amor por la humanidad.
Hermano salvadoreño
viva tu sombrero azul.
Tendran que llenar al mundo
con masacres del Sumpul
para quitarte las ganas
del amor que tienes tú.

Dale que la marcha es lenta
pero sigue siendo marcha
dale que empujando el sol
se acerca la madrugadadale
que la lucha tuya
es pura como una muchacha
cuando se entrega al amor
con el alma liberada.

CANÇONS DE TIEMPOS DE CAMBIO

2009-03-15T09:18:00.004+01:00

LAS VOCALES

Video gravat per en Juli al setembre 2008.