diumenge, 10 de desembre del 2023
dissabte, 9 de desembre del 2023
ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES: LA DIVERSITAT RELIGIOSA A BANYOLES.
LA DIVERSITAT RELIGIOSA A BANYOLES.
Aquest mes de novembre s’ha celebrat la quarta setmana sobre
diversitat religiosa, amb dos actes principals: la presentació del llibre ”Laïcitat, religions i prejudicis” a càrrec
de Joan Gomez, i una ruta, el dissabte 16, pels temples de Banyoles. Els no
massa nombrosos participants vàrem fer un recorregut començant per l’església
de Santa Maria, i continuant per conèixer la comunitat Bahai, l’església
protestant de la casa del Rey Jesús, la Mezquita musulmana Nur , i el centre ,
també cristià protestant, de Fe,
Esperança i Amor. No parlaré de cap d’aquestes congregacions, ja que com a
historiadora no em competeix explicar religions, però si veure quina es la seva
relació amb el nostre país, amb la nostra cultura, i com tots plegats som fruit
dels esdeveniments passats.
D’entrada aclarir que, abans de la vinguda, recent, de
persones procedents d’altres indrets del mon, Catalunya, Espanya (amb les
excepcions de Ceuta i Melilla) era un dels països del món amb menys diversitat
religiosa. De fet hem estat molts segles sense absolutament cap diversitat, i
això almenys, no es pot dir de cap altre país europeu. Per veure com ha succeït
això cal fer una mica d’Història. No podem anar massa lluny, però si dir que
amb la conquesta romana i la definició del cristianisme com a religió de
l’imperi, tota la península va passar a ser cristiana, tot i que segurament
varen subsistir molts elements de les antigues religions. Amb la conquesta
musulmana al segle VIII, una bona part de la població es va convertir a la nova
religió. Durant 800 anys, i depenent de l’indret, a la península hi havia tres
religiós: la cristiana, la musulmana i la jueva. Amb la conquesta de Granada el
1492 la religió musulmana, si bé no del tot prohibida, va passar a ser una
religió marginal i marginada. Aquest mateix any, també a tota la península, es
va decretar l’expulsió dels jueus, fet
molt dramàtic, violent i a la llarga nefast per la nostra cultura. Tots
els qui varen voler conservar la seva religió varen haver de deixar-ho tot i
començar el difícil camí cap als ports mediterranis per traslladar-se als
dominis de l’imperi Turc, que va acceptar als jueus peninsulars, fet molt
beneficiós per aquest imperi. Tots hem sentit que molts d’ells encara conserven
la clau de la seva antiga casa, que varen conservar la llengua amb el nom de
ladino, una reminiscència de castellà antic, segurament amb aportacions
catalanes i portugueses. Han conservat el seu nom de Sefardís, per Sefarat, que
més que Espanya representa Iberia. Els pocs que varen quedar eren jueus
amagats, que practicaven el cristianisme, però procurant no menjar porc i
altres aliments prohibits. També va quedar una petita comunitat a Mallorca, els
xuetes, eternament marginats.
Pel que fa als musulmans, si bé varen quedar els anomenats
moriscos, molt nombrosos a zones d’Andalusia, Sud de Catalunya i d’Aragó,
Valencia i Mallorca, aquests varen passar a ser ma d’obra barata, sobretot al
camp. Els musulmans espanyols que eren mes rics van fugir cap a Marroc, on
encara son reconegudes certes famílies importants, alguns carrers i l’anomenada
música Andalusí. Però pels altres musulmans la vida no va ser fàcil. Tan ells
com els jueus amagats sempre estaven vigilats per algun veí o conegut massa
cristià, que els invitava constantment a beure alcohol (si sospitaven que eren
musulmans) feien passar els seus porcs per sota les seves figueres, vigilaven
si després d’utilitzar una paella una veïna cristiana, la sospitosa de jueva o
musulmana la rentava set vegades.... De tot això en tenim constància gràcies
als tribunals de la Inquisició. Els jueus amagats solien matar porc i fer grans
convits a tots els veïns, que marxaven contents, mentre ells menjaven carn de
pollastre.
Els moriscos, molt nombrosos a Valencia, Aragó i Sud de
Catalunya, així com a Andalusia Oriental i Mallorca, varen ser expulsats entre
el 1609 i el 1613. En total es varen expulsar 350.000 persones considerades
musulmanes, i per tan no cristianes. Segurament, com en el cas dels jueus,
alguns es varen quedar, a pobles molt pobres i muntanyosos de Valencia, com a
gitanos a molts llocs d’Andalusia... Son fets encara difícils d’estudiar, però
dels quals n’hi ha molts indicis. Tan sols pensem en Mallorca i les cançons
populars de Na Maria del Mar Bonet Però
aquests indicis els trobem també al Nord d’Àfrica des de Tunísia fins al
Marroc. De la Corona d’Aragó va ser d’on
se’n varen expulsar més, uns 200.000, i molts d’ells varen anar a Tunísia, a on
varen conservar la llengua catalana en les formes dialectals del Sud i de
Catalunya de València i d’ Aragó. Son coneguts amb el nom de Tagarens i encara
actualment, igual com els jueus, conserven el record de la seva procedència.
