ISRAEL-PALESTINA, PALESTINA -ISRAEL: COM ENS POSICIONEM?

La veritat es que tots ens formem una opinió sobre el conflicte, que eles mes grans d’entre nosaltres l’hem estat veient des de lluny des que érem petits o inclús abans de néixer.

Jo la veritat es que no vull donar cap posició inamovible, mes enllà de solidaritzar-me amb les persones assassinades i els seus familiars: 1400 israelians i de moment prop de 5000 palestins de la zona de Gaza. Vist així la solidaritat es decanta mes cap al poble que te mes víctimes, que encara sofreix mes i que a l’hora d’escriure l’article no sabem quantes més víctimes tindrà. Dit això, explicar en un sol article tot el que significa el conflicte es una tasca impossible, si tenim en compte que hi ha nombrosos estudis, llibres, articles , opinions sobre aquest llarg conflicte, alguns que volen ser neutral, altres que es posicionen a un o altre costat. L’únic que vull es donar quatre pinzellades que ens permetin intentar entendre els dos pobles i guardar una certa distància , malgrat que ens posicionem a un o altre costat.

Nosaltres com a occidentals no som aliens a la problemàtica. Tampoc ho es Rússia i tampoc ho son els països àrabs. No en som responsables com a persones individuals però si com a descendents d’unes societats i uns estats que han estat la majoria de les vegades antisemites. en referir-nos als jueus es sol parlar de la diàspora, que succeeix durant l’imperi Romà, quan l’emperador ADRIÂ va decidir fer fora de Jerusalem a tots els jueus i convertir-la en una ciutat romana. Molts jueus es varen quedar al territori actual i altres es varen dispersar per tot l’imperi romà. Amb el temps , degut a la seva activitat comercial i sobretot a les persecucions a causa de la seva diferent religió es varen escampar ja fora de l’imperi, arribant a Rússia , Iran i fins a la Xina. Els governs cristians successors de l’imperi els hi prohibien l’exercici de molts oficis manuals i de tenir terres en propietat. Segons el moment ideològic se’ls obligava a viure a una determinada zona de la ciutat, cosa que facilitava el seu control i l’amuntegament de les cases (pensem en els carrers estrets del Call Jueu de Girona. Forçosament es varen especialitzar en el comerç, la medecina, la banca , en totes les activitats que requerissin estudi, però també en totes aquelles que els cristians no volguessin fer. En arribar l’islam a molts indrets de l’orient, si be varen respectar als jueus, en realitat tampoc podien fer molts oficis ni posseir terres. Eren els qui pagaven mes impostos i per això sovint els governs els protegien. No era aquest el cas dels religiosos que sovint els inculpaven les malalties i desgràcies.

Per tots aquests fets, i sobretot per ser els diferents, tan les poblacions cristianes, com en menor mesura les musulmanes, varen desenvolupar un fort antisemitisme que d’alguna manera va arribar a la seva culminació amb l’Holocaust Nazi. Abans però, havien estat expulsats d’Anglaterra el segle XIII, d’Espanya i Portugal a finals del XIV, perseguits a tots els països europeus, especialment amb els progroms de Rússia. En algunes èpoques varen ser ben acollits a països com Polònia i a l’imperi Austrohongarès, i poc abans de l’ascens del nazisme els jueus alemanys eren els millor integrats a la societat alemanya, i aquest país era un dels menys antisemites. També eren ben acceptats a l’imperi Turc i a tots els seus dominis, i molts d’ells estaven establerts a Palestina, especialment els Sefardites procedents de la Península Ibèrica.

Malgrat totes les persecucions el poble jueu va tenir sempre grans estudiosos i la Història està plena de personatges essencials en tots els camps intel·lectuals . Duran el segle XX , proporcionalment eren els qui tenien mes premis Nobel, (això abans de la creació de l’Estat d’Israel). No es cert que la gent fos antisemita perquè tots els jueus fossin rics. De fet n’hi havia de molt pobres, vivint a les pitjors parts dels pobles , carrers estrets i alts. Si mai aneu a Venècia aconsello fer una visita al ’antic Gueto , es sorprenent per la pobresa que encara s’hi respira. També vivien en barris separats als països àrabs, a les Mel-lahs, que en alguns llocs encara es conserven.

