L'Assumpta Montellà, que es defineix
ella mateixa com a"historiadora
de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb
intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també
perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes,
d'herois que no surten en els manuals d'història, històries que mai faran
història...o potser sí",ens
va fer de guia per aquestes naus destartalades, cases dels treballadors,
mansions dels amos, botigues, escoles i teatres, parcs, places i safareigs que
conformaven les colònies tèxtils de l'alt Llobregat.
Ella mateixa ens explicava el perquè
del títol,El silenci dels
telers. Perquè estan ben inactius i callats, pel silenci obligat de les
dones que pateixen sordesa a causa del soroll que van patir mentre treballaven
a la fàbrica i per la invisibilitat de la dona durant tants anys.
Com sempre que hem descobert la
història amb l'Assumpta, ha sigut una sortida interessantíssima, on ens ha fet
sentir a vegades, com a servents de l'amo, a vegades com a treballadores i
algun cop com a l'amo mateix, les misèries i grandeses d'aquestes persones que
van formar part de les comunitats de les colònies. I ens ha fet comprendre
l'estima que encara tenen les dones que hi van treballar, per la seva
colònia.
Aquest dimarts passat vam
gaudir de les explicacions que l'Assumpta Montellà autora del llibre El silenci
delstelers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils
catalanes durant la
Revolució Industrial.
Les treballadores de les
fàbriques són l'eix principal d'aquesta obra. Montellà rescata de nou el
testimoni de dones singulars, que massa sovint han passat desapercebudes per la
història. Per això, l'autora ha necessitat fer un intens treball de camp per
aconseguir tots els seus testimonis.
El silenci dels telers posa la veu a les protagonistes principals, les dones i nenes que durant
dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya, des de la revolució
industrial, la guerra civil i la postguerra. Al llibre també figuren com a
protagonistes, les criades, les dones dels amos…
En la distància de 20
quilòmetres hi havia més de 18 colònies (Fàbriques tèxtils amb les habitatges,
escoles i els economats per a totes les famílies que hi treballaven). El riu
Llobregat i el Ter, van ser dos dels rius més treballadors d’aquella època i on
es trobaven gran part d’aquestes colònies. Segons les dones, ho tenien tot, la
casa, la feina, no els hi faltava de res, només els hi faltava la llibertat.
Dones que van treballar
de 12 a
14 hores, amb problemes de respiració per la borra de les filadores i la meitat
amb un alt índex de sordera pel soroll de les màquines.
(Informació estreta de la pàg web de l'ajuntament d'Alfarràs)
Des d'aquí el nostre agraïment al Centre Excursionista de Banyoles, que mai dubta de deixar-nos les seves instal·lacions, i a totes les persones que ens van acompanyar en aquesta interessant xerrada.
Una
companya de Banyoles Solidària comparteix amb tots nosaltres aquest vídeo on
parla Sani Ladan, vicepresidentde l’Asociació
Elín i estudiant de Relaciones Internacionals, i que no
deixa indiferent a ningú.
“Ayúdanos a difundir este
impactante testimonio de Sani Ladan, que el pasado 10 de octubre comunicó en el
Parlamento Europeo su experiencia de migración a Europa desde Camerún. Hacía
mucho tiempo que no escuchábamos un mensaje tan potente y constructivo frente a
la xenofobia, el miedo y la intolerancia.”
Sani
Ladan acaba la seva intervenció citant Einstein:
“El món no serà destruït per aquells que fan el mal, sinó per
aquells que s'ho miren sense fer res”.
I una altra companya comparteix el seu pensament després d'haver vist el vídeo:
“Aquest missatge és el que em reafirma en les meves conviccions
i crec que empodera els objectius de Banyoles Solidària de col·laborar per aconseguir a tenir
un món millor on els germans d'arreu puguin viure allà on vulguin i amb unes
condicions dignes i puguin treure el màxim profit dels recursos dels seus
països i mantenir les seves arrels.”
Cercle de silenci, que cada mes celebra l'associació Elin.
Si voleu saber més sobre el treball impressionant que està realitzant l’associació
Elin:
Caravana de migrantes y denuncia Salvador Martí Puig
ÉXODO SIN PRECEDENTES EN CENTROAMÉRICA
¿Cómo entender la marcha de migrantes hondureñosa
la que, desde unos días, se les están sumando guatemaltecos, salvadoreños y nicaragüenses?