El govern espanyol va concedir el dret a la nacionalitat
espanyola a tots els sefardites que poguessin demostrar la seva procedència.
Això és així des del 2015. Però no ha estat el mateix pel que fa als moriscos i
tagarens, que formen nombroses associacions que reclamen el dret a tenir la
nacionalitat del país del que varen ser expulsats a principis del segle XVII.
Tan els jueus expulsats com els musulmans conserven moltes característiques
culturals ibèriques, i ells mateixos han conservat el record de la seva antiga terra. Es d’esperar
per tan que obtinguin el mateix tracte que els jueus sefardites, en els dos
casos, jueus i musulmans, expulsats per motius religiosos, fet que va comportar
una davallada econòmica i una pèrdua
cultural de la qual en som encara poc conscients.
Però no acaba aquí la obsessió per convertir tots els regnes
d’Espanya – Castella, Corona d’Aragó i Navarra- en un territori d’una sola
religió. Quan al segle XVI apareixen les diferents formes de protestantisme que
es varen estendre per quasi tot Europa, provocant en molts casos les guerres de
religió del s. XVII, als regnes d’Espanya s’hi va produir de manera contundent
l’entrada i proselitisme de qualsevol forma de protestantisme. Quan començaren
a arribar aquestes noves idees religioses, sobretot entre els intel·lectuals,
el rei Felip II va declarar que Espanya era només Catòlica, i per tan es va
prohibir, moltes vegades de manera violenta, la difusió del protestantisme, fos
quina fos la forma que aquest adoptés. I així tenim que tot el nostre territori
va passar a ser exclusivament Catòlic.
Malgrat que en alguns moments del segle XIX es va decretar la llibertat religiosa, de fet
fins a la Segona República Espanya es va declarar oficialment catòlica, i amb
la dictadura franquista aquesta declaració va tornar a ser vigent. A partir de
la Constitució del 1978 Espanya ha passat a ser un estat aconfessional, es a
dir amb llibertat religiosa i respecte a totes les religions. No obstant la
majoria dels seus habitants es defineixen com a catòlics, tot i la participació
cada vegada mes petita dels ciutadans en els afers religiosos.
Per acabar, crec que es interessant remarcar que malgrat la
nostra confessionalitat catòlica, aquest es el territori europeu amb mes
anticlericalisme de tot Europa. Això ha quedat demostrat moltes vegades,
especialment a Catalunya i Andalusia. A Catalunya vàrem tenir la Setmana
tràgica, i de fet tots els anarquistes d’aquests dos indrets- els llocs on eren
mes nombrosos- eren aferrissadament anticlericals. Durant la segona república i
la guerra civil aquest anticlericalisme es va donar a tots els llocs on governava
la república, excepte al País Basc. I es podria dir que ara també som, entre
els europeus, els menys religiosos practicants.
Ara tenim altres practicants: els musulmans, els protestants
(luterans, evangèlics, anglicans, testimonis de Jehovà), els ortodoxes, alguns
hinduistes i budistes, petites comunitats jueves i segurament molts altres
petits grups. Som molt mes diversos. La diversitat es bona, però a vegades es
força problemàtica! D’això en podem parlar un altre dia.
Dolors Terrades Viñals
dijous, 7 de desembre del 2023
dimarts, 5 de desembre del 2023
CONCERT PACO VICIANA I MARC GRABULOSA
Diumenge 26 de novembre
MOLTES GRÀCIES A EN PACO VICIANA I EN MARC GRABULOSA PER LA SEVA GENEROSA I BONICA APORTACIÓ A BANYOLES SOLDÀRIA
I A TOTS ELS QUE ENS HEU ACOMPANYAT!
A LA REVISTA DE BANYOLES: ISRAEL-PALESTINA, PALESTINA -ISRAEL
La veritat es que tots ens formem una opinió sobre el
conflicte, que eles mes grans d’entre nosaltres l’hem estat veient des de lluny
des que érem petits o inclús abans de néixer.
Jo la veritat es que no vull donar cap posició inamovible,
mes enllà de solidaritzar-me amb les persones assassinades i els seus
familiars: 1400 israelians i de moment prop de 5000 palestins de la zona de
Gaza. Vist així la solidaritat es decanta mes cap al poble que te mes víctimes, que encara sofreix
mes i que a l’hora d’escriure l’article no sabem quantes més víctimes tindrà.
