SEGUNDO MONTES. JULIOL 2008
Dissabte, 12 de juliolHem baixat a Gotera a parlar amb l’Enrique de Fundemac, pels bitllets. Ens ha fet una gestió per agilitzar la compra de bitllets de les quatre ninetes i l’endarreriment que necessitem nosaltres cinc.
Després hem anat a veure la Íria. No acaba d’estar massa bé. El seu pare se’l veu força preocupat.
Després hem anat a veure la Rosita, que està a l’altre Hospital (un privat: Especialidades, Virgen de la Paz). Han plorat amb la Lelin.
També hi ha a l’Hospital la Deisy, l’Orfília, ja que al seu pare l’han operat de la pròstata. Està molt envellida. Fa un any va morir el seu fill d’un accident. Un camió el va atropellar a l’entrada de San Miguel. No ho ha superat.
Després jo he anat al cyber. Abans d’entrar, SORPRESA, he reconegut a la Marina. Hem fet un cafè, hem platicat,... Està treballant al Tercer Ciclo, amb la Bety, l’Orfilia, ... Va acabar Tècnica de Computació i està treballant. Està estalviant per posar una botiga d’informàtica. Amb ella hem anat al Cyber de la competència (el del seu company estava tancada). He obert el correu de l’escola i he escrit a la Maria. Li he demanat que enviés el correu a en Salvador, també.
Finalment, i després de diferents intents he pogut fer un correu hotmail, i he fet quatre ratlles a en Salvador.
Tornant, hem celebrat els 22 amb tota la colla: Geovanny, veïnes, les ninetes, els de Fundemac, i nosaltres amb la Sixta. Hem menjat una comtessa. He promès a la Sixta que aviat tornaria amb la meva família.La Sixta està preparant agua de golpe, per curar a les nenes. Ha agafat tres tipus de plantes: escorça de quina i de palo de golpe i fulles de nance. Les ha ben rentat, les ha bullit i les ha deixat reposar fins que l’aigua s’ha tornat fosca.
Finalment, i després de diferents intents he pogut fer un correu hotmail, i he fet quatre ratlles a en Salvador.
Tornant, hem celebrat els 22 amb tota la colla: Geovanny, veïnes, les ninetes, els de Fundemac, i nosaltres amb la Sixta. Hem menjat una comtessa. He promès a la Sixta que aviat tornaria amb la meva família.La Sixta està preparant agua de golpe, per curar a les nenes. Ha agafat tres tipus de plantes: escorça de quina i de palo de golpe i fulles de nance. Les ha ben rentat, les ha bullit i les ha deixat reposar fins que l’aigua s’ha tornat fosca.
Correu a Maria. 12 de juliol
Maria, maca, Salvador estimat,
no sé si saps que ja soc a Salvador.
El dia 8 de juliol hi va haver un accident, a El Salvador, de cotxe i van morir Mercedes Ventura i Mª Eugènia; les dues eren unes dones impressionants, líders de la Comunitat on teníem l'agermanament, i dues persones mot i molt valuoses. Han deixat a la Comunidad Segundo Montes un buit molt gran i a més a més des de Banyoles ens quedem sense dues amigues i contactes directes amb la comunitat.
El cotxe de l'accident el conduïa una cooperant de Figueres, que estava a la comunitat. Elles són: Zaida i Núria, de Banyoles i Iria i Maria, de Figueres. Vam saber la terrible notícia el dimarts 8 a la nit. Evidentment vam decidir marxar urgentment dos pares de les noietes, en Josep i la Mariona Callís i jo de Banyoles Solidària per donar suport a elles i companyia a les famílies de les víctimes i a tota la comunitat.
És impressionant la força i esperança de la gent d'aquí. Estan animats a continuar el treball de la Mercedes. No deixaran que el seus projectes desapareixin.
Avui, 12 de juliol, (aquí són ara les 7 del vespre) estem encara tramitant papers, tan judicials
com personals, com econòmics,...i altres. Tenim volt de tornada el dia 20 de juliol.
Tot just avui he pogut obrir el correu de l'escola i he trobat la carta que espero t'hagi arribat i el puguis obrir. Espero també que les notícies siguin la confirmació del que ja sabíem.
Costa molt des d'aquí tenir connexió.
Una abraçada a tots.
Pots reenviar aquest missatge a la Gemma B, la Gemma R i a la Carme, si us plau? Moltes gràcies.
Carme
Maria, maca, Salvador estimat,
no sé si saps que ja soc a Salvador.
El dia 8 de juliol hi va haver un accident, a El Salvador, de cotxe i van morir Mercedes Ventura i Mª Eugènia; les dues eren unes dones impressionants, líders de la Comunitat on teníem l'agermanament, i dues persones mot i molt valuoses. Han deixat a la Comunidad Segundo Montes un buit molt gran i a més a més des de Banyoles ens quedem sense dues amigues i contactes directes amb la comunitat.
El cotxe de l'accident el conduïa una cooperant de Figueres, que estava a la comunitat. Elles són: Zaida i Núria, de Banyoles i Iria i Maria, de Figueres. Vam saber la terrible notícia el dimarts 8 a la nit. Evidentment vam decidir marxar urgentment dos pares de les noietes, en Josep i la Mariona Callís i jo de Banyoles Solidària per donar suport a elles i companyia a les famílies de les víctimes i a tota la comunitat.
És impressionant la força i esperança de la gent d'aquí. Estan animats a continuar el treball de la Mercedes. No deixaran que el seus projectes desapareixin.
Avui, 12 de juliol, (aquí són ara les 7 del vespre) estem encara tramitant papers, tan judicials
com personals, com econòmics,...i altres. Tenim volt de tornada el dia 20 de juliol.Tot just avui he pogut obrir el correu de l'escola i he trobat la carta que espero t'hagi arribat i el puguis obrir. Espero també que les notícies siguin la confirmació del que ja sabíem.
Costa molt des d'aquí tenir connexió.
Una abraçada a tots.
Pots reenviar aquest missatge a la Gemma B, la Gemma R i a la Carme, si us plau? Moltes gràcies.
Carme
Correu d’en Juli. 12 de juliol
A Mercedes Ventura
Alguns components d'Imatges per a la Solidaritat (IpS) estan preparant el viatge, per al pròxim setembre, a Segundo Montes (El Salvador) i Condega (Nicaragua), per a la realització d'un rodatge documental, en col·laboració i en favor dels companys de Banyoles Solidària (BS), ja que el treball gràfic i fílmic mostrarà els diferents projectes realitzats per BS en els últims anys en aquestes dues zones i, el què ha representat per a aquestes comunitats els ajuts
rebuts. Per poder anar preparant el guió del documental i centrant els projectes que filmarem, he estat en contacte (via e-mail) amb els dos protagonistes del documental, un per a Condega i l'altre per a Segundo Montes. En aquest últim la protagonista eren Mercedes Ventura, i dic era, perquè va morir en el fatal accident ocorregut aquests dies enrere al costat de les cooperants, que a través de BS eren allà. Vaig conèixer Mercedes, el novembre de 2006, durant la seva estada a Banyoles, en un viatge que va realitzar gràcies als integrants de BS. La seva pell morena, adobada en mil batalles en contra de les injustícies del seu poble, i els seus ulls negres, penetrants i sincers, m'oferia una imatge de guerrillera, d'una dona valenta i lluitadora, que només flaquejava davant del dolor intens i maleït que afligia la seva esquena des de feia un temps.
A Mercedes Ventura
Alguns components d'Imatges per a la Solidaritat (IpS) estan preparant el viatge, per al pròxim setembre, a Segundo Montes (El Salvador) i Condega (Nicaragua), per a la realització d'un rodatge documental, en col·laboració i en favor dels companys de Banyoles Solidària (BS), ja que el treball gràfic i fílmic mostrarà els diferents projectes realitzats per BS en els últims anys en aquestes dues zones i, el què ha representat per a aquestes comunitats els ajuts
rebuts. Per poder anar preparant el guió del documental i centrant els projectes que filmarem, he estat en contacte (via e-mail) amb els dos protagonistes del documental, un per a Condega i l'altre per a Segundo Montes. En aquest últim la protagonista eren Mercedes Ventura, i dic era, perquè va morir en el fatal accident ocorregut aquests dies enrere al costat de les cooperants, que a través de BS eren allà. Vaig conèixer Mercedes, el novembre de 2006, durant la seva estada a Banyoles, en un viatge que va realitzar gràcies als integrants de BS. La seva pell morena, adobada en mil batalles en contra de les injustícies del seu poble, i els seus ulls negres, penetrants i sincers, m'oferia una imatge de guerrillera, d'una dona valenta i lluitadora, que només flaquejava davant del dolor intens i maleït que afligia la seva esquena des de feia un temps.Mercedes als seus correus m'explicava algunes històries d'altres persones del seu poble, històries plenes de dramatisme, fets que havien succeït en la seva terra i que em servien per anar preparant el guió gràfic del recorregut que havíem de realitzar per gravar el documental. Però Mercedes mai no em va parlar d'ella mateixa. I el que ella no sabia és que jo anava a centrar part del documental en la seva història personal, ja que Mercedes, com a presidenta del Silem, era la connexió, l'engranatge de tots els projectes que es realitzaven en la seva comunitat. Era l'ànima cooperant i lluitadora, treballava i vivia per a la llibertat social del seu poble. El nostre viatge es realitzarà, ara amb més raó, perquè no em perdonaria en la vida fallar-li. Jo sé que Mercedes ens espera.
Juli Suárez
IpS
Juli Suárez
IpS
Correu de l’Àlex. 12 de juliol
Estimats companys/es i família,de nou a Condega en un diumenge gris i plujós vull estar una estona amb tots vosaltres per compartir els sentiments de dolor viscuts aquests dies a la Segundo Montes.
Quan el dimarts, 8, cap a les 4 o 5 de la tarda d'aquí, vaig rebre la trucada de la Marta estava a casa de la Rosita (records especials per a la Lola). Vaig quedar tan sorprès que no sabia com reaccionar ni què fer. Després vaig parlar amb l'Irma i em va ajudar a trobar bitllet per l'endemà al matí. A les 6 vaig sortir de Condega i a les 2 de la tarda ja era a San Miguel, a l'hospital on vaig trobar a la Núria, la Íria i la Zaida (aquesta ja donada d'alta). Em va impressionar el seu aspecte físic, ja que les ferides principals els afectaven la cara i el cap. La sala on les havien instal·lat estava ocupada per més de 30 llits amb les respectives pacients. Donava impressió de massificació i manca de neteja. Després em van explicar que era una sala habilitada provisionalment perquè les sales normals, de 6 llits, estaven en obres. Crec que la meva arribada les va donar una mica d'ànim i es van sentir més acompanyades. Poca cosa més podia fer jo. Acompanyament de la Comunitat no les ha faltat en cap moment, sempre, dia i nit, hi ha hagut alguna persona amb elles.Al vespre del dimecres,9, vaig arribar a la comunitat on estaven celebrant un acte cívico-cultural a la Casa Comunal, plena de gom a gom, en homenatge a la Mercedes. Molta gent era a l'exterior. Quan vaig poder vaig aconseguir entrar per donar el condol a les filles de la Mercedes. Va ser un moment difícil per mi, no sabia què dir ni com actuar. Em van fer seure amb la família, al costat del fèretre, ple de flors i corones. Els testimonis de persones amigues, familiars, grups musicals interpretant cançons revolucionàries...., es van anar succeint al llarg de vàries hores. En un moment donat, em vaig sentir obligat a prendre la paraula per transmetre el condol dels companys/es de BS, ja que jo havia tingut el trist honor de ser el primer en arribar-hi.
Estimats companys/es i família,de nou a Condega en un diumenge gris i plujós vull estar una estona amb tots vosaltres per compartir els sentiments de dolor viscuts aquests dies a la Segundo Montes.
