VISITA D'EN NIC A CONDEGA

 En Nic va viatjar a Nicaragua i li vam demanar que anés a visitar els germans de Condega. I així ho va fer.

EL TRACTOR TREBALLA

El tractor que es va enviar l'any passat segueix treballant. Aquest tractor juntament amb remolc i arades va ser pagat per la donació de l'ajuntament de Banyoles.

Reparació del remolc

RECORD PER MERCEDES I M. EUGENIA

A Segundo Montes cada any, al voltant del dia 8 de juliol celebren un esdeveniment per mantenir la memòria de Mercedes Ventura i M. Eugenia, líders de la comunitat, mortes a l'any 2008.

video

UNA ACTIVITAT ESENCIAL PER LA VIDA: L’AGRICULTURA

 UNA ACTIVITAT ESENCIAL PER LA VIDA: L’AGRICULTURA.

 A quasi tot Europa hi ha manifestacions d’agricultors que demanen preus justos , menys burocràcia, menys importacions procedents de països que no tenen normes sobre utilització d’insecticides, herbicides i qualsevol tipus de productes perillosos per la salut dels consumidors. Malauradament forces associacions d’agricultors estan derivant cap a posicions d’extrema dreta, i aquests partits s’estan aprofitant del moviment per aconseguir poder.

De revoltes pageses n’hi ha hagut moltes al llarg de la història. La mes important per a Catalunya va ser la dels Remences , a finals de l’Edat Mitjana. Revolta que va aprofitar una certa bonança al camp, l’existència d’algun pagès benestant però sense esser noble, i la rivalitat entre la noblesa propietària de les terres, per una banda, i el rei d’ascendència castellana per l’altra .La formació , per primera vegada , d’un sindicat de pagesos capaç de negociar, i la presa de posició a favor de la reialesa en contra dels seus senyors feudals , va aconseguir unes millores al camps català que es consideren un dels pilars de la modernitat a Catalunya, anterior a la de la resta d’Espanya. D’aquell temps a avui dia han canviat molt les coses, sobretot la tecnologia, però també la propietat de la terra.

Com a tot Europa, i segurament a tot el mon, van desapareixent els petits agricultors, i cada vegada les propietats agrícoles tenen mes Hectàrees, o be, com sovint passa a Catalunya , molts agricultors menen terres que no son seves, propietat de persones que han abandonat el camp per la ciutat. A nivell de tecnologia no cal dir gaire res, tots hem vist els grans tractors que tenen els agricultors, no especialment rics, però , per un costat caríssims , i per l’altra necessaris. Amb tecnologia antiga, tràmecs, arades romanes, carros, falçs, dalles..... no es poden treballar dues o tres centes Ha. Màxim 20 entre tres o quatre persones. I una explotació a Europa amb poques Has pot donar de viure a una família, però els qui no menjaríem seriem els de la ciutat.

Però entre explotar dues o tres centes Hectàrees o tenir grans explotacions de milers hi ha una gran diferència. Entre tenir 100 o dues centes vaques i posar una macro- granja de 20.000 o mes, també hi ha una gran diferència. Els nostres agricultors estan reclamant la seva continuïtat com a pagesos mitjans, sense dependre tant de les grans empreses de distribució o simplement de les empreses macro de producció. Des del nostre punt de vista ens cal defensar a aquests tractoristes, independentment de les seves ideologies, perquè en realitat estem defensant els agricultors mitjans enfront de les multinacionals, que inverteixen també en l’agricultura. Com als EEUU, a Europa, a Espanya (sobretot a l’anomenada “Espanya vacía”) s’estan instal·lant macrogranges, o grans explotacions, aprofitant que molts agricultors han deixat el camp.

Aquest es un fenomen mundial, no només actual. A Amèrica , des de la seva conquesta , s’hi varen formar les grans plantacions de sucre, cafè, cacau, cotó, i mes tard, bananes , pinya, i ara advocats, papaies, .... i sobretot soja per alimentació animal, moresc, blat, quinoa... I evidentment carn (de porcí, boví, aviram..). Respecte als pollastres , als països rics s’hi venen els pits, mentre que als pobres s’hi exporten les cuixes, mes greixoses!. El mateix passa a alguns països africans i asiàtics, encara que des de fa menys anys. I es el que ens pot passar aquí.

Quan es parla que altres països fora de la Unió Europea ens exporten els seus productes a un preu mes econòmic i sense passar pels controls als quals estan obligats els pagesos europeus, caldria que preciséssim. No son els països els qui ens fan la competència, tampoc la majoria dels seus agricultors. He tingut ocasió de viure per petites temporades a diferents països i sobretot a viure-hi a casa d’agricultors. Cap agricultor Marroquí, Gambià, Senegalès, Etíop, Indi , pot fer-nos la competència, i no la fa. Parlem per exemple de Marroc, que es considera un dels nostres competidors. Es veritat, però no son els pagesos marroquins els qui fan la competència als pagesos de l’Europa Mediterrània. Vaig estar a casa d’un pagès marroquí, propietari dels seus camps, que treballava amb un cavall, que produïa blat, mill, faves i pèsols. Per guanyar-se la vida i poder tenir un petit sou, cuidava i vigilava una explotació d’alvocats propietat , en aquest cas d’un altre marroquí que vivia a la ciutat, per guanyar 300 € al mes. Una de les seves filles treballava, junt amb altres noies del poble, en una explotació de gerds, propietat d’una empresa espanyola, guanyant 100 euros al mes. Un altra pagès, per vocació, tenia una petita explotació de 150 gallines, ecològica, que junt amb altres pagesos del poble comercialitzaven els ous gràcies a una cooperativa. Des de la seva petita granja es veia una gran construcció, que vaig identificar com a macro-granja, de la qual no en sabia el propietari. Aquests eren els que s’exportaven, mes barats que els seus, però que fan la competència tan a ell com segurament als ramaders europeus-

Per exemple a Brasil, de totes les terres cultivades, només el 35% es dediquen a productes necessaris per alimentar a la nombrosa població brasilera. La resta s’exporta, per alimentar macro granges o per biodièsel. Els pagesos d’Àfrica cultiven per la seva alimentació, però compren moresc procedent d’Espanya, arròs procedent de Tailàndia, patates i ous procedents de Holanda. La única cosa que exporten son cacauets , cotó, cacau o cafè a preus baixos. No obstant als nostres mercats podem comprar mongetes tendres de Burkina Fasso, tomates de Senegal, cireres de Sudàfrica. Tot propietat de grans empreses , en general europees o americanes, encara que també de famílies riques del propi país. Al Sud de la índia, hi ha unes grans plantacions de Té, que ocupen un immens territori, treballades per pageses de la zona. Al preguntar de qui son les terres, la resposta va ser simple: totes les terres son de l’empresa dels fabricants dels automòbils indis TATA.

Els exemples poden ser molt nombrosos, es un problema que ens afecta a tots , ja que tots mengem, i moltes vegades, molt sovint no ens preguntem de on venen els productes. Només ens sol interessar que siguin bonics, sense imperfeccions, perfectes, sense preguntar-nos el que això significa. Avui dia el mercat es tan global, les relacions comercials tant complicades que difícilment es podrà arreglar gaire cosa sense un canvi en aquestes relacions ,però tampoc sense un canvi en les nostres costums. I es curiós que en totes aquestes manifestacions no s’hagi parlat dels treballadors del camp. Si, els pagesos tenen maquinària, però també necessiten ma d’obra. I a una bona part d’Europa, aquesta ma d’obra es estrangera, africana, sud-americana, romanesa, polonesa, pakistaní....Sense els agricultors i els seus treballadors potser ens acabaríem extingint. Per tan, repetint.me, independentment de la seva ideologia , ens hi hem de solidaritzar.

Dolors Terradas Viñals.