diumenge, 10 de desembre del 2023

BUTLLETÍ 54

dissabte, 9 de desembre del 2023

ARTICLE A LA REVISTA DE BANYOLES: LA DIVERSITAT RELIGIOSA A BANYOLES.

LA DIVERSITAT RELIGIOSA A BANYOLES.

Aquest mes de novembre s’ha celebrat la quarta setmana sobre diversitat religiosa, amb dos actes principals: la presentació del llibre ”Laïcitat, religions i prejudicis” a càrrec de Joan Gomez, i una ruta, el dissabte 16, pels temples de Banyoles. Els no massa nombrosos participants vàrem fer un recorregut començant per l’església de Santa Maria, i continuant per conèixer la comunitat Bahai, l’església protestant de la casa del Rey Jesús, la Mezquita musulmana Nur , i el centre , també cristià protestant, de Fe, Esperança i Amor. No parlaré de cap d’aquestes congregacions, ja que com a historiadora no em competeix explicar religions, però si veure quina es la seva relació amb el nostre país, amb la nostra cultura, i com tots plegats som fruit dels esdeveniments passats.

D’entrada aclarir que, abans de la vinguda, recent, de persones procedents d’altres indrets del mon, Catalunya, Espanya (amb les excepcions de Ceuta i Melilla) era un dels països del món amb menys diversitat religiosa. De fet hem estat molts segles sense absolutament cap diversitat, i això almenys, no es pot dir de cap altre país europeu. Per veure com ha succeït això cal fer una mica d’Història. No podem anar massa lluny, però si dir que amb la conquesta romana i la definició del cristianisme com a religió de l’imperi, tota la península va passar a ser cristiana, tot i que segurament varen subsistir molts elements de les antigues religions. Amb la conquesta musulmana al segle VIII, una bona part de la població es va convertir a la nova religió. Durant 800 anys, i depenent de l’indret, a la península hi havia tres religiós: la cristiana, la musulmana i la jueva. Amb la conquesta de Granada el 1492 la religió musulmana, si bé no del tot prohibida, va passar a ser una religió marginal i marginada. Aquest mateix any, també a tota la península, es va decretar l’expulsió dels jueus, fet molt dramàtic, violent i a la llarga nefast per la nostra cultura. Tots els qui varen voler conservar la seva religió varen haver de deixar-ho tot i començar el difícil camí cap als ports mediterranis per traslladar-se als dominis de l’imperi Turc, que va acceptar als jueus peninsulars, fet molt beneficiós per aquest imperi. Tots hem sentit que molts d’ells encara conserven la clau de la seva antiga casa, que varen conservar la llengua amb el nom de ladino, una reminiscència de castellà antic, segurament amb aportacions catalanes i portugueses. Han conservat el seu nom de Sefardís, per Sefarat, que més que Espanya representa Iberia. Els pocs que varen quedar eren jueus amagats, que practicaven el cristianisme, però procurant no menjar porc i altres aliments prohibits. També va quedar una petita comunitat a Mallorca, els xuetes, eternament marginats.

Pel que fa als musulmans, si bé varen quedar els anomenats moriscos, molt nombrosos a zones d’Andalusia, Sud de Catalunya i d’Aragó, Valencia i Mallorca, aquests varen passar a ser ma d’obra barata, sobretot al camp. Els musulmans espanyols que eren mes rics van fugir cap a Marroc, on encara son reconegudes certes famílies importants, alguns carrers i l’anomenada música Andalusí. Però pels altres musulmans la vida no va ser fàcil. Tan ells com els jueus amagats sempre estaven vigilats per algun veí o conegut massa cristià, que els invitava constantment a beure alcohol (si sospitaven que eren musulmans) feien passar els seus porcs per sota les seves figueres, vigilaven si després d’utilitzar una paella una veïna cristiana, la sospitosa de jueva o musulmana la rentava set vegades.... De tot això en tenim constància gràcies als tribunals de la Inquisició. Els jueus amagats solien matar porc i fer grans convits a tots els veïns, que marxaven contents, mentre ells menjaven carn de pollastre.

