BUTLLETÍ 43

PROJECTE BANYOLES SOLIDARIA - AJUNTAMENT DE BANYOLES ANY 2022

PROJECTE 2022

Adquisició d'un tractor, arades i remolc.

NATURALESA DEL PROJECTE: DESENVOLUPAMENT RURAL, SEGURETAT ALIMENTÀRIA, EMPODERAMENT DE LES DONES

“L’Associació de gent de Sare Yewtou”, amb nº de registre 2015.6250, inscrita en el registre d’entitats  ciutadanes  amb el nº 195, va demanar a Banyoles Solidària, de part de l’Ajuntament de Banyoles, si ens podíem fer càrrec i ajudar-los en la confecció i implementació d’un projecte d’horts comunals per les dones del seu poble, a l’any 2016. El projecte es va realitzar.SUBMINISTRAMENT DE MATERIAL AGRÍCOLA PER L’ASSOCIACIÇO DE DONES DE SARE YEWTOU. (per desenvolupament rural, seguretat alimentària, apoderament de les dones)

Des de fa dies estem negociant amb tallers i pagesos per aconseguir un tractor de segona mà. A Gàmbia no se'n troben de tractors nous. Han de comprar-los d'importació provinents de la Xina. A triar, ells prefereixen els de la casa Massey-Ferguson ja que allà n'hi ha molts i tenen peces de recanvi dels que ja estan fora de circulació. 

Ofertes que es van valorant:

Des de Gàmbia, també estant buscant. 

OBJECTIUS A OBTENIR CONJUNTAMENT AMB “SARE YEWTOU VILLAGE WOMEN ASSOCIATIO”

Millorar el treball de les dones fent la seva vida una mica més fàcil.

Procurar que puguin continuar treballant els seus camps d’arròs. Es troben en una zona molt gran. Tenen una bona infraestructura i en aquests moments el govern de Gàmbia està intentant fer-los produir al màxim. Els cal que la seva propietat, que encara es comunal, continuï a mans de les gambianes, que son les seves principals cultivadores.

Possibilitar també alguns guanys addicionals. Cal augmentar l’economia de les dones, ja que elles gestionen els seus propis diners i sovint els destinen a  l’escola dels fills.

Fer possible un millor treball dels camps propers al poble gràcies a les arades.

Finalment reforçar els llaços de Banyoles amb un altre poble de Gàmbia, d’una ètnia i llengua diferent a la de Kerewan.

Especialment enguany que amb les darreres eleccions s’ha consolidat la democràcia  i el país necessita cooperació i llaços humans que no siguin exclusivament xinesos. 

MEMÒRIA 2021

 MEMÒRIA 2021

L’any passat començàvem aquest balanç parlant de l’activitat frenètica que es duia a

terme «dins» de Banyoles Solidària tot i les limitacions en aquests temps de pandèmia.

La veritat és que aquest any hem continuat en la mateixa línia (ho trobareu detallat tot

seguit en les pàgines següents) i, fins i tot, ens hem embrancat en algun nou projecte

amb altres entitats properes.

El món passa per moments complexos i ens cal ser-hi, des de la nostra humilitat de

petita ONG comarcal: per compartir esperances i concrecions amb els germans amb

qui tenim vincles creats de fa temps i per fer evidents les situacions d’injustícia

flagrant, que es van fent més grosses en aquest moment present. Segons dades

d’Oxfam Intermón d’ara fa menys d’un any, a Catalunya hi ha més pobres ara que fa quinze anys i tot per aquesta punyetera voràgine de creixement desmesurat que guia l’economia i que ens desdibuixa les persones.

Hi ha veus diverses que alerten d’aquest camí equivocat. De temps, ja ho portava dient

el nostre estimat Arcadi (Oliveres): «Es considera que per tal que un país funcioni cal

que cada any el PIB creixi respecte a l’any passat. Per què? Perquè és la inèrcia d’un

sistema capitalista que posa en el guany i en la suma tota la seva esperança. Algú s’ha

parat a pensar què significa això? (...) Algú s’ha parat a pensar que més que créixer cal

redistribuir? El nord llença una gran quantitat de menjar i el sud es mor de gana, amb més de 25.000 morts diaris. En quin planeta vivim?»

I ara, més recentment, veus de científics com Antonio Turiel o d’empresaris com Joan

Vila també ens n’alerten: tenim un planeta limitat i un sistema econòmic que sembla no tenir aturador.

Toquem de peus a terra i pensem en les persones, en TOTES les persones!

Per sort, també hi comença a haver indicis d’opcions alternatives a la dominant:

l’economia solidària, l’economia del bé comú, el cooperativisme... que van fent forat. Mentrestant, des de Banyoles Solidària, anem fent el que creiem que hem de seguir

fent.

Gràcies per ser-hi!

Febrer de 2022

VISIONAT DE LA PEL·LÍCULA BUDA VA EXPLOTAR PER VERGONYA

Vam ser molta gent omplint La Porta del Món. 

A pesar de que no la volen a l'escola, ella continua amb les ganes d'aprendre.

-Ves te'n

MORE'T, SI NO NO SERÀS LLIURE

BUDA... CINEMA SOCIAL A LA PORTA DEL MÓN

 Ens agradaria veure'ns-hi!

2007 ‧ Drama/Bèl·lic ‧ 1 h 21 m

Sinopsi

El primer llargmetratge de ficció de la Hana Makhmalbaf, directora ireniana, el darrer talent d'una nissaga de cineastes farcida de talent. Un cant d'amor a l'educació enfront la barbàrie.

Sota l'estàtua de Buda que van destruir els talibans, encara viuen milers de famílies. Baktay, una nena afganesa de sis anys, és incitada a anar a l'escola pel fill dels seus veïns que llegeix els alfabets enfront de la cova. De camí a l'escola, és assetjada per uns nens que juguen de forma cruel reflectint la societat tan violenta que els embolica. Els nens pretenen lapidar a Baktay o destruir-la com el Buda, o disparar-la com van fer els americans al laberint de les coves. Serà capaç Baktay de superar aquests obstacles per poder aprendre els alfabets de la seva llengua materna?.

EL DIARI DE GIRONA I LA COORDINADORA

 El passat 6 de febrer vam tenir l'agradable sorpresa de veure'ns al Diari de Girona.  

En aquesta pàgina sortim Banyoles Solidària.
Ho hem ampliat a la imatge de sota.

  

A SANT MER. VILADEMULS

El passat 30 de gener vam gaudir d'un dia fantàstic, tant climatològicament parlant com per l'acompanyament de persones. St Mer bullia de gent entusiasta, molts caminadors, altres arribats en cotxe, però tots enamorats d'aquest aplec. 

Un grup de gent jove, des de criatures fins a adolescents i adults van fer-nos-ho passar molt bé. Ens van oferir: Circ, música, begudes, botifarres, parades artesanals, el llit elàstic (que no falti) ... Tota una lliçó de com els pobles més petits són capaços d'organitzar grans esdeveniments.

Vam tenir una experiència bonica, molt bonica. Vam conèixer una parella formada per una noia d'origen hondureny i el seu company, un noi de Celrà. Ella es va aturar a mirar un plafó on hi surt l'escola que s'ha ajudat a construir des de la comarca, a  Nauhaterique, terra de ningú, entre Honduras i El Salvador.

I ens van explicar que just feia un any que s'havien conegut aquí, a St Mer. Visca l'amoir i visca St Mer.

Durant tot el matí vam lluir nosaltres les fotos emmarcades de nou i la parada. Ei! i vam vendre quatre pastissos fets per la Làmia i la Carmen.

Fins l'any que ve, St Mer!