diumenge, 9 de desembre de 2018

BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA


A L'agenda, num.77 d'aquest desembre s'ha publicat un gran minireportatge de la nostra ONG del Pla de l'Estany, Banyoles Solidària.
Moltes gràcies per donar-nos visibilitat!

BANYOLES SOLIDÀRIA A LA PREMSA

La Dolors Terradas ha publicat un article sobre educació en el llibre que va presentar aquest dilluns passat  la Coordinadora d'ONGs, en el marc de la celebració dels 70 anys de la declaració dels DDHH,  organitzat per Justícia i Pau.

Drets humans, drets fonamentals
Una visió crítica i esperançadora  en el seu 70è aniversari
Edita i coordina: Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme


L’educació, un dret fonamental encara no assolit
Dolors Terradas
Membre de Banyoles Solidària



L’objectiu de l’article 26 de la Declaració dels Drets Humans de l’any 1948 era que la instrucció elemental fos gratuïta i obligatòria per a tothom, així com que s’assolís l’accés a l’educació secundària, professional i universitària en igualtat de condicions. Però avui dia, oficialment hi ha 774 milions de persones analfabetes.

Aquestes són dades oficials, segurament molt per dessota de la realitat. La majoria d’aquestes persones que no tenen les competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul viuen a Àfrica, els estats àrabs i l’Àsia meridional. I dues de cada tres són dones, tant majors de 15 anys com també nenes, amb menor accés a l’ensenyament encara en molts països.

Podríem centrar-nos en molts altres aspectes de l’educació, però crec que el més important és precisament aquest nombre de persones analfabetes en el món de la societat de la informació. Tal com diu el director general de la UNESCO “l’alfabetització proporciona autonomia, i influeix en el comportament de les persones, les famílies i les comunitats”. Aquestes persones analfabetes formen part de la gent més pobra de les seves pròpies comunitats, dels que viuen en barris marginals o bé en poblets apartats. Sol ser la gent que fa els pitjors treballs a les ciutats i pagesos pobres. Persones que sense les habilitats de lectura i càlcul són molt vulnerables, fàcilment manipulables , que no sols tenen dificultats per desenvolupar-se elles, sinó que també tenen un alt risc de transmetre la seva pobresa als descendents.

És cert que la no alfabetització no és l’única causa de pobresa però hi contribueix en gran mesura. Moltes de les dones que trobem venent pels carrers de les ciutats africanes o índies, per exemple, contribueixen en gran mesura al sosteniment de la seva llar i en general són dones analfabetes. Si bé totes elles han adquirit un bon grau d’aprenentatge per la pràctica, no saber llegir o fer càlculs matemàtics una mica complexos els impedeix de millorar i planificar els seus petis negocis. Les poden enganyar amb més facilitat i no poden sortir del cercle en el qual estan i al qual moltes vegades acaben implicant les seves filles.

Però el coneixement també és important per a la societat en general. Està demostrat que les dones que han anat a l’escola són capaces de cuidar millor els seus infants, i que els seus fills i filles segueixen el seu camí. Això no vol dir que una dona analfabeta sigui pitjor mare, sinó que els humans tendim a reproduir els comportaments.

La no alfabetització no és l’única causa de pobresa però hi contribueix en gran mesura

Una mare que ha treballat des de petita troba normal que la seva filla també ho faci. No és el mateix el concepte d’higiene d’una persona que ha passat per l’escola que el d’una altra que no hi ha anat. A la majoria de països s’exigeix als infants que portin calçat i uniforme, que entrin nets a l’aula i que guardin una certa disciplina. Aquests comportaments de netedat en els infants es transmeten després també als fills. La idea dels microbis, bacteris nocius, virus, etc. s’adquireix a l’escola i després s’aplica a la vida quotidiana vigilant l’aigua, els aliments, comprenent millor els mecanismes de transmissió de les malalties, la importància de les vacunes, de donar els medicaments de manera ordenada.
I sobretot, tant per noies com per a nois, haver passat per l’escola els apodera, els fa sentir més partícips de la societat i també menys marginats. En tots els casos es compleix l’objectiu de la declaració “contribuir al desenvolupament de la personalitat humana”.

Article 26
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.

diumenge, 25 de novembre de 2018

A GÀMBIA: KEREWAN –NYAKOI i SARE YEWTOU

La Dolors, la Remei, la Muriel i la seva mare han estat a Kerewan. 
Han conviscut amb els germans africans, han estant comprovant com van funcionant els projectes que hi tenim des de Banyoles Solidària, i han acompanyat a la contrapart a fer compres de materials per iniciar altres projectes. 
També han col·laborat en el projecte del poble de Sare Yewtou, que ha rebut part de l'ajuda de l'ajuntament de Banyoles destinada a Banyoles Solidària.
Esperem amb ànsia que ens expliquin totes les aventures viscudes!




El dispensari que properament s'ampliarà

Comprant materials per l'ampliació del dispensari de Kerewan
Gairebé tot carregat
Ara sí, ciment i les barres de ferro per ampliar l'edifici del dispensari.
Les nostres ambaixadores a Gàmbia han estat també a SARE YEWTOU. Aquí han comprovat que la comunitat de Sare Yewtou ja tenen construït el pou i la tanca que encercla els terrenys, que respondran a les necessitats de les dones d'aquesta comunitat, unides a l'associació  “SARE YEWTOU VILLAGE WOMEN ASSOCIATION”.

Tanca al voltant dels horts
Al fons, cap a la dreta, el pou

diumenge, 11 de novembre de 2018

EXCURSIÓ “EL SILENCI DELS TELERS”











EXCURSIÓ “EL SILENCI DELS TELERS”

L'Assumpta Montellà, que es defineix ella mateixa com a "historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes, d'herois que no surten en els manuals d'història, històries que mai faran història...o potser sí", ens va fer de guia per aquestes naus destartalades, cases dels treballadors, mansions dels amos, botigues, escoles i teatres, parcs, places i safareigs que conformaven les colònies tèxtils de l'alt Llobregat.
Ella mateixa ens explicava el perquè del títol, El silenci dels telers. Perquè estan ben inactius i callats, pel silenci obligat de les dones que pateixen sordesa a causa del soroll que van patir mentre treballaven a la fàbrica i per la invisibilitat de la dona durant tants anys.  
Com sempre que hem descobert la història amb l'Assumpta, ha sigut una sortida interessantíssima, on ens ha fet sentir a vegades, com a servents de l'amo, a vegades com a treballadores i algun cop com a l'amo mateix, les misèries i grandeses d'aquestes persones que van formar part de les comunitats de les colònies. I ens ha fet comprendre l'estima que encara  tenen les dones que hi van treballar, per la seva colònia.


Vam gaudir de la sortida quaranta persones. Si voleu fer el xafarder cliqueu l'enllaç i veureu més fotos.
https://photos.app.goo.gl/igeTAwWeVCSGQmRe6









divendres, 2 de novembre de 2018

XERRADA ASSUMPTA MONTELLÀ



Aquest dimarts passat vam gaudir de les explicacions que l'Assumpta Montellà autora del llibre El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.
Les treballadores de les fàbriques són l'eix principal d'aquesta obra. Montellà rescata de nou el testimoni de dones singulars, que massa sovint han passat desapercebudes per la història. Per això, l'autora ha necessitat fer un intens treball de camp per aconseguir tots els seus testimonis.

El silenci dels telers posa la veu a les protagonistes principals, les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya, des de la revolució industrial, la guerra civil i la postguerra. Al llibre també figuren com a protagonistes, les criades, les dones dels amos…



En la distància de 20 quilòmetres hi havia més de 18 colònies (Fàbriques tèxtils amb les habitatges, escoles i els economats per a totes les famílies que hi treballaven). El riu Llobregat i el Ter, van ser dos dels rius més treballadors d’aquella època i on es trobaven gran part d’aquestes colònies. Segons les dones, ho tenien tot, la casa, la feina, no els hi faltava de res, només els hi faltava la llibertat.


Dones que van treballar de 12 a 14 hores, amb problemes de respiració per la borra de les filadores i la meitat amb un alt índex de sordera pel soroll de les màquines.
(Informació estreta de la pàg web de l'ajuntament d'Alfarràs)

Des d'aquí el nostre agraïment al Centre Excursionista de Banyoles, que mai dubta de deixar-nos les seves instal·lacions, i a totes les persones que ens van acompanyar en aquesta interessant xerrada.







dimarts, 30 d’octubre de 2018

COMUNIDAD SEGUNDO MONTES. SANT ROMERO D'AMÈRICA

Bona notícia.
El passat 14 d'octubre el Papa Francesc va canonitzar a Oscar Romero.
Per Banyoles Solidària és una molt bona notícia ja que St Romero va ser una de les persones que també va acompanyar i va donar suport als refugiats de Segundo Montes mentre eren a Honduras i durant la seva tornada a El Salvador els anys 1989 i 1990.

Us passem aquí el poema que li va dedicar Casaldàliga l'any 1980

San Romero de América, pastor y mártir
…Tu ofrecías el Pan
el Cuerpo Vivo
-el triturado cuerpo de tu Pueblo;
su derramada Sangre victoriosa
-la sangre campesina de Tu Pueblo en massacre…
…Estamos otra vez en Pie de Testimonio,
San Romero de América, pastor y mártir nuestro!
Romero de la paz casi impossible en esta Tierra en guerra,
Romero en flor morada de la Esperanza incòlume de todo el Continente,
Romero de la Pascua llatinoamericana!
Pobre pastor glorioso,
asesinado a sueldo,
     a dólar,
     a divisa;
como Jesús por orden del Imperio.
El Pueblo te hizo santo…
Los pobres te enseñaron a leer el Evangelio.
Como un hermano herido
por tanta muerte hermana,
tú sabías llorar solo en el Huerto.
Sabías tenir miedo, como un hombre en combate.
Pero sabías dar a tu palabra libre,
su timbre de campana!
Y supiste beber el doble cáliz
       del altar y del Pueblo
con una sola mano consagrada al Servico.
…San Romero de América,
pastor y mártir nuestro:
nadie hará callar tu última Homilia!    

Pere Casaldáliga, Sao Félix do Araguaia – Mato Grosso, Brasil (1980)

Podeu tornar a seguir el poema mirant el video següent:
Data de publicació: 28 de maig 2015
"Pedro Casaldáliga, obispo de la iglesia latinoamericana, escribió un poema a Monseñor Romero tras su asesinato el 24 de marzo. Vea cómo el pueblo salvadoreño lo dedica a San Romero de América."


Església a la Comunitat Segundo Montes 

A Cristianisme i Justícia van publicar un article de la Neus Forcano, que hem copiat aquí.

SANT ROMERO D’AMÈRICA, ENSENYA’NS EL CAMÍ DE LA LLIBERTAT

Neus ForcanoEl nom de Romero va lligat al d’Amèrica. A la sang d’Amèrica: la vessada i la que malda per viure i sobreviure un cop i un altre, incansable, resilient. Les venes obertes de l’Amèrica llatina -que en Galeano ens feia mirar sense embuts ni eufemismes. El nom de Romero em retorna a les amèriques llatines amb qui tants lligams, afectes i projectes de solidaritat hem mantingut durant anys. Trobo a faltar aquests lligams. Però em sembla que a Europa, ara, ens encega una boira espessa provocada per la crisi econòmica, la desfeta de la democràcia i l’oblit dels drets humans. Ignorem els joves que se suïciden als camps de refugiats, no veiem els morts que el mar engoleix el mar. Potser ens ha vençut la vergonya i ens hem empetitit davant els germans i les germanes de Llatinoamèrica que, en força casos, després de guerres civils i dictadures sàdiques van fer -ells sí- processos constituents i revolucionaris durant la dècada dels 90 i els 2000.  Almenys poder repartir terra i pa als camperols afamats, cessar la repressió, pacificar el país, les institucions, reconvertir la policia i l’exèrcit: fruit dels acords de Chalatenango a Chapultepec (1992), un altre Salvador era possible gràcies a la consciència i a la denúncia de veus com la teva, Romero, altaveu incòmode de les veus dels “no ningú”.
Unes altres Amèriques insurgien inèdites: la Nicaragua sandinista, l’Equador de Correa, la que ja fou revolució popular de Veneçuela, l’impressionant apoderament dels indígenes de Bolívia, la lluita contra la privatització de l’aigua dels qui sempre havien viscut a la muntanya, el Brasil de Lula…però com a Europa, com a Estats Units, els Salvini, els Trump, fan de mirall dels Bolsonaro, i moltes de les agendes de polítiques socials, del bé comú, de l’estat com a garant dels drets democràtics, van deixant pas a un fonamentalisme funest que prefereix el lucre abans que la vida humana i que grapeja el món per a ús i abús exclusiu.
Sant Romero d’Amèrica, ensenya’ns el camí de la llibertat, a tu que, en plena crisi social i política a El Salvador dels anys 70, et vas posar del costat dels camperols, dels malalts, de les famílies que agraïen cada matí el panís que podien torrar. El 24 de març del 1980, mentre feies missa a l’hospital, et va matar una bala dels esquadrons de la mort, els grups paramilitars d’extrema dreta que, aliats amb l’exèrcit governamental (FAES), començaven la guerra civil contra el poble. Un poble tip i fart de violència i fraus electorals que s’organitzava en guerrilla (FMLN) per frenar la impunitat dels militars. La Comissió de la Veritat de les Nacions Unides va determinar l’autoria de l’assassinat de Romero: un sicari i el cap dels esquadrons de la mort, juntament amb ARENA (el partit oficial), però els responsables no van ser duts mai a judici.
Recordo de llegir d’un cop i captivada la teva biografia l’any 2002 a l’Araguaia, a la biblioteca del centre pastoral del bisbe Casaldàliga. Les aigües quietes del riu Araguaia també parlen de màrtirs; el bisbe Pere prega per ells, amb ells i des d’ells des del mateix moment que va trepitjar la terra vermella el 1968 i va plantar cara als latifundistes i als pistolers. A Amèrica vaig aprendre que les vides se les enduu una bala de fam i d’abandó. Una bala i una altra i una altra que paga el qui té la terra; sí, un o dos de cada centenar.
Romero i Ellacuría a El Salvador, com Casaldàliga, el padre Joao Bosco, i el padre Jósimo al Brasil, juntament amb les agents de pastoral, les religioses, els joves i els voluntaris internacionals, que han convertit en pa de vida el seu gest acollidor, la seva tendresa, la seva llibertat d’acció. Van fer comunitat amb els pobres, amb els indígenes, amb les famílies atordides per tantes morts i desapareguts; van construir ekklesia i escoles, i van fer escola.
Romero, vas denunciar la violació repetida de drets humans al teu país i vas manifestar públicament la teva solidaritat cap a les víctimes de la violència política. El pastor va esdevenir anyell a l’altar mateix. Símbol eucarístic i sang vessada per amor i per a tots. Romero, avui 14 d’octubre del 2018, la teva memòria se celebra i és viva, perquè més de 7000 salvadorenys i milers de persones més d’altres països que han omplert la plaça de sant Pere, et reconeixen sant de Déu. El papa Francesc ho ha beneït, però ell -que també en sap, de persecucions i morts injustes-, actualitza el que no ha deixat de ser per al poble la teva vida: plenitud oferta perquè continuem resistint, denunciant, estimant, buscant la justícia i construint comunitat humana.
A dins l'església de Segundo Montes. Foto de la Fundación Segundo Montes. 

Manifestació a Segundo Montes, l'any 2015


Un altre enllaç on podeu trobar altres informacions sobre El Salvador i Sant Romero d'Amèrica.






divendres, 26 d’octubre de 2018

POR, INTOLERÀNCIA

Una companya de Banyoles Solidària comparteix amb tots nosaltres aquest vídeo on parla Sani Ladan, vicepresident de l’Asociació Elín i estudiant de Relaciones Internacionals, i que no deixa indiferent a ningú.

 

Data de publicació: 16 d’oct. 2018
“Ayúdanos a difundir este impactante testimonio de Sani Ladan, que el pasado 10 de octubre comunicó en el Parlamento Europeo su experiencia de migración a Europa desde Camerún. Hacía mucho tiempo que no escuchábamos un mensaje tan potente y constructivo frente a la xenofobia, el miedo y la intolerancia.” 

 

Sani Ladan acaba la seva intervenció citant Einstein:

“El món no serà destruït per aquells que fan el mal, sinó per aquells que s'ho miren sense fer res”.

 

I una altra companya comparteix el seu pensament després d'haver vist el vídeo:

“Aquest missatge és el que em reafirma en les meves conviccions i crec que empodera els objectius de Banyoles Solidària de col·laborar per aconseguir a tenir un món millor on els germans d'arreu puguin viure allà on vulguin i amb unes condicions dignes i puguin treure el màxim profit dels recursos dels seus països i mantenir les seves arrels.”

Cercle de silenci, que cada mes celebra l'associació Elin.

