dissabte, 26 d’abril del 2025
ST JORDI 25 AQUÍ
Hem tornat a compartir parada amb Pla de l'Estany amb Palestina. Un honor.
Nosaltres hem dedicat als diners pel treball que fan METGES SENSE FRONTERES a PALESTINA
dijous, 24 d’abril del 2025
PAPA LLEÓ
UN NOU PAPA ...
Salvador Martí i Puig, Catedràtic de Ciència
Política de la Universitat de Girona
“Habemus papam”, i aquest cop es diu Lleó XIV.
L’anterior Papa que es deia Lleó (el XIII) va tenir un papat dilatat, de 25
anys (1878 y 1903), i consta a les cròniques que la seva gran missió va ser que
l’Església s’apropés a la realitat del món modern d’aleshores. En aquest sentit
queda clara la voluntat del nou papa d’establir una línia d’afinitat amb
l’autor de l’encíclica Reum novarum, que és la primera encíclica social de l’Esglèsia i
la carta en que s’inspirarà posteriorment el corrent polític de la democràcia
cristiana, i que va suposar la implicació dels catòlics italians a la política
del seu país a partir d’inicis del segle XX.
Robert Prevost figurava a les quinieles de
papables, però no estava entre les figures que més sonaven. Això era així per
dues raons. La primera perquè no portava ni dos anys essent de purpurat i
l’altra perquè tenia una trajectòria pastoral un xic atípica, amb una tasca
missionera al Perú que inicia l’any 1985, a Chulucanas primer i després a
Trujillo, on va dirigir el seminari agustinià durant una dècada. Va ser a
partir d’aquesta tasca que posteriorment va anar ascendint en la jerarquia
catòlica, convertint-se en vicepresident segon de la Conferència Episcopal
peruana, i administrador apostòlic del Callao durant la pandèmia de la
Covid-19. A partir d’aquí el papa Francesc li va encarregar encapçalar el
diocasteri dels bisbes el mes de gener de 2023 i set mesos després el va
anomenar cardenal. Dos anys més tard s’ha convertit en el 267 papa de
l’Esglèsia catòlica.
Lleó XIV serà el primer papa nord-americà i també el primer amb
doble nacionalitat, doncs té la ciutadania peruana des de 2015 arran dels quasi
40 anys que hi va treballar, responsable
de múltiples missions i encàrrecs dins de l’ordre dels Agustins. No hi ha dubte
que la seva tasca missionera al Perú el
vinculen, d’una banda, a les comunitats humils d’Amèrica Llatina i, de l’altra,
a la comprensió del fet migratori, que és un fenomen present tant a la realitat
peruana com a la seva ciutat natal de Chicago, i que és un tema crític en la
geopolítica actual.
Però la llarga trajectòria de Prevost amb
l’església popular d’Amèrica Llatina, acostumada a acompanyar i abraçar als
humils, no vol pas dir que el nou papa reprengui la flama de la Teologia de
l’Alliberament o de les Comunitats Eclesials de Base, tan actives durant els
anys seixanta i setanta a la regió. Però sí que indica que serà un papa amb empatia
i sensibilitat cap als desheretats, les perifèries i la vida quotidiana de la
gent senzilla. En aquest sentit cal exposar que Prevost va poder realitzar la
seva tasca pastoral en un país on la cúria sempre ha tingut fama de ser molt
conservadora, fet que indica que el nou papa té una notable capacitat de
conciliar, negociar i no aixecar tempestes.
El que està clar també és que el nou papa Lleó XIV,
amb la seva condició de poliglota i d’amfibi (és del nord i del sud a la
vegada) se li ha encarregat la tasca d’establir ponts entre els Estats Units i
la vella Europa i el Sud Global i, sobretot, esdevenir un contrapès moral als
lideratges tòxics que darrerament han aparegut arreu de planeta, començant pels
seus conciutadans Donald Trump i James D. Vance que voldrien interpretar la
bíblia segons els seus perversos interessos. Això sí: que ningú s’esperi cap
canvi radical ni posicions dràstiques. El sistema electoral del Conclau és tant
exigent (cal obtenir 89 vots dels 133 cardenals presents) que qualsevol papa és
fruit d’un ample consens enter totes les sensibilitats presents a
l’Esglèsia.
Abril de 2025





