PRESENTACIÓ A BANYOLES DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA

Són coses petites. No acaben amb la pobresa, no ens treuen del  subdesenvolupament, no socialitzen els mitjans de producció i de canvi, no expropien les coves d’Alí Babà. Però potser desencadenin l’alegria de fer, i la tradueixin en actes. I al cap i a la fi, actuar sobre  la realitat i canviar-la, encara que sigui una miqueta, és l’única manera de provar que la  realitat és transformable. 
E. Galeano                                                                                                                 

Esteu tots convidats a la presentació de l'Agenda Llatinoamericana aquest dijous 12 de desembre, a les 8 del vespre, al local del Foment de la Sardana.

Podreu gaudir de:

• la xerrada que ens ha preparat en Jordi Planas,
• l'audiovisual que ens presenta: Ida y Vuelta.  Las causas pendientes de Latinoamérica,
• les begudes preparades per Can Butinyà, Comerç Just,
• la compra de l'Agenda 14, en versió catalana i castellana.
• bona companyia

Organitzen l'acte:

AGRAÏMENT A TOTS ELS COL·LABORADORS DE LA 4a TARDOR SOLIDÀRIA

CARTA D'AGRAÏMENT DE BANYOLES SOLIDÀRIA A TOTS ELS COL·LABORADORS

Va per

vosaltres,

dANS    

Esbart Fontcoberta de Banyoles

Ardans

Plede8ts

Escola Concepció Gratacós

Noemi Osorio Dansa

Albert Candelas

Jordi Ribot

Tere Solà

Jose 

Koko

Ajuntament de Banyoles. Teatre

Consorci de Benestar Social

que vau participar a l'acte del 3 de novembre.

I vosaltres,

Janot Carbonell

Kissima

Galderic

Omar

Centre Cívic de Porqueres

que hi vau ser a l'acte del 10 de novembre

I també vosaltres,

Cor País Meu

Ajuntament de Banyoles. Cultura. Auditori

que vau intervenir a l'acte del 17 de novembre

...

Així, desitjos, il·lusions i somnis

no ens llevaran el son ni l'esperança,

i així pel mar tan íntim del silenci,

lluny d’aldarulls i crides i proclames,

assolirem la plàcida harmonia

d’aquells que saben veure’s i estimar-se

no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.

(Fragment del Poema als voluntaris de Miquel Martí i Pol)

En nom de Banyoles Solidària rebeu aquestes quatre línies i el fragment del poema per agrair-vos el vostre gest gran i desinteressat que ens ha permès recaptar uns dos mil euros durant la passada Tardor Solidària.

Hem copsat el vostre goig, la vostra energia, el vostre treball. I compartint-los, com heu sabut fer tots vosaltres, ens veiem més capaços de continuar la nostra tasca.

Moltes gràcies!

4a TARDOR. CONCERT AMB COR PAÍS MEU

Diumenge, 17 de novembre, a l'Auditori de Banyoles, COR PAÍS MEU. 

Amb la força de la polifonia popular i

l’arrelament de la poesia oral,

el Cor País Meu redescobreix l’emoció de cada cançó

i la posa en escena transmetent sentiments de pertinença

a una cultura viva i molt rica d’expressions ben diverses.
http://www.corpaismeu.cat/

4a TARDOR SOLIDÀRIA

Diumenge passat el Centre Cívic de Porqueres ens va acollir a unes quaranta persones per gaudir de l'obra de teatre Remenant els boscos de nit.

En Janot, un encant, va fer de programa de mà tot situant-nos. La representació per part d’ell i en Kissima, que justament ahir feia 20 anys, va estar excel·lent. Aquest nano va arribar a Cat l’any 2010 i parla ara totalment bé en català. Mostra aquest fet l'èxit del treball de parella lingüística que han realitzat tot preparant l'obra.

- Vinga, que vol ploure i la burra no es vol moure.

- Quina burra? Què dius? Aquest c. de catalans!

Vam riure i vam plorar, com la vida mateixa, deia en Janot. Després de l’obra es va establir un diàleg ben profitós amb el públic.

Em sembla que a més d'un ens va sorprendre molt la interpretació del jove Kissima i la qualitat i radicalitat de l'obra. Els que aquest dia no vau poder veure-la estigueu al cas que  a la primavera la tornen a fer a Bescanó.

Moltes gràcies, Kissima, Janot i Omar 

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 11

CONDEGA, 9-11-13

Reunió de la Comisión de Hermanamiento

Avui, dissabte, a les 12 del migdia m’he reunit amb la Comissió d’Agermanament. Ha estat la reunió més concorreguda de les tres que hem tingut durant la meva estada. Han assistit representants de tots els projectes.

Abans de començar la reunió, mentre esperaven l’arribada dels menys puntuals, m’han lliurat els rebuts, cartes i altres documents justificatius de cada projecte.

Després d’una salutació-presentació de la coordinadora, Prof. Irma Calero, s’ha fet una valoració de la situació actual dels diferents projectes, destacant els avenços i reptes de futur, especialment per a les tres noves cooperatives de les Comunitats de Potrerillos, El Peñasco i La Laguna de los Hdez. La Presidenta Nacional de Los Pipitos, Nidia Torrez, ha fet autocrítica del CDI (guarderia) dient que encara no havien acollit el nombre total de nens que preveia el projecte (20 places), però que es comprometien a aconseguir-lo pel inici del proper any.

L’Irma va explicar la trobada amb l’alcalde de fa pocs dies. Tres representants de la Comissió (Irma, Daniel i Nidia) es trobaran el proper dia 20 per redactar un breu informe dels projectes de BS a Condega que Daniel presentarà al Cabildo Municipal del proper mes de desembre.

Daniel va presentar la seva proposta pel projecte-2015 per demanar subvenció a l’Ajuntament de Banyoles: Construcció d’un local per oficina i espai de reunions pel socis de les cooperatives formades a les comunitats de Potrerillos, El Peñasco i La Laguna. Cada comunitat aportarà el terreny i la mà d’obra per a la construcció. El projecte s’haurà d’elaborar i presentar el 2014.

Un altre punt de l’ordre del dia va ser la reestructuració de la Comissió que va quedar conformada així:

Coordinadora: Irma Calero

Vicecoordinador: Daniel Sevilla

Tresorera: Mery Hernández

Secretària: Marisel Martínez

Fiscal: Alba Lila Torres

Vocals: Nidia Torrez, Gabriel González i Estelita Palma

Estaven molt animats per la presència nombrosa dels representants dels diferents projectes i es van comprometre a assistir a la propera reunió marcada pel dilluns, 9 de desembre (festiu), a les 10 del matí.

A la reunió hem tingut la presència d’un jove advocat que ha pogut acabar els seus estudis gràcies a l’ajut que va rebre per les beques de BS. Ha volgut expressar la seva gratitud davant la comissió i m’ha donat els documents acreditatius de la seva titulació.

La companya Alba Lila envia records especials per la Lola. I el compa Orlando saluda efusivament a les Loles i demés amics de Banyoles, especialment a l’amic Martí al que espera veure per aquí a l’any que ve.

Com aquí és costum, tot ha acabat amb la “foto de família” i un refrigeri. I m’he acomiadat de tots fins a l’any que ve, si Déu vol.

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 10

CONDEGA, 5-11-13

Dissabte, 2 de novembre: Dia dels Difunts 

El “parque”(la plaça), algunes cantonades i sobre tot els dos cementiris eren una “festa”. Flors, colors i molta gent al carrer donaven a aquest dia una nota festiva, més que de dolor pels éssers estimats que ens van deixar.

Vaig anar a visitar la tomba d’en Mario José, un jove tetraplègic, del primer grup d’apadrinats, que va morir fa dos anys. L’any passat em vaig preocupar de fer un petit mur pintat de blau per marcar la tomba on descansa. Aquest any vaig demanar a l’encarregat que netegés la tomba de males herbes.  Sobre la creu li vaig posar un petit ram de flors vermelles. Sembla que la seva família no se’n recorda de ell.

Diumenge, 3 de novembre: Los Pipitios. Reunió de famílies de nens apadrinats

Reunión de familias de niños/as apadrinados por familias de Banyoles (y otros lugares)
a través de Banyoles Solidaria. — amb Nidia Torrez i Edith Ruiz.

La Junta Directiva de Los Pipitos entrega el Diploma de Reconocimiento a BANYOLES SOLIDARIA por su apoyo en favor de los niños/as discapacitados de Condega (Nicaragua).

Aquesta reunió mensual es fa normalment el primer dissabte de mes, però donat que ahir era el dia dels Difunts, es va fer el diumenge.

Després de la salutació i benvinguda del president, Nidia (presidenta nacional) va fer una valoració molt positiva del projecte dels apadrinaments. També va comentar el projecte de l’hort, intentant reorganitzar la feina a fer. Al final de la reunió algunes mares van comprar pastanagues, cebes i cols de l’hort.

Després de la reunió i d’un petit refrigeri, la tresorera i el president van lliurar l’apadrinament del mes (uns 30 US$) a cada família.

D. Miguel va ressaltar la remodelació del “parquecito” del que ja estan disfrutant els nens i nenes del CDI. També va informar de què la cuina de la família d’El Peñasco, que s’havia de fer amb una ajuda de l’Ajuntament de Banyoles de fa tres anys, ja s’està acabant de fer.

Es va anunciar que els propers dies faran un taller de fabricació d’adobs naturals, sense components químics. I també que instal·laran un sistema de reg a degoteig a l’hort.

A la segona part de la reunió es va fer un senzill homenatge de reconeixement a Dª Pastora Olivas, ja jubilada, que va ser la iniciadora dels projecte d’apadrinaments l’any 2008. El president de Los Pipitos li va lliurar un diploma de reconeixement i unes obres d’artesania com record d’aquest acte.

També va haver-hi un reconeixement per a Banyoles Solidària: diploma i petits regals que vaig recollir molt agraït i emocionat en nom de tots vosaltres.

Dimarts, 5 de novembre: Reunió amb l’alcalde de Condega, Sr. Jairo Arce

A proposta de la cra. Irma Calero la Comissió d’Agermanament va demanar una reunió amb l’alcalde. Aquest migdia ens ha rebut al seu despatx. Han assistit en nom de la Comissió la coordinadora Irma, Daniel Sevilla de Potrerillos i regidor i l’Estelita de La Fraternidad.

Després d’unes paraules de l’Irma i en Daniel li he fet entrega de l’informe als socis del 2012 (en castellà),  amb alguns afegits enumerant projectes i actuacions de BS al municipi de Condega des dels inicis a l’any 96.

Ha estat molt cordial i ens ha invitat a un cafè. Ha proposat que el regidor Daniel Sevilla presenti aquest informe al govern municipal i que s’inclogui en la base de dades municipal i al pla estratègic. Ha suggerit que seria bo mantenir alguna relació a nivell institucional amb l’Ajuntament de Banyoles.

M’ha semblat un reconeixement molt positiu de la nostra feina quan ha dit que com a govern municipal han de donar suport i reconèixer tot el que es faci pel municipi, encara que no sigui gestionat per l’alcaldia.

Quadres d’Ivan Zavala

El professor de pintura de La Fraternidad m’ha ofert la possibilitat de portar algunes de les seves obres a Banyoles per si alguna persona les vol adquirir. Són obres de petit format i d’un estil una mica naïf, inspirat en els tallers de les comunitats de Solentiname (del monjo i ministre de Cultura del primer govern sandinista, Ernesto Cardenal). Se representen paisatges de la vida rural nica amb una gran riquesa de color.

4a TARDOR. TEATRE

El butlletí  de la Coordinadora d'ONG Solidàries ens dóna un cop de mà  per publicitar la 4a TARDOR.

Moltes gràcies.

http://www.solidaries.org/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=1994&cntnt01detailtemplate=noticies&cntnt01returnid=180

Coordinadora d'ONG Solidàries

Butlletí setmanal

04/11/13

Tardor solidària a Banyoles

---

Durant tres diumenges seguits de novembre (3, 10 i 17 de novembre) Banyoles Solidària posa en marxa la "Tardor Solidària". Amb la col·laboració desinteressada de grups de dansa de Banyoles, de Janot Carbonell i Kissima Sillah i del Cor País Meu (format per voluntaris), aquesta triple programació té la voluntat de recollir fons per a continuar treballant amb els pobles de Condega (a Nicargua), Segundo Montes (El Salvador), Kerewan (Gàmbia).

La primera sessió va ser el passat diumenge 3 de novembre, en la que dANS, Esbart Fontcoberta de Banyoles, Ardans, Ple de 8ts, Concepció Gratacós i Noemí Osorio, van ballar al Teatre Municipal banyolí. Els beneficis es van destinar a l'escola d'educació especial a Segundo Montes, "La escuelita".

El proper acte programat per l'ONG és la representació teatral de Remenant els boscos de nit, el proper diumenge 10 de novembre, al teatre del Centre Cívic de Porqueres, a les 19h. Aquesta obra de teatre és una "adaptació" d'un text de Bernard Marie Koltés que parla sobre les dificultats que viu un immigrant. Els dos actors són dos llagosterencs d'adopció, en la vida real, que van decidir convertir-se en parella lingüística i parlar de les similituds i diferències que els uneix com a actor i immigrant. Tots els beneficis es destinaran a un projecte agrari que impulsen dones de Kerewan.

Finalment, el diumenge 17 de novembre, a les 19h., el Cor País Petit farà un concert a l'Auditori Municipal de Banyoles. La recaptació és destinarà al centre d’atenció per a nens discapacitats "Los Pipitos" de Condega. 

Banyoles Solidària demana una donació de 9 euros per cada espectacle.

4a TARDOR SOLIDÀRIA

Continuem amb la programació.

Aquest diumenge 10 de novembre no us podeu perdre de cap de les maneres l'obra 

Remenant els boscos de nit.  Dramatúrgia de Janot Carbonell sobre un text de B.M. Koltés.

La solitud de l’immigrant i la de l’actor. Dues cares de la mateixa moneda. 

Es representarà a les 7 de la tarda al Centre Cívic de Porqueres.

La recaptació anirà pels projectes agraris dels horts de les dones de Kerewan. 

Ei! I apunteu-vos a l'agenda: 17 novembre,  Cor País meu, a l'Auditori de Banyoles.

Fins diumenge doncs!

Us convidem a saber-ne un xic més, de l'obra i els actors , tot llegint l'article que es va publicar ja fa dies
a El Punt Avui:

L'orella del lleó

13/04/13 02:00 - ENRIC RAMIONET

En Janot Carbonell és actor i a vegades col·labora en les presentacions d'un llibre de contes infantil adreçat als més petits. És un llibre titulat És estrany, que va escriure la seva amiga Núria Colom i que parla d'amistats sorprenents. Per exemple: la d'una girafa i una marieta, la d'un cocodril i un ocell, o la d'un elefant i una tortuga. La resta dels membres de la família animal del conte els observen i pregunten desconcertats sobre les raons que justifiquen l'afecte que ha sorgit entre dues criatures d'aparença tan diferent. Potser, diuen, perquè tots dos tenen taques? O perquè tenen antenes? En Janot, que va néixer a Ribes, que ja sobrepassa folgadament la cinquantena i que és un individu poc convencional en molts aspectes, demà presenta a Llagostera una obra de teatre conjuntament amb el seu amic Kissima Sillah, un gambià de 19 anys que a penes fa tres anys que viu a Catalunya i que, tot i tenir una enorme curiositat i una fam insaciable de coneixements, viu emotivament arrapat als orígens. L'un és més aviat tel·lúric i l'altre tendeix al cosmos, i, per tant, la seva mirada sobre el món deu ser forçosament diferent, però això no ha impedit que travessin una sòlida amistat. Ambdós són membres de Llagostera Solidària, parella lingüística i, coses de l'ofici i del natural creatiu d'en Janot, van decidir convertir les trobades periòdiques en assajos d'una obra que farien a benefici de l'entitat de la qual formen part. Probablement perquè en Kissima, a més del valor i l'animositat dels que han travessat mig món a la recerca d'un futur, té sempre els ulls i la ment oberts, va acceptar sense pensar-s'ho gaire i, des de fa uns tres mesos, saben que demà, el mateix dia en què fa molts anys es va proclamar una república lluminosa, ells havien d'estrenar una obra de teatre. L'adaptació d'un text d'en Koltés escrita per en Janot i que en Kissima, amb el seu inesgotable sentit de l'humor, ha anat fent progressivament seu. Si se li pregunta, en Kissima explica que, pocs dies després d'haver començat els assajos, mentre s'esforçava per memoritzar un text escrit en una llengua que a penes fa tres anys que va sentir per primera vegada, se sentia com si l'haguessin animat a agafar la orella a un lleó, convençut que tan dolent era seguir-hi arrapat com deixar-la anar. Ara, diu, el lleó ja s'ha convertit en un gatet. Deu ser tot una lliçó de vida. De la voluntat i el valor, i de la relació entre dos éssers dels quals no sabria dir si el que els uneix són les taques o les antenes. No deu ser important determinar-ho. En Janot, que ara ja quasi parla sarahule, segurament diria que tots som fets de polsim d'estrelles o invocaria el cèlebre monòleg de Shylock per recordar-nos que aquí tothom sagna, riu i plora.

