PROJECTE 2017:
CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCOLA A NAHUATERIQUE (Honduras)
Entre els diversos
projectes que anualment Banyoles Solidària porta a terme, sempre
n’hi ha un de màxima prioritat d’inversió
que es va alternant entre El Salvador, Nicaragua i Gàmbia. En cada una
de les comunitats agermanades hi ha un equip o contrapart que vetlla per
detectar les necessitats i proposar els projectes, controlar i gestionar el seu desenvolupament i les inversions que
s’hi efectuen.
En el 2017
corresponia treballar en un projecte a El Salvador, on des del 1996 s’establí
l’agermanament amb la
Comunitat Segundo Montes i on la contrapart és el SILEM
(Sistema Local de Educación de Meanguera). Al llarg d’aquests 22 anys
d’agermanament s’ha incidit i incideix en molts àmbits: en el sanitari amb
dotacions farmacèutiques i organització d’una brigada mèdica per a entorns
rurals desatesos; en la potenciació de
la igualtat de gènere i el moviment de dones;
en la defensa de les identitats indígenes; a ajudar a potenciar i
donar suport a la memòria històrica; en
la dotació de la “canasta bàsica” o alimentació necessària per als avis; ...
però la prioritària ha estat centrada en el món educatiu a través de la
construcció d’escoles i la dotació de beques escolars.
L’entorn on BS
treballa és en el departament de Morazán, el més pobre del país i on viu la
major quantitat de comunitats indígenes lenca,
territori on hi hagué el nucli més important de la força revolucionària
del Frente de Liberación Farabundo Martí (FLMN) i, alhora, la més reprimida
durant la seva guerra civil (1980 – 1992), situació que ha comportat ser la més
desatesa des de les estructures oficials. Des d’un inici, i sota el lideratge
de Mercedes Ventura Blanco, una important líder de la revolució salvadorenca,
tingueren clar que només sortirien del subdesenvolupament a través d’una bona
educació. Fou amb ella amb qui iniciàrem els agermanaments. Al llarg d’aquests 22 anys, des de BS hem
construït 14 escoles, inicialment a la Comunidad Segundo
Montes i, poc a poc, a demanda de la pròpia comunitat, a millorar l’educació
d’assentaments i comunitats del seu entorn.
L’objectiu del 2017 fou el de solucionar un problema educatiu en una de
les zones més deprimides i de difícil accés, territori fronterer entre Hondures
i El Salvador, on els seus habitants («bolsones») a causa de la «Guerra del
Fútbol» o «Guerra de les 100 Horas», quedaren en una complicada situació. El
conflicte -guanyat per Hondures- comportà que aquest territori, inicialment d'
El Salvador, passés a ser territori hondureny si bé els seus habitants eren
salvadorencs i, encara avui, molts d’ells tenen la nacionalitat salvadorenca.
Aquesta situació ha significat que ni Hondures s’hi impliqués ja que eren
salvadorencs els qui hi habitaven, ni El Salvador ja que era territori
hondureny. Els seus habitants, infants i joves, per les
dificultats de comunicació amb el seu entorn, solen tenir una vida molt aïllada
i amb molt poca relació amb altres comunitats.
A això cal afegir-hi la quasi total inexistència d'algun tipus
d’atenció, ni educativa ni sanitària per part de l’administració pública.
Davant la
desatenció d’aquestes comunitats, el projecte endegat des de BS ha estat el de
construir, per fases, un centre escolar a Nahuaterique (Hondures). El projecte
2017 és la primera fase: s'ha creat l’escola amb dues unitats, serveis i cuina per tal que
pugui atendre els infants d’educació infantil i alhora de primària. També,
paral·lelament, l’escola serveix com a seu social de la comunitat per a les
seves dinamitzacions i reunions i com a centre sanitari quan s’hi desplaça la Brigada Mèdica en la
qual també BS col·labora.
La construcció de l’escola ha
possibilitat que els infants d’aquesta zona puguin disposar del dret a
l’educació alhora que donar una major autonomia a les famílies, especialment a
les mares, millorant així les seves disponibilitats econòmiques amb el que això
comporta de millora alimentària i de la salut general de la població.
El projecte ha
estat molt complicat de portar a terme
especialment, perquè calia
treballar a través d’organitzacions de les dues nacions i, també, per les
dificultats que es produeixen en les èpoques de pluja, motius pels quals el
projecte ha finalitzat al llarg d’aquest 2018. Cal agrair a l’Ajuntament de
Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres, les seves aportacions econòmiques que han
fet possible que avui aquesta escola sigui una realitat i els infants
d’aquestes comunitats i població en general puguin gaudir
del dret a l’educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada