divendres, 22 de juny de 2018

DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES

20 DE JUNY A BANYOLES. 
DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES


PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
                 
Joana Raspall

https://www.youtube.com/watch?v=dvEDdx030ww

REPORTATGE DE TV BANYOLES:

Una vintena de persones es reuneixen a la Plaça Major per commemorar el Dia Mundial dels Refugiats

Banyoles es va sumar als actes commemoratius del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra el 20 de juny. Una vintena de persones es van reunir a la Plaça Major per celebrar un acte de suport i record a les persones refugiades.
La Plataforma de Suport a les persones refugiades de Banyoles va organitzar aquesta activitat que va consistir en la lectura d’un manifest, es van llegir alguns poemes i es va fer un acte simbòlic amb branques d’olivera. Cada participant havia d’arrencar una fulla i dir què és el que creien que les persones refugiades havien perdut. Entre els conceptes que van sortir hi havia la llibertat, la família, la llar, la dignitat i, fins i tot, la vida.
La Plataforma de Suport a les persones refugiades de Banyoles organitza diverses activitats amb l’objectiu de recaptar fons i destinar-los a entitats que treballen amb els refugiats. Aquest any ja han fet unes donacions a l’entitat Open Arms.

Branques d'olivera que van perdent les fulles com el fugitiu va perdent la seva roba, els diners, casa seva, la llibertat, la vida, la tranquil·litat, la salut, la família, els amics, la dignitat

Flors de vidiella per simbolitzar el que nosaltres els volem oferir.




Rotllana de reflexió, experiències, poemes, denúncies i propostes.
D’aquí i d’enlloc
Sóc d’aquí, sóc d’enlloc.
No sóc d’aquí, no sóc d’enlloc.
Sóc d’on ric i d’on ploro;
d’on sento i d’on trepitjo;
d’on caic i d’on m’aixeco;
d’on estimo, d’on creixo;
d’on lluito;
d’on visc.
Sí, d’on visc.
Si és que se’ns permet viure, és clar.
Sóc persona, això sí que ho sé.
O això intento ser;
O això crec que sóc.
Persona: com moltes, i molts, que són anomenats d’éssers humans.
Quan d’humans, n’hi ha que no ho semblen.
Sí que sembla però, que s’esforcin en NO ser-ho.
Sóc d’aquí, sóc d’enlloc.
No sóc d’aquí, no sóc d’enlloc.
I es repeteix.
I llavors, ens deixem de sentir humans; persones.
I et vols sentir persona,
Vols sentir que pots viure;
Vols sentir que podem viure totes, i tots.
Si és que se’ns permet viure, és clar.
Demanar permís per ser d’aquí i ser d’enlloc;
Demanar permís per ser d’on rius i d’on plores;
Per ser d’on sents i d’on trepitges;
Per ser d’on caus i d’on t’aixeques;
Per ser d’on estimes, d’on creixes;
Per lluitar i ser d’on lluites;
Per ser d’on vius: per viure.
D’on em deixen ser?
D’on volen que sigui?
D’on sóc?
Sóc?
Som.
                PAULA ROS. Bordils. Poesia guardonada en el 1r Certamen Literari
Miquel Boixó. Casal Popular del Pla de l’Estany. St. Jordi 2016







MANIFEST
20 de Juny, Dia Mundial del Refugiat
Manifest de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)
Aquest  20 de juny, dia mundial del refugiat, la COF creada  per a fer possible la unitat d’acció de les entitats que treballen i lluiten a Catalunya per a fer efectiu el Dret d’Asil a casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament cerquen refugi  entre nosaltres per refer les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai.  Ni el govern espanyol ni la UE han escoltat  les protestes de la ciutadania que  es van expressar a la gran manifestació que el 18 de febrer de 2017 va aplegar  a Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”. La COF fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i  a continuar exigint als diferents governs que acompleixin amb la seva obligació de respectar els DDHH i permetre la acollida digna a la que aquestes persones tenen dret.
L’Europa que es proclama garant de la pau, del respecte als DDHH i de la cura del benestar social es una quimera que la realitat desmenteix.  L’actitud obertament hostil vers els que cerquen refugi a la UE de partits xenòfobs  i de governs  de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia) o les restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats dins la UE , l’externalització del control dels migrants  a  canvi de diners a governs corruptes que no respecten els DDHH, així com el reforçament militar de les fronteres, ha  degradat el Dret d’Asil a la UE a una loteria que només toca a uns pocs afortunats.
 Les xifres globals (ACNUR) parlen soles: Actualment, al mon, hi ha 258 milions de persones migrants que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, deles quals 65,6 milions han estat desplaçades per la força de la violència. D’aquests, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi ha al mon 2,8 milions de sol·licitants d'asil que encara no han rebut resposta i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països . A la Unió Europea només hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts, un 7,6% del total mundial i un 0,2% de la població de la UE. Espanya es va comprometre el 2015 a acollir 17.337 refugiats. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el 16,10%.
Si afegim als  patiments dels que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i segures per arribar a la UE, obligant  als migrants a posar-se en mans de màfies  i a pagar molts diners per un viatge infernal en els que molts milers de persones perden la vida violentament, son robats o resten sotmesos a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més, es fa evident que la situació d’aquestes persones es inhumana i de genocidi a escala global.
Aquests patiments no acaben quan arriben a casa nostra, ja quemoltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls  ha denegatl’asil, no tenen o es queden “sense papers” per residir i treballar i  sense els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades, quedant  exposades a ser detingudes i portades a un CIE per a ser deportades. Així, han de sobreviure en una situació en la que només poden tenir accés a feines ultra  precàries. Especialment greu es  la vulnerabilitat extrema dels MENA (menors estrangers no acompanyats), que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta discriminació.
La COF es suma i dona suport a les lluites i reivindicacions de totes  les persones  ientitats que estan a la Tancada Pels Drets que des del  21 d’abril ocupa l’antiga escola Massana , i també a les altres tancades a Poblenou, Badalona.... i  en nom de les entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat i  mobilitzat per posar fi a la situació dramàtica que estem vivint , demanem de manera immediata:
        Garantir el dret d’asil a totes les persones que ho sol·liciten. La revisió de la llei i dels procediments del pla d’asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament dels CIES .
        Igualment, exigim vies segures pels que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i d’hostilitat vers els migrants forçosos.

Coordinadora Obrim Fronteres, 20 de juny de 2018, dia mundial del Refugiat