Aquest dissabte hem compartit el matí amb 23 entitats socials més del Pla de l'Estany. Hem sigut presents a la mostra d'entitats que any rera any organitza el Consell Comarcal.
Moltes gràcies per la vostra presència!
diumenge, 29 de setembre del 2013
dijous, 26 de setembre del 2013
DES DE KEREWAN, MOLTES GRÀCIES
OBJECTIU ACONSEGUIT
Els
que sou seguidors de les activitats de Banyoles Solidària pot ser que recordeu
que la tardor passada vam fer uns concerts benèfics, que van anar a parar a
diferents projectes (el col·lectiu Àkan i projectes concrets de Banyoles Solidària).
Un
d'aquests projectes era poder facilitar una nova cadira de rodes a una noia de
Kerewan, Gàmbia, la Fatou. La vam aconseguir llavors i ara us en podem mostrar
el testimoni: en aquesta foto podeu veure la Fatou amb la cadira. Ens ha enviat
una carta en anglès, escrita per ella mateixa, on ens fa arribar el seu agraïment
a totes les persones que ho han fet possible. Per tant, també us fem extensiu
el gest a tots vosaltres. Moltíssimes gràcies!
.jpg)
dimarts, 24 de setembre del 2013
ASSEMBLEA GENERAL BANYOLES SOLIDÀRIA
ASSEMBLEA GENERAL 2013
Es convoca a tots
els membres de la ONGD
del Pla de l’Estany,
Associació Banyoles
Solidària a
l’Assemblea General,
el
dia 14 d’octubre
a
dos quarts de 9 del vespre
al
Centre Cívic de Banyoles C/ Barcelona, 54
amb
els següent ordre del dia:
1.
INFORMES DELS PROJECTES ALS POBLES GERMANS,
DURANT EL 2012
1.1. CONDEGA. Lectura informe Àlex Garcia. Memòria
2012
1.2. SEGUNDO MONTES. Josep Callís. Memòria 2012
1.3. KEREWAN. Dolors Terrades. Memòria 2012
2.
RESUM DE TRESORERIA
2.1. Entrades, sortides, romanent. Marta Garcia i
Elisabet Parella
2.2. Informació de canvis en la tresoreria i
projecte PA. Marta Garcia i Elisabet Parella
3.
ACTIVITATS DE BS
3.1. Lectura de la llista d’activitats realitzades durant el 2012. Carme Gubert
4.
RENOVACIÓ JUNTA
President:
Vicepresident:
Tresorer:
Vocal Condega:
Vocal Segundo Montes:
Vocal Kerewan:
Secretaria:
5.
PRECS I PREGUNTES
dimecres, 11 de setembre del 2013
ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 5
CONDEGA, 10-9-13
 |
Visita a un niño apadrinado en
|
Avui, dimarts, m’estic recuperant de la
caminada d’ahir. Varem anar a visitar un nen apadrinat a la comunitat de
Gualiqueme, situada en mig de la muntanya molt lluny de la ciutat. Sembla que
allà s’ha aturat el temps.
És d’admirar la gent que hi viu tota la seva
vida, desconnectats del món, però molt en connexió amb la natura. Viuen del
camp i per al camp: conreen blat de moro i frijoles i crien vaques, porcs,
aviram... El fruit del seu treball depèn de la climatologia. Aquest any han tingut
una bona collita de frijoles. Ahir tots els membres de les tres famílies que
viuen a la casa que varem visitar estaven dedicats amb cos i ànima a netejar
una bona quantitat de sacs plens de frijoles negres. Els gran beneficiaris de
tanta feina seran els comerciants intermediaris que els hi compren a 3,50
còrdobes la lliura (aprox. 0,12 €) i els vendran a unes 9 còrdobes (0,30 €).
Aquest frijol negre bàsicament va destinat a l’exportació i es paga més car. A
la població li agrada més el frijol vermell.
 |
| Camí de Gualiqueme. Veníem de darrera de aquelles muntanyes. |
Les cooperatives que s’estan formant i a les que donem suport des de Banyoles Solidària volen recollir la producció dels associats i camperols de les comunitats i vendre-la directament sense intermediaris. Així el benefici quedaria a la comunitat.
El que vaig poder experimentar ahir en carn
pròpia és la força física i moral de les dones d’aquestes comunitats. A més de
portar la feina de la casa, dels nens, la cuina... s’han de cuidar dels animals
domèstics i en època de les collites treballen al camp igual que els homes. I
si és mare d’un nen discapacitat, aquesta dona és una heroïna!! Per arribar a
aquesta comunitat s’ha de fer mitja hora de bus des de Condega i després
caminar dues hores per un camí ple de fang i pedres pujant unes muntanyes de
molta pendent. Es pot evitar aquest camí anant per la “carretera” (així varem
fer a la tornada), camí més ample de terra, però la distància és més gran i
s’han de passar 14 “quebradas” pel riu. En dies de pluja l’aigua baixa amb
força i no es pot passar. No hi ha ponts.
 |
| La casa compartida amb la seva tia. |
Mamá “coraje”.
La mare (21 anys) del nen que varem visitar
ahir ha de fer aquest camí dues o tres
vegades al mes amb el nen a coll per portar-lo a Los Pipitos a fer les sessions
de teràpia i la reunió mensual. Realment valent!! Però per a ella sembla no
tenir cap importància, és quelcom normal.
Escola
Especial / Pipitos
Aquesta escola, situada al barri Solidaridad,
vol integrar i socialitzar els nens i nenes en edat escolar amb discapacitats.