Els moriscos, molt nombrosos a Valencia, Aragó i Sud de Catalunya, així com a Andalusia Oriental i Mallorca, varen ser expulsats entre el 1609 i el 1613. En total es varen expulsar 350.000 persones considerades musulmanes, i per tan no cristianes. Segurament, com en el cas dels jueus, alguns es varen quedar, a pobles molt pobres i muntanyosos de Valencia, com a gitanos a molts llocs d’Andalusia... Son fets encara difícils d’estudiar, però dels quals n’hi ha molts indicis. Tan sols pensem en Mallorca i les cançons populars de Na Maria del Mar Bonet Però aquests indicis els trobem també al Nord d’Àfrica des de Tunísia fins al Marroc. De la Corona d’Aragó va ser d’on se’n varen expulsar més, uns 200.000, i molts d’ells varen anar a Tunísia, a on varen conservar la llengua catalana en les formes dialectals del Sud i de Catalunya de València i d’ Aragó. Son coneguts amb el nom de Tagarens i encara actualment, igual com els jueus, conserven el record de la seva procedència.

El govern espanyol va concedir el dret a la nacionalitat espanyola a tots els sefardites que poguessin demostrar la seva procedència. Això és així des del 2015. Però no ha estat el mateix pel que fa als moriscos i tagarens, que formen nombroses associacions que reclamen el dret a tenir la nacionalitat del país del que varen ser expulsats a principis del segle XVII. Tan els jueus expulsats com els musulmans conserven moltes característiques culturals ibèriques, i ells mateixos han conservat el record de la seva antiga terra. Es d’esperar per tan que obtinguin el mateix tracte que els jueus sefardites, en els dos casos, jueus i musulmans, expulsats per motius religiosos, fet que va comportar una davallada econòmica i una pèrdua cultural de la qual en som encara poc conscients.

Però no acaba aquí la obsessió per convertir tots els regnes d’Espanya – Castella, Corona d’Aragó i Navarra- en un territori d’una sola religió. Quan al segle XVI apareixen les diferents formes de protestantisme que es varen estendre per quasi tot Europa, provocant en molts casos les guerres de religió del s. XVII, als regnes d’Espanya s’hi va produir de manera contundent l’entrada i proselitisme de qualsevol forma de protestantisme. Quan començaren a arribar aquestes noves idees religioses, sobretot entre els intel·lectuals, el rei Felip II va declarar que Espanya era només Catòlica, i per tan es va prohibir, moltes vegades de manera violenta, la difusió del protestantisme, fos quina fos la forma que aquest adoptés. I així tenim que tot el nostre territori va passar a ser exclusivament Catòlic.

Malgrat que en alguns moments del segle XIX es va decretar la llibertat religiosa, de fet fins a la Segona República Espanya es va declarar oficialment catòlica, i amb la dictadura franquista aquesta declaració va tornar a ser vigent. A partir de la Constitució del 1978 Espanya ha passat a ser un estat aconfessional, es a dir amb llibertat religiosa i respecte a totes les religions. No obstant la majoria dels seus habitants es defineixen com a catòlics, tot i la participació cada vegada mes petita dels ciutadans en els afers religiosos.

Per acabar, crec que es interessant remarcar que malgrat la nostra confessionalitat catòlica, aquest es el territori europeu amb mes anticlericalisme de tot Europa. Això ha quedat demostrat moltes vegades, especialment a Catalunya i Andalusia. A Catalunya vàrem tenir la Setmana tràgica, i de fet tots els anarquistes d’aquests dos indrets- els llocs on eren mes nombrosos- eren aferrissadament anticlericals. Durant la segona república i la guerra civil aquest anticlericalisme es va donar a tots els llocs on governava la república, excepte al País Basc. I es podria dir que ara també som, entre els europeus, els menys religiosos practicants.

Ara tenim altres practicants: els musulmans, els protestants (luterans, evangèlics, anglicans, testimonis de Jehovà), els ortodoxes, alguns hinduistes i budistes, petites comunitats jueves i segurament molts altres petits grups. Som molt mes diversos. La diversitat es bona, però a vegades es força problemàtica! D’això en podem parlar un altre dia.