¿Qué pasa en los países empobrecidos de Centroamérica para que
se den este tipo de fenómenos hasta ahora nunca vistos? No es fácil responder a
las dos preguntas. Pero la respuesta está relacionada con la existencia deeconomías incapaces de crecer,
una desigualdad altísima, unos regímenes con derivas autoritarias y,
sobre todo, una sociedad que sufre una severa metástasis provocada por la violencialigada
al tráfico de personas, de estupefacientes y
a la extorsión. No es casual, en este contexto, que hoy
los jóvenes de dichos países vivan la migracióncomo su opción
más atractiva -y a veces como la única- para realizar una vida digna.
Leonard Beard El desplazamiento forzado de miles de hondureños responde a un contexto de violencia y pobreza generalizada.
El país más violento del mundo sin guerra declarada Un dato muy relevante es que la violencia que hoy
impera en El Salvador, Guatemala y Honduras (el llamado Triángulo Norte)
es más intensa que la que sufrieron los mismos países en plena crisis bélica de
los años 80. Según el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, Hondurases
hoy el país sin guerra declarada más violento del mundo, al que
siguen de cerca Guatemala y El Salvador. En este paisaje, la inoperancia del Estadoy
la violencia de las maras(pandillas latinas nacidas en los 80 en
los barrios de Los Ángeles y que luego fueron deportadas a Centroamérica en los años 90) tienen una gran responsabilidad.
Pero la caravana de los migrantes presenta algo novedoso: hasta la fecha la migración era
una opción solitaria e individual, básicamente clandestina. El hecho de que en
estos días se haya convertido en una manifestación colectiva supone,
por primera vez, una denuncia política que increpa a toda la
sociedad: la de origen, la de tránsito, la de llegada, y a todos nosotros.
Un buen amigo que trabaja en un centro de investigación en Tapachula -una de
las ciudades mexicanas por las que transita la caravana- ha señalado que lo que
está ocurriendo no tiene precedente alguno. Si bien el paso de personas migrantes
centroamericanos por México es un hecho que ocurre desde hace
muchos años, nunca se había visto un evento de esta magnitud en el
cual miles de personas están intentando de manera desesperada cruzar la
frontera con la finalidad de buscar protección. No hay duda -me cuenta- de que
el origen de la caravana de migrantes responde a un contexto de violencia
y pobreza generalizada en donde las condiciones mínimas de vida digna y
respeto a los derechos humanos no han sido garantizadas. Se trata, sin duda, de
un desplazamiento forzado. Para entender un poco más
este fenómeno recomiendo la película del director Luis Mandoki titulada 'La vida precoz y breve de Sabina Ribas', donde se relata la
violencia que sufren los migrantes hondureños en la frontera entre Guatemala y
México, y de la que son cómplices las maras, las autoridades civiles y
policiales de dichos países, y también la DEA norteamericana.
Fa 4 dies - América Latina ... La policía anunció el sábado que no iba a permitir marchas sin la debida ... "Qué triste e indignante que se produzcan otra vez hoy en Nicaragua actos de represión de la Policía contra la población que se ... Así lo aseguró, en diálogo con Infobae, José Ramón López-Portillo Romano, ...
Dans un rapport publié jeudi, l’organisation de défense des droits humains dénonce une opération de « nettoyage » menée par le gouvernement contre les manifestants.
Par Angeline MontoyaPublié hier à 16h32, mis à jour hier à 19h40
#SOSNicaragua Detienen a dos defensoras de derechos humanos hoy en el aeropuerto! Demandamos justicia y verdad!! Libertad para el pueblo de Nicaragua! #NoMas políticas de represión y miedo. #VocesConNicaragua#NicaraguaLibre
També ens envien:
Ana Maria Piza:
‼LISTA PRELIMINAR DE DETENIDOS ARBITRARIAMENTE
1. Mauricio Ríos
2. Lolo Blandino Arana
3. Suyen Barahona
4. José Antonio Peraza
5. Tamara Davila
6. Ana M Vijil
7. Francisco Ortega
8. Marvin Reyes
9. Gustavo Adolfo Vargas
10. Ramiro Lacayo
11. Alba Aragon
12. Ana Lucía Álvarez
13. María de los Angeles Gutierrez (tiene cáncer).
16. Marlen Chow
17. Marissa Olivares
18. Marcela Martínez
19. Alan Cordero
20. Alejandra Machado
21. Marvin Reyes
22. Mauricio Ríos
23. Geisel Solís
#SOSNicaragua
Dentro de las mas de 20 personas detenidas en Camino de Oriente
#SOSNicaragua "A todos estos la policía se los llevó de la marcha que havía hoy"
Des de la contrapart de Banyoles Solidària a Condega ens van arribant informacions sobre el conflicte que viu Nicaragua i com repercuteix a Condega.
