CONDEGA, 5-9-13
Reunión mensual de las mamás de los niños
apadrinados.
|
Asamblea de socios de
|
Visites
als nens/es apadrinats.
Aquestes dues primeres setmanes de la meva
estada a Condega han estat força intenses en activitats. A part de les reunions
amb les cooperatives de Potrerillos i El Peñasco, hem visitat 15 nens/es
discapacitats apadrinats per famílies de Banyoles i comarca. El dilluns 9
visitarem un nen d’una comunitat molt allunyada i els altres 5 els visitarem
alguns dies més tard. En aquestes visites m’acompanyen una o dues persones de
la directiva de Los Pipitos, el president, la coordinadora dels apadrinaments o
tots dos. Els hi portem alguns regals comprats amb els cèntims que em van donar
alguns padrins. Les famílies se senten molt agraïts per aquestes visites i pels
regals.
La valoració que puc fer fins ara és força positiva.
En general, podem apreciar una millora en el desenvolupament dels nens i en les
seves condicions de vida, millor alimentació, atenció mèdica, teràpia al propi
domicili...
Són principalment les mares les responsables
de l’atenció dels nens. Els pares són els grans absents, perquè estan
treballant o simplement perquè han desaparegut. En les 15 visites realitzades
fins ara només hem trobat dos pares, un d’ells m’ha semblat realment exemplar.
Cada primer dissabte de mes les mares dels
apadrinats tenen una reunió amb la coordinadora, on revisen la feina feta,
plantegen les seves necessitats i els hi donen l’assignació mensual (uns 40
US$) i presenten les factures de les compres realitzades.
Darrerament els hi han insistit molt en la
necessitat d’assumir un compromís solidari com a resposta a l’apadrinament.
Actualment ja n’hi ha dos nens que tenen apadrinament solidari gràcies a
l’aportació que fan la resta d’apadrinats.
A més, algunes mares col·laboren en les
tasques de manteniment d’un hort comunal que han fet als terrenys de Los
Pipitos. Altres han fet un petit hort familiar (?) L’interrogant respon al fet
que per algunes famílies tenir un hort equival a tenir dues o tres mates de
menta o “chile” en un test.
D’altres han fet un galliner amb la malla que els
hi han proporcionat amb diners de l’apadrinament. Algunes mares també fan
suport alguns dies al CDI o a l’Escola Especial, situada al barri Solidaritat,
a la perifèria de la ciutat.
Els nens/es discapacitats del CDI amb edat
escolar van cada dia a l’Escola Especial on són atesos per les mestres amb
suport d’algunes mares. A les 12 un bus escolar els porta al CDI per dinar i
fer la migdiada. A les 5 són recollits per les respectives famílies.
En alguna visita he vist unes cadires
adaptades fetes per les pròpies mares en un taller de Los Pipitos realment
originals: de paper, cartró amb “engrudo” i vernís. Queden molt maques.
Cadires adaptades fetes per les
mares amb material reciclat.
Les visites a les comunitats llunyanes on no arriba el bus són quasi una aventura. S’ha de caminar, a vegades durant una hora o més, per camins de muntanya (fang i pedres), sota un sol que fa suar de valent. O travessar rius per ponts “colgantes”.
Anant cap a la visita...
La família intenta
obsequiar-nos de la millor manera que pot preparant una mena de guisat, que
diuen “sopa” amb verdures i gallina. I, a vegades, ens regalen fruites i
frijoles.
Quan arribo a
aquestes comunitats valoro la fortalesa d’aquestes mares que, carregant els
seus fills a l’esquena, els porten cada setmana o cada quinze dies al CET
(Centre d’Estimulació Temprana) per fer la teràpia que necessiten. Són realment
d’admirar!!
Nota: després de cada visita estic enviant un
correu als padrins amb una breu informació i alguna foto del nen/a apadrinat.
Molino de piedra "neolítico" utilizado aún en comunidades rurales de Nicaragua. Éste lo usan en la cocina de una familia en la Comunidad Los Potreros de Condega. |
Limpiando la cosecha de frijoles con las "nuevas tecnologías". Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua) |
Paisaje de vegetación exuberante. Comunidad de Potrerillos (Condega-Nicaragua) |
M'encanta anar llegint l'Àlex amb les seves cròniques.
ResponEliminaM'acosto a les seves realitats. Em sento més germana.