dijous, 19 de juliol del 2018

NICARAGUA per Salvador Martí

EL PERIÓDICO 19 JULIOL 2018

19 de juliol i la revolució sandinista: un aniversari en disputa      Salvador Martí Puig

Salvador Martí Puig


El 19 de juliol és una data emblemàtica a Nicaragua: es rememora que aquest dia de l’any 1979 els guerrillers del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) van entrar a Managua i que el dictador Anastasio Somoza Debayle i els seus pròxims van fugir a Miami. El 19 de juliol de 1979 es va esfondrar una dictadura familiar i patrimonial que havia controlat el país amb mà de ferro durant gairebé 42 anys.
El 19 de juliol també dona compte de la victòria insurgent del poble contra una tirania i de l’inici d’un projecte revolucionari que durant una dècada va enlluernar bona part de l’esquerra mundial. Es tractava d’una revolució humanista que va impulsar una profunda reforma agrària i una reeixida campanya d’alfabetització, i que pretenia erradicar la pobresa, alhora que es va distanciar de la tradicional tutela nord-americana.

Festa nacional

Com és sabut, aquest projecte va haver d’enfrontar una cruenta guerra contrarevolucionària patrocinada pels Estats Units i una profunda crisi econòmica. Arran d’això la revolució sandinista va ser derrotada en unes eleccions l’any 1990 i el FSLN va abandonar el poder i va passar a l’oposició. Malgrat això, a Nicaragua cada 19 de juliol la gent va continuar sortint al carrer per celebrar que un dia com aquest el poble nicaragüenc va ser capaç de derrotar un dictador amb la voluntat de construir un país nou. En aquest sentit, el 19 de juliol és –per a molts- un dia de festa nacional.
Això va començar a canviar el 2007 quan Daniel Ortega va tornar a la presidència de la República després d’haver-se apropiat el FSLN i de guanyar unes discutides eleccions el 2006. A partir de llavors el 19 de juliol va ser, cada vegada més, una celebració de proselitisme institucional i partidari que molts sandinistes crítics discutien.

Situació dramàtica

La disputa sobre el significat del 19 de juliol s’ha accentuat aquest any amb la dramàtica crisi que viu el país des de fa tres mesos. En aquesta disputa, Ortega reclama que ell i el seu règim són els propietaris de l’efemèride, mentre que desenes de milers de persones que han sortit al carrer per protestar contra Ortega assenyalen que són ells els legítims capdavanters del 19 de juliol per la seva lluita contra la tirania. Sens dubte aquests últims tenen, tràgicament, la raó.

Els que protesten avui als carrers són un col·lectiu social i ideològicament heterogeni -entre els quals també hi ha sandinistes no danielistes- que lluiten i denuncien els excessos d’un règim cada vegada més corrupte i opressiu. Es tracta d’un règim que no permet la més mínima dissidència i que des de l’inici del conflicte s’ha cobrat la mort de més de 300 manifestants. En aquest sentit, queda clar que si la data del 19 de juliol significa alliberament i revolució, aquesta només la poden encapçalar els que protesten als carrers. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada