dimarts, 9 d’octubre de 2018

NOU ARTICLE D'EN SALVADOR MARTÍ

En Salvador Martí Puig, profesor de Ciència Política de la Universitat de Girona i investigador associat del CIDOB  ha publicat, a El Periódico un altre article, aquesta vegada sobre Brasil.

ELECCIONS AL BRASIL

Bolsonaro: el triomf de la reacció

Salvador Martí Puig | 8/10/2018
La por, el menyspreu, l'afartament i la set de venjança expliquen l'ascens de l'exmilitar
¿Com és possible que un individu com Bolsonaro guanyi amb rotunditat la primera volta de les eleccions brasileres? No hi ha resposta racional possible. No hi ha raons, tot i que potser sí que hi ha sentiments, i aquests són els de la por, el menyspreu, l’afartament i la set de venjança.
En vista d’això és necessari reflexionar sobre com és possible que els baixos instints acabin per determinar les opcions polítiques de la majoria de ciutadans. Perquè les persones votin amb les tripes –i no amb el cap ni amb el cor– és precís elaborar un plat contundent els ingredients del qual són una bona dosi de desprestigi de les institucions i dels partits, una permanent judicialització de la política i acusacions de corrupció a dojo.
Mentides a la xarxa

Si a tot això s’hi afegeix una intensa campanya d’inseguretat (tant en el físic com en la posició social) i una mica de 'fake news', apareix un individu com Bolsonaro que, malgrat el seu discurs antipolític i de denúncia a la corrupció i al crim, té una llarga trajectòria com a polític, com a corrupte i com a apologeta del crim.
De tots és sabut que aquesta fórmula no només s’ha produït al Brasil, ja que té antecedents en Berlusconi i un patètic present en Trump i Salvini. Però el cas en qüestió és especialment preocupant perquè el president brasiler té més prerrogatives que els seus homòlegs nord-americans i europeus, alhora que suposa un punt definitiu d’inflexió a les cinc administracions (dos de Cardoso, dos de Lula i una de Dilma) més exitoses de la història del país, i un relatiu fracàs a l’experiència “progressista” liderada pel PT.

Més desigualtat
Sobre això últim és necessari fer una profunda reflexió, ja que el Brasil és un dels països més desiguals del món: els rics del Brasil són tan rics com els dels Estats Units i els pobres tan pobres com els de l’Índia. Amb aquesta estructura social, i en un context de crisi i incertesa econòmica, el fet que les polítiques socials impulsades per Lula i Dilma traguessin 30 milions de persones de l’extrema pobresa sembla que no ha sigut vist com una cosa a celebrar per tots els brasilers.

Per a un sector de les classes mitjanes i populars blanques el fet que nous sectors socials s’hagin enfilat en l’escala social, s’hagin apoderat, hagin tingut accés al consum i hagin començat a demandar serveis públics no s’ha vist com una cosa positiva, sinó com una amenaça. En aquest sentit, és precís formular la qüestió de quanta política d’equitat i de justícia social pot suportar (vol) la classe mitjana en una democràcia.
Fa una dècada molts teòrics es preguntaven quanta desigualtat pot sostenir una democràcia, però potser ara ens hem de preguntar exactament el contrari. L’onada de governs reaccionaris que està emergint avui indica que no tothom vol societats més igualitàries i que, en vista de la incertesa, molts (massa) prefereixen el desplegament de polítiques de mà dura i de criminalització de la diferència a polítiques educatives, socials i de redistribució.


EXPOSICIÓ DE FOTOS DELS PROJECTES

Durant la Fira de l'all de Cornellà del Terri vam tenir el goig d'exposar les fotos dels projectes que portem a cap des de Banyoles Solidària.
L'exposició estava ubicada a la bonica ermita romànica de St Antoni.
Moltes gràcies a tots els que la vau compartir!



ACTIVITAT CULTURAL: COLÒNIES TÈXTILS EN VEU DE DONA

Si ens voleu acompanyar, el proper dimarts 30 d'octubre, Assumpta Montellà serà al Centre Excursionista de Banyoles per acostar-nos aquelles realitats de les colònies tèxtils de mitjans dels segle passat.
I el 3 de novembre farem la ruta per les colònies Vidal de Puigreig, Viladomiu i Can Pons, del Bergadà
Segur que serà molt interessant!



dimarts, 28 d’agost de 2018

BUTLLETÍ 25





divendres, 17 d’agost de 2018

XILONEM. CONDEGA

Els infants de Xilonem gaudint del joc i de l'àpat. Quines preciositats!








CONDEGA, ENDAVANT

Tot i la situació difícil que pateix Nicaragua, la contrapart de Banyoles Solidària procura complir amb el seu treball solidari.  Cosa que no ha estat sempre fàcil; per exemple: s'ha tancat durant uns dies el centre on realitzen tasques d'ajuda als infants.

Reunió de mares

La comissió 


POUS PER GÀMBIA

Aquest any el projecte subvencionat bàsicament per l'Ajuntament de Banyoles va destinat a Gàmbia.  Concretament se'n beneficiaran dues comunitats:  KEREWAN-NYAKOI  i  SARE YEWTOU.
En aquest segon poble, el projecte es realitza juntament amb l'Associació de gent de Sare Yewtou.