Fins i tot amb discapacitats severes. Depèn del Ministeri d’Educació (MINED).
Les mestres fan una feina realment difícil i admirable intentant transmetre
hàbits i actituds. De coneixements teòrics suposo que no deu ser fàcil
d’impartir. Però el més important crec que és el fet de socialitzar aquests
nens i nenes, de compartir un espai amb altres nens, de fer-los visibles, de
sortir de casa... Algunes mares donen suport a les mestres en les tasques diàries
de neteja i altres necessitats dels nens.
Nens/es distribuïts a les aules
segons el seu grau de discapacitat.
Al Centre de Los Pipitos hi ha un preescolar per als més petits que van al CDI (guarderia). Aquesta feina d’integració social i escolar dels nens amb discapacitats és una tasca molt positiva que està realitzant aquesta organització.
El problema de la discapacitat aquí afecta un
gran nombre de persones, infants i adults. Només afiliades a aquesta
organització, n’hi ha al municipi de Condega quasi 300 famílies que tenen algun
membre amb discapacitats.
diumenge, 8 de setembre del 2013
ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 4
CONDEGA, 5-9-13
 |
Reunión mensual de las mamás de los niños
apadrinados.
|
 |
Asamblea de socios de
|
Visites
als nens/es apadrinats.
Aquestes dues primeres setmanes de la meva
estada a Condega han estat força intenses en activitats. A part de les reunions
amb les cooperatives de Potrerillos i El Peñasco, hem visitat 15 nens/es
discapacitats apadrinats per famílies de Banyoles i comarca. El dilluns 9
visitarem un nen d’una comunitat molt allunyada i els altres 5 els visitarem
alguns dies més tard. En aquestes visites m’acompanyen una o dues persones de
la directiva de Los Pipitos, el president, la coordinadora dels apadrinaments o
tots dos. Els hi portem alguns regals comprats amb els cèntims que em van donar
alguns padrins. Les famílies se senten molt agraïts per aquestes visites i pels
regals.
La valoració que puc fer fins ara és força positiva.
En general, podem apreciar una millora en el desenvolupament dels nens i en les
seves condicions de vida, millor alimentació, atenció mèdica, teràpia al propi
domicili...
Són principalment les mares les responsables
de l’atenció dels nens. Els pares són els grans absents, perquè estan
treballant o simplement perquè han desaparegut. En les 15 visites realitzades
fins ara només hem trobat dos pares, un d’ells m’ha semblat realment exemplar.
Cada primer dissabte de mes les mares dels
apadrinats tenen una reunió amb la coordinadora, on revisen la feina feta,
plantegen les seves necessitats i els hi donen l’assignació mensual (uns 40
US$) i presenten les factures de les compres realitzades.
Darrerament els hi han insistit molt en la
necessitat d’assumir un compromís solidari com a resposta a l’apadrinament.
Actualment ja n’hi ha dos nens que tenen apadrinament solidari gràcies a
l’aportació que fan la resta d’apadrinats.
A més, algunes mares col·laboren en les
tasques de manteniment d’un hort comunal que han fet als terrenys de Los
Pipitos. Altres han fet un petit hort familiar (?) L’interrogant respon al fet
que per algunes famílies tenir un hort equival a tenir dues o tres mates de
menta o “chile” en un test.
D’altres han fet un galliner amb la malla que els
hi han proporcionat amb diners de l’apadrinament. Algunes mares també fan
suport alguns dies al CDI o a l’Escola Especial, situada al barri Solidaritat,
a la perifèria de la ciutat.
Els nens/es discapacitats del CDI amb edat
escolar van cada dia a l’Escola Especial on són atesos per les mestres amb
suport d’algunes mares. A les 12 un bus escolar els porta al CDI per dinar i
fer la migdiada. A les 5 són recollits per les respectives famílies.
En alguna visita he vist unes cadires
adaptades fetes per les pròpies mares en un taller de Los Pipitos realment
originals: de paper, cartró amb “engrudo” i vernís. Queden molt maques.
Cadires adaptades fetes per les
mares amb material reciclat.
Les visites a les comunitats llunyanes on no arriba el bus són quasi una aventura. S’ha de caminar, a vegades durant una hora o més, per camins de muntanya (fang i pedres), sota un sol que fa suar de valent. O travessar rius per ponts “colgantes”.
Anant cap a la visita...
La família intenta
obsequiar-nos de la millor manera que pot preparant una mena de guisat, que
diuen “sopa” amb verdures i gallina. I, a vegades, ens regalen fruites i
frijoles.
La víctima...
Tornant de la visita amb el sac de “frijoles y aguacates”
Tornant de la visita amb el sac de “frijoles y aguacates”
Quan arribo a
aquestes comunitats valoro la fortalesa d’aquestes mares que, carregant els
seus fills a l’esquena, els porten cada setmana o cada quinze dies al CET
(Centre d’Estimulació Temprana) per fer la teràpia que necessiten. Són realment
d’admirar!!
Nota: després de cada visita estic enviant un
correu als padrins amb una breu informació i alguna foto del nen/a apadrinat.
 |
| Molino de piedra "neolítico" utilizado aún en comunidades rurales de Nicaragua. Éste lo usan en la cocina de una familia en la Comunidad Los Potreros de Condega. |
 |
| Limpiando la cosecha de frijoles con las "nuevas tecnologías". Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua) |
 |
| Paisaje de vegetación exuberante. Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
