HOMENATGE A MERCEDES I MªEUGENIA. 2008

Publicat al Diari de Girona, el 28 de juliol de 2008
BANYOLES, COLZE A COLZE AMB EL SALVADOR
La mort de les salvadorenyes Mercedes Ventura i María Eugenia Hernández en l'accident amb les quatre cooperants gironines ha significat un autèntic daltabaix a la comunitat Segundo Montes del país centreamericà
GIRONA JOFRE SÁEZ Hi ha persones amb una personalitat que són capaces de moure una comunitat. Alguns personatges històrics ho han fet a través de la força i les armes. D'altres amb el cor i la seva voluntat. Aquest és el cas de Mercedes Ventura. Una activista salvadorenya que va lliutar fins a l'últim dia per la seva comunitat, Segundo Montes. El professor de la UdG i membre de Banyoles Solidària, Josep Callís, recordava per telèfon l'empremta que va deixar a El Salvador i a Banyoles.
Aquesta setmana arribaven a l'aeroport de Barcelona les quatre cooperants gironines que van anar al país centreamericà per ajudar la comunitat salvadorenya de Segundo Montes. La seva arribada es produïa després del tràgic accident de trànsit que van patir quan anaven en direcció al municipi de Perquín, al nord de la regió de Monzaran. Un xoc on van morir Mercedes Ventura i María Eugenia Hernández, presidenta i la vicepresidenta de Sistema Local d'Educación de Meanguera, SILEM, respectivament.Durant la Guerra Civil a El Salvador, entre el 1980 i el 1992, les tropes nord-americanes van assetjar durament el departament del Morazan on la guerrilla salvadorenya tenia més força. La pressió va fer que milers de camperols fugissin de les seves terres. En aquell context, l'exèrcit dels Estats Units practicava el pez fuera del agua que consistia a acusar de terrorista tot camperol que es trobés pel Morazan, ubicat a la part oriental del país. Davant d'aquesta situació molta de la població va fugir cap a Honduras, a la regió de Colomoncagua. En aquest territori, uns 9.000 refugiats van viure durant nou anys a través d'una estructura d'anarquisme solidari. I, és aquí on comença a néixer la comunitat Segundo Montes i la seva essència. Callís comentava que quan van refugiar-se hi havia un 95% d'analfabetisme, mentre que nou anys més tard, la xifra s'havia reduït al 5%. Què havia passat? Una heroïna d'El SalvadorMercedes Ventura era una mestra popular i, en aquests anys, es va convertir en una líder de la guerrilla. Mai va utilitzar un sobrenom com a guerrera. Callís, fins i tot ens recordava com va haver de tenir una de les seves tres filles a la selva mentre era perseguida per les tropes nord-americanes.Finalment, el 1992, se signa el conveni de pau a Mèxic. La tornada cap a casa, però, no serà fàcil. Les forces d'El Salvador volen desmembrar l'estructura social creada a Colomoncagua però negaran i crearan la comunitat Segundo Montes, en territori salvadoreny.Les escoles populars, els menjadors comunals i la solidaritat continuaran sent els signes d'identitat d'aquesta societat. Callís afirma que va viure "l'utopia social i humana. Els beneficis s'invertien en crear cases pels qui no tenien res". La nova realitat del país però, no els ho posarà fàcil. El nou president, Armando Calderón Sol, els bloquejarà les xarxes de distribució i els pressionarà econòmicament. Cal formar la ciutadania però abans és necessari algú que formi els futurs professors.

D'aquesta manera, el 1994, s'estructura els Silem i és l'any en què Ventura començarà a establir una estreta realció amb Banyoles. Els mestres faran la formació del batxillerat però els faltarà el títol de mestre. Viatjarà fins a Espanya en busca de la col·laboració de les universitats ja que les de centreamèrica no volen donar suport al sector roig del país.A través de Banyoles trobarà, finalment, la mà de la Universitat de Girona. Els mestres, que depenen del Silem, faran el seu propi currículum educatiu i es potenciarà l'escola des de petits amb la creació de guarderies, mentre la resta del país no en té. Des d'aleshores, Banyoles Solidària donarà suport econòmic a la comunitat i es realitza l'agermanament amb Segundo Montes i amb d'altres comunitats. Des del 1994, moment en què s'aconsegueix legalitzar la comunitat de Segundo Montes fins ara s'han creat vuit escoles. La comunitat està organitzada amb una presidència assembleària de la qual Ventura va ser presidenta com també ho va ser de Silem. Callís, va qualificar la mort de la seva amiga i líder salvadorenya com "un xoc fort i un trencament brusc tant a nivell social com familiar".Mercedes Venura estava a punt de ser operada de la columna vertebral després de patir un altre accident de trànsit molt greu. L'esperaven a Cuba, on Fidel Castro va acceptar que vingués perquè pogués ser operada de les seves lesions.

Foto 1: Ventura rep el premi Mestres 68 (2005).

Foto 2: Ventura juntament amb 33 dels 42 mestres populars que foren titulats per la UdG.

Foto 3: Ventura amb Paulo Freire (1993).

Foto 4: Signatura d'agermanament de Banyoles (1997).