diumenge, 8 de setembre del 2013

ESTADA DE L'ÀLEX A NICARAGUA 2013. CRÒNICA 4

CONDEGA, 5-9-13
Reunión mensual de las mamás de los niños apadrinados.

Asamblea de socios de la Cooperativa de Crédito y ahorro de Potrerillos, creada con el apoyo de Banyoles Solidaria y el municipio de Camós.
Visites als nens/es apadrinats.
Aquestes dues primeres setmanes de la meva estada a Condega han estat força intenses en activitats. A part de les reunions amb les cooperatives de Potrerillos i El Peñasco, hem visitat 15 nens/es discapacitats apadrinats per famílies de Banyoles i comarca. El dilluns 9 visitarem un nen d’una comunitat molt allunyada i els altres 5 els visitarem alguns dies més tard. En aquestes visites m’acompanyen una o dues persones de la directiva de Los Pipitos, el president, la coordinadora dels apadrinaments o tots dos. Els hi portem alguns regals comprats amb els cèntims que em van donar alguns padrins. Les famílies se senten molt agraïts per aquestes visites i pels regals.
La valoració que puc fer fins ara és força positiva. En general, podem apreciar una millora en el desenvolupament dels nens i en les seves condicions de vida, millor alimentació, atenció mèdica, teràpia al propi domicili...
Són principalment les mares les responsables de l’atenció dels nens. Els pares són els grans absents, perquè estan treballant o simplement perquè han desaparegut. En les 15 visites realitzades fins ara només hem trobat dos pares, un d’ells m’ha semblat realment exemplar.
Cada primer dissabte de mes les mares dels apadrinats tenen una reunió amb la coordinadora, on revisen la feina feta, plantegen les seves necessitats i els hi donen l’assignació mensual (uns 40 US$) i presenten les factures de les compres realitzades.
Darrerament els hi han insistit molt en la necessitat d’assumir un compromís solidari com a resposta a l’apadrinament. Actualment ja n’hi ha dos nens que tenen apadrinament solidari gràcies a l’aportació que fan la resta d’apadrinats.
A més, algunes mares col·laboren en les tasques de manteniment d’un hort comunal que han fet als terrenys de Los Pipitos. Altres han fet un petit hort familiar (?) L’interrogant respon al fet que per algunes famílies tenir un hort equival a tenir dues o tres mates de menta o “chile” en un test.
D’altres han fet un galliner amb la malla que els hi han proporcionat amb diners de l’apadrinament. Algunes mares també fan suport alguns dies al CDI o a l’Escola Especial, situada al barri Solidaritat, a la perifèria de la ciutat.
Els nens/es discapacitats del CDI amb edat escolar van cada dia a l’Escola Especial on són atesos per les mestres amb suport d’algunes mares. A les 12 un bus escolar els porta al CDI per dinar i fer la migdiada. A les 5 són recollits per les respectives famílies.
En alguna visita he vist unes cadires adaptades fetes per les pròpies mares en un taller de Los Pipitos realment originals: de paper, cartró amb “engrudo” i vernís. Queden molt maques.
            
Cadires adaptades fetes per les mares amb material reciclat.


 
















Les visites a les comunitats llunyanes on no arriba el bus són quasi una aventura. S’ha de caminar, a vegades durant una hora o més, per camins de muntanya (fang i pedres), sota un sol que fa suar de valent. O travessar rius per ponts “colgantes”.

Anant cap a la visita...
La família intenta obsequiar-nos de la millor manera que pot preparant una mena de guisat, que diuen “sopa” amb verdures i gallina. I, a vegades, ens regalen fruites i frijoles.

  
La víctima...                                                                                  

Tornant de la visita amb el sac de “frijoles y aguacates”
Quan arribo a aquestes comunitats valoro la fortalesa d’aquestes mares que, carregant els seus fills a l’esquena, els porten cada setmana o cada quinze dies al CET (Centre d’Estimulació Temprana) per fer la teràpia que necessiten. Són realment d’admirar!!

Nota: després de cada visita estic enviant un correu als padrins amb una breu informació i alguna foto del nen/a apadrinat.


Molino de piedra "neolítico" utilizado aún en comunidades rurales de Nicaragua. Éste lo usan en la cocina de una familia en la Comunidad Los Potreros de Condega.
Limpiando la cosecha de frijoles con las "nuevas tecnologías". Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua)

Paisaje de vegetación exuberante. Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua)


1 comentari:

  1. M'encanta anar llegint l'Àlex amb les seves cròniques.
    M'acosto a les seves realitats. Em sento més germana.

    ResponElimina