Sigui com sigui, demà a les set, al Teatre Casino Llagosterenc, presenten un experiment teatral extraordinari, i, a més de la possibilitat de col·laborar en una bona causa, ens proporcionaran una prova valuosa que, a uns i altres, sovint pretenen espantar-nos amb lleons que són gatets.

GRÀCIES, DANSAIRES

Decoració a "La Escuelita"

Sabeu que diumenge passat vam gaudir d'un espectacle de dansa mai vist?

Els grups 

              ARDANS 

              Noemí Osorio 

              Escola Concepció Gratacós 

              PLEde8ts 

              Esbart Fontcoberta 

              dANS 

van unir esforços i sota la direcció i suport del saber fer i la tècnica de l'Albert Candelas, en Jordi Ribot, 

l'Enric Carreras, en Marc Paneque, en Toni Jaén, en Jose Montilla i en Koko  i amb la Tere Solà com a fil conductor que enllaçava la generositat i professionalitat de cada un dels grups i de cada u dels que formàvem el públic, van aconseguir entusiasmar-nos i fer-nos alçar dels seient diverses vegades. Realment va ser un espectacle de molta qualitat, ben lligat i que ens mostra una vegada més que Banyoles es mou.

Els diners recaptats aniran destinats a "La Escuelita" de Segundo Montes a El Salvador.

RECAPTACIÓ PER L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL “LA ESCUELITA”

És una escola que atén a nens i nenes amb dificultats  greus d’aprenentatge. Aquests infants no podien assistir als centres ordinaris. Els infants minusvàlids o discapacitats són allunyats de la societat, amagats per les famílies, considerant que són un càstig a la família o un signe de manca de virilitat. El treball de construcció de l’escola, una de les primeres que hi haurà al país i primera en el departament de Morazán –el més empobrit del país- a part de voler ajudar als propis infants pretén ajudar a canviar la concepció social vers aquestes persones discapacitades i, alhora, potenciar que les mares puguin cercar treball per ajudar a la sobrevivència familiar. La majoria d’aquests infants són de famílies monoparentals.

 És el Silem amb col·laboració amb Banyoles Solidària qui han desenvolupat aquest projecte, igualment com s’ha fet amb altres construccions d’escoles ordinàries al llarg d’uns quants anys. Tot això ha estat possible gràcies a l’ajut, especialment, de la població del Pla de l’Estany.

El Silem  (Sistema local de educación de la Comunidad Segundo Montes) és una organització hereva del moviment comunitari viscut en el Camp de Refugiats de salvadorenys a Honduras durant la guerra civil d’El Salvador (1980-92). Durant la guerra  una gran quantitat de camperols fugiren de les accions d’extermini que feia l’exèrcit i es refugiaren en diferents camps de refugiats a Hondures. Un d’ells, el de Colomoncagua, reuní els refugiats de Morazán, on més de 9000 persones hi estigueren durant nou anys en extremes condicions i on per solucionar aquesta difícil situació crearen un procés organitzatiu extraordinari fonamentat en la solidaritat entre ells i la responsabilitat de tots i cadascú. El Silem manté l’esperit social, solidari i assembleari d’aquells moments, amb objectius de l’Educació Popular de Paolo Freire i ideologia basada en la Teologia de l’Alliberament.

El Silem va ser presidit per Mercedes Ventura (descansi en pau), companya que va estar aquí en diverses ocasions. Actualment qui el dirigeix és Lelin Ventura, filla de Mercedes, que també ens ha visitat.

La recaptació que avui realitzem, més altres ajudes que rebem, van destinades a aquest centre. Aquesta escola està en la fase d’implantació. Durant l’estiu del 2012 mestres del Maresme van fer un camp de solidaritat a Segundo Montes per ajudar a detectar els infants candidats a aquesta escola. Dues mestres populars de Segundo Montes van romandre a Mataró per rebre formació. Mentrestant, a Segundo Montes s’estava construint un primer mòdul amb dues aules.

Actualment cal dotar aquestes aules de materials específics per atendre amb garanties els nens amb discapacitats.

Ens cal enviar diners per col·laborar amb aquesta població germana que viu amb un  gran entusiasme els seus nous projectes. Encara ens sorprenem de la seva gran energia i esperança per millorar les condicions de vida dels seus infants, joves i comunitat en general.