Dolors Terrades Viñals

dijous, 7 de desembre del 2023

FIRA DE NADAL

dimarts, 5 de desembre del 2023

CONCERT PACO VICIANA I MARC GRABULOSA

https://www.banyolestv.cat/index.php/programes/47-la-tribu/11822-la-tribu-josep-callis-ens-presenta-el-proper-espectacle-de-banyoles-solidaria.html
Diumenge 26 de novembre

MOLTES GRÀCIES A EN PACO VICIANA I EN MARC GRABULOSA PER LA SEVA GENEROSA I BONICA APORTACIÓ A BANYOLES SOLDÀRIA

I A TOTS ELS QUE ENS HEU ACOMPANYAT!

A LA REVISTA DE BANYOLES: ISRAEL-PALESTINA, PALESTINA -ISRAEL

ISRAEL-PALESTINA, PALESTINA -ISRAEL: COM ENS POSICIONEM?

La veritat es que tots ens formem una opinió sobre el conflicte, que eles mes grans d’entre nosaltres l’hem estat veient des de lluny des que érem petits o inclús abans de néixer.

Jo la veritat es que no vull donar cap posició inamovible, mes enllà de solidaritzar-me amb les persones assassinades i els seus familiars: 1400 israelians i de moment prop de 5000 palestins de la zona de Gaza. Vist així la solidaritat es decanta mes cap al poble que te mes víctimes, que encara sofreix mes i que a l’hora d’escriure l’article no sabem quantes més víctimes tindrà. Dit això, explicar en un sol article tot el que significa el conflicte es una tasca impossible, si tenim en compte que hi ha nombrosos estudis, llibres, articles , opinions sobre aquest llarg conflicte, alguns que volen ser neutral, altres que es posicionen a un o altre costat. L’únic que vull es donar quatre pinzellades que ens permetin intentar entendre els dos pobles i guardar una certa distància , malgrat que ens posicionem a un o altre costat.

Nosaltres com a occidentals no som aliens a la problemàtica. Tampoc ho es Rússia i tampoc ho son els països àrabs. No en som responsables com a persones individuals però si com a descendents d’unes societats i uns estats que han estat la majoria de les vegades antisemites. en referir-nos als jueus es sol parlar de la diàspora, que succeeix durant l’imperi Romà, quan l’emperador ADRIÂ va decidir fer fora de Jerusalem a tots els jueus i convertir-la en una ciutat romana. Molts jueus es varen quedar al territori actual i altres es varen dispersar per tot l’imperi romà. Amb el temps , degut a la seva activitat comercial i sobretot a les persecucions a causa de la seva diferent religió es varen escampar ja fora de l’imperi, arribant a Rússia , Iran i fins a la Xina. Els governs cristians successors de l’imperi els hi prohibien l’exercici de molts oficis manuals i de tenir terres en propietat. Segons el moment ideològic se’ls obligava a viure a una determinada zona de la ciutat, cosa que facilitava el seu control i l’amuntegament de les cases (pensem en els carrers estrets del Call Jueu de Girona. Forçosament es varen especialitzar en el comerç, la medecina, la banca , en totes les activitats que requerissin estudi, però també en totes aquelles que els cristians no volguessin fer. En arribar l’islam a molts indrets de l’orient, si be varen respectar als jueus, en realitat tampoc podien fer molts oficis ni posseir terres. Eren els qui pagaven mes impostos i per això sovint els governs els protegien. No era aquest el cas dels religiosos que sovint els inculpaven les malalties i desgràcies.

Per tots aquests fets, i sobretot per ser els diferents, tan les poblacions cristianes, com en menor mesura les musulmanes, varen desenvolupar un fort antisemitisme que d’alguna manera va arribar a la seva culminació amb l’Holocaust Nazi. Abans però, havien estat expulsats d’Anglaterra el segle XIII, d’Espanya i Portugal a finals del XIV, perseguits a tots els països europeus, especialment amb els progroms de Rússia. En algunes èpoques varen ser ben acollits a països com Polònia i a l’imperi Austrohongarès, i poc abans de l’ascens del nazisme els jueus alemanys eren els millor integrats a la societat alemanya, i aquest país era un dels menys antisemites. També eren ben acceptats a l’imperi Turc i a tots els seus dominis, i molts d’ells estaven establerts a Palestina, especialment els Sefardites procedents de la Península Ibèrica.