Vist tot això, no es sorprenent que sorgís a finals del XIX el moviment Sionista, que preconitzava la tornada de tots els jueus a la seva antiga terra: PALESTINA, ocupada en aquells moments per l’imperi Turc i , ,a partir de la primera guerra mundial , per l’imperi britànic. Però a Palestina hi vivien persones sobretot musulmanes , però també cristianes i jueves. Malgrat tot el sionisme, a poc a va impulsar la compra de terres i la creació d’una agricultura moderna i d’una cultura occidental al bell mig d’Orient. Es una mica el què ha estat i es Israel: una part d’Occident dins d’orient. Però les relacions no varen ser dolentes entre els nous habitants, pocs, i els antics ocupant. El problema greu va sorgir amb la segona guerra mundial, amb la seva persecució sistemàtica i amb el posicionament d’alguns clergues musulmans, com el gran Muftí de Jerusalem, a favor dels nazis.

Acabada la guerra va sorgir entre el poble jueu el lema “mai mes” necessitem un estat, un govern, un exèrcit. A la votació del nou estat d’Israel, pel 1948, per pocs vots de diferència va guanyar la formació del nou estat, en contra de l’opinió dels països àrabs que en aquells moments eren independents. EN aquesta creació es va decidir que es ferien dos estats, un Israel i l’altra Palestina. EN principi Israel era mes petit però ja a l’any 48 va començar la primera guerra declarada pels països àrabs, en la qual va guanyar Israel que va augmentar el seu territori en un 50%. Hi varen haver matances i sobretot expulsions dels habitants palestins. La majoria d’ells es varen haver de refugiar a Jordània, Líban i Síria principalment. Llavors es va iniciar una gran immigració de jueus de països àrabs i també de Rússia cap a les noves terres. Un milió de palestins, es veieren expulsats, iniciant-se la Nabab. Els enfrontaments varen anar intensificant-se, primer amb la guerra pel Canal de Suez i després amb la guerra dels 6 dies l’any 1967. Amb 6 dies Israel va guanyar nous territoris, tan dins Palestina com el Sinaí (Egipci) i les muntanyes del Golan ( Síria) Aquests dos territoris han estat tornats però els palestins han quedat reduïts a dues zones : Cisjordània i la Franja de Gaza, separades entre elles i emmurallades. Dins el territori israelita hi ha continuat vivint palestins, uns dos milions, però cada vegada ha augmentat mes la immigració jueva cap a Israel, sobretot després de la desfeta de la URSS.

En definitiva han quedat dos pobles, dues cultures enfrontades, totes dues amb un fort sentiment de por envers l’altre. Israel se sent amenaçada pels atemptats terroristes i crea un gran mur de separació. Els Palestins cada vegada veuen mes minvades les seves terres amb l’establiment de colònies a Cisjordània, i la situació d’extrema vulnerabilitat de Gaza. Tots els intents de trobar una situació de pau han estat inútils. Però tal com diu un pacifista israelià Nosaltres tindrem por mentre els palestins no tinguin esperances. I de moment pels palestins no hi ha esperança. Menys amb el govern d’extrema dreta que governa Israel.. Potser la única esperança seria un fort moviment pacifista per part dels jueus, tan d’Israel com de fora, que de moment es molt minoritari, però no inexistent. I sobretot una seriosa intervenció internacional, neutral, comprensiva però també contundent sempre que l’estat d’Israel es comporti com ara.

Des de l'octubre de 2022, s'ha creat el grup BANYOLES PER LA PAU. De tant en tant fem plantades per denunciar la situació de guerres al món i la inactivitat per la lluita a favor de l'emergència climàtica.

NO a la guerra, a cap guerra. Sí a la negociació. ☮️ Salvem la MARE TERRA!