PÀGINA WEB

Banyoles Solidària

HEM MILLORAT LA NOSTRA PÀGINA WEB. ENTREU-HI!

BUTLLETÍ 42

 

https://drive.google.com/file/d/1cUccYroPauRF3rTv_-ajvHW7r6XKW7iG/view?usp=sharing

QUE BONIC! DES DE SEGUNDO MONTES, AGRAÏMENTS

        Des de la Comunitat Segundo Montes, des del Silem, la nostra contrapart, ens envien agraïments de tots els components de l'escuelita.

Escolteu-los. Val molt la pena.

             

La comunitat de La Escuelita ens saluden!

PESSEBRE EXPOSAT A LA 57a EDICIÓ DEL CONCURS A BANYOLES.

No oblidem.

Visiteu l'exposició al Monestir. 
No us la perdeu!
57a edició del Concurs de Pessebres de Banyoles

FAMÍLIES DELS INFANTS APADRINATS

 Com cada mes s'han reunit les famílies amb fills amb discapacitats que estan apadrinats per persones de Banyoles.

A més a més avui celebren la festa de finals de trimestre.

Aquesta nineta està apadrinada per una família d'aquí.

DIA DEL VOLUNTARIAT

Hem assistit al Dia del Voluntariat a Girona.

Hi ha hagut parlaments, ponència, testimoni de quatre voluntaris. lliurament del premi Lluís Martí a la Fundació Estany!, piscolabis, manifestacions artística per part de Jaume Geli, alliberament d'un xoriguer... Tot al voltant de la paraula VOLUNTARIS.

"Quan et trobis amb el dubte tria el dèbil, em va dir un dia Pere Casaldàliga. Més o menys conscients, amb les vostres accions heu triat com a veritat estar al costat del dèbil". Emocionants paraules de Quim Mataró, professor de filosofia de la Salle Girona.

Es va donar el premi Lluís Martí a la Fundació Estany. Molt contents. Per molts anys!

I en Jaume Geli ens va obsequiar a cada una de les entitats amb una tessel·la, d'un ocell que VOLa

PARADA A LA FIRA DE NADAL A BANYOLES

Aquest diumenge, 12 de desembres vam estar a la plaça Major. Estrenem carpa, taules i cadires, pancartes... i continuem amb molta il·lusió!

PRESENTS A FONTCOBERTA

El passat  dissabte 27 de novembre vam ser presents a la Fira Trastegem de Fontcoberta, primer mercat de trastos, a la Plaça dels Remences. 

A part de passar una mica de fred, vam tenir el goig de contactar amb persones de Fontcoberta.

Es van recollir diners per Càrites i Banyoles Solidària.

TROBADES: CINEMA SOCIAL I ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

Molta assistència a la projecció de la pel·lícula  Professor Lazhar 

La xerrada de Economia pel bé comú va despertar moltes inquietuds. 

 

DES DE CONDEGA. APADRINATS I COOPERATIVA DE DONES

Ens ha arribat la informació mensual que les famílies amb fills amb discapacitats s'han tornat a reunir per rebre la subvenció i valorar la seva situació

També en envien una fotografia de les dones que formen part de la cooperativa El Esfuerzo de La Laguna, dones valentes!

Elles mateixes ens diuen que avui, a la reunió, en faltava alguna per malaltia.

Endavant, senyores!

ECONOMIA DEL BÉ COMÚ.

El divendres  26 de novembre, a la sala del Darder, tindrem el gust de rebre a l'Albert Hereu, que ens parlarà d'aquesta nova iniciativa que cada vegada més, i davant de com es va desenvolupant el nostre món, té més vigència i és més que necessària. 

I si no, veniu a jutjar-ho vosaltres mateixos.

Economia del bé comú (Gemeinwohl-Ökonomie en el seu nom original  en alemany) és un nou concepte econòmic i polític promogut per l'austríac Christian Felber, que cerca establir un nou model econòmic basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers.

A LA PORTA DEL MÓN. Cinema social

 

AGENDA LLATINOAMERICANA A GIRONA

 La Dolors Terradas, juntament amb altres persones que han col·laborat en l'edició de l'agenda del proper any, va fer una xerrada sobre el seu article publicat a l'agenda. Aquest acte es va portar a terme el dia 5 de novembre al teatre del Centre Cívic de Sant Narcís.

Tot un gust escoltar-les.

BUTLLETÍ 41

https://drive.google.com/file/d/1TxZ009jFqmdey7z30ZLOVydoEKbEEZ8v/view?usp=sharing

 

XERRADA SOBRE ETIÒPIA

 Una xerrada molt interessant. Un plaer escoltar a la Dolors.

Moltes gràcies per ser-hi presents!

XERRADA

 

PRESENTS A SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

 El dissabte 25 de setembre vam ser presents a la Festa Major de St Miquel de Campmajor.

Va ser una jornada agradable. I vam recollir més de 40 €

El nostre objectiu, juntament amb el de l'ajuntament de St Miquel, és donar a conèixer les activitats i projectes de Banyoles Solidària i engrescar als veïns del poble a apuntar-se a les nostres reivindicaciaons i tasques. 

Moltes gràcies St Miquel!

CONDEGA. APADRINAMENTS

 Les famílies amb nens amb discapacitats, com cada mes, reben els ajuts enviats des de Banyoles Solidària. I presenten els rebuts corresponents al mes anterior. 

Bona feina!

NOVES DES DE GÀMBIA

Hem tingut la sort que un noi català ha viatjat a Gàmbia i es va oferir per fer-nos algunes gestions. Ens ha enviat fotografies i informes de com estan els nostres projectes tant a Sare Yewtou com a Kerewan.

Això ens comentava des de Sare Yewtou:

Bones noticies!! He pogut passar pel primer poble: Sare Yewtu. He estat amb la Aisetou, el seu marit i un home que parlava castellà que no recordo el nom. He visitat l’hort, molt interessant tot. L’hort segueix funcionant parcialment, m’han explicat que s’ha trencat la bomba d’aigua i que hi han zones que hi ha troncs que s’han de treure, i que no poden plantar en aquestes zones. També m’han ensenyat els pous.

I des de Kerewan

De nou, bones noticies. Vaig poder anar sense problema a Kerewan-Nyakoi i coneixer a tots els membres del projecte i de la familia, fins i tot van invitar-me a dinar arròs Yambo i espaguetis. Finalment no vaig quedar-me a dormir perque vaig decidir venir a Serekunda abans perque vaig un pèl just de temps.

Van ensenyar-me l’hospital i l’hort. Estaven molt agraits de tot el que Banyoles havia fet per ells. Van comentar-me que el ministre de sanitat havia vingut feia dos dies i els va dir que parlant amb la constructora havient dit que l’hospital havia de ser acabat el 9 d’octubre per inagurar-lo junt al pont de Basse amb el president, i que volien que els membres de Banyoles Solidaria hi fossin per l’inaguració ja que heu finançat l’estructura dels edificis (segons vaig entendre). A mi em va semblar que estava endarrerit per acabar-lo en un mes, pero jo no n’entenc de construcció.

L’hort fa goig i està en molt bon estat. Es molt gran, van comentar-me que el govern hi havia intervingut i l’havia ampliat, deient que fa uns 400mq. Van dirme que la bomba d’aigua te problemes, que no funciona la peça més cara i per això no poden canviar-la. També van comentar-me que la tanca del tanc d’aigua està en mal estat i que un dels dos tancs que Banyoles va instalar va volar (he adjuntat foto de la tanca i del tanc que va volar). El tanc i la bomba d’aigua que ha ficat el govern estan en molt bon estat, i els pous també (hi ha eleccions al desembre).

El Bilali Konteh (crec, el jove que parla anglès) està molt agraït per tot. Va comentarme que li faltaria un ordinador i wifi per poder millorar tant la conectivitat amb vosaltres com la gestió dels papers i documents, que va dir que a vegades es perdien o es feien malbé per la pluja.

Van tractarme tots excepcionalment bé. Ara ja soc a Serekunda. Moltes gràcies per deixar-me visitar els projectes i espero que sigui útil la informació que us envio. Si voleu, algun dia quan torni, podriam fer una videotrucada per coneixernos mes “personalment”. Estic a la vostra disposició.

MOLTES GRÀCIES,  ALEIX

            

UN VIDEO IMPRESCINDIBLE

Encara que aquest vídeo i aquestes paraules de l'activista Mallence Bart-Williams són de l'any 2015, és encara totalment actual.

https://www.youtube.com/watch?v=AfnruW7iERA

Transcripció del seu missatge:

https://www.youtube.com/watch?v=AfnruW7iERA

Traductor al castellà: Felipe Guardia Revisor: Sebastian Betti

Traduït al català.

Bona tarda!

Em dic Mallence i vinc del país més ric del món. Està ubicat a l’est del continent més ric del món. El meu país és Sierra Leone.

En el paisatge hem sigut beneïts amb una bellesa infinita i una abundància de flora i fauna produint les collites més exquisides de cafè, cacau, fruites, vegetals i cautxú. El que vulguis, ho tenim.

També tenim vida silvestre diversa i abundants recursos marítims, a més a més de salts d’aigua i rius que desemboquen a les platges més boniques. El terra és d’or; literalment, un verdader paradís. Paradís que, evidentment, és habitat per les més belles persones.