Si voleu saber més sobre el treball impressionant que està realitzant l’associació Elin:


dijous, 25 d’octubre de 2018

I HONDURAS? ARTICLE DE SALVADOR MARTÍ A EL PERIÓDICO


Caravana de migrantes y denuncia

Salvador Martí Puig


ÉXODO SIN PRECEDENTES EN CENTROAMÉRICA

¿Cómo entender la marcha de migrantes hondureños a la que, desde unos días, se les están sumando guatemaltecossalvadoreños y nicaragüenses? ¿Qué pasa en los países empobrecidos de Centroamérica para que se den este tipo de fenómenos hasta ahora nunca vistos? No es fácil responder a las dos preguntas. Pero la respuesta está relacionada con la existencia de economías incapaces de crecer, una desigualdad altísima, unos regímenes con derivas autoritarias y, sobre todo, una sociedad que sufre una severa metástasis provocada por la violencia ligada al tráfico de personas, de estupefacientes y a la extorsión. No es casual, en este contexto, que hoy los jóvenes de dichos países vivan la
migración como su opción más atractiva -y a veces como la única- para realizar una vida digna.
Leonard Beard  El desplazamiento forzado de miles de hondureños responde a un contexto de violencia y pobreza generalizada.
El país más violento del mundo sin guerra declarada 
Un dato muy relevante es que la violencia que hoy impera en El Salvador, Guatemala y Honduras (el llamado Triángulo Norte) es más intensa que la que sufrieron los mismos países en plena crisis bélica de los años 80. Según el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, Honduras es hoy el país sin guerra declarada más violento del mundo, al que siguen de cerca Guatemala y El Salvador. En este paisaje, la inoperancia del Estado y la violencia de las maras (pandillas latinas nacidas en los 80 en los barrios de Los Ángeles y que luego fueron deportadas a Centroamérica en los años 90) tienen una gran responsabilidad.

Pero la caravana de los migrantes presenta algo novedoso: hasta la fecha la migración era una opción solitaria e individual, básicamente clandestina. El hecho de que en estos días se haya convertido en una manifestación colectiva supone, por primera vez, una denuncia política que increpa a toda la sociedad: la de origen, la de tránsito, la de llegada, y a todos nosotros.

Un buen amigo que trabaja en un centro de investigación en Tapachula -una de las ciudades mexicanas por las que transita la caravana- ha señalado que lo que está ocurriendo no tiene precedente alguno. Si bien el paso de personas migrantes centroamericanos por México es un hecho que ocurre desde hace muchos años, nunca se había visto un evento de esta magnitud en el cual miles de personas están intentando de manera desesperada cruzar la frontera con la finalidad de buscar protección. No hay duda -me cuenta- de que el origen de la caravana de migrantes responde a un contexto de violencia y pobreza generalizada en donde las condiciones mínimas de vida digna y respeto a los derechos humanos no han sido garantizadas. Se trata, sin duda, de un desplazamiento forzado. Para entender un poco más este fenómeno recomiendo la película del director Luis Mandoki titulada 'La vida precoz y breve de Sabina Ribas', donde se relata la violencia que sufren los migrantes hondureños en la frontera entre Guatemala y México, y de la que son cómplices las maras, las autoridades civiles y policiales de dichos países, y también la DEA norteamericana.

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20181023/caravana-de-migrantes-y-denuncia-articulo-opinion-salvador-marti-puig-honduras-7105345







dissabte, 20 d’octubre de 2018

No ens despistéssim. 
Si voleu venir a l’excursió cal que ens apuntem al correu de l’Assumpta Montellà
No tenim massa places.


QUÈ PASSA A NICARAGUA?

I la premsa en parla:
14 - 18 - 16 octubre

Fa 4 dies - América Latina ... La policía anunció el sábado que no iba a permitir marchas sin la debida ... "Qué triste e indignante que se produzcan otra vez hoy en Nicaragua actos de represión de la Policía contra la población que se ... Así lo aseguró, en diálogo con Infobae, José Ramón López-Portillo Romano, ...


Dans un rapport publié jeudi, l’organisation de défense des droits humains dénonce une opération de « nettoyage » menée par le gouvernement contre les manifestants.
Par Angeline Montoya Publié hier à 16h32, mis à jour hier à 19h40

I es mouen campanyes curioses

Soy Pico Rojo
#SoyPicoRojo: la campaña de Nicaragua que se ha viralizado en redes sociales
Decenas de personas ya han compartido selfies en Facebook, Instagram y Twitter para participar de la campaña viral
Por Francisca Herrera Martes 16 de octubre de 2018, a las 16:21