Agraïm doncs, la vostra presència, el vostre ajut i en nom de la comunitat de Segundo Montes, El Salvador, moltes gràcies.

Moltíssimes gràcies a tots als grups, tècnics i a tots els assistents.

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 9

CONDEGA, 28-10-13

Avui fa exactament 15 anys que el huracà Mitch va assolar Centreamèrica, deixant mort i destrucció al seu pas. Encara molta gent recorda aquella data amb angoixa. La climatologia sempre amenaça aquests pobles, com l’espasa de Damocles. Avui, sense el drama del huracà, molts camperols pateixen l’angoixa del dia a dia. No fa gaires dies, els frijoles tendres que acabaven de néixer van estar a punt de morir per la sequera de vàries setmanes. Unes pluges oportunes els van revifar. Avui, després de pluges intenses els darrers dies, s’estan podrint per excés d’aigua.

Visita a la Comunitat SEGUNDO MONTES d’El Salvador 

El dimecres, 23 d’octubre, vaig fer una escapada a la comunitat germana amb la què Banyoles Solidària està cooperant des de fa molts anys. Des de Condega hi ha unes sis hores de bus fins a la cruïlla on em va recollir Javier amb el “pick-up” del SILEM. Des d’aquest punt fins a la Comunitat n’hi ha uns 45 minuts.

La Comunitat porta el nom d’un dels jesuïtes, (el pare Segundo Montes, nascut a Valladolid), assassinat a la Universitat de San Salvador durant la brutal repressió de la dictadura militar dels 80. Ell havia acompanyat la comunitat durant els llargs anys de l’exili al campament de Colomoncagua (Hondures).

Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany. Acollidora i molt ben il·luminada.

És una comunitat amb un alt grau d’organització, principalment en el camp educatiu. Crec que aquesta organització i esperit de lluita és l’herència que va deixar la mai oblidada Mercedes Ventura, morta en un desgraciat accident de carretera ara fa cinc anys. La seva filla, Lelin, ha agafat el relleu i continua treballant de manera abnegada i exemplar per la comunitat des del SILEM (Sistema Local de Educación del Municipio de Meanguera).

La Lelin i el jove Roberto, la seva mà dreta en el treball amb els joves, m’han acompanyat durant aquesta breu estada en la Comunitat.

Des de que vaig visitar la Comunitat per primer cop, deu fer uns 15 anys, he observat molts canvis, la majoria molt positius: millores urbanístiques i d’infraestructures (tots els carrers adoquinats, cases molt dignes, i fins i tot algunes molt maques, les de famílies que reben “remeses”, aigua potable a les cases, electrificació). Ja no queda cap “xampita” de fusta, llaunes i plàstic. A diferència del que veig cada dia a Nicaragua, quasi no es veu una ampolla o bossa de plàstic al terra. N’hi ha molta neteja al carrer. Però les millores més notables crec que son els avenços en el camp de l’educació i serveis socials: guarderies, escoles, Institut Nacional, Institut Tecnològic de grau superior, Escola de Música i Art (única a tot el país), biblioteca, hospital, Museu d’història de la Comunitat (amb presència basca i catalana), centres d’atenció a minusvàlids i afectats per la guerra, programa d’Educació Física i Mental pels avis, grups musicals de gran qualitat, com el Grupo Morazán, canals de ràdio i TV, grups de joves molt actius, murals de gran bellesa i profund significat...

Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany. Decorada amb materials reciclats.

Vaig tenir el goig de poder assistir a un assaig del Grupo Morazán, invitat per la seva directora, la belga Mia, que acompanya la Comunitat des dels anys de l’exili. Però no va ser un assaig, va ser un autèntic concert!!! Vaig disfrutar molt.

Els dos dies que vaig ser-hi a la Comunitat vaig trobar diferents col·lectius fent capacitacions, p.ex., mestres, pares-mares i alumnes formant-se en un nou programa, impulsat pel govern del FMLN, sobre escoles integrades.

Casualment vaig tenir la sort de poder assistir a la celebració dels 15 anys de la filla de la Lelin. És una fita molt important en la vida de les joves centreamericanes i la celebren amb molta solemnitat. En aquest cas va ser senzilla i familiar, amb sopar, regals i pastís.

Escola Especial “la Escuelita”, l'últim projecte que recolzem des del Pla de l'Estany

Escola Especial “la Escuelita”. Lelin, Àlex i una mestra d'educació especial.

Els avis i iaies remenant l’esquelet