2 de setembre 18: "No se imaginan la impotencia que tengo. Había una marcha pacífica convocada por Comité azul y blanco estudiantil 9 de abril, y la policia no la dejó salir. Dijo a los dirigentes que se fueran o los echan presos.
No dejan que nadie se reuna frente a la iglesia católica"
Carrers de Condega, 2-9-2018
13 de setembre 2018
"Sigue el patrulllaje de policia y parapolicia. Encapuchados aquí (Condega) no está nada normal."
"Lo bueno de esta protesta es que no hay ningún color partidario. Solo nicaragüenses ciudadanos /as cansados de tanta imposición y atropello a los derechos humanos, anda de todas las ideologias unidos por un solo ideal de libertad.
Muchísimos por no
decir mayoría somos de izquierda revolucionarios, no Danielistas aquí la
burguesía es una minoría y no llenan las
calles a como las han llenado en todos lados.
Ese es el mismo
discurso oficialista que no acepta que es el pueblo pobre en su mayoría el que
clama por sus derechos. Son muy dolorosos los métodos horrendos indignantes
inhumanos que la policía esta utilizando con los presos políticos en su investigación
y por lo tanto todos los que apoyan a este régimen está avalando el trato
inhumano dado a los presos y no presos solo por pensar diferente.
No se imaginan la cantidad de médicos despedidos, solo
porque atendieron a los jóvenes y no tan jóvenes heridos por la policía y parapolicías,
en las protestas.
Aquí han habido ataques a las manifestaciones pacíficas y un
sinnúmero de violaciones a derechos que lo hemos vivido en carne propia."
Si ens voleu acompanyar, el proper dimarts 30 d'octubre, Assumpta Montellà serà al Centre Excursionista de Banyoles per acostar-nos aquelles realitats de les colònies tèxtils de mitjans dels segle passat.
I el 3 de novembre farem la ruta per les colònies Vidal de Puigreig, Viladomiu i Can Pons, del Bergadà
Aquesta setmana ha estat marcada per tres actes importants en relació amb el desig que totes les persones tinguin els mateixos drets.
Presentació a l'Ajuntament de Banyoles (i a tots els grups municipals) d'una moció que va sorgir el dia 20 de juny des de la PLATAFORMA DE SUPORT DE LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES, plataforma formada per:Associació
Canaan Pla de l'Estany, Associació Nur, Ateneu Obert de la Dona,Banyoles
Solidària, Can Butinyà-Comerç Just, Caritas Banyoles, Casal
Independentista del Pla de l'Estany, Legki Yakaru, Món Banyoles, PAH
Banyoles. Aquesta moció demana la possiblitat d'empadronament de totes lespersones irregulars que viuen a Banyoles.
Participació de membres de Banyoles Solidària a la manifestació del dia 13 de juliol a Salt, que donaria sortida a la 3a caravana OBRIM FRONTERES, que aquest any es dirigeix a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i Calabria.
Participació en els concerts i recital de poemes de sirians refugiats bàsicament a Alemanya, que han tingut lloc aquesta setmana a Girona i a Amer, entre altres poblacions.
Aquests poemes van ser escrits per un home que va estar
empresonat i tractat en un hospital psiquiàtric. Potser ha
necessitat trenta-dos anys per saber que la llibertat és un
secret ambigu en aquest món. Així que no et creguis pas el
que escoltaràs.
Ahmad Qilich, Santa Coloma de Farners 2018
La primera pregària: La
pregària d’Alep
The First Prayer: The
Prayer of Aleppo
En el nostre barri antic
el far de la mesquita va
caure;
amb les seves pedres
els soldats van aixecar
unes barricades horribles.
La cúpula de plata va
quedar foradada
com un sedàs vell,
un sedàs per on les
pregàries de la gent pobra s’hi
El diumenge 1 de juliol, el cor Les Marín va celebrar el seu tradicional concert de final de curs, que va ser -com ja és habitual- a benefici de Banyoles Solidària. Aquest cop, van compartir concert amb la Coral de Rupià, que ja havien convidat Les Marín, el gener, a Rupià.