Malgrat totes les persecucions el poble jueu va tenir sempre grans estudiosos i la Història està plena de personatges essencials en tots els camps intel·lectuals . Duran el segle XX , proporcionalment eren els qui tenien mes premis Nobel, (això abans de la creació de l’Estat d’Israel). No es cert que la gent fos antisemita perquè tots els jueus fossin rics. De fet n’hi havia de molt pobres, vivint a les pitjors parts dels pobles , carrers estrets i alts. Si mai aneu a Venècia aconsello fer una visita al ’antic Gueto , es sorprenent per la pobresa que encara s’hi respira. També vivien en barris separats als països àrabs, a les Mel-lahs, que en alguns llocs encara es conserven.

Vist tot això, no es sorprenent que sorgís a finals del XIX el moviment Sionista, que preconitzava la tornada de tots els jueus a la seva antiga terra: PALESTINA, ocupada en aquells moments per l’imperi Turc i , ,a partir de la primera guerra mundial , per l’imperi britànic. Però a Palestina hi vivien persones sobretot musulmanes , però també cristianes i jueves. Malgrat tot el sionisme, a poc a va impulsar la compra de terres i la creació d’una agricultura moderna i d’una cultura occidental al bell mig d’Orient. Es una mica el què ha estat i es Israel: una part d’Occident dins d’orient. Però les relacions no varen ser dolentes entre els nous habitants, pocs, i els antics ocupant. El problema greu va sorgir amb la segona guerra mundial, amb la seva persecució sistemàtica i amb el posicionament d’alguns clergues musulmans, com el gran Muftí de Jerusalem, a favor dels nazis.

Acabada la guerra va sorgir entre el poble jueu el lema “mai mes” necessitem un estat, un govern, un exèrcit. A la votació del nou estat d’Israel, pel 1948, per pocs vots de diferència va guanyar la formació del nou estat, en contra de l’opinió dels països àrabs que en aquells moments eren independents. EN aquesta creació es va decidir que es ferien dos estats, un Israel i l’altra Palestina. EN principi Israel era mes petit però ja a l’any 48 va començar la primera guerra declarada pels països àrabs, en la qual va guanyar Israel que va augmentar el seu territori en un 50%. Hi varen haver matances i sobretot expulsions dels habitants palestins. La majoria d’ells es varen haver de refugiar a Jordània, Líban i Síria principalment. Llavors es va iniciar una gran immigració de jueus de països àrabs i també de Rússia cap a les noves terres. Un milió de palestins, es veieren expulsats, iniciant-se la Nabab. Els enfrontaments varen anar intensificant-se, primer amb la guerra pel Canal de Suez i després amb la guerra dels 6 dies l’any 1967. Amb 6 dies Israel va guanyar nous territoris, tan dins Palestina com el Sinaí (Egipci) i les muntanyes del Golan ( Síria) Aquests dos territoris han estat tornats però els palestins han quedat reduïts a dues zones : Cisjordània i la Franja de Gaza, separades entre elles i emmurallades. Dins el territori israelita hi ha continuat vivint palestins, uns dos milions, però cada vegada ha augmentat mes la immigració jueva cap a Israel, sobretot després de la desfeta de la URSS.

En definitiva han quedat dos pobles, dues cultures enfrontades, totes dues amb un fort sentiment de por envers l’altre. Israel se sent amenaçada pels atemptats terroristes i crea un gran mur de separació. Els Palestins cada vegada veuen mes minvades les seves terres amb l’establiment de colònies a Cisjordània, i la situació d’extrema vulnerabilitat de Gaza. Tots els intents de trobar una situació de pau han estat inútils. Però tal com diu un pacifista israelià Nosaltres tindrem por mentre els palestins no tinguin esperances. I de moment pels palestins no hi ha esperança. Menys amb el govern d’extrema dreta que governa Israel.. Potser la única esperança seria un fort moviment pacifista per part dels jueus, tan d’Israel com de fora, que de moment es molt minoritari, però no inexistent. I sobretot una seriosa intervenció internacional, neutral, comprensiva però també contundent sempre que l’estat d’Israel es comporti com ara.

divendres, 1 de desembre del 2023

PAU

Des de l'octubre de 2022, s'ha creat el grup BANYOLES PER LA PAU. De tant en tant fem plantades per denunciar la situació de guerres al món i la inactivitat per la lluita a favor de l'emergència climàtica.

NO a la guerra, a cap guerra. Sí a la negociació. ☮️ Salvem la MARE TERRA!