Quan el dimarts, 8, cap a les 4 o 5 de la tarda d'aquí, vaig rebre la trucada de la Marta estava a casa de la Rosita (records especials per a la Lola). Vaig quedar tan sorprès que no sabia com reaccionar ni què fer. Després vaig parlar amb l'Irma i em va ajudar a trobar bitllet per l'endemà al matí. A les 6 vaig sortir de Condega i a les 2 de la tarda ja era a San Miguel, a l'hospital on vaig trobar a la Núria, la Íria i la Zaida (aquesta ja donada d'alta). Em va impressionar el seu aspecte físic, ja que les ferides principals els afectaven la cara i el cap. La sala on les havien instal·lat estava ocupada per més de 30 llits amb les respectives pacients. Donava impressió de massificació i manca de neteja. Després em van explicar que era una sala habilitada provisionalment perquè les sales normals, de 6 llits, estaven en obres. Crec que la meva arribada les va donar una mica d'ànim i es van sentir més acompanyades. Poca cosa més podia fer jo. Acompanyament de la Comunitat no les ha faltat en cap moment, sempre, dia i nit, hi ha hagut alguna persona amb elles.Al vespre del dimecres,9, vaig arribar a la comunitat on estaven celebrant un acte cívico-cultural a la Casa Comunal, plena de gom a gom, en homenatge a la Mercedes. Molta gent era a l'exterior. Quan vaig poder vaig aconseguir entrar per donar el condol a les filles de la Mercedes. Va ser un moment difícil per mi, no sabia què dir ni com actuar. Em van fer seure amb la família, al costat del fèretre, ple de flors i corones. Els testimonis de persones amigues, familiars, grups musicals interpretant cançons revolucionàries...., es van anar succeint al llarg de vàries hores. En un moment donat, em vaig sentir obligat a prendre la paraula per transmetre el condol dels companys/es de BS, ja que jo havia tingut el trist honor de ser el primer en arribar-hi.
El dijous, 10, al matí van traslladar el cos de la Mercedes a San Fernando, el seu poble d'origen. Jo no vaig poder assistir-hi, ja que vaig considerar prioritari acompanyar les noies hospitalitzades fins que arribessin els seus pares i en Josep i la Carme. També havíem de fer gestions amb en Geovanny, l'alcalde de Meanguera, davant la policia i la fiscalia per tal de poder alliberar el més aviat possible la Maria. Cap a les 3 de la tarda van
arribar el pares, en Josep i la Carme a l'hospital. Jo em vaig sentir alliberat d'alguna manera de la responsabilitat que m'havia tocar assumir des de la meva arribada. Aquest mateix dia al vespre van anar a la "vela" de la Maria Eugenia al poble de Jocoaitique. El divendres, 11, vam assistir a l'enterrament de la Mª Eugenia. Aquí els enterraments son d'un gran colorit i participació de tot el poble. Va ser molt impressionant. Per acabar aquesta petita crònica, voldria ressaltar dues coses. Per una banda l'actitud de fortalesa i d'extrema generositat de les famílies de les dues víctimes que han signat l'exculpació de qualsevol responsabilitat per part de la Maria, i per tant, han renunciat a rebre cap indemnització. Si no hagués estat així la Maria hauria anat a la presó per no sé quan temps. Les filles de la Mercedes han rebut tot el suport de la Comunitat per a continuar la tasca de la seva mare. La Lupita també ha tingut una actitud molt valenta, encara que en ser la més jove es veia més afectada. Acabava d'arribar de Cuba dos dies abans. L'altra cosa que volia ressaltar ha estat la mobilització solidària de persones i institucions en favor de les noies ferides, de la Maria detinguda i de les famílies de les víctimes del desgraciat accident. Tothom s'ha mogut per col·laborar, des del Consulat, des de l'Agencia Espanyola de Cooperación, el Fons Català de Cooperació des de Managua, una ONG local, Fundemac (filial d'Ayuda en Acción), i sobre tot en Geovanny, l'alcalde, fent tot tipus de gestions i serveis, fent de taxista, d'enterramorts (en sentit literal), i moltes altres persones de la comunitat. Fins i tot la policia es va portar molt bé amb la Maria. Pel que respecta a l'accident, segons m'han explicat va ser per causa de l’estat de la carretera humida i llefiscosa. Potser la càrrega que portava va desequilibrar el vehicle. El pick-up va topar amb un mur a la dreta, va tombar cap a l'esquerra donant volta de campana i va quedar dret a l'altra banda de la carretera, totalment destrossat. Les noies que anaven al darrera van sortir llençades contra el paviment, però per sort només van tenir contusions externes, excepte la Íria que tenia un petit trauma cranial (?) lleu. La Mercedes i la Mª Eugenia anaven dins de la cabina, però sense cinturó i van sortir despedides per la finestra. La Rosita, filla de la Mercedes, només va tenir alguna lesió lleu al coll. Ahir, dissabte, 12, encara quedava hospitalitzada la Íria. El dilluns li han de fer un tac i segurament sortirà el dimarts. Les noies tenien la gran frustració de no poder realitzar el projecte que portaven de l'UdG, que no de BS (això hauria de quedar clar).
arribar el pares, en Josep i la Carme a l'hospital. Jo em vaig sentir alliberat d'alguna manera de la responsabilitat que m'havia tocar assumir des de la meva arribada. Aquest mateix dia al vespre van anar a la "vela" de la Maria Eugenia al poble de Jocoaitique. El divendres, 11, vam assistir a l'enterrament de la Mª Eugenia. Aquí els enterraments son d'un gran colorit i participació de tot el poble. Va ser molt impressionant. Per acabar aquesta petita crònica, voldria ressaltar dues coses. Per una banda l'actitud de fortalesa i d'extrema generositat de les famílies de les dues víctimes que han signat l'exculpació de qualsevol responsabilitat per part de la Maria, i per tant, han renunciat a rebre cap indemnització. Si no hagués estat així la Maria hauria anat a la presó per no sé quan temps. Les filles de la Mercedes han rebut tot el suport de la Comunitat per a continuar la tasca de la seva mare. La Lupita també ha tingut una actitud molt valenta, encara que en ser la més jove es veia més afectada. Acabava d'arribar de Cuba dos dies abans. L'altra cosa que volia ressaltar ha estat la mobilització solidària de persones i institucions en favor de les noies ferides, de la Maria detinguda i de les famílies de les víctimes del desgraciat accident. Tothom s'ha mogut per col·laborar, des del Consulat, des de l'Agencia Espanyola de Cooperación, el Fons Català de Cooperació des de Managua, una ONG local, Fundemac (filial d'Ayuda en Acción), i sobre tot en Geovanny, l'alcalde, fent tot tipus de gestions i serveis, fent de taxista, d'enterramorts (en sentit literal), i moltes altres persones de la comunitat. Fins i tot la policia es va portar molt bé amb la Maria. Pel que respecta a l'accident, segons m'han explicat va ser per causa de l’estat de la carretera humida i llefiscosa. Potser la càrrega que portava va desequilibrar el vehicle. El pick-up va topar amb un mur a la dreta, va tombar cap a l'esquerra donant volta de campana i va quedar dret a l'altra banda de la carretera, totalment destrossat. Les noies que anaven al darrera van sortir llençades contra el paviment, però per sort només van tenir contusions externes, excepte la Íria que tenia un petit trauma cranial (?) lleu. La Mercedes i la Mª Eugenia anaven dins de la cabina, però sense cinturó i van sortir despedides per la finestra. La Rosita, filla de la Mercedes, només va tenir alguna lesió lleu al coll. Ahir, dissabte, 12, encara quedava hospitalitzada la Íria. El dilluns li han de fer un tac i segurament sortirà el dimarts. Les noies tenien la gran frustració de no poder realitzar el projecte que portaven de l'UdG, que no de BS (això hauria de quedar clar).Bé, no us vull cansar més. Demà, dilluns, continuaré amb algunes activitat que tenia programades. El dimecres tenim reunió amb la Comissió per reprogramar els propers dies.
Que tingueu un bon diumenge, que per vosaltres ja està acabant.
Que tingueu un bon diumenge, que per vosaltres ja està acabant.
Una forta abraçada
Àlex
Correu a en Salvador. 12 de juliol
Bon dia, estimat. Són les 12 del migdia. Avui han anat cap a St. Miguel, ciutat d'uns 35 quilòmetres, la Mariona i en Josep per visitar a la Iria i a la filla gran de la Mercedes.Jo m'he quedat a la Segundo per fer companyia a la Sixta (la senyora que ens té acollides a casa seva) i a les ninetes ferides. Ha vingut la Lilian (promotora de salud) per curar-les. Han plorat una mica perquè les rascadíssimes els fan mal.Demà anem a confirmar bitllets. Marxarem d'aquí si no hi ha res de nou el dia 20. Aquest dimecres hi ha una audiència per tancar la cosa judicial. Només és un pur tràmit però només faltaria que sorgís algun entrebanc. Deu no ho vulgui.Vaig poder assistir, junt amb l’Àlex, a l'enterrament de la Mª Eugènia. Posa la pell de gallina la solidaritat que hi ha. És impressionant la força que tenen les gents de la comunitat. Força i esperança. Estan ben decidits a continuar la tasca de la Mercedes. Per aquí molta energia positiva. La Comunitat ha avançat molt des del 98. Hi ha restaurants, llum a tot arreu, telèfons, neveres, ... Estic molt contenta. Molts joves estan estudiant. Més endavant hi vindrem plegats. El país és molt bonic.Una forta abraçada.
Correu a en Salvador. 12 de juliol
Bon dia, estimat. Són les 12 del migdia. Avui han anat cap a St. Miguel, ciutat d'uns 35 quilòmetres, la Mariona i en Josep per visitar a la Iria i a la filla gran de la Mercedes.Jo m'he quedat a la Segundo per fer companyia a la Sixta (la senyora que ens té acollides a casa seva) i a les ninetes ferides. Ha vingut la Lilian (promotora de salud) per curar-les. Han plorat una mica perquè les rascadíssimes els fan mal.Demà anem a confirmar bitllets. Marxarem d'aquí si no hi ha res de nou el dia 20. Aquest dimecres hi ha una audiència per tancar la cosa judicial. Només és un pur tràmit però només faltaria que sorgís algun entrebanc. Deu no ho vulgui.Vaig poder assistir, junt amb l’Àlex, a l'enterrament de la Mª Eugènia. Posa la pell de gallina la solidaritat que hi ha. És impressionant la força que tenen les gents de la comunitat. Força i esperança. Estan ben decidits a continuar la tasca de la Mercedes. Per aquí molta energia positiva. La Comunitat ha avançat molt des del 98. Hi ha restaurants, llum a tot arreu, telèfons, neveres, ... Estic molt contenta. Molts joves estan estudiant. Més endavant hi vindrem plegats. El país és molt bonic.Una forta abraçada. Carme
Correu de l’Àlex
Estimada família , amics i companys/es de BS,Només unes lletres per donar-vos les gràcies pel vostre suport, pels vostres correus que tan importants són des d'aquí per sentir a prop la vostra presència i solidaritat. Per mi no us preocupeu, he encaixat el millor que he pogut la tragèdia viscuda aquests dies. La vida continua i hem de tirar endavant seguint l'exemple de la gent de la Segundo Montes. És el millor homenatge que podem fer per la Mercedes i la Mª Eugènia.
(.................)
Res més per avui. Són 2/4 de 8 i m'esperen per sopar a casa d'en Franklin, el Negro. (Eva, et recorden molt, l'Abril pregunta sempre per la "tía Eva"). Maran, gràcies pel teu correu. Ja he visitat en Mario José.
(.................)
Res més per avui. Són 2/4 de 8 i m'esperen per sopar a casa d'en Franklin, el Negro. (Eva, et recorden molt, l'Abril pregunta sempre per la "tía Eva"). Maran, gràcies pel teu correu. Ja he visitat en Mario José.
Gràcies Lola per les teves paraules. Gràcies a tothom.Carme, no et preocupis, jo estic bé. L'anada a El Salvador ha endarrerit algunes de les activitats programades. El dimecres tenim la reunió de la Comissió que havíem d'haver fet el dissabte passat. Segurament pujaré al Peñasco el cap de setmana. Marta i Elisabet, digueu-me com teniu el vostre viatge, confirmeu-me si veniu i quan. Ana i Wolf, suposo que ja teniu tot programat per la boda. Digueu-me quan arribareu a Condega i quants dies estareu aquí. Xavi i Kaisa, petons molt forts. Cuideu la mare com només vosaltres sabeu. No puc seguir passant llista, que és massa llarga. Una forta abraçada per tothom.Àlex
que el Silem siga adelante?
