Ens arriben les primeres imatges de les obres que s'estan realitzant a Quebrachos. Aquestes construccions es realitzen gràcies a les aportacions dels ajuntament de Banyoles i Porqueres.
S'ha realitzat ja la construcció del porxo i la rehabilitació de les parets de l'edifici.
2024-04-06%20a%20les%2020.08.29_5137ba9f.jpg) | ||
abril
|
 |
Maig 24. Signatura rebut donació |
 |
| juliol |
 |
| agost |
 |
| agost |
 |
| setembre |
El grup es diu
PLA DE L’ESTANY AMB PALESTINA. I el podeu seguir a l’ enllaç @pladelestanyambpalestina
A la Revista de Banyoles, de l'agost, la Dolors presenta l'article: Cooperació internacional, per què no?
Article de la Dolors a la Revista de Banyoles del juliol
CAP A ON ANEM, COM A HUMANITAT?
Com a historiadora, sempre
tendeixo a relativitzar els esdeveniments actuals. Quan alguna persona diu que
estem molt malament, solc recordar que mai havíem estat tan bé com ara. I no
sols a Europa , sinó també a la resta del món. Només cal fixar-nos en el nombre
de persones que hi havia a finals del segle XVIII, uns 850 milions, i les que
hi ha ara, uns 8000 milions, per veure que, malgrat tot, ara hi ha millor
alimentació, millor medicina, millors comunicacions en tots els aspectes. I
això és cert per tots els països i continents, malgrat que hi pugui haver
excepcions, tant a nivell personal com a nivell dels estats. Però, en realitat,
es produeix molt més menjar, quasi tothom està vacunat , els hospitals, si més
no en un 90% dels casos, són millors que fa 100 anys, i molts dels hàbits,
també, en general, han millorat.
Repeteixo que no parlo només
d’Europa, sinó de tot el món. Però,
donat que som a Europa, i que recentment hem tingut unes eleccions per a la
Comunitat Europea, em centraré en aquesta zona del món. Tant les eleccions com
el nostre dia a dia, sembla que ens demostrin que anem molt malament. En
general, la gent està enfadada amb els polítics, n’hi ha que els matarien a
tots! I, per tant, no voten o ho fan per partits populistes, que prometen
arreglar-ho tot, sense que ens diguin com. Partits votats per totes les classes
socials, per tots els grups d’edat i per tots els sexes. Cal precisar que els
voten més els homes que les dones i més els joves que les persones ja una mica
grans. Fa 80 anys que a Europa es va
iniciar una guerra que va passar a ser mundial i que, com a mínim, va ser
responsable de 50.000.000 de morts. Els qui varen votar feixisme o nazisme, de
ben segur, no varen pensar mai en aquestes conseqüències. Si haguessin previst el futur, mai no haurien
votat com ho van fer. Va ser el cabreig, la por, la inseguretat allò que els va fer pensar que, amb Hitler o
Mussolini o Franco, les coses anirien millor. Per als qui varen recolzar
aquests personatges, sí que les coses els varen anar molt millor, però per als
qui actuaven de bona fe, no.
I ara què ens passa? Que molta
gent torna a tenir por, por dels diferents, és a dir, dels immigrants, por del
moviment feminista, por del moviment LGTBI, por de malalties desconegudes,
por d’empobrir-nos, de les noves
tecnologies, i segurament, de moltes altres causes. Però el primer que hem de
pensar és que la por és una mala consellera. Tenim por dels immigrants però
tots sabem que els necessitem, tenim por de l’homosexualitat però podem tenir
algun familiar homosexual a qui no ens agradaria que tractessin com fa 50 anys.
Tenim por del moviment feminista, sense pensar que les dones representem més de
la meitat del gènere humà i que sempre , i a molts llocs encara avui dia, ha
estat discriminat, i que, per tant, ja comença a ser hora que ens igualem. Tenim
por de perdre el nostre nivell adquisitiu, i és molt possible que això s’esdevingui, però no serà votant
personatges com Marine Le Pen, Meloni, Milei , Trump, Putin .....com es pugui
millorar. El més segur és que tot plegat ho empitjori encara més. Pensem que
els polítics són un desastre! Segurament, però no més que qualsevol de
nosaltres, que tampoc no som perfectes!
Tenim por de les vacunes? Sort en tenim! Si no
la meitat dels qui llegiu l’article, jo inclosa, ja no seríem aquí, ens
hauríem mort de ben petits!
Però amb tot això que dic no puc
afirmar de cap manera que estiguem en el millor dels mons, ni molt menys. La
humanitat s’enfronta -com a mínim- a dos grans problemes, dels quals es deriven
els altres. Un és l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic, que tots
percebem, i l’altre són les dues guerres més properes al món occidental, però
que, com en el cas del 1939, poden acabar essent mundials: la invasió d’Ucraïna
i el genocidi a Gaza.
Pel que fa al canvi climàtic ,
malgrat els negacionistes, tots podem veure com està canviant el nostre entorn
mes immediat. Fa temps que patim per l’aigua, i molts arbres, sobretot pins,
estan morint per estrès hídric malgrat les darreres pluges. Llocs com Banyoles,
amb el nostre estany, es poden convertir en invisibles a causa,
precisament, del seu escalfament. No és
un objectiu d’aquest article parlar del canvi climàtic, sinó simplement dir que
sí, que ens ha de preocupar, i que no seran precisament els populistes els qui
ho resoldran. Ho haurem de resoldre entre tots, i dins la democràcia, que
malgrat les seves imperfeccions, és la millor forma de govern que els humans
hem estat capaços d’ inventar-nos.
Cal ser pessimistes? Optimistes?
Pessimistes-optimistes / optimistes-pessimistes? Difícil de dir, impossible
aconsellar, necessari reflexionar i obligatori actuar amb bona fe, amb
claredat, sense por, segons les nostres posicions raonades i , millor, raonables.
DOLORS TERRADAS VIÑALS
En Nic va viatjar a Nicaragua i li vam demanar que anés a visitar els germans de Condega. I així ho va fer.
A Segundo Montes cada any, al voltant del dia 8 de juliol celebren un esdeveniment per mantenir la memòria de Mercedes Ventura i M. Eugenia, líders de la comunitat, mortes a l'any 2008.
La Dolors ha escrit un altre article a la Revista de Banyoles. Aquest parla de les persones refugiades, en el dia mundial, que és el 20 de juny.
