LELIN A DIARI DE GIRONA

DdG. CONTRACORRENT

LELIN VENTURA

“De petita vaig veure com els militars tallaven a el cap a un noi al camps de refugiats”

LELIN VENTURA

RESPONSABLE DE LA COMUNIDAD SEGUNDO MONTES (El Salvador)

“La meva mare va lluitar amb armes i jo sense, però sempre amb el mateix rumb”

Lelin Ventura defensa que en ocasions es fa necessari prendre les armes. Entrevista de Albert Soler. Girona.

La salvadorenya Lelin Ventura és aquests dies a Banyoles, convidada per Banyoles Solidària, per donar a conèixer els projectes que estan realitzant a la comunitat Segundo Montes del seu país.

P: Lelin és un nom?

R: Sóc filla d'un comandant de la guerrilla del Salvador i la meva mare va ser també guerrillera... a més de missionera. Com que estaven buscats, ens van canviar el nom als fills perquè no ens localitzessin. I l'he mantingut com a homenatge. Jo em deia Areli Rodríquez.

P: Un pare i una mare no gaire convencionals, pel que sembla.

R: Gens. Van decidir lluitar contra els abusos que hi havia contra els camperols d'El Salvador. La meva mare després va ser pionera en educació popular, perquè el país hi havia un 85% d'analfabetisme.

P: Ha heretat el seu esperit guerriller?

R: He, he. S'intenta, a la comunitat Segundo Montes ens hem implicat molt en l'educació dels joves, també fent accions en favor dels camperols. En fi, es tracte de seguir una mica la feina que la meva mare va deixar. Ella va lluitar amb armes, i jo sense, però sempre cap el mateix rumb.

R: Recorda alguna cosa de la guerra?

R: Una imatge impactant que no m'abandona és que alguna vegada havia acompanyat la mare a un soterrani on curaven els ferits de guerra. Jo aguantava la làmpada, i recordo els crits de dolor.

P: Una visió dura, per a una nena.

R: També recordo quan era al campament de refugiats, que hi van entrar els militars i van tallar el cap a un noi. Són coses que van passar fa 23 anys, però sembla que hagin passat ahir. La guerra ens ha deixat marques a tots.

P: Afortunadament ara hi ha pau.

R: Però encara hi ha molta feina a fer. Hi ha barris on les famílies han de pagar a bandes de delinqüents un tant cada mes perquè no els matin els fills

P: Què està canviant a sud-amèrica?

R: Que almenys ara tenim lliure expressió. I que l'educació és més universal. Potser sembla poca cosa, però per nosaltres és molt.

P: Tenir el EUA de veí és positiu o negatiu?

R: Per nosaltres és dolent. L'únic positiu és que hi ha companys que hi poden anar a treballar per ajudar les famílies. Però és el país que va donar suport al militars que massacraven els camperols d'El Salvador.

P: Hi ha ocasions en què agafar les armes està justificat?

R: Mmmm (pensa). Si tornéssim als temps d'abans, que quasi ho estem fent, diria que sí.