PROJECTE 25

 Un dels projectes que ens demanen des dels pobles agermanats d'Àfrica é un molí. Ja ens han enviat imatges i pressupostos del que els interessa. 

Se'n compraria un per Lalibela, el poble de Etiòpia i un per Sare Yewtou, a Gàmbia.

ARTICLE A REVISTA DE BANYOLES

A la Revista de Banyoles

TRANSFERÈNCIES SOBRE IMMIGRACIÓ: UNA OPORTUNITAT PER FER LES COSES MILLOR.

Generalitat, posem-nos a treballar seriosament. La immigració no ha de ser un problema.

Tenim ja massa coses de les que parlar, massa coses per digerir! Però em temo que la voregin dels esdeveniments no pararà, i haurem de continuar parlant de GAZA, de UCRAINA, de SUDAN i de tants altres conflictes que ja teníem, però que l’arribada de TRUMP ha intensificat. Pobre Ucraïna, partida en dues entre dos dictadors: Putin i Trump, dins una Europa sempre feble. Pobres palestins, a qui es vol enviar a uns països en guerra o inexistents, com Sudan o Somàlia, per tal de reconstruir la seva terra i fer-ne una Riviera per milionaris!

Tinc setanta sis anys i no m’he trobat dins de cap guerra. Pertanyo a una de les poques generacions, a nivell històric i geogràfic que ha viscut tants anys en pau. I sincerament em nego a fer futurisme, a pensar què els hi espera als meus fills, nets, besnets ....Potser la resposta pot ser massa dura, o esperem, potser no. Però els humans som força desastres i massa sovint ens guanya la violència. Val, un altre dia hi podem reflexionar. Avui us proposo temes una mica mes casolans, però malgrat tot també universals.

Els darrers acords sobre immigració- control conjunt de fronteres, gestió dels permisos, admissió de menors no acompanyats- entre el Govern Central i JUNTS han aixecat la ja coneguda polseguera per part dels partits de la dreta espanyola. Sense haver-ho estudiat, sense saber en molts casos quina es la situació real, totes les protestes han anat contra un president Sanchez venut a l’independentisme català. Tot i que saben molt bé que no serà Junts qui gestioni aquestes competències, sinó el govern de la Generalitat, sigui quin sigui el seu color polític.                                  

                                                                                       Però anem concretant. D’entrada la Llei d’estrangeria aprovada inicialment pel govern d’Aznar i modificada durant el govern de Zapatero, i darrerament pel govern de Sanchez, continuarà  essent la mateixa per tot el territori de l’estat, no hi ha modificacions pel que respecta a Catalunya. Els canvis que s’hi introdueixen son molts d’ells d’ordre públic. En aquest aspecte intervindran en el control de fronteres els Mossos d’esquadra, junt amb la policia Nacional i La Guardia Civil. Cap canvi important, a nivell pràctic. Només que així dona la sensació que Catalunya intervé com un estat sobirà en el control de fronteres. No soc contrària a que la policia autonòmica intervingui al control de fronteres, però malauradament sempre se l’encarreguen els mateixos. Posats a fer podríem haver demanat el control de la frontera referent als diferents tràfics il·legals que hi tenen lloc. Però no, sembla ser que l’únic problema que tenim son els immigrants que entren sense papers ( que per cert la majoria no entra per les fronteres, ports i aeroports catalans). També la nostra policia ajudarà a controlar els centres de detenció d’irregulars, els CIES. Si no recordo malament, diputats de l’antiga Convergència estaven en desacord amb aquests centres i en demanaven el seu tancament. Aquest també era el cas d’Esquerra Republicana. Per tot això s’haurà d’augmentar en uns quants milers el nombre de policies catalans. Creia que teníem altres problemes mes greus, com per exemple el cultiu de marihuana i el tràfec de drogues, entre altres, per les quals es necessitarien mes dotacions.

Em sap greu veure la nostra identitat catalana reduïda al control de l’entrada i expulsió d’immigrants. M’agradaria que Junts no es deixés entabanar per Aliança Catalana, ja que molts dels seus votants son gent respectuosa i respectable. També m’agradaria veure que els catalans, així, en massa, no ens deixéssim portar per l’onada d’extrema dreta que recorre Europa i la resta d’Espanya ( amb VOX al capdavant). Pensant així, mirem els altres aspectes del pacte que ha fet Junts amb el  govern, i que de segur podran ser positius.

Respecte a  la gestió dels permisos de residència. Mirem a grans trets què diu la llei actual. Per obtenir el permís de treball i residència necessites dos anys d’estada continuada a Espanya, demostrable mitjançant un empadronament. Després et cal un contracte indefinit fet per persona o empresa solvent. Passat un any de permís, tens opció a la renovació per dos anys. Dos anys mes i arribes a un permís de cinc anys. Passats aquest cinc anys, tens dret a un permís permanent i la possibilitat de demanar la nacionalitat espanyola. Tot això sobre el paper.

Anem a la realitat, a la gestió concreta, i a on , si es fa bé , serà de gran ajuda pels immigrants, i també pels empresaris catalans, la intervenció del govern català . Actualment la Generalitat intervé en dos casos. Per obtenir un primer permís cal tenir un informe favorable de la Generalitat. En ell es demana, a mes de tenir un contracte i empadronament continuat, haver realitzat cursos de català amb un mínim de 60 hores. Fins fa uns anys es gestionava a través dels serveis socials de cada Ajuntament, però ara cal que tots els informes es facin a Barcelona, alentint molt el procés, que sol durar 3 mesos. Fins ara, amb aquest informe favorable, la persona demandant de legalització havia de contractar un advocat per tal de presentar la sol·licitud a la subdelegació del govern. Amb sort es trigaven quatre  mesos en rebre el vist i plau. Llavors calia anar a demanar la tarja per fer l’empremta digital. PROBLEMA!  A les comissaries de Puigcerdà, Camprodon, Girona, Figueres, sant Feliu i Lloret sempre hi apareix la mateixa resposta:” en estos momentos no hay cita, en breve le atenderemos”, i això dies i dies d’estar pendent de la sort i de que finalment trobis una cita. I curiosament, fent proves, això passa a tot Espanya. Esperem que si també ho gestionen els Mossos d’Esquadra, siguin mes eficients.

A la primera renovació del permís de treball i residència, el tràmit de sol·licitud ja es fa a la Generalitat. Una vegada el govern català hi dona el vist i plau només cal cercar la targeta i fer l’empremta a la subdelegació del govern. Per la meva experiència, aquest tràmit, almenys a Girona, es molt mes fàcil que els altres.  No et cal un advocat, et donen cita ràpidament i l’atenció de les funcionàries es agradable. Te un inconvenient, i es que es força mes cara. Però mirant el pros i els contres, clarament es molt millor gestionar aquest permís a través de la Generalitat. Actualment però, aquesta ja no intervé en cap mes gestió. Segons el pacte recent totes les altres gestions, de renovacions de permisos les farà la Generalitat. Segurament a l’hora de donar la targeta i fer l’empremta, haurà de ser un tràmit conjunt amb la policia nacional, donat que els permisos de residencia son a nivell de tot l’estat. Però només cal esperar que els tràmits s’agilitzin. Que tots es facin a Catalunya i que no es derivin a altres comunitats com fins ara, a on els advocats dels immigrats no hi poden accedir. Que els tràmits s’agilitzin fins al punt que si un empresari necessita un nou treballador per exemple per treballar a la construcció d’una casa, no hagi d’esperar sis o set mesos a que  obtingui el permís. I que aquest treballador no hagi d’esperar aquests mateixos mesos per posar-se a treballar.

Per tot això caldrà que la Generalitat, sigui del govern que sigui, hi posi els mitjans necessaris , amb uns funcionaris ben pagats i coneixedors del tema, que no siguin racistes i que treballin amb interès. La integració de la gent vinguda de fora passa sobretot pel treball i per l’escola en el cas dels infants. Ho sento si no hi poso la llengua en primer lloc, però es que crec que la facilitat en l’obtenció de papers, i com a conseqüència, la facilitat en trobar feina es la millor manera d’integrar-se.  A partir d’aquí ja ve la necessitat, percebuda pel propi treballador, de conèixer la llengua catalana. I el fet que els pares tinguin treball, seguretat legal de la seva situació, també ajuda als fills a integrar-se millor a l’escola. El racisme burocràtic, administratiu, a la llarga porta a la segregació, al rebuig envers el país d’acollida, al rebuig a la seva llengua, a les seves costums.

No ens enganyem, darrera d’aquest traspàs de competències hi ha molts interessos polítics. Potser masses. Però no importen si això ens ajuda a crear una societat mes integradora. Pensem que tots en sortirem guanyant. Els nou vinguts si s’aconsegueixen agilitzar els seus processos de legalització, els empresaris que cerquen ma d’obra , però també tots els catalans que volem preservar la nostra identitat sense menysprear als nou, o no tant nou, vinguts. Les actuacions positives repercuteixen positivament a la societat, i les negatives repercuteixen negativament. Que el vol d’una papallona a Gàmbia creï una situació favorable a Catalunya!

  Dolors Terradas Viñals.