Comprant material per Gàmbia

dijous, 19 de juliol de 2018

NICARAGUA per Salvador Martí

EL PERIÓDICO 19 JULIOL 2018

19 de juliol i la revolució sandinista: un aniversari en disputa      Salvador Martí Puig

Salvador Martí Puig


El 19 de juliol és una data emblemàtica a Nicaragua: es rememora que aquest dia de l’any 1979 els guerrillers del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) van entrar a Managua i que el dictador Anastasio Somoza Debayle i els seus pròxims van fugir a Miami. El 19 de juliol de 1979 es va esfondrar una dictadura familiar i patrimonial que havia controlat el país amb mà de ferro durant gairebé 42 anys.
El 19 de juliol també dona compte de la victòria insurgent del poble contra una tirania i de l’inici d’un projecte revolucionari que durant una dècada va enlluernar bona part de l’esquerra mundial. Es tractava d’una revolució humanista que va impulsar una profunda reforma agrària i una reeixida campanya d’alfabetització, i que pretenia erradicar la pobresa, alhora que es va distanciar de la tradicional tutela nord-americana.

Festa nacional

Com és sabut, aquest projecte va haver d’enfrontar una cruenta guerra contrarevolucionària patrocinada pels Estats Units i una profunda crisi econòmica. Arran d’això la revolució sandinista va ser derrotada en unes eleccions l’any 1990 i el FSLN va abandonar el poder i va passar a l’oposició. Malgrat això, a Nicaragua cada 19 de juliol la gent va continuar sortint al carrer per celebrar que un dia com aquest el poble nicaragüenc va ser capaç de derrotar un dictador amb la voluntat de construir un país nou. En aquest sentit, el 19 de juliol és –per a molts- un dia de festa nacional.
Això va començar a canviar el 2007 quan Daniel Ortega va tornar a la presidència de la República després d’haver-se apropiat el FSLN i de guanyar unes discutides eleccions el 2006. A partir de llavors el 19 de juliol va ser, cada vegada més, una celebració de proselitisme institucional i partidari que molts sandinistes crítics discutien.

Situació dramàtica

La disputa sobre el significat del 19 de juliol s’ha accentuat aquest any amb la dramàtica crisi que viu el país des de fa tres mesos. En aquesta disputa, Ortega reclama que ell i el seu règim són els propietaris de l’efemèride, mentre que desenes de milers de persones que han sortit al carrer per protestar contra Ortega assenyalen que són ells els legítims capdavanters del 19 de juliol per la seva lluita contra la tirania. Sens dubte aquests últims tenen, tràgicament, la raó.

Els que protesten avui als carrers són un col·lectiu social i ideològicament heterogeni -entre els quals també hi ha sandinistes no danielistes- que lluiten i denuncien els excessos d’un règim cada vegada més corrupte i opressiu. Es tracta d’un règim que no permet la més mínima dissidència i que des de l’inici del conflicte s’ha cobrat la mort de més de 300 manifestants. En aquest sentit, queda clar que si la data del 19 de juliol significa alliberament i revolució, aquesta només la poden encapçalar els que protesten als carrers. 

dimecres, 18 de juliol de 2018

OBRIM FRONTERES. VOLEM ACOLLIR

Aquesta setmana ha estat marcada per tres actes importants en relació amb el desig que totes les persones tinguin els mateixos drets. 


  1. Presentació a l'Ajuntament de Banyoles (i a tots els grups municipals) d'una moció que va sorgir el dia 20 de juny des de la PLATAFORMA DE SUPORT DE LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES, plataforma formada per:Associació Canaan Pla de l'Estany, Associació Nur, Ateneu Obert de la Dona, Banyoles Solidària, Can Butinyà-Comerç Just, Caritas Banyoles, Casal Independentista del Pla de l'Estany,  Legki Yakaru, Món Banyoles, PAH Banyoles. Aquesta moció demana la possiblitat d'empadronament de totes lespersones irregulars que viuen a Banyoles.
  2. Participació de membres de Banyoles Solidària a la manifestació del dia 13 de juliol a Salt, que donaria sortida a la 3a caravana OBRIM FRONTERES, que aquest any es dirigeix a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i  Calabria. 
  3. Participació en els concerts i recital de poemes de sirians refugiats bàsicament a Alemanya, que han tingut lloc aquesta setmana a Girona i a Amer, entre altres poblacions. 

Aquests poemes van ser escrits per un home que va estar
empresonat i tractat en un hospital psiquiàtric. Potser ha
necessitat trenta-dos anys per saber que la llibertat és un
secret ambigu en aquest món. Així que no et creguis pas el
que escoltaràs.
Ahmad Qilich, Santa Coloma de Farners 2018

La primera pregària: La pregària d’Alep
The First Prayer: The Prayer of Aleppo

En el nostre barri antic
el far de la mesquita va caure;
amb les seves pedres
els soldats van aixecar unes barricades horribles.
La cúpula de plata va quedar foradada
com un sedàs vell,
un sedàs per on les pregàries de la gent pobra s’hi
empassaven
i, en canvi, el blat no hi queia a través
per arribar a les palmes aixecades de la gana.
Les roses damunt la catifa de pregària
descolorides:
una atractiva vídua espolsà aquesta catifa
i hi abrigà una noieta que anava sense res.
El sincer Al-Sheikh
amb la seva venerable barba desapareguda
amoixava amb paciència
el pèl que tornava a créixer.
El divendres, el venedor de fruita
va recollir les seves llàgrimes,
va navegar com jo
amb un préssec a cada butxaca;
jo vaig sobreviure per escriure
aquest mal poema
i ell es va ofegar per pescar l’oblit
mentre els dos préssecs anaven surant
com dos ulls oberts que no poden dormir.

                           (Trad. de Joaquim Vilar)

dilluns, 16 de juliol de 2018

INFORMACIÓ ALS SOCIS I AMICS DE BANYOLES SOLIDÀRIA


Hem publicat el butlletí corresponent al mes de juny. 
Hi ha una interessant reflexió sobre l'actualitat dramàtica que es viu a Condega, que us transcrivim a continuació.