La Lola presenta l'acte
La quantitat total que vam recollir va ser de 509,74€.
Igualment, en el transcurs de l'acte, vam rifar el quadre, donació dels germans Palau-Juncà, a benefici del dispensari de Kerewan, Gàmbia. Els mateixos pintors, ja ens havien fet donació d'una altra obra seva fa uns 9 anys per engegar aquest dispensari, que està en ple funcionament i que, aquest any, des del gener fins al maig ha atès unes 550 persones.
L'afortunada ha estat la Teresa Gironès. Moltes felicitats!!!!
I moltes gràcies a tothom que ho ha fet possible: els germans Palau-Juncà, els cors de Rupià i Les Marín i les persones que, de manera anònima, han fet que tot rutllés! Gràcies!!!
Aquí podeu veure i escoltar un tros d'una cançò que van oferir-nos conjuntament els dos cors.
20 DE JUNY A BANYOLES. DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES
PODRIES Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc, Podries ser negre... Un altre país Fora casa teva, I diries "sí" En un altra llengua. T'hauries criat D'una altra manera Més bona, potser Potser més dolenta. Tindries més sort O potser més pega... Tindries amics I jocs d'una altra mena; Duries vestits De sac o de seda, Sabates de pell O tosca espardenya, O aniries nu Perdut per la selva. Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar Cases llamineres O només crostons Secs de pa negre. Podries ....podries... Per tot això pensa Que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa d'ell Podria ser teva.
Banyoles es va sumar als actes commemoratius del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra el 20 de juny. Una vintena de persones es van reunir a la Plaça Major per celebrar un acte de suport i record a les persones refugiades.
La Plataforma de Suport a les persones refugiades de Banyoles va organitzar aquesta activitat que va consistir en la lectura d’un manifest, es van llegir alguns poemes i es va fer un acte simbòlic amb branques d’olivera. Cada participant havia d’arrencar una fulla i dir què és el que creien que les persones refugiades havien perdut. Entre els conceptes que van sortir hi havia la llibertat, la família, la llar, la dignitat i, fins i tot, la vida.
La Plataforma de Suport a les persones refugiades de Banyoles organitza diverses activitats amb l’objectiu de recaptar fons i destinar-los a entitats que treballen amb els refugiats. Aquest any ja han fet unes donacions a l’entitat Open Arms.
Branques d'olivera que van perdent les fulles com el fugitiu va perdent la seva roba, els diners, casa seva, la llibertat, la vida, la tranquil·litat, la salut, la família, els amics, la dignitat Flors de vidiella per simbolitzar el que nosaltres els volem oferir.
Rotllana de reflexió, experiències, poemes, denúncies i propostes. D’aquí i d’enlloc Sóc d’aquí, sóc d’enlloc. No sóc d’aquí, no sóc d’enlloc. Sóc d’on ric i d’on ploro; d’on sento i d’on trepitjo; d’on caic i d’on m’aixeco; d’on estimo, d’on creixo; d’on lluito; d’on visc. Sí, d’on visc. Si és que se’ns permet viure, és clar. Sóc persona, això sí que ho sé. O això intento ser; O això crec que sóc. Persona: com moltes, i molts, que són anomenats d’éssers humans. Quan d’humans, n’hi ha que no ho semblen. Sí que sembla però, que s’esforcin en NO ser-ho. Sóc d’aquí, sóc d’enlloc. No sóc d’aquí, no sóc d’enlloc. I es repeteix. I llavors, ens deixem de sentir humans; persones. I et vols sentir persona, Vols sentir que pots viure; Vols sentir que podem viure totes, i tots. Si és que se’ns permet viure, és clar. Demanar permís per ser d’aquí i ser d’enlloc; Demanar permís per ser d’on rius i d’on plores; Per ser d’on sents i d’on trepitges; Per ser d’on caus i d’on t’aixeques; Per ser d’on estimes, d’on creixes; Per lluitar i ser d’on lluites; Per ser d’on vius: per viure. D’on em deixen ser? D’on volen que sigui? D’on sóc? Sóc? Som.
