Us passem unes quantes imatges de les tasques realitzades a la Comunitat Segundo Montes.
Projecte universitaris
Els 10 universitaris que aquest any han obtingut una beca.
Us passem unes quantes imatges de les tasques realitzades a la Comunitat Segundo Montes.
Aquest desembre passat les famílies amb fills i filles apadrinats han gaudit d'una festa. Han acabat la celebració amb el joc tan popular de "Trencar la pinyata"
L'origen
de les pinyates
Sabeu d'on
prové la tradició de les pinyates?
A Catalunya en solem dir "trencar l'Olla", però l'origen d'aquestes olles plenes de dolços, sembla ser que rau a la Xina, on les feien servir per celebrar l'any nou. Va ser Marco Polo qui va portar la tradició a Itàlia i posteriorment va passar a Espanya.
Va ser des
d'Espanya, que es van transformar en un element d'evangelització del "nou
món". Es diu que els Missioners van donar un sentit religiós a les pinyates:
els ornaments de paper, els cons i color llampant representaven
Satanàs, els 7 pecats capitals i les temptacions del mateix
dimoni, mentre que els dolços a l'interior de les olles eren els premis per la
perseverança i la fe. El fet de tapar-se els ulls i donar cops a l'olla fins a
trencar-la, era una manera de lluitar contra totes les temptacions, un lluita
amb recompensa en forma de dolços.
És per
aquest component religiós que a Mèxic durant les celebracions es
canten cançons com aquesta:
Com totes les
tradicions d'origen religiós, amb la modernitat deixem enrere la religió
i ens quedem amb el divertiment i ara les pinyates es mantenen com
una manera de divertir-se en celebracions.
A qui no li
agrada donar cops a una pinyata fins que cauen tots els caramels??
https://inquiet.cat/blog/lorigen-de-les-pinyates/15/6/2015
A la Revista de Banyoles, del novembre, surt l'article de la Dolors Terradas, La por és una mala companya
El
passat dimecres, 30 de novembre, uns quants membres de Banyoles Solidària
vam assistir a la celebració dels 30 anys de la Coordinadora d’ONG de Girona i
l’Alt Maresme, de la qual formem part pràcticament des dels seus inicis. Es
dona la casualitat que Banyoles Solidària també va néixer el 1994
i fa, per tant, també els mateixos anys que existim. Som companys de viatge i
ens hem sentit molt acompanyats per ells al llarg de tot aquest temps.
La
trobada va tenir un caire institucional (amb parlaments dels tècnics de la
Coordinadora i també de l’administració: Generalitat i Ajuntament de Girona),
però també va ser un espai de trobada de moltes persones que confluïm en
l’anhel de justícia social, d’un món equitatiu i habitable per a TOTHOM! Va ser
bonic!!!
Tenim el goig que una persona de Banyoles Solidària forma part del grup local de Girona de EBC www.ebcgirona.cat
Els bons escriptors són els que escriuen més paraules?
Les bones empreses són les que guanyen més diners?
Deixem de mesurar les
empreses pels guanys econòmics i fem-ho per la seva aportació al Bé Comú.
Llegeix més aquí!
https://www.solidaries.org/actualitat/noticies/10-idees-que-posaran-en-dubte-la-teva-manera-de-viure
https://www.solidaries.org/actualitat/noticies/10-idees-que-posaran-en-dubte-la-teva-manera-de-viure
La Coordinadora de Girona ha sigut guardonada amb els Premis Diari de Girona. Ha rebut el Premi solidari, destacant-ne la seva trajectòria durant els 30 anys que fa que desenvolupa projectes juntament amb ONG de la comarca.
Premi Etalentum Girona 2024, per les millors polítiques de recursos humans.
Premi Solidari que atorga Diari de Girona.
Article de Raya Radwan, membre de Union of Palestinian Women's Committees, amb qui col·laborem en el suport a famílies de Gaza i en la defensa de la causa palestina.
Octubre 2024
Ens arriben les primeres imatges de les obres que s'estan realitzant a Quebrachos. Aquestes construccions es realitzen gràcies a les aportacions dels ajuntament de Banyoles i Porqueres.
S'ha realitzat ja la construcció del porxo i la rehabilitació de les parets de l'edifici.
El grup es diu
PLA DE L’ESTANY AMB PALESTINA. I el podeu seguir a l’ enllaç @pladelestanyambpalestina
A la Revista de Banyoles, de l'agost, la Dolors presenta l'article: Cooperació internacional, per què no?