ARTICLE DE LA DOLORS A LA REVISTA DE BANYOLES

Article de la Dolors a la Revista de Banyoles del juliol

CAP A ON ANEM, COM A HUMANITAT?

Com a historiadora, sempre tendeixo a relativitzar els esdeveniments actuals. Quan alguna persona diu que estem molt malament, solc recordar que mai havíem estat tan bé com ara. I no sols a Europa , sinó també a la resta del món. Només cal fixar-nos en el nombre de persones que hi havia a finals del segle XVIII, uns 850 milions, i les que hi ha ara, uns 8000 milions, per veure que, malgrat tot, ara hi ha millor alimentació, millor medicina, millors comunicacions en tots els aspectes. I això és cert per tots els països i continents, malgrat que hi pugui haver excepcions, tant a nivell personal com a nivell dels estats. Però, en realitat, es produeix molt més menjar, quasi tothom està vacunat , els hospitals, si més no en un 90% dels casos, són millors que fa 100 anys, i molts dels hàbits, també, en general, han millorat.

Repeteixo que no parlo només d’Europa, sinó de tot  el món. Però, donat que som a Europa, i que recentment hem tingut unes eleccions per a la Comunitat Europea, em centraré en aquesta zona del món. Tant les eleccions com el nostre dia a dia, sembla que ens demostrin que anem molt malament. En general, la gent està enfadada amb els polítics, n’hi ha que els matarien a tots! I, per tant, no voten o ho fan per partits populistes, que prometen arreglar-ho tot, sense que ens diguin com. Partits votats per totes les classes socials, per tots els grups d’edat i per tots els sexes. Cal precisar que els voten més els homes que les dones i més els joves que les persones ja una mica grans. Fa 80 anys que a Europa  es va iniciar una guerra que va passar a ser mundial i que, com a mínim, va ser responsable de 50.000.000 de morts. Els qui varen votar feixisme o nazisme, de ben segur, no varen pensar mai en aquestes conseqüències.  Si haguessin previst el futur, mai no haurien votat com ho van fer. Va ser el cabreig, la por, la inseguretat  allò que els va fer pensar que, amb Hitler o Mussolini o Franco, les coses anirien millor. Per als qui varen recolzar aquests personatges, sí que les coses els varen anar molt millor, però per als qui actuaven de bona fe, no.

I ara què ens passa? Que molta gent torna a tenir por, por dels diferents, és a dir, dels immigrants, por del moviment feminista, por del moviment LGTBI, por de malalties desconegudes, por  d’empobrir-nos, de les noves tecnologies, i segurament, de moltes altres causes. Però el primer que hem de pensar és que la por és una mala consellera. Tenim por dels immigrants però tots sabem que els necessitem, tenim por de l’homosexualitat però podem tenir algun familiar homosexual a qui no ens agradaria que tractessin com fa 50 anys. Tenim por del moviment feminista, sense pensar que les dones representem més de la meitat del gènere humà i que sempre , i a molts llocs encara avui dia, ha estat discriminat, i que, per tant, ja comença a ser hora que ens igualem. Tenim por de perdre el nostre nivell adquisitiu, i és molt possible que  això s’esdevingui, però no serà votant personatges com Marine Le Pen, Meloni, Milei , Trump, Putin .....com es pugui millorar. El més segur és que tot plegat ho empitjori encara més. Pensem que els polítics són un desastre! Segurament, però no més que qualsevol de nosaltres, que tampoc  no som perfectes! Tenim por de les vacunes? Sort en tenim! Si no  la meitat dels qui llegiu l’article, jo inclosa, ja no seríem aquí, ens hauríem mort  de ben petits!

Però amb tot això que dic no puc afirmar de cap manera que estiguem en el millor dels mons, ni molt menys. La humanitat s’enfronta -com a mínim- a dos grans problemes, dels quals es deriven els altres. Un és l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic, que tots percebem, i l’altre són les dues guerres més properes al món occidental, però que, com en el cas del 1939, poden acabar essent mundials: la invasió d’Ucraïna i el genocidi a Gaza.

Pel que fa al canvi climàtic , malgrat els negacionistes, tots podem veure com està canviant el nostre entorn mes immediat. Fa temps que patim per l’aigua, i molts arbres, sobretot pins, estan morint per estrès hídric malgrat les darreres pluges. Llocs com Banyoles, amb el nostre estany, es poden convertir en invisibles a causa, precisament,  del seu escalfament. No és un objectiu d’aquest article parlar del canvi climàtic, sinó simplement dir que sí, que ens ha de preocupar, i que no seran precisament els populistes els qui ho resoldran. Ho haurem de resoldre entre tots, i dins la democràcia, que malgrat les seves imperfeccions, és la millor forma de govern que els humans hem estat capaços d’ inventar-nos.

Pel que respecta a la situació d’invasió d’Ucraïna i Palestina, tot i no ser els dos únics llocs del món a on hi ha guerra, sí que són els més representatius de la violentació de conceptes sobre els quals s’havia basat una certa estabilitat després de la segona guerra mundial. Em refereixo sobretot a les Nacions Unides, en aquests moments incapaces d’imposar un control, encara que potser feble, sobre els països invasors. Que malgrat les declaracions del secretari general, de molts altres membres i/o d’alguns països, Israel continuï bombardejant diàriament un espai superpoblat, del qual la població no en pot ni fugir, al qual hi entren escassament els aliments ,  on es bombardegen escoles i hospitals de les mateixes Nacions Unides, posa en qüestió l’estabilitat mundial. Segurament molt més que en el cas d’Ucraïna, d’on la població en pot sortir, a on s’hi poden cultivar aliments i des d’on podem sentir amb claredat la veu dels seus dirigents. Malauradament no és el cas dels palestins, les veus dels dirigents dels quals no ens arriben. I, com en el cas del canvi climàtic, la solució només podrà venir a través de la democràcia, i sobretot dels organismes  judicials internacionals.

Cal ser pessimistes? Optimistes? Pessimistes-optimistes / optimistes-pessimistes? Difícil de dir, impossible aconsellar, necessari reflexionar i obligatori actuar amb bona fe, amb claredat, sense por, segons les nostres posicions raonades i , millor, raonables.

DOLORS TERRADAS VIÑALS