PAULA ROS. Bordils. Poesia guardonada en el 1r Certamen Literari
Miquel Boixó. Casal Popular del Pla de l’Estany. St. Jordi 2016
MANIFEST
20 de
Juny, Dia Mundial del Refugiat
Manifest
de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)
Aquest
20 de juny, dia mundial del refugiat, la COF creada per a fer possible la unitat d’acció de les
entitats que treballen i lluiten a Catalunya per a fer efectiu el Dret d’Asil a
casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament
cerquen refugi entre nosaltres per refer
les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai. Ni el govern espanyol ni la UE han escoltat les protestes de la ciutadania que es van expressar a la gran manifestació que
el 18 de febrer de 2017 va aplegar a
Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”. La COF
fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i a continuar exigint als diferents governs que
acompleixin amb la seva obligació de respectar els DDHH i permetre la acollida
digna a la que aquestes persones tenen dret.
L’Europa que es proclama garant de la pau, del
respecte als DDHH i de la cura del benestar social es una quimera que la
realitat desmenteix. L’actitud
obertament hostil vers els que cerquen refugi a la UE de partits xenòfobs i de governs
de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia) o les
restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats
dins la UE , l’externalització del control dels migrants a
canvi de diners a governs corruptes que no respecten els DDHH, així com
el reforçament militar de les fronteres, ha
degradat el Dret d’Asil a la UE a una loteria que només toca a uns pocs
afortunats.
Les
xifres globals (ACNUR) parlen soles: Actualment, al mon, hi ha 258 milions de
persones migrants que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, deles
quals 65,6 milions han estat desplaçades per la força de la violència.
D’aquests, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi
ha al mon 2,8 milions de sol·licitants d'asil que encara no han rebut resposta
i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països . A la Unió
Europea només hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts, un 7,6%
del total mundial i un 0,2% de la població de la UE. Espanya es va comprometre
el 2015 a acollir 17.337 refugiats. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el
16,10%.
Si afegim als
patiments dels que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i
segures per arribar a la UE, obligant
als migrants a posar-se en mans de màfies i a pagar molts diners per un viatge infernal
en els que molts milers de persones perden la vida violentament, son robats o
resten sotmesos a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més,
es fa evident que la situació d’aquestes persones es inhumana i de genocidi a
escala global.
Aquests patiments no acaben quan arriben a
casa nostra, ja quemoltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls ha denegatl’asil, no tenen o es queden “sense
papers” per residir i treballar i sense
els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades,
quedant exposades a ser detingudes i
portades a un CIE per a ser deportades. Així, han de sobreviure en una situació
en la que només poden tenir accés a feines ultra precàries. Especialment greu es la vulnerabilitat extrema dels MENA (menors
estrangers no acompanyats), que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests
motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta
discriminació.
La COF es suma i dona suport a les lluites i
reivindicacions de totes les
persones ientitats que estan a la
Tancada Pels Drets que des del 21
d’abril ocupa l’antiga escola Massana , i també a les altres tancades a
Poblenou, Badalona.... i en nom de les
entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat
i mobilitzat per posar fi a la situació
dramàtica que estem vivint , demanem de manera immediata:
●Garantir el dret d’asil a totes
les persones que ho sol·liciten. La revisió de la llei i dels procediments del
pla d’asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la llei
d’estrangeria i el tancament dels CIES .
●Igualment, exigim vies segures
pels que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques
europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i
d’hostilitat vers els migrants forçosos.
Coordinadora Obrim Fronteres, 20 de juny
de 2018, dia mundial del Refugiat
Banyoles Solidària és una ONG que des de 1994 treballa i potencia la solidaritat entre les persones, pobles i cultures.
Som un grup de gent diversa i ideològicament plural, que no es conforma a sentir parlar de la pobresa dels pobles del Sud, sinó que actua por a combatre-la.
Què FEM?
Actualment tenim projectes en marxa a:
https://banyolessolidaria.blogspot.com/search/label/condega - (Nicaragua) - Condega (Nicaragua) - Segundo Montes (El Salvador) -Kerewan (Gàmbia)
Camps de COOPERACIÓ de BS
- Educatius(construccions d'escoles, beques d'estudis, donació de material escolar) - Desenvolupament agrari (microcrèdits, donació de maquinaria, regadius, donació d'adobs i llavors) - Serveis socials (atenció a nens del carrer, transport comunitari, molins fariners i dipòsits de gra, apadrinaments, ajuda d'emergència) - Atenció sanitària (construcció i dotació d'un dispensari, tramesa de medicaments, formació de personal sanitari)