Dit això, explicar en un sol article tot el que significa el conflicte es una
tasca impossible, si tenim en compte que hi ha nombrosos estudis, llibres,
articles , opinions sobre aquest llarg conflicte, alguns que volen ser neutral,
altres que es posicionen a un o altre costat. L’únic que vull es donar quatre
pinzellades que ens permetin intentar entendre els dos pobles i guardar una
certa distància , malgrat que ens posicionem a un o altre costat.
Nosaltres com a occidentals no som aliens a la problemàtica.
Tampoc ho es Rússia i tampoc ho son els països àrabs. No en som responsables
com a persones individuals però si com a descendents d’unes societats i uns
estats que han estat la majoria de les vegades antisemites. en referir-nos als
jueus es sol parlar de la diàspora, que succeeix durant l’imperi Romà, quan
l’emperador ADRIÂ va decidir fer fora de Jerusalem a tots els jueus i
convertir-la en una ciutat romana. Molts jueus es varen quedar al territori
actual i altres es varen dispersar per tot l’imperi romà. Amb el temps , degut
a la seva activitat comercial i sobretot a les persecucions a causa de la seva
diferent religió es varen escampar ja fora de l’imperi, arribant a Rússia , Iran
i fins a la Xina. Els governs cristians successors de l’imperi els hi prohibien
l’exercici de molts oficis manuals i de tenir terres en propietat. Segons el
moment ideològic se’ls obligava a viure a una determinada zona de la ciutat,
cosa que facilitava el seu control i l’amuntegament de les cases (pensem en els
carrers estrets del Call Jueu de Girona. Forçosament es varen especialitzar en
el comerç, la medecina, la banca , en totes les activitats que requerissin
estudi, però també en totes aquelles que els cristians no volguessin fer. En
arribar l’islam a molts indrets de l’orient, si be varen respectar als jueus,
en realitat tampoc podien fer molts oficis ni posseir terres. Eren els qui
pagaven mes impostos i per això sovint els governs els protegien. No era aquest
el cas dels religiosos que sovint els inculpaven les malalties i desgràcies.
Per tots aquests fets, i sobretot per ser els diferents, tan
les poblacions cristianes, com en menor mesura les musulmanes, varen
desenvolupar un fort antisemitisme que d’alguna manera va arribar a la seva
culminació amb l’Holocaust Nazi. Abans
però, havien estat expulsats d’Anglaterra el segle XIII, d’Espanya i
Portugal a finals del XIV, perseguits a
tots els països europeus, especialment amb els progroms de Rússia. En algunes
èpoques varen ser ben acollits a països com Polònia i a l’imperi Austrohongarès,
i poc abans de l’ascens del nazisme els jueus alemanys eren els millor
integrats a la societat alemanya, i aquest país era un dels menys antisemites.
També eren ben acceptats a l’imperi Turc i a tots els seus dominis, i molts
d’ells estaven establerts a Palestina, especialment els Sefardites procedents
de la Península Ibèrica.
Malgrat totes les persecucions el poble jueu va tenir sempre
grans estudiosos i la Història està plena de personatges essencials en tots els
camps intel·lectuals . Duran el segle XX , proporcionalment eren els qui tenien
mes premis Nobel, (això abans de la creació de l’Estat d’Israel). No es cert
que la gent fos antisemita perquè tots els jueus fossin rics. De fet n’hi havia
de molt pobres, vivint a les pitjors parts dels pobles , carrers estrets i
alts. Si mai aneu a Venècia aconsello fer una visita al ’antic Gueto , es
sorprenent per la pobresa que encara s’hi respira. També vivien en barris
separats als països àrabs, a les Mel-lahs, que en alguns llocs encara es
conserven.
Vist tot això, no es sorprenent que sorgís a finals del XIX
el moviment Sionista, que preconitzava la tornada de tots els jueus a la seva
antiga terra: PALESTINA, ocupada en aquells moments per l’imperi Turc i , ,a
partir de la primera guerra mundial , per l’imperi britànic. Però a Palestina
hi vivien persones sobretot musulmanes , però també cristianes i jueves.
Malgrat tot el sionisme, a poc a va impulsar la compra de terres i la creació
d’una agricultura moderna i d’una cultura occidental al bell mig d’Orient. Es
una mica el què ha estat i es Israel: una part d’Occident dins d’orient. Però
les relacions no varen ser dolentes entre els nous habitants, pocs, i els
antics ocupant. El problema greu va sorgir amb la segona guerra mundial, amb la
seva persecució sistemàtica i amb el posicionament d’alguns clergues musulmans,
com el gran Muftí de Jerusalem, a favor dels nazis.
Acabada la guerra va sorgir entre el poble jueu el lema “mai
mes” necessitem un estat, un govern, un exèrcit. A la votació del nou estat
d’Israel, pel 1948, per pocs vots de diferència va guanyar la formació del nou
estat, en contra de l’opinió dels països àrabs que en aquells moments eren independents.
EN aquesta creació es va decidir que es ferien dos estats, un Israel i l’altra
Palestina. EN principi Israel era mes petit però ja a l’any 48 va començar la primera guerra declarada
pels països àrabs, en la qual va guanyar Israel que va augmentar el seu
territori en un 50%. Hi varen haver matances i sobretot expulsions dels
habitants palestins. La majoria d’ells es varen haver de refugiar a Jordània, Líban
i Síria principalment. Llavors es va
iniciar una gran immigració de jueus de països àrabs i també de Rússia cap a
les noves terres. Un milió de palestins, es veieren expulsats, iniciant-se la Nabab.
Els enfrontaments varen anar intensificant-se, primer amb la guerra pel Canal
de Suez i després amb la guerra dels 6 dies l’any 1967. Amb 6 dies Israel va
guanyar nous territoris, tan dins Palestina com el Sinaí (Egipci) i les
muntanyes del Golan ( Síria) Aquests dos territoris han estat tornats però els
palestins han quedat reduïts a dues zones : Cisjordània i la Franja de Gaza,
separades entre elles i emmurallades. Dins el territori israelita hi ha
continuat vivint palestins, uns dos milions, però cada vegada ha augmentat mes
la immigració jueva cap a Israel, sobretot després de la desfeta de la URSS.
En definitiva han quedat dos pobles, dues cultures
enfrontades, totes dues amb un fort sentiment de por envers l’altre. Israel se
sent amenaçada pels atemptats terroristes i crea un gran mur de separació. Els
Palestins cada vegada veuen mes minvades
les seves terres amb l’establiment de colònies a Cisjordània, i la
situació d’extrema vulnerabilitat de Gaza. Tots els intents de trobar una
situació de pau han estat inútils. Però tal com diu un pacifista israelià
Nosaltres tindrem por mentre els palestins no tinguin esperances. I de moment
pels palestins no hi ha esperança. Menys amb el govern d’extrema dreta que
governa Israel.. Potser la única esperança seria un fort moviment pacifista per
part dels jueus, tan d’Israel com de fora, que de moment es molt minoritari,
però no inexistent. I sobretot una seriosa intervenció internacional, neutral,
comprensiva però també contundent sempre que l’estat d’Israel es comporti com
ara.
divendres, 1 de desembre del 2023
PAU
Des de l'octubre de 2022, s'ha creat el grup BANYOLES PER LA PAU. De tant en tant fem plantades per denunciar la situació de guerres al món i la inactivitat per la lluita a favor de l'emergència climàtica.
NO a la guerra, a cap guerra. Sí a la negociació. ☮️ Salvem la MARE TERRA!
Vull ser còmplice d'un món en PAU, JUST i de TOTA LA HUMANITAT.
25 de novembre 2023. A Medinyà. Parlen la Sílvia i el seu company palestí.
Dissabte 18 de novembre. Plaça Major. Acte a favor de Palestina.
Manifestació a Terrassa. 11 de novembre
Des del novembre de 2022
A la delegació del Ministeri de la Defensa, o Guerra?
Encadenaments, performance...
  |
A Girona, 21 de setembre 2023
A Banyoles, des de l'octubre 2022
dilluns, 27 de novembre del 2023
dijous, 23 de novembre del 2023
DRET A L'HABITATGE
Càritas Pla de l’Estany demana a Banyoles una “solució” per a les persones sense sostre que no poden accedir a dutxes
L’entitat ha proposat a l’Ajuntament que els deixi utilitzar algun pavelló però asseguren que ho ha rebutjat
Banyoles | |
divendres, 10 de novembre del 2023
CONDEGA: EN MARXA EL PROJECTE 2023
El projecte de l'arranjament de les cases comunals de tres comunitats de Condega, va endavant. I quin goig que fan!
divendres, 3 de novembre del 2023
A LA REVISTA DE BANYOLES: ESCOLA BANYOLES SOLIDÀRIA i SAHEL
Nous articles a la Revista de Banyoles, mes d'octubre
diumenge, 29 d’octubre del 2023
PARTICIPACIÓ A LA PLANTADES A FAVOR DE PALESTINA
Dijous 2 de novembre. Concentració davant l'ajuntament
A Banyoles, davant l'ajuntament, participant a la concentració a favor de Palestina. El dilluns 30 d'octubre, al ple de l'ajuntament s'aprova una moció a favor de Palestina.
dissabte, 28 d’octubre del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