Tenim un gran patrimoni cultural. De fet, a Sierra Leone es va crear la primera universitat subsahariana. Abans n’hi havia una en el regne de Tombuctú que va ser la primera universitat del món, després de les grans escoles gnòstiques d’ Egipte.

En un nivell més profund, estem beneïts amb veritables tresors desitjats per reis i reines del món. El més gran és el diamant d’al·luvió més gran mai trobat. Pesa quasi mil quirats, 969 per ser exactes. Aquesta preciositat va ser trobada per una anciana en el seu pati fa dos anys.

Alguns extreuen or en els seus patis. Es quelcom bastant comú. A més a més d’or i diamants, tenim al voltant de 20 minerals preciosos descoberts fins avui.

Fa poc vam començar a extreure les enormes reserves de petroli. Tenim platí, ilmenita per fer titani, rutil para recobrir jets, mineral de ferro, el jaciment de ferro més gran d’Àfrica, tercer en el món. Tantalita, també dit coltàn, usada en els seus telèfons mòbils i computadores. Bauxita per la producció d’alumini, zinc, mineral de crom, coure, carbó, fosfats, potassi, sal, plomo, granit, asbest, níquel, zircó.

Evidentment Occident necessita desesperadament els recursos d’Àfrica per fer funcionar avions, telèfons mòbils, computadores i motors. I l’or i diamants: un símbol d’estatus para determinar el seu poder a través de la decoració i per donar valor a les seves monedes.

Una cosa que em deixa perplexa, a pesar de haver estudiat economia i finances en les millors universitats del món, és que la següent pregunta continua sense resposta: 

Per què 5000 unitats de la nostra moneda valen una unitat de la seva, quan, en realitat, som nosaltres els que tenim les reserves d’or?

 

És evident que la ajuda en realitat no ve d’Occidente a Àfrica sinó d’Àfrica a Occidente. El món occidental depèn d’Àfrica en totes les formes possibles, ja que els recursos alternatius són escassos aquí. Llavors, com se assegura Occident que l’ajuda gratuïta continuï arribant? Desestabilitzant de manera sistemàtica a les nacions africanes més riques i els seus sistemes, tot això acompanyat per immenses campanyes mediàtiques, que fan creure al món sencer que Àfrica és pobre i s’està morint, només sobrevivint  gràcies a la misericòrdia d’Occidente.

Ben fet, Oxfam, UNICEF, Cruz Roja, Life Aid, i totes aquestes altres organitzacions que contínuament realitzen milionàries campanyes publicitàries que mostren pornografia caritativa per mantenir aquesta imatge d’Àfrica. Campanyes publicitàries finançades per gent innocent que creu que està ajudant amb les seves  donacions.

Mentre una mà dona a la vista de les càmeres, l’altra roba, a l’ombra.

Tots sabem que el dòlar no val res, mentre que l’euro només està carregat amb intel·lecte alemany i tecnologia (i quelcom de pasta italiana).

Com pot un esperar donacions de nacions que tenen tan poc?

Són molt amables al venir amb els seus papers de colors a canvi del nostre or i diamants. Però haurien de venir amb les mans buides, plens d’integritat i honor. Volem compartir la nostra riquesa i convidar-los a fer el mateix. La percepció és que una Àfrica sana i pròspera no dispersaria els seus recursos a tan baix preu, el que es lògic, per suposat. Vendria els seus recursos a preus de mercat mundial, el que faria més dèbils i inestables a les economies occidentals creades sota el sistema post colonial de menjar gratis.

 L’any passat el FMI va informar que 6 de les 10 economies de més ràpid creixement estan a l’Àfrica, mesurades per el creixement del seu PIB.

La tresoreria francesa, per exemple, rep al voltant de USD 500 000 milions, anualment, en reserves de divises de països africans degut a deutes colonials que foren forçats a pagar.

El expresident francès Jacques Chirac va declarar en una entrevista:

"Hem de ser honestos i reconèixer que gran part del diner dels nostres bancs prové precisament de l’explotació del continent africà".

El 2008, va afirmar que sense Àfrica, França passaria a ser una potència del tercer món.

Això és el que passa en el món, en el món que hem creat.

S’han preguntat com funcionen les coses a la natura?

Un suposaria que en l’evolució, sobreviu el més fort. Però a la natura, qualsevol espècie que caça de més, que sobreexplota els recursos dels que depèn, la selecció natural eliminaria al depredador ràpidament, perquè altera l’equilibri. 

Ara que he compartit el meu punt de vista amb vostès, m’agradaria compartir les meves iniciatives.Como sierralleonesa, soc una experta en diamantes. Els trobo en la seva forma bruta. El que la naturalesa va crear de la substància més fosca, per la influència de la calor i la pressió es transforma en las roques més fortes i brillants. Aquestes  roques tenen la consistència per sostenir una nació entera.

Aquests seran els nostres futurs líders.

Coneguin el col·lectiu creatiu FOLORUNSHO que vaig crear amb 21 nens del carrer que van quedar orfes i els van desplaçar com a conseqüència de la guerra civil a Sierra Leone i que van acabat vivint al carrer amb només 3 anys, creixent al marge de la societat.

(Video)

09:29

"Em dic Timothi. Però el meu nom de carrer és 'A Fame'".

"Soc Donald Williams, però mi sobrenom és Wanee".

"Em dic Patrick Christian Kargbo".

"Em dic Allusine Jalloh".

"Em dic Momoh Alpha Kamara".

"Em dic Lamin Bangura. Però al carrer em diuen Crazi Exhibit".

"Em dic Sahr Morsai".

"Em dic Sheku Conteh. Al carrer em diuen DMX".

 (Música)

"Vaig perdre la meva mare i el meu pare durant la guerra civil a Sierra Leone. Em vaig criar amb la meva àvia en el poble".

"Quan tenia 5 anys, la meva madrastra em maltractava, fins i tot va posar verí en el meu menjar".

"Nosaltres van formar Lion Base. Vam ser els primers en empoderar-nos del lloc, fins que després d’un temps van arribar altres nois de carrer. Ara Lion Base fa por. És una associació temible”.

"Tens el camí fàcil i el camí difícil. El camí fàcil és robar. El camí difícil és transportar càrrega per la gent de Dorfcourto o recollir escombraries".

"Si no ets fort al carrer, moriràs jove o aniràs per mal camí".

"El 2001, quan vaig arribar al carrer, feia moltes coses dolentes. Robava, robava els telèfons a la gent, portava una mala vida, fins que el 2010 vaig conèixer a Mallence".

"Em va treure del carrer i em va posar en una escola. Ara visc bé. Després, el que vull fer en el futur és estudiar dret. Sempre he desitjat ser un advocat. Aquest és el meu futur.  

(Música)

"El meu pla per al futur és poder mantenir la meva pròpia família". Perquè vaig decidir anar a la universitat per ser un home de negocis. La dura vida que alguns dels meus companys porten al carrer, desitjaria que poguessin canviar-la com jo ".

"Deixar el mal estil de vida enrere perquè no és així com a els éssers humans haurien de viure. Els éssers humans han de raonar i desitjar un futur millor en aquest món".

(Música)

"No es tracta de caritat. Es tracta de solidaritat"

(Aplaudiments)

Aquests nois són la meva inspiració més gran. El destí ens va unir. Els vaig conèixer per casualitat el 2010. El 2011, tots ells van començar a viure amb mi, 21 en total.

Passen coses meravelloses quan actives ments creatives amb respecte mutu.

Com ens ho vam fer?

Creativitat; aquesta mateixa creativitat que els va permetre sobreviure en les circumstàncies més adverses del carrer és canalitzada en àmbits com l'art, la música, el cinema i la moda. Van fer possible l'impossible. De Lion Base a Sierra Leone a botigues de moda de luxe a París, Nova York i Berlín. Això és el que vam crear nosaltres mateixos, sense un sol cèntim en donacions, sense aigua corrent, sense electricitat, la majoria sense saber llegir ni escriure quan els vaig conèixer.

I ara alguns d'ells estan estudiant dret, enginyeria, són cineastes, etcètera. Això es fa amb pura energia, inspiració i amor a Freetown. Amb creativitat i passió com a únics ingredients, participem en un mercat global de competència internacional i arribem a les botigues més exclusives del món, a  els cossos de icones de la moda mundials, i a les col·leccions i exhibicions més distingides a Berlín, París, Nova York, Miami. 

Un concepte provat que va produir individus autosuficients, finançant la seva pròpia educació per ser advocats, enginyers, cineastes i artistes, en tan sols tres anys.

Un concepte basat en el respecte mutu i en la solidaritat, un prototip que pot ser replicat en qualsevol lloc i circumstància. Jo només vaig tenir la visió i la perspicàcia per reconèixer diamants en brut i la determinació de demostrar al món que l'absència de donacions produeix qualitat de forma autosuficient. Crec que la caritat merament crea inferioritat i dependència. Vull ser un pont entre dos mons als que anomeno llar, per facilitar un intercanvi just entre dos mons diferents que s'enforteixen quan es restaura l'equilibri.

No es tracta de caritat, sinó de solidaritat. Avui els convido a canviar la seva perspectiva.

Tinguin la seva pròpia visió d'un món millor. Mai vegin carència, vegin abundància, sempre i en tot lloc.

No es centrin en els problemes, sinó en la solució.

Recordin que la forma en què percebem qualsevol situació és l'única cosa que determina el resultat.

El meu nom és Mallence. També soc alemanya.

Gràcies per la seva atenció.

(Aplausos)