OBJECCIÓ FISCAL

Durant el mes d'abril vam tenir presència al mercat per donar a conèixer l'objecció fiscal. 

 

ST JORDI 25 AQUÍ

Hem tornat a compartir parada amb Pla de l'Estany amb Palestina. Un honor.

Nosaltres hem dedicat als diners pel treball que fan METGES SENSE FRONTERES a PALESTINA

ST JORDI 25 A SEGUNDO MONTES

 Des de fa uns anys a Segundo Montes celebren també la diada de Sant Jordi!

PAPA LLEÓ

UN NOU PAPA ...

Salvador Martí i Puig, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona

“Habemus papam”, i aquest cop es diu Lleó XIV. L’anterior Papa que es deia Lleó (el XIII) va tenir un papat dilatat, de 25 anys (1878 y 1903), i consta a les cròniques que la seva gran missió va ser que l’Església s’apropés a la realitat del món modern d’aleshores. En aquest sentit queda clara la voluntat del nou papa d’establir una línia d’afinitat amb l’autor de l’encíclica Reum novarum, que és la primera encíclica social de l’Esglèsia i la carta en que s’inspirarà posteriorment el corrent polític de la democràcia cristiana, i que va suposar la implicació dels catòlics italians a la política del seu país a partir d’inicis del segle XX.

Robert Prevost figurava a les quinieles de papables, però no estava entre les figures que més sonaven. Això era així per dues raons. La primera perquè no portava ni dos anys essent de purpurat i l’altra perquè tenia una trajectòria pastoral un xic atípica, amb una tasca missionera al Perú que inicia l’any 1985, a Chulucanas primer i després a Trujillo, on va dirigir el seminari agustinià durant una dècada. Va ser a partir d’aquesta tasca que posteriorment va anar ascendint en la jerarquia catòlica, convertint-se en vicepresident segon de la Conferència Episcopal peruana, i administrador apostòlic del Callao durant la pandèmia de la Covid-19. A partir d’aquí el papa Francesc li va encarregar encapçalar el diocasteri dels bisbes el mes de gener de 2023 i set mesos després el va anomenar cardenal. Dos anys més tard s’ha convertit en el 267 papa de l’Esglèsia catòlica.

Lleó XIV serà el primer papa nord-americà i també el primer amb doble nacionalitat, doncs té la ciutadania peruana des de 2015 arran dels quasi 40 anys  que hi va treballar, responsable de múltiples missions i encàrrecs dins de l’ordre dels Agustins. No hi ha dubte que la seva tasca missionera al Perú el vinculen, d’una banda, a les comunitats humils d’Amèrica Llatina i, de l’altra, a la comprensió del fet migratori, que és un fenomen present tant a la realitat peruana com a la seva ciutat natal de Chicago, i que és un tema crític en la geopolítica actual.

Però la llarga trajectòria de Prevost amb l’església popular d’Amèrica Llatina, acostumada a acompanyar i abraçar als humils, no vol pas dir que el nou papa reprengui la flama de la Teologia de l’Alliberament o de les Comunitats Eclesials de Base, tan actives durant els anys seixanta i setanta a la regió. Però sí que indica que serà un papa amb empatia i sensibilitat cap als desheretats, les perifèries i la vida quotidiana de la gent senzilla. En aquest sentit cal exposar que Prevost va poder realitzar la seva tasca pastoral en un país on la cúria sempre ha tingut fama de ser molt conservadora, fet que indica que el nou papa té una notable capacitat de conciliar, negociar i no aixecar tempestes.

El que està clar també és que el nou papa Lleó XIV, amb la seva condició de poliglota i d’amfibi (és del nord i del sud a la vegada) se li ha encarregat la tasca d’establir ponts entre els Estats Units i la vella Europa i el Sud Global i, sobretot, esdevenir un contrapès moral als lideratges tòxics que darrerament han aparegut arreu de planeta, començant pels seus conciutadans Donald Trump i James D. Vance que voldrien interpretar la bíblia segons els seus perversos interessos. Això sí: que ningú s’esperi cap canvi radical ni posicions dràstiques. El sistema electoral del Conclau és tant exigent (cal obtenir 89 vots dels 133 cardenals presents) que qualsevol papa és fruit d’un ample consens enter totes les sensibilitats presents a l’Esglèsia. 

